Divendres es va presentar a Ca don Ventura la Miscel·lània nº 19 del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. La publicació, dedicada a Flix, recull fins a nou articles referits al nostre poble i una gran quantitat d'imatges. El responsable de la publicació del CERE, el flixanco Vicent Casadó, s'hi referia durant la presentació com a butlletí o revista, el cert és que es tracta de tot un llibre de 350 pàgines amb un contingut divers, interessant i sobretot, en el cas de Flix, de rigorosa actualitat, féu sinó un cop d'ull a l'índex dels articles.
La publicació, que es distribueix directament als socis, té una tirada de 600 exemplars i es pot adquirir també al mateix CERE, si no en sou socis no us la perdeu, de fet, és un magnífic regal de nadal.
Efectivament coincidim en què el reportatge no dóna una imatge ajustada a la realitat del nostre poble, només d’una part. Centrat exclusivament en la contaminació, sembla que no acaba de coincidir plenament amb l’objectiu que es plantejà inicialment als veïns que hi intervenen, més lligat a la relació econòmica, social, sentimental, ... poble-fàbrica, és lògic que puguin sentir-se decebuts perquè les imatges no han respost a l’esperança de poder compensar-nos del tracte rebut quan va esclatar el tema dels fangs, i poder mostrar una certa sensibilitat i complicitat amb un poble que ha rebut lo seu, malgrat ser durant molts anys un “oasi de riquesa”. No ha estat així i tornem al lloc protagonista com a paradigma de contaminació industrial quan era il·lusionant que ens comencessin a posar com a exemple de la restauració ambiental només fent esment a les obres del meandre, les d’extració dels fangs, el projecte de l’alberg, el del camp d’aprenentatge, el centre d’empreses, el polígon d’Incasòl o el laboratori del CTM. El reportatge, 5 anys després, no recull cap de les coses que tenim i no teníem i no fa ni una passa endavant. Es podia haver fet tranquilament el 2005, és cert, ara no calia perquè ho començàvem a deixar enrera, això és el que més greu em sap del programa; no tant el que s’hi diu, que reflexa la visió parcial que n’han extret els autors, i això forma part del món àudiovisual i de la informació, com també en forma part una durada efímera.
No crec però que sigui potestat nostra permetre o deixar de permetre que s’hagi fet públic. Penso que el que toca és veure´n la part positiva com deia a l’anterior entrada; perquè sí que reflexa una part important del que hem estat i som i una part important del que ens toca corregir.
La fàbrica i Flix van ser els protagonistes del 30 minuts de diumenge a TV3, un programa de màxima audiència. L'enfocament que tindria, la imatge que oferiria del municipi i el missatge final que acabaria transmetent a l'expectador ens preocupava bastant. Finalment crec que ha contribuït molt a fer conscient tothom que la bomba de rellotgeria del 2004 continua sent al mateix lloc i que cal iniciar les obres d'una vegada. Sap un pèl de greu alguna pinzellada sensacionalista en les declaracions sobre els estudis de l'hexaclorbenzè, quines conclusions, després de diversos anys de treballs diuen moltes més coses que les xifres aïllades que hi surten. En tot cas, el futur de Flix serà diferent de l'oasi de riquesa al que es referia el reportatge i que sembla hem viscut fins ara, suposo que molts treballadors i famílies en discreparien una mica, però tant se val, no crec que sigui possible cap hipotètica reconversió industrial amb el llast dels fangs al riu.
El reportatge el repeteixen dilluns al 33, a la pàgina de TV3, aquí
Comunicat del PSC en suport a l’editorial “La Dignitat de Catalunya”
La Comissió Executiva agraeix i dóna suport al gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana.
La Comissió Executiva del PSC vol expressar tot el seu suport a l’editorial conjunta que, amb el títol “La Dignitat de Catalunya”, publicaren dijous dotze diaris catalans en defensa de Catalunya i el seu Estatut.
Els socialistes catalans agraïm el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya.
Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals.
A partir d’aquí, la Comissió Executiva del PSC vol reiterar la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut i denunciar la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys.
Fa pocs dies es va emetre un reportatge per televisió que es feia ressò de l’èxit de la iniciativa de l’envasat d’oli de les oliveres mil·lenàries a Ulldecona. La idea, que va començar com una “bogeria” fa dos o tres anys, ha acabat convertint-se en una mostra del que vol dir aprofitar els recursos endògens del territori quan hom parla de diversificació econòmica. Ara per ara, l’oli mil·lenari es comercialitza entre 25 i 30€ el litre. Tot plegat pot resultar una anècdota que no ve a solucionar per si mateixa cap dels greus problemes socioeconòmics que avui se’ns plantegen, però crec que sí aporta un exemple vàlid de quin pot ser un dels camins a seguir, que no l'únic.
Penso que és l’hora de les idees noves, d’exprimir-se el topí i veure què es pot treure dels recursos que tenim a l’abast i sobre els quals podem tenir un cert control. Òbviament no arribaran mai a transmetre la seguretat que dóna una empresa mare que col·loca 1000 treballadors en nòmina, però sí que poden contribuir a complementar la diversificació econòmica d’una zona fent que no sigui tant imperiosa l’arribada d’una empresa de 1000 llocs de treball i ens puguem conformar amb una de 800. Ulldecona té també una iniciativa no pas nova, però que sembla que han sabut dur a la pràctica i els comença a funcionar, es tracta del banc de terres (posar en contacte el propietari de terres que no es treballen amb qui té ganes de fer-ho). Algun cop s’ha parlat al nostre poble i fins i tot ho trobaríem escrit com a proposta en algun programa electoral si bé no acabà de madurar mai com per dur-la a la pràctica; ara els hem demanat que ens ho expliquin una mica per veure si ens pot resultar útil. Ser capaç de generar idees sembla doncs un actiu important.
Per tal de rebre assessorament en la construcció i posada en marxa del centre d’empreses La Ribera, l’Ajuntament de Flix va entrar fa pocs anys com a soci de REDESSA, empresa pública de l’Ajuntament de Reus. Avui, una de les seves activitats és precisament la posada en funcionament del Banc d’Idees.
La situació de desindustrialització que vivim al territori està deixant de ser preocupant i passa a ser dramàtica. Encara més a Flix, on l'imminent tancament de Recuprod ens posa probablement a nivell percentual al capdavant de l'afectació per la crisi a les Terres de l'Ebre. Els ajuts anunciats recentment han de tenir sens dubte un efecte paliatiu i poden ajudar a engegar o no perdre algunes iniciatives. En tot cas, no hi acabo de reconéixer la singularitat de la nostra particular situació, i entenc que no és gaire encoratjador que es prevegui l'arribada del gas el 2012 al polígon de Flix per exemple. La feina que toca fer és doncs continuar treballant pel reconeixement d'aquesta realitat i cercar una resposta a les propostes que es fan en clau local que ens discrimini positivament aquest cop i ens permeti un encaix amb opcions dins de la planificació territorial de futur, una planificació on tampoc hi sortim gaire ben parats.
El Govern avançarà inversions, accelerarà la creació de sòl industrial, donarà prioritat a les empreses que es vulguin instal·lar a l’Ebre i invertirà 8,2 milions en programes de formació.
La Comissió de Seguiment del Compromís amb l’Ebre estarà integrada pel Govern, agents econòmics i socials i administracions locals
Dissabte dia 7 es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la IV Convenció Municipal del PSC sota el lema “solucions locals pels nous reptes”. L’acte el va obrir el secretari de Política Municipal del PSC i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu: “el 2010 serà un any carregat de reptes i Catalunya afronta una nova etapa que tindrà el protagonisme actiu dels ajuntaments”.
Es van aprovar tres resolucions:
Resolució sobre espai públic: Escenari central de la convivència i instrument de cohesió. El compromís per dignificar l’espai públic passa per una bona gestió de la mobilitat, urbanisme, educació i medi ambient; passa també per poder dotar-se dels mitjans necessaris perquè els compliment de les regles del joc de la convivència i els drets i deures compartits pugui ser exigit des del municipi.
Resolució sobre finançament local: Si bé es va reconéixer que la inversió de la Generalitat.en els ens locals ha passat de 371 milions d’euros el 2003 a 1.276 milions el 2009, es va constatar també la realitat, i és que s’han multiplicat les demandes socials i serveis i els ajuntaments hem de fer front al finançament d’uns serveis per als que no rebem els recursos necessaris. En paraules de l’alcalde de Barcelona, “el finançament local no està a la altura dels drets que ens toca garantir” i per aquest motiu es demana “un nou model de finances locals tant a nivell català com espanyol”
Resolució de la gestió de la crisi pels governs locals: Des de la crida a les administracions per segui mantenint i reforçant programes com el Fons Estatal d’Inversió Local que ha permès i permetrà durant els 2010 l’execució d’obra pública als municipis per valor de 13.000 milions d’euros. Des del treball per intentar contribuir en la construcció d’un nou model de creixement econòmic que passa per incentivar sectors emergents, innovació, creativitat, esperits emprenedors,.. passa per l’impuls de la formació, per aprofitar els recursos de foment del treball com els plans d’ocupació, per reconéixer i recolzar la valentia de les noves iniciatives empresarials que ens arriben als municipis. Es va destacar com a eina important en els petits muncipis els vivers d’empreses.
Hereu va fer la reflexió que durant el 2010 “els efectes de la crisi encara es notaran en tota la seva cruesa” i que “els ajuntaments hem d’estar preparats i preparant-nos per aquest escenari”. “Prioritzarem totes les polítiques adreçades a l’atenció de ler persones, polítiques socials i del benestar, que els socialistes impulsarem des dels ajuntaments i en altres nivells de l’administració ...... els ajuntaments seran actius en el canvi de model econòmic: o es fa comptant amb els ajuntaments o es farà molt difícil canviar l’estructura econòmica del país”.
Va cloure l’acte el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, que va fer un discurs clar i contundentcontra la corrupció i la mala imatge de la política a causa del comportament d’una minoria que no tenen cabuda al partit. Va anunciar la necessitat d’un compromís ferm amb la transparència. "Cal una regeneració política perquè sense una societat que estimi la política no tenim opció com a projecte ..... treballarem en el partit, en el Govern i en el Parlament amb propostes d’autoregulació exigent, amb noves mesures normatives i reformes de procediments i amb propostes polítiques”.
La setmana passada el President Montilla ho va anunciar en seu parlamentària i dilluns ja es va pendre l'acord de govern per tal d'incloure a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre al Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal (IDC) que fins ara només beneficiava a la Terra Alta, amb una ampliació de la dotació econòmica d’aquest programa. Aquesta és una de les mesures que el Govern posarà en marxa per potenciar l’activitat econòmica de les comarques ebrenques, afectades per la crisi, especialment visible després de l’expedient de regulació presentat per l’empresa LEAR Corporation a Roquetes, si bé a la part nord de les Terres de l’Ebre ja fa uns mesos que intentàvem fer-nos veure.
El Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcalvol estimular l’activitat econòmica i empresarial dels municipis mitjançant el suport del teixit productiu i la producció local, avançar el calendari per a la millora d’algunes de les infraestructures programades, i desenvolupar un entorn socioeconòmic que afavoreixi la permanència de la població al territori. Fins ara hi eren incloses les comarques de l'Anoia, Pallars Jussà i Ripollès.
Fins ara, el Govern ha concedit a iniciatives empresarials de la Terra Alta prop d’1 milió d’euros a fons perdut i 2’4 milions d’euros amb crèdits tous. El 2009 s’han concedit subvencions per valor de 463.832 euros a 11 empreses de la comarca de la Terra Alta i a l’Ajuntament de Gandesa. A més, 15 empreses, 11 de les quals ja han rebut també una subvenció, se’ls ha ofert la possibilitat d’optar a un crèdit amb condicions preferents. El valor dels crèdits és d’1,2 milions d’euros.
El passat dimecres dia 4 es va presentar a l'Embarcador de Garcia el catàleg de la nova temporada de la coneguda marca Coronel Tapiocca. Totes les imatges del catàleg són de les Terres de l'Ebre i a més inclou sis pàgines de publicitat en què es publica un plànol i uns itineraris recomanats amb imatges dels diferents espais on s'inclou amb un parell de fotos la reserva de Sebes. La promoció és fruit del conveni del Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre amb Coronel Tapiocca i suposa una edició de 100.000 exemplars amb el compromís de reeditar-los cas que s'esgotin i la distribució a les 140 botigues de la marca, quins clients considera el Patronat possibles interessats en una oferta d'entorn natural, itineraris i paisatge com poden oferir les Terres de l'Ebre.
En una situació de desindustrialització com l'actual, pendents de veure en què es concreta el pla anunciat d'ajuts i crèdits tous a les Terres de l'Ebre, és bo d'aprofitar totes aquelles sinèrgies que puguin reforçar un sector serveis cridat a augmentar en el futur la seva importància.
La moció de suport a les consultes per la independència, presentada conjuntament per CiU i ERC, va ser aprovada ahir al plenari de l’Ajuntament de Flix amb l’abstenció del nostre grup. Sis vots a favor per tant, i cinc abstencions del PSC.
En la nostra explicació de vot vàrem manifestar que enteníem que el redactat de la moció ja inclou una referència al fet que cal un consens polític majoritari de les forces polítiques municipals i reconeix de fet que des de l’Ajuntament no es poden promoure aquest tipus de consultes, si més no ara per ara. Correspon per tant a les entitats ciutadanes locals el promoure la consulta, i en aquest sentit vàrem procurar deixar clar que no és la nostra intenció posar entrebancs a cap iniciativa sorgida espontàniament des de la ciutadania, sigui aquesta consulta o qualsevol altra. La nostra discrepància està en el fet de considerar aquesta estratègia com la més idònia en aquests moments. Per això vàrem fer palès que actualment tenim una llei vigent que ha estat aprovada pel Parlament i pel Congrès i la lluita està en aconseguir la seva plena aplicació, cosa gens fàcil, perquè el PP s'entesta a generar un conflicte irreal al seu voltant. Em refereixo òbviament a l’Estatut. Entenem aquesta lluita com a prioritària, més real, més fàcilment traduïble en resultats concrets i sobretot molt més incòmoda per aquells a qui no agrada, entre altres coses perquè és legal. Les consultes en canvi els donen com aquell que diu el peixet necessari per tensionar encara més un panorama polític en contra nostra en un moment en què malauradament el protagonisme ens és robat (mai més ben dit) pels temes de corrupció político-empresarial i la omnipresent crisi econòmica, que fa que en aquests moments l’interès popular no sembli estar centrat precisament en aquests plantejaments.
El dissabte dia 17 d’octubre va tenir lloc a Flix el Consell de la Federació XVI del PSC a les Terres de l’Ebre i va comptar amb la presència del president del PSC i vicepresident del Senat, Isidre Molas. El seu discurs es va centrar en la situació política actual amb un fil conductor inevitable com és la crisi econòmica. He provat de fer un extracte breu de la seva intervenció.
No som tots iguals. Els escàndols continuats perjudiquen la credibilitat de la classe política que pretén treballar i construir, i fan perdre la confiança a la ciutadania que els ha escollit. En una època de crisi com l’actual, la pèrdua de la confiança en dificulta molt més encara la sortida. És necessari recuperar la confiança en un mateix primer i després en el veí, que no és sempre un enganyapastors, com no ho són tampoc tots els dirigents polítics. No és veritat que tots siguem iguals, qui la fa que la pagui.
L’estatut és constitucional, punt!. És una llei vigent i s’ha d’aplicar, aquest és el plantejament vàlid. No el de mantenir una tensió política permanent a l’expectativa d’hipotètiques resolucions del Tribunal Suprem i hipotètiques respostes en un estil de fer oposició que no ha fet mai el PSC. Les consultes populars, perfectament lícites per part de qualsevol entitat, no poden ser qualificades mai com a referèndums i avui no responen al veritable interès i preocupació de la ciutadania, immersa en conflictes i necessitats més lligades al context de crisi.
Neoliberalisme dels xoriços. A la crisi financera mundial, a Espanya s’hi afegeix la crisi del totxo. És necessari que en sortir de la crisi la societat canvïi en primer lloc el sistema econòmic i que es plantegin les regles que impedeixin la gratuïtat de les decisions equivocades del món financer. Es tracta de posar regles al neoliberalisme dels xoriços, que no vol dir que els neoliberals siguin xoriços, però sí que els xoriços són neoliberals. Els seus forats, els provocats pel que s’han quedat abans, s’estan tapant amb diners de tots
La puja dels impostos, que no ha arribat al nivell de pressió fiscal en temps del PP, és necessària per mantenir uns serveis socials que contribueixen a garantir la cohesió social i evitar l’augment exponencial dels índex de conflictivitat i delinquència. Aquest pot ser un model de societat diferent dels de plantejaments liberals però coherent amb els plantejaments d’esquerres i socialistes.
Reconduir el patró econòmic.No som un país capdavanter en investigació idesenvolupament tecnològic, estem per tant obligats a diversificar l’economia entrant de ple en els nous sector industrials i de serveis apostant per la formació del capital humà, una formació reglada eficaç i eficient que proporcioni la capacitat de fer coses, d’inventar, d’innovar i que ens permeti accedir a mercats diferents dels que ens ocupen per exemple els xinesos, amb uns costos per treballador molt més baixos, que permeti accedir a mercats on es valori més el valor afegit de la qualitat dels treballadors. Això vol dir que cal també dis
posar de les comunicacions que ho facin possible tant a l’espai virtual com al real. Caldrà primer un front social i econòmic únic quan la patronal sigui capaç de deixar de demanar únicament l’abaratiment de l’acomiadament lliure.
L'Agrupació Sardanista aprofita l'Aplec d'enguany per recordar els 20 anys de la proclamació de Flix com a Ciutat Pubilla de la Sardana l'any 1989. M'ha fet pensar en una pel·lícula antiga que va muntar Joan Mata i que, tot i feta en format domèstic de fa 20 anys, avui ja és un petit fragment de la història més recent. No hi havia tantes càmeres i els mòbils d'aleshores no gravaven encara, això pot disculpar que conservem aquestes imatges malgrat que la qualitat i el so no és del tot bo. (No tan dolent com finalment se sent, miraré si es pot millorar)
En el record queda el seu riure obert, el seu esperit compromès, el posat seriós dels moments tensos, les seves ganes de treballar, la seva estima pel seu poble i pels seus. Fins sempre Montse..... quinta meua!
"No et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen.
Baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu"
Sense l’obligatorietat de canviar el calendari com fem per cap d’any, les festes, les d’agost, obren i tanquen també un cicle estacional. Malgrat quedar encara un terç d’estiu, la imminent arribada del setembre ens predisposa a la tornada a la normalitat un cop acabat d’esvair l´últim tro dels focs. És moment doncs per preparar com cal aquest canvi de cicle i gaudir d’uns dies amb els amics, la família i aquells coneguts que quan els vàrem preguntar - vindreu per festes?- ens van respondre que enguany sí. És moment també per aparcar uns instants, unes hores, uns dies, ... les preocupacions que venim arrossegant del nostre dia a dia, de ben segur que no desapareixeran, però tal vegada les tornarem a encarar amb més força, amb més criteri, tot havent regenerat una mica els ànims.
Tot el contingut d’actes del programa és possible gràcies a la feina desinteressada de molta gent durant mesos. Arribades les festes encara afegeixen a la feina, molta son i suor, el patiment del directe i alguna que altra enrabiada. A la comissió de festes, als treballadors i treballadores de l’Ajuntament, als integrants de moltes juntes d’entitats o clubs i molts col·laboradors i col·laboradores puntuals cal agrair-los l’esforç i la dedicació que fan possible que del 14 al 18 d’agost tinguem una agenda absolutament plena d’activitats on triar, amb una diversitat i nombre que no és massa habitual en un poble de les nostres dimensions. Ara cal que totes i tots hi posem la nostra part de ganes de passar-nos-ho bé i de participar en la festa, que hi posem el puntet de paciència necessària per fer front als petits entrebancs que sempre apareixen, que hi posem en definitiva la part que fa que les nostres festes siguin les nostres millors festes.
Enhorabona a la pregonera d’enguany Núria Guillén Rey i a les noves pubilles acompanyades per primer cop pels hereus, que siguin per a totes i tots unes festes inoblidables.
Flixancos i flixanques, els que hi sou sempre i els que podeu tornar aquests dies, forasters de fora, gent que feu cap a Flix per festes ... gaudiu, gaudim tots i totes de les nostres festes majors, amb coneixement! com han afegit, afegeixen i afegirem els que ja som més grandets.
Que tingueu una molt bona festa major!!!!
Qualsevol que hagi passat per una junta, o hi sigui, perquè és un càrrec que sol durar molts anys, sap que és difícil mantenir activa una entitat i ho és més encara aconseguir cares noves, en aquest cas joves esportistes que n'assegurin el futur. Això passa en determinats moments dolços del cicle de vida del club.
Dissabte va tenir lloc una cursa de llaüts de la lliga de l'Ebre i el Club Nàutic va participar amb tripulació A i B tant en categoria masculina com femenina, avui eren a Lloret a remar a la lliga catalana i entre el seus projectes de l'any vinent tenen el de comprar un segon llaüt. Viuen un bon moment, com el Club de Tennis , que fa uns dies celebrava les seves 24 hores i amb una escola que se'n va al centenar d'alumnes encara el repte de renovar la segona pista. El Club Patí, que dissabte va celebrar l'anual partit de veterans, va propiciar una foto que feia temps que no es veia, la de les joves patinadores a primera fila. Per a la gent que sempre estira, l'esforç no és menor, ni més fàcil, però la satisfacció pels resultats segur que ajuda força. Bona feina!
Divendres dia 7 es va celebrar una jornada de portes ofertes a les instal·lacions del reg de la IV fase de Garrigues Sud que va contribuir a difondre algunes de les xifres que ajuden a fer-se una millor idea de l’extraordinària dimensió de l’obra.
El Garrigues Sud ha tingut 3 fases anteriors que tenen la captació a la zona del pinar de Fecsa, davall de pont amb un total de 10.755 Ha distribuïdes pels següents municipis:
Bellaguarda: 1.024 Ha - Juncosa: 3.236 Ha - La Granadella: 3.010 Ha - Els Torms: 763 Ha - Bovera: 1.593 Ha - Flix: 1.128 Ha .
El total d’inversió dels diferents governs en totes les fases ha estat de 150 milions d’euros per pujar l’aigua fins a una cota màxima de 778 metres d’alçada, la qual cosa explica les dimensions del bombament de Flix, amb 4 bombes de 2.500 Kw i encara una altra estació de bombament a La Palma, de les mateixes dimensions i característiques que la de Flix. La captació de l’embassament la fan amb canonades de 1400mm de diàmetre i la impulsió amb canonada de 1200mm. L’aigua s’emmagatzema en 6 basses o petits embassaments amb una capacitat total d’uns 430.000 m3 , unes 140 vegades el dipòsit municipal de la Punta del Canó, per tenir una referència. Cada Ha té una dotació màxima anual de 1300 m3 sempre com a reg de suport dedicat als conreus d’olivera, ametller, ordi, vinya i fruiters de secà.
Malauradament, vist la mala situació enguany de l'oli i la fruita dolça com a productes més propers, sembla clar que no n'hi ha prou amb la inversió en el reg per a fer possible viure de l'agricultura, només per anar subsistint.
La reunió d'ahir a lA'juntament i centre d'empreses va aplegar els càrrecs més rellevants de l'estat i de la Generalitat en temes d'aigua, els encapçalaven el conseller de Medi Ambient i el Secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua. El motiu principal era donar sortida a les incerteses, dubtes i desconfiança que han generat aquests darrers mesos de silenci al voltant del projecte de descontaminació de l'embassament. Les expectatives d'acabar el dia amb un calendari de les obres no es van veure complertes, potser no era el moment en una taula tan política, el que calia escoltar és en definitiva el que es va dir, que el projecte d'extracció dels fangs es duria a terme sense cap mena de dubte, es va dir també que aniria acompanyat d'un pla de millora de totes les captacions d'aigua d'Ebre avall de Flix, la qual cosa s'afegeix al projecte inicial i ha de ser prèvia a l'inici de l'extracció del fangs que podria provocar algun episodi de contaminació al riu. Es va dir també que aquest pla es preveu aplicar-lo en 18 mesos i seria compatible amb l'execució paral·lela dels treballs previs a Flix al voltant de la planta de tractament, abocador, mur de contenció,....
Era important que el missatge polític fos clar perquè, sincerament, s'havien generat massa dubtes sobre el destí final del projecte i dels fangs, ara ho tenim clar, esperem que les concrecions tècniques de les voluntats polítiques facin possible veure l'inici definitiu de les obres pròpiament dites en un període el més breu possible.
Uns primers dies amb molta diversitat d’actes de tot tipus. Vam començar per la vessant lúdica i festiva amb corpus i Sant Joan, ambdues festes amb alguna innovació de les que fan parlar però que van estirar força públic. En parla J.A. Collazos a Innovacions festives fent una reflexió que em sembla molt encertada.
La part cultural s’encetava a Barcelona amb la signatura de l’agermanament entre els refugis antiaeris 307 per part seva i el del carrer Sant Josep a Flix. De l’acte se’n poden acabar derivant mitjançant les coneixences i relacions fetes, l’organització d’una jornada sobre els refugis antiaeris i l’organització d’algunes visites guiades per a grans grups amb ruta pel patrimoni més desconegut de Barcelona, l’associació promotora de la recuperació del refugi i els responsables del Districte ens tornaran la visita passat l’estiu.
A nivell mediàtic també hi hagut bastant de seguiment del canvi d’alcaldia (Flix no es rendeix) i ha girat en una part important al voltant de la descontaminació de l’embassament i la nostra petició com Ajuntament d’accelerar el procés i marcar el calendari de les obres. En va parlar el Punt per exemple i Catalunya Ràdio hi va dedicar la desconnexió per a Tarragona que fan un cop al mes en un programa de debat que s’emet els dijous de 19’30 a 20’30. El programa es diu Esfera Pública i el dia 25 de juny es va dedicar als fangs de l’embassament amb la presència del doctor Grimalt que va dirigir els estudis per part del CSIC, el director del CAT i diputat al Parlament per Iniciativa en Daniel Pi i jo mateix. La coincidència en la necessitat de la retirada després del procés seguit fins ara va ser absoluta.
Havíem dit que el nivell d’obra pública al municipi era important i aquests dies s’estan concretant moltes d’aquestes inversions, és així que les obres del fons d’inversió local (Fons Zapatero), han començat a diferents llocs del poble amb un pressupost de 700.000€. El dia 7 de juliol es va firmar l’acta de replanteig de les obres de restauració del castell, que començaran abans de final de mes amb un pressupost de 442.000 € i 8 mesos de feina. Un procés que ha durat més de 4 anys i que preveu una segona fase a la que Incasol assigna inicialment 300.000€ més. Els detalls del projecte es presentaran el mes de setembre en una presentació que prepara la regidoria d’obres i patrimoni històric.
En un parell de setmanes s’adjudicarà l’obra d’optimització de l’enllumenat que comportarà la substitució d’un bon nombre de punts de llum i quadres, només és una part del projecte global previst, que haurà de continuar els propers anys. El pressupost final, pendent de l’adjudicació definitiva pot anar entre 350.000 i 400.000€. També aquests darrers dies s’han publicat les bases per a la climatització de l’edifici de l’Ajuntament i ca don Ventura amb un import de sortida de poc més de 190.000€.
També abans de fi de mes esperem poder signar amb el Ministerio de Industria un conveni per a la millora del Centre Tecnològic i Centre d’Empreses que permetrà augmentar el grau d’acabat d’alguna nau, millorar els espais exteriors del centre i el polígon i a la vegada consolidar el projecte de Centre Tecnològic per a la recerca i investigació en sòls contaminats avui ubicat al laboratori del CTM-Flix. El conveni no necessita de cofinanciació, és compatible amb altres tipus de subvencions i suposa 500.000€ en obres i millores a fer abans del 31 de desembre d’enguany.
Tot plegat, més de dos milions d’euros que no són capaços d’allunyar la preocupació del municipi aquest darrer mes al voltant de l’ERO d’Ercros, que hores d’ara, tot i haver avançat en les negociacions i haver canviat substancialment els plantejaments inicials de l’empresa, encara no s’ha tancat. Divendres s’espera que la mediació de la Consellera de Treball pugui apropar les posicions i a partir d’aquí es pugui parlar també d’ajuts de l’administració atenent unes propostes de futur, que és la preocupació que segueix a l’actual urgència de minimitzar els efectes de l’ERO. Penso que cal destacar la bona feina del comitè de treballadors en la planificació de les accions i en la gestió d’una situació que els ha dut a moments durs i difícils i que ha aconseguit l’atenció d’administracions i mitjans.
El Jueves 24 a 30 de juny
Esperem que el seu esforç tingui premi amb la resolució del conflicte prevista els propers dies.
N’esperem una altra de resolució aquest mes. El dia 17 de juliol ens visitaran el Conseller de Medi Ambient i el secretari d’Estat d’Agricultura i Medi Ambient, senyors Baltasar i Puxeu. A Flix sembla que finalment es presentarà el pla de millora de les captacions d’aigua al territori d’aigües avall de Flix i també la decisió sobre el projecte de descontaminació de l’embassament. Ja ho veieu, si bé és cert que l’agost tot s’atura, el que és al juliol bull.
Bona tarda a totes i a tots, amics, veïns, veïnes, vull agrair-vos en primer lloc la vostra presència avui aquí en aquest acte que si bé no té precedents en les anteriors legislatures des de la instauració de la democràcia, al capdavall no deixa de ser l’anècdota d’un procés que es duu a terme amb naturalitat i normalitat democràtica.
Les eleccions municipals del 2007 van donar guanyadora la llista del PSC per un centenar de vots amb una distribució de regidors de 5, 5 i 1 que feia pensar eren possibles dos majories, a la fi n’ha hagut una de sola, la que ha fet possible un govern d’unitat a Flix amb l’acord de les tres forces polítiques representades a l’Ajuntament. La que ha fet possible que funcioni l’equip, l’equip d’onze. En virtut d’aquell acord fem avui el relleu a l’alcaldia, canvi de capità. Personalment crec, ho dit en diverses ocasions, que vam prendre la decisió correcta, la que més convenia al poble i la que ens havia de permetre afrontar un període engrescador però complexe de gestionar per la gran quantitat d’obra pública que es plantejava al municipi, amb un tema sobresortint per damunt de tots com era la descontaminació de l’embassament. Avui, a meitat de legislatura, els arguments inicials continuen sent vàlids perquè els projectes hi continuen sent a diversos nivells de desenvolupament; hi continuen sent, si bé es veuen diluïts en el sotrac social i econòmic que s’ha plantejat des de fa unes setmanes al poble i que avui per avui acapara l’atenció de tots. La situació que vivim actualment al nostre poble justifica sobradament que hi vulguem fer front des de la unitat i des del consens polític.
És en aquest context que m’agradaria transmetre un missatge, una crida, apel·lant a l’esperança i a l’autoestima perquè malgrat la greu situació de la Fàbrica i el tancament d’Inquide hem de ser capaços de veure altres aspectes més positius que altrament, podrien no ser-hi, hem de ser capaços de veure que és a punt d’obrir una residència per a la gent gran amb una seixantena de llocs de treball i la possibilitat, perquè no?, que hi hagi alguna iniciativa particular que hi vegi el moment de crear alguna empresa de serveis. Hem de ser capaços de veure que en els propers 8 ó 10 mesos l’obra pública que es generarà al municipi ultrapassa els dos milions d’euros, i n’hi ha encara de no assignada com la nova captació d’aigua i la millora de la depuradora. Hem de ser capaços de veure les obres de descontaminació de l’embassament com una opció de tenir marge per pensar a mig termini. Sé que aquesta no és una opinió unànim al poble, per tant m’agradaria deixar ben clar que reclamar l’inici de les obres serà objectiu prioritari, seguirà sent hauria de dir, perquè ja venim treballant de temps en aquest tema des de l’ajuntament. Tenim un problema que ens va fer ser centre d’atenció de tots els mitjans de comunicació l’any 2004, no ens el podem quedar com a herència, quan hi ha pressupost per fer-ho, hi ha projecte i l’obra està adjudicada; ara hem de voler sortir als mitjans perquè som exemple d’un ambiciós projecte de restauració ambiental que genera feina durant l’obra, i aplicació de tecnologia i investigació en el tractament dels sòls, que pot generar un valor afegit.
Objectiu prioritari ha de ser també el poder establir un full de ruta que a partir de les nostres opcions, de la promoció de les nostres potencialitats, ens permeti cercar l’ajut, la complicitat i la sensibilitat de les administracions per poder capgirar la falta d’inversió en noves activitats econòmiques al municipi. Dins del full de ruta hi ha de tenir cabuda el recuperar l’esperit emprenedor de veïns i veïnes de Flix, ha de tenir cabuda la imaginació, l’atreviment i el risc, ha de tenir cabuda el posar les coses fàcils, el donar el màxim d’ajut des de l’ajuntament i altres administracions. No és del tot cert el socorregut discurs de qui fa 40 anys que ho deia i no s’ha fet res. Ens hem anat dotant d’eines, el Centre d’Empreses i el Consell Comarcal amb qui hem de tancar conveni de col·laboració en serveis poden fer molt per la formació i la informació a l’emprenedor, i avui podem respondre amb espais reals a ofertes d’instal·lació.
Vaig apuntant les línies de treball que han anat sorgint de les nostres converses a l’ajuntament, perquè això és el que podem assegurar com a equip de govern, el treball i l’esforç. No hi ha vareta màgica, no hi ha recepta magistral, i és que... No sempre és fàcil això de fer de polític, entre d’altres coses, acostumés a fer el que no s’hauria de fer i per tant ho fas malament, si bé hom coincideix que de fet, els polítics no fem res, amb la qual cosa no deixa de crear-se una paradoxa curiosa. A més tenim un lamentable sentit de la oportunitat, ja que acostumem a sortir a la foto quan no toca i a no sortir quan hi hauríem de ser.
Al final veus que no n’hi ha prou amb la bona intenció, veus que els vots rebuts no t’adjudiquen més sabiduria i més coneixements, però sí més responsabilitat; veus que necessites estar a prop de la gent i rebre una mica de suport en forma de consells, inquietuds, preguntes i també respostes, col·laboracions, idees, .... M’agradaria per tant donar les gràcies a tota la gent que amb la seva proximitat ens fa i em fa semblar més capaç, gràcies a tots els companys i companyes regidors d’ajuntament, als treballadors, als companys de partit, en particular a Candi Llop, que ens ha deixat inesperadament fa pocs mesos. Gràcies a tots aquells que en aquest període difícil s’engrescaran a fer arribar la seva aportació i el seu compromís, que sabran entendre que no és tan sols, el meu torn.... a veure què fa, és el nostre torn.
Tinc el privilegi d’accedir a l’alcaldia del meu poble. Tinc el repte d’ocupar el lloc que durant les tres dècades d’Ajuntaments democràtics s’han repartit gairebé a parts iguals dos polítics de la vàlua de Pere i Antonio. Tinc el bagatge d’haver-hi compartit anys d’ajuntament, en què he après amb ells i d’ells. Tinc la sort de tenir tots dos al costat en aquesta etapa, de fet crec que tenim la sort de tenir-los a ells i moltes altres persones que coneixen la nostra realitat i les dificultats que passem actualment. Amb ells comptem, i sobretot amb nosaltres mateixos per ser capaços de treure el millor que tenim i per començar a fer el que tots tenim clar que ha de ser, escriure un futur nou per al nostre poble, fent-ho des del coratge i una mica des de la rebel·lia, no des de la desesperació, perquè és mala consellera.
Estic content i orgullós de poder ser a partir d’avui alcalde del meu poble, estiria més content encara si valtros puguéssiu dir el mateix d’aquí a dos anys.
Moltes gràcies i Visca Flix.
El PP proposa reconvertir en jubilacions anticipades alguns dels acomiadaments d'Ercros
El PP de Tarragona ha mostrat el seu suport als 28 treballadors afectats a Tarragona i 51 a Flix, i proposa que alguns dels acomiadaments es puguin reconvertir en jubilacions anticipadesEl diputat del PP, Rafael Luna, ha titllat 'd'incomprensible' que el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté (nascut a Flix), i primer secretari del PSC al Camp 'no hagi recolzat i buscat solucions efectives per evitar els acomiadaments previstos'. Així mateix, en un comunicat, Luna també ha criticat el silenci del germà del delegat, Antoni Sabaté, actual coordinador d'Acció Territorial del PTOP a les Terres de l'Ebre, i alcalde de Flix durant setze anys. 'Encara és més incomprensible que tampoc hagi manifestat el seu recolzament als treballadors més enllà d'una visita de cortesia a l'empresa la setmana passada per fer-se la foto. Demostren, un i l'altre, que els importa ben poc els problemes existents al territori on, teòricament, governen', ha afegit.
ACN
El que em resulta incomprensible és que qualsevol tema valgui per alguns per treure’n partit polític i a més entrant des de la demagogia, la ignorància i la mala baba en un terreny personal que hauríem d’aprendre a respectar. No faré el llistat de totes les trucades, reunions, gestions fetes aquests darrers dies per molta gent vinculada i no al nostre municipi, però en particular la Directora de Comunicació Aurora Masip, i també Antoni i Xavier Sabaté, sense foto, que comença a ser una fixació, i una frase potser massa fàcil; a la foto si hi surts perquè hi surts i si no, perquè no hi eres. D’agrair per sobre de tot és l’extraordinària aportació que fa el PP en boca del seu diputat Rafael Luna demanant jubilacions anticipades enlloc d’acomiadaments, de ben segur que com que ningú hi havia pensat, en les negociacions amb l’empresa hi haurà un abans i un després de la aparició en escena de la clarividència del PP. No cal sinó agrair aportacions tan encoratjadores, desinteressades i compromeses en aquests moments difícils que ens toca viure.
Quatre autobusos s'han desplaçat avui dimarts a Barcelona a manifestar-se davant del Palau de la Generalitat i al davant de la seu d'Ercros a la Diagonal. Una volta més, un altre gra de sorra, un pas més,... en diferents àmbits treballem tots per un mateix objectiu. És important que anem mantenint un bon encaix entre totes les iniciatives que n'asseguri la complementarietat, no és fàcil en una situació com la que es viu avui a Flix.
Ahir va tenir lloc la renúncia a l’alcaldia per part de Pere Múñoz en compliment del pacte al que vam arribar después de les eleccions del 2007. Ens ha permès tenir a Flix un govern d’unitat necessari per afrontar uns projectes que a l’inici de la legislatura es veien complexos, la descontaminació del pantà, l’engegada del centre d’empreses,... dos anys després aquells projectes són encara sobre la taula en un o altre grau d’execució i fan que hi hagi compromesa al nostre municipi la major inversió en obra pública que hagi viscut fins ara. Malauradament la realitat dels acomiadaments d’Inquide i l’ERO d’Ercros han convertit de cop unes magnífiques perspectives de poder veure passar la crisi, en un escenari dominat per la incertesa i l’angoixa tant pel moment actual com pel futur del poble. Més encara, davant d’aquest panorama, es fa necessària la unitat amb què vam decidir el seu dia encarar la legislatura, no és gens difícil fer-ho amb Pere Muñoz, alcalde de Flix els darrers 6 anys. Ha demostrat abastament que és una persona oberta i dialogant, que sempre cerca el consens i té una habilitat especial per cercar el que uneix i no escarrassar-se en dirimir el que ens separa. La seva vàlua i intel·ligència com a polític no em cal destacar-la, el seu càrrec al senat i dins ERC ho fan amb escreix. Per a mi ha estat una sort i un privilegi haver pogut viure a l’Ajuntament amb els dos grans alcaldes de la democràcia, Pere i Antonio, el seu recolzament, la seva proximitat, ajuda i molt a encarar aquesta nova etapa a l’alcaldia.
Dos notícies importants aquesta setmana per al poble, avui jornada de portes obertes a la residència per a la gent gran i ahir l’anunci de l’adjudicació de les obres del castell a una empresa de la Terra Alta, Construccions Jaén. En l’actual context, marcat pels temes econòmics i laborals, sembla que queden una mica diluïdes i diràs que ens costa donar-los la consideració que es mereixen. Són projectes que han costat anys de gestació, la residència no ho cal ni dir. El nostre poble, la zona nord de la nostra comarca, no era mai objectiu prioritari en la distribució d’equipaments públics per a l’atenció de la gent gran, criteri que va canviar la legislatura passada i finalment ha permès tirar endavant la residència “Les Escoles”, que avui veiem també com un importantíssim focus de generació de feina, al voltant de la seixantena de persones. El projecte de restauració del castell ha tingut un part més curt però no pas fàcil. Finalment no costa un cèntim al municipi; la primera assignació per part de Cultura de la Generalitat, encara a la legislatura passada, de l’1% cultural que les administracions dediquen a protecció del patrimoni cobria només el 50% de les obres. Avui l’altre 50% el cobreix la part de l’1% que gestiona Madrid. No ha estat fàcil posar d’acord ambdues administracions, refer projectes i convenis, han passat més de 4 anys. L’actual context, sense aquests anuncis o la inauguració del centre d’interpretació del Camí de Sirga a Sebes l’altre dia, seria encara pitjor. De segur que no ens farà mal ni disminuirà el nostre compromís actual de lluita pel futur del poble si dediquem avui una estona a sentir una certa satisfacció per tot plegat.
Una de les tasques del Centre d'Empreses "La Ribera" és facilitar l'accès a la informació de cursos, ajuts i subvencions, ofertes de treball... la pàgina web no fa gaire que està plenament operativa però comença a donar els serveis que s'esperaven, encara falta consolidar el servei i fer-lo realment funcional i útil a emprenedors, empresaris o gent amb inquietuds per tirar endavant una iniciativa comercial o empresarial. De moment però, és una petita satisfacció veure créixer les estadístiques de visites recentment publicades per Jaume.
Durant 20 minuts hem estat protagonistes dels matins de Josep Cuní. Al final, en Cuní ha tancat el programa amb una frase que he trobat força encertada, ja que referint-se als 571 vots nuls de les votacions europees del diumenge ha vingut a dir que arribi el missatge on calgui i que faci reflexionar qui calgui sobre la situació d'un poble en crisi.
Imatges del Consell Extraordinari dels governs de les Terres de l'Ebre i Lleida celebrat avui al Centre d'Empreses La Ribera. Més de 40 càrrecs públics presidits per la Directora de Comunicació de la Generalitat, Aurora Masip. A part d'una reunió que no s'havia produït mai i important per a coordinar temes d'ambdós territoris, ha servit per fer-los conéixer de primera mà la situació que es viu al nostre municipi. En aquesta tenaç cursa, per explicar primer, les inquietuds del nostre poble, dilluns arriben als matins del Cuní tres veïnes de Flix, bona sort!!
Fa unes setmanes semblava que la crisi passava una mica per sobre del nostre poble. Avui el seu pes ens aclapara; qui més qui menys “ja deia que es veia venir”, però el cas és que no pensàvem en una aparició tan sobtada i demolidora. Inquietud, incertesa, preocupació, angoixa, tristor... són les paraules que millor defineixen l’estat d’ànim col·lectiu. No hi ha una recepta miraculosa que no sigui l’anunci d’una nova implantació industrial, però potser conéixer o recordar algunes dades ens pot ajudar a frenar certs tòpics que dirigim contra nosaltres mateixos i que apareixen en situacions complicades com la que vivim contribuint a enfosquir-les encara més.
Els primers passos:
Els contactes i reunions amb l’administració de l’Estat i la Generalitat han estat i són intenses i àgils. Hem tingut accès amb facilitat a les més altes instàncies polítiques, que poden prendre un o altre determini en resoldre l’ERO, i en un moment donat, recolzar iniciatives de desenvolupament i de futur, si bé hem pogut constatar que no disposen tampoc de vareta màgica i menys en el context actual. Encara aquesta setmana hi ha hagut l’entrevista amb el president Montilla per part de Pere, l’alcalde, en el context d’una jornada a les Terres de l’Ebre destinada a conéixer la situació econòmica al territori. Dia 3 resta pendent l’entrevista dels representants de l’Ajuntament amb el president d’Ercros sr. Zabalza i el dia 4, al mateix temps que empresa i sindicats es troben per primer cop, el Centre d’Empreses acull la primera reunió conjunta dels governs de Terres de l’Ebre i Lleida presidits per la portaveu del govern, Aurora Masip. Rebran el comitè d’Ercros a primera hora i tot plegat, amb el ressò mediàtic de cada acte, va apropant l’objectiu de minimitzar l’impacte de les primeres propostes de les empreses i reduir-lo en la mesura del possible.
Un passet més, treure els fangs: Opció que sembla que continua generant dubtes, més encara per l’endarreriment que porten les obres. De la visita a Madrid amb el Secretari d’Estat de Medi Ambient a primers de maig vam obtenir el compromís d’anunciar durant el mes de juny el calendari d’inici. Necessitem que tiri avant el projecte, ara més que mai, perquè durant uns anys FCC necessitarà treballadors i perquè amb el problema per resoldre no veig a ningú disposat a establir-se o continuar al polígon químic de Flix. Amb el riu net pot continuar sense interessar ningú, però si més no, no ens haurem quedat els fangs contaminats com a herència.
La diversificació industrial: No s’ha fet realitat cap de les opcions més clares que hem tingut. De tot plegat avui queda una realitat, 9Ha de l’únic polígon químic que l’Incasol té a Catalunya. Un polígon que ha estat a punt de vendre´s dos cops. El primer a Synthesia, que ho va deixar córrer dies abans de fer efectiva la compra a Ercros arran de l’aparició de la notícia dels fangs als mitjans i va evidenciar que les negociacions s’havien allargat excessivament. El segon intent, el grup italià Vallombrosa, se li va adjudicar el concurs de venda dels terrenys per a la instal·lació d’una multimilionària planta de producció de plaques solars, va intervenir tant l’administració estatal com catalana als més alts nivells; van desaparèixer deixant alguns interrogants, en particular a la secció de temes internacionals de la guàrdia civil. Encara alguna provatura més no tancada del tot ens ha fet evident que difícilment podem competir amb ofertes d’espai al polígon de Tarragona o Catalunya Sud si no s’aconsegueix una bonificació del preu del kw i l’arribada del gas, en etern projecte. Han de ser objectius del pla de futur. De present són les instal·lacions, laboratori i naus, del Centre d’Empreses, la seva capacitat d’assessorar en qualsevol línia d’ajuts i subvencions, ocupació, promoció autònoma i la capacitat d’ofertar formació diversificada. Un present modest, però tangible.
L’opció del turisme, els serveis: En general ens resulta difícil creure que disposem d’un mínim potencial turístic al voltant del riu i el patrimoni històric. No pot competir per volum i pes econòmic amb un sector industrial predominant però s’ha de veure com un sector complementari important i no hauria de ser menystingut per nosaltres mateixos. Per exemple, Sebes gestiona avui un pressupost entre 350 i 400.000€ amb una aportació municipal d’uns 20.000 només. Suposa 6 ó 7 llocs de treball habitualment i fins a 12 a l’estiu amb les colònies escolars. Enguany tancarà amb la visita de 1.600 escolars en el primer curs de conveni amb el Dep. d’Educació, en 2 ó 3 anys esperen poder obrir a l’espai un Camp d’Aprenentatge, que suposaria un mínim de 3 mestres i monitoratge, a banda de doblar el nombre d’escolars. Les obres al meandre, els itineraris, àrees de lleure, embarcadors, la restauració del castell són obres finançades al 100% per l’Estat i la Generalitat amb partides finalistes, contribueixen a posar en valor atractius del nostre poble com els que de ben segur apreciem en qualsevol sortida per molts indrets de la nostra geografia i són un reclam a inversió en hoteleria i restauració, espero que es pugui comprovar en poc temps.
La residència per a la tercera edat obrirà probablement a la tardor, són una seixantena de llocs de treball, és també una realitat.
M’he sentit obligat a parlar del mig ple sense pretendre donar només un missatge tranquilitzador i prou perquè la situació és prou greu, però cal transmetre que l’afrontarem des de la unitat i cercant , obligatòriament, la part de positiu que en puguem treure. Aquest hauria de ser el camí.
Tot coincidint amb la champions TV3 va tenir el detall de dedicar una estona del programa L'Hora del lector a Andreu Carranza i el seu nou llibre. El vaig enganxar fent dit al comandament a distància. Per si no ho teníeu present..... Andreu a TV3
Coincidíem en conèixer la notícia dels acomiadaments d'Ercros primer i Inquide poc més tard, que un dels objectius principals a l'inici del procés era fer arribar la informació a tots els nivells de l'administració catalana i estatal i també del carrer, per tal que la nostra particular "guerra" no passés desapercebuda i el context en què es duu a terme i el dramàtic impacte que suposa fos conegut arreu. Per la presència als mitjans, pels contactes mantinguts i pels previstos durant aquests propers dies, que inclouen les direccions de les empreses amb l'Ajuntament i amb la Conselleria de Treball, a més de les que ja han iniciat amb els treballadors sembla que s'està aconseguint. Ahir el ple del Consell Comarcal va consensuar, amb certs grinyols, una moció de recolzament als treballadors de Flix que a la vegada que instava el govern a actuar urgentment al territori, a la comarca, amb un pla de reactivació econòmica. Davant la situació que encarem, el consens, la unitat, el poder fer un front comú per sobre de localismes o temptacions de cercar protagonismes polítics que ara no toquen, és el principal actiu que tenim. Que reclami sí, un pla de futur amb participació de totes les administracions, però que a molt més curt termini reclami començar immediatament les obres previstes a la zona perquè poden donar un termini de temps necessari per afrontar amb menys urgències la preparació d'aquest futur que reivindiquem, que reivindiquen els lemes a les pancartes que poc a poc van omplint el poble. La moció que aprovava fa uns dies l'Ajuntament ja es referia clarament a la necessitat d'accelerar la inversió pública prevista, és el proper objectiu.
Unes 1300 persones venen a coincidir els mitjans, han sortit avui a manifestar-se a Flix contra els acomiadaments previstos d'Inquide i Ercros, més que divendres passat. La setmana vinent sembla clau per conéixer els plantejaments definitius de les empreses i quin serà el seu marge negociador. Els diferents reprsentants polítics amb què hem parlat aquests dies han manifestat la intenció de mirar-se amb lupa les seves propostes, és el primer objectiu, minimitzar les proposicions inicials. El següent haurà de ser tornar a tenir esperances de futur, un capítol que hem d'encetar de seguida. De moment la crònica d'avui als mitjans....
Unes imatges d'avuiEl que diu l'AvuiEl 3cat24El diari de TarragonaEl diari de Tarragona abans d'avuiUna reflexió de El Punt sobre la Ribera, no ballem sols..., tampoc és que sigui un consol.I una xafarderia del cor, avui es casava Piqué.
Inquide participa en un 80% y Ercros en el 20% restante. Neokem Grup aportará la tecnología.
Estimamos a priori que la inversión será del orden de los 700 millones.
La planta podrá producir unas 7.000 toneladas métricas anuales de ácido tricloroisocianúrico, lo que representa más del 55% de la producción nacional y nos sitúa como la primera productora española y una de las primeras mundiales. Del mismo modo, el 60% de nuestra producción se destinará a la exportación, con destino a los mercados de la Unión Europea, América del Sur y Oriente Medio.Només 8 anys després d’iniciar l’activitat, per sorpresa, en l’argot jurídic es diria amb nocturnitat i traiduria suposo, malgrat que en les anàlisis posteriors tots siguem capaços de trobar indicis més o menys evidents del resultat final. Inquide Flix anunciava ahir als seus treballadors la intenció de parar totalment la planta de Flix. La decisió afecta 34 treballadors d’una plantilla molt jove que té un màxim d’edat inferior als 40 anys. De retruc, els treballadors externs afectats són més, molts més en coincidir amb l’expedient d’Ercros. Sembla que aquesta línia de producte ha reduït la facturació un 45% respecte al darrer any i pots comptar que deu resultar més barat comprar a la Xina. Indubtablement la responsabilitat d’una empresa la duu a cercar els millors resultats econòmics possibles, però és cert també que adquireix davant la societat que l’acull i de vegades la pateix, una responsabilitat social que hauria de ser ineludible, potser a la Xina no, però aquí sí , és el que té ser desenvolupat. Aquest haurà de ser el primer objectiu a reclamar davant les administracions que hauran de resoldre els tancaments. Després,... haurem de seguir sent, i això farem.
Divendres va tenir lloc el primer acte de les mobilitzacions que el comitè d’empresa d’Ercros pensa dur a terme per capgirar el plantejament inicial de l’empresa, que ha reiterat la intenció de presentar en breu (la setmana vinent) un expedient que afecta 75 treballadors de Flix, 24 d’ells de forma temporal. La manifestació de divendres va comptar amb el suport d’un mil·ler de persones, Flix diu “no” al pla d’ajust d’ercros. La mateixa tarda al ple de l’Ajuntament aprovàvem una moció que en primer lloc expressa el suport als treballadors, reclama a l’empresa la negociació imprescindible tal i com s’ha produït en altres ocasions i també exigeix conéixer els plantejaments de futur que té per a la planta de Flix. La moció acorda també sol·licitar a les administracions de l’Estat i de la Generalitat que s’accelerin les inversions en obra pública previstes al municipi i finalment diu de fer-ho saber a tots els ajuntaments de la comarca, conselleries implicades i direccions territorials a la vegada que demana al Consell Comarcal una reunió urgent del Consell d’Alcaldes per tractar el tema. Després de les primeres visites, trobades i telefonades a correcuita un cop coneguda la notícia, són els primers actes visibles que enceten un període incert i difícil en què haurem de saber coordinar esforços amb l’objectiu comú de dir Sí a un futur per Flix, com resava una de les pancartes. Haurem de saber gestionar un dels recursos potents que tenim com és la unitat.
http://noalcierre.blogspot.es/1242288884/UGT-y-CCOO-reclaman-a-Ercros-un-pla/
Divendres es va presentar a Ca don Ventura la Miscel·lània nº 19 del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. La publicació, dedicada a Flix, recull fins a nou articles referits al nostre poble i una gran quantitat d'imatges. El responsable de la publicació del CERE, el flixanco Vicent Casadó, s'hi referia durant la presentació com a butlletí o revista, el cert és que es tracta de tot un llibre de 350 pàgines amb un contingut divers, interessant i sobretot, en el cas de Flix, de rigorosa actualitat, féu sinó un cop d'ull a l'índex dels articles.
