dimecres, 29 d’agost del 2007

Foc a Riba-roja

Semblava que enguany no ens tocava veure el foc de massa a prop. Finalment sí que ha fet acte de presència al terme de Riba-roja, tot just davant del pont, al marge esquerre del riu. Ara, quan són poc més de les vuit de la tarda, encara crema, tot i que sembla estar controlat. El que preocupa ara és el vent que bufa de cara a la nit perquè tot i la sensació de tenir un estiu fresquet, la veritat és que a la nostra zona, a la nostra comarca, ha estat també un estiu extraordinàriament sec, 2 litres recollits en dos mesos, fa pensar que podria fer molt de mal.

dissabte, 18 d’agost del 2007

Dèficit d'infraestructures

Aquests dies de vacances en què tothom belluga i pateix retards de trens, pèrdues de vols o embussos monumentals, és el debat obert. Alguns temes puntuals, encara que sigui a precari com a la foto, es van solucionant

Més titulars de festa

Dijous i divendres hem sortit a la portada del diari Ebre. Un titular, aquest cop sí, més de festa major. El dia 16 reflectia la victòria de la Marta per segon cop enguany. Quan d'aquí uns anys "Lo Flix d'abans" rebi els records de la dècada de finals del segle XX, de segur que en dedicaran més d'un als germans Joan Carles i David Garcia, veritables llaguters moderns. De la força dels seus braços, però sobretot de la del seu cor, ha anat reviscolant una afició al riu i a la barca com ho demostra el nombre de remers que mobilitza el Club Nàutic de Flix.
Han passat molts anys des de la primera puntona, la Mª Pilar que perdia amb la Esox, felicitats doncs, un titular merescut.
L'altra portada és per al carnaval d'estiu del dia 16 que sembla animar cada cop més gent a sortir al carrer. Molta gent ha participat a l'edició d'enguany, i això, en festa major, és l'objectiu principal i el que deixa més bon regust tant als assistents com a la comissió organitzadora. Ja tenim doncs unes quantes tardes fixes al programa de les festes, les

puntones, el carnaval, l'escuma.....

dimecres, 15 d’agost del 2007

Passada la vespra

Ja hem passat "la vespra". Està feta la proclamació de les pubilles i el pregó d'Andreu Carranza comença a ser un record. El record d'un pregoner admirable que començava el seu discurs disculpant-se perquè l'anava a llegir i com que va omplir tant les lletres de vivències personals, va acabar vivint-lo en lloc de llegint-lo, potser per això va saber fer anar la gent de la rialla als ulls humits amb tota naturalitat. Per mi, un gran pregó. Enhorabona i gràcies Andreu. El contrapunt anecdòtic a la vespra li va posar l'incendi del magatzem de la brigada a la Raval, que va acabar en un ensurt i la pèrdua de la màquina d'escombrar, la façana mostrava avui alguna "negroreta" que poc fa pensar que dins hi ha una bona socarrimada.

Un titular de festa major

"Detecten a Flix un pesticida prohibit des de fa 30 anys", titular de portada de El Punt de dilluns dia 13. Em costa de creure que després de tot el que s'ha dit i explicat sobre l'embassament de Flix, sobre els estudis de l'hexaclorobenzè, sobre CSIC i sigles diverses ... encara sigui possible treure notícies no sabudes o sigui possible fer descobriments que cal fer arribar al gran públic com si s'haguessin estat amagant fins ara. Dubto que hi hagi cap lloc de Catalunya, d'Espanya o fins i tot d'Europa que tingui un nivell semblant d'estudis de l'afectació de la contaminació, estic segur que si tot el que s'ha explicat fins ara s'ha entès, és innecessari tornar-hi un cop i un altre reblant un clau al que ja se li gasta la cabota. No és just ni correcte, i dubto que sigui gaire professional, treure una foto dels anys 60 al costat d'un lamentable joc de paraules amb "Springflix", obviant que Flix és un nom on s'hi referencia una gent, no una fàbrica, o haver posat un titular com el que parlem i després, llegir a la lletra petita "malgrat tot, els nivells a l'aigua d'aquest compost, el DDT, són baixos, compleixen normatives..." .
En tot cas, esperem que l'extracció dels residus els propers anys deixi tothom més tranquil, i l'Ebre més net, apte perquè les canonades de reg de 1'90 metres i 1'20 metres de diàmetre que capten aigua als embassaments de Riba-roja i Flix puguin servir per .. fer més grossos i més nets, els enciams de..., els enciams.

diumenge, 12 d’agost del 2007

Imatges del mercat

Per tenir un record.
This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Mercat nou

L'any 1951 s'inaugurà el Mercat municipal de Flix. En passar festes, no ha pogut ser abans, quedarà enllestida la reforma que s'ha estat fent aquests darrers mesos i quedarà un equipament nou en un edifici com n'hi ha pocs en municipis de la dimensió del nostre. Com es va plantejar al projecte queda una zona lliure de parades amb la idea de convertir l'espai en multifuncional i contribuir a revitalitzar-lo i incorporar-lo de nou a la ruta local dels compradors que busquen producte fresc i de qualitat, aquest haurà de ser l'objectiu de tots i totes les paradistes. Entre les parades, Dolors i Tere les més noves, però han complert ja 4 anys al capdavant del bar del mercat i són a punt de viure la seva cinquena festa major des de darrera de la barra, per molts anys!!!

Veu de Flix d'agost

En passar festes Portem hores d’ara dos mesos escassos de legislatura, temps suficient perquè cadascun dels regidors acabi de fer-se amb les seves noves responsabilitats o, cas dels que repetim o repeteixen cartera, anar acostumant-nos al ritme de reunions de comissions i al necessari diàleg, de vegades al debat, previ a una presa de decisions com a mínim conscient i raonada. Participar en un govern d’entesa obliga precisament a entendre´s, és l’opció escollida pels tres partits amb representació municipal, penso que és l’encertada, ho he dit sovint. Ara ens toca fer-la funcionar aquests propers quatre anys i esperar que el balanç final s’adeqüi a les expectatives d’inici. Com no podria ser d’altra manera en unes dates com les que estem, moltes feines queden per “en passar festes”. És per això que “en passar festes” començarem els quatre anys on intentarem complir amb els compromisos que es reflexen en el fulletó que aquests dies s’ha anat rebent a les cases. Alguns dels projectes a què es feia referència durant la campanya electoral quan hom parlava de les expectatives de futur al municipi han començat a fer-se una realitat, també alguna de les nuvolades que planaven en un cel industrial no gaire clar són una realitat. Pel que fa a projectes, s’han iniciat les obres de la residència, està adjudicada l’obra el reg dels Vingalis i en període de licitació per a les empreses interessades el dels Monredons, ... les obres de descontaminació del pantà i de restauració del meandre continuen dilatant-se, suposo que fan inevitable que en converses quotidianes es dubti de si es farà mai, el cert és que els projectes van seguint els seus passos, en el marc d’una administració lenta, això sí, però “en passar festes” ha de sortir ja la licitació de l’obra de l’embassament. El centre d’empreses al polígon de la Devesa s’ha acabat en un temps record, però ara mateix no té subministrament elèctric per part d’Endesa, difícil d’entendre quan parlem d’una iniciativa de desenvolupament industrial al territori; esperem durant el mes d’agost treure les condicions d’ús dels locals i tan aviat hi hagi llum poder obrir, és el gran repte de la legislatura perquè s’hi ha invertit molts recursos. Recursos que faran que anem justos econòmicament i que avui per avui a l’ajuntament sigui una prioritat el reduir i racionalitzar la despesa al temps que cercar majors ingressos, m’hi referia ja fa uns mesos en un altre article, és ara, un altre dels objectius importants de la legislatura. Ens hi posarem en passar festes, per respondre i agrair la confiança que el passat dia 27 de maig en van atorgar gairebé un miler de veïns i veïnes, per guanyar-nos també la dels que van escollir una altra opció, per fer una entesa forta que beneficiï qui n’ha de sortir beneficiat, que és Flix i la gent que hi viu.
Bones festes!!

dilluns, 6 d’agost del 2007

Sobre el paisatge, parleu-ne a l'enquesta!!

El juny del 2005 es publicava al DOGC una nova Llei sobre la protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya. Fruit d'aquesta Llei es comença l'elaboració dels Catàlegs del Paisatge (Documents de caràcter descriptiu i prospectiu, aplicables als àmbits territorials, que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir) i en alguns llocs de les Cartes del Paisatge (Instrument de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin per objectiu mantenir-ne els seus valors). Per a dur a terme la tasca prevista a la Llei es crea L'Observatori del Paisatge, encarregat d'assessorar la Generalitat sobre la situació i les propostes. Un dels catàlegs previstos de fer inicialment és el de les Terres de l'Ebre, hi participa directament l'Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE). S'obre un procés participatiu on es demana el parer de la gent a la pàgina web de l'Observatori, penso que hi hauríem de dir la nostra! http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs/E/enquesta1.php

La nostra zona l'anomenen "Costers de l'Ebre", una primera qüestió és si ens agrada el nom. Als comentaris he intentat reflectir, sense voler fer-ho llarg i que cadascú i digui la seva,... que la protecció del paisatge a les zones d'interior, on encara en queda, arriba després que al litoral i zones urbanes se l'hagin carregat fent molts diners amb l'especulació, per tant cal rebre ara la compensació adequada que faci real allò del reequilibri territorial i eviti les guerres pels duros que deixen els molinets, per exemple, que en molts llocs es veuen com l'única opció, o que faci possible simplement que es segueixi conreant la terra i es porti a mercat un aubergi no embolicat en plàstic i porexpan. A la nostra zona penso també que caldria enfortir el paper del riu i a tornar viure-hi de cara, això voldrà dir que ens hauran de deixar una mica d'aigua per a mantenir el paisatge. Pregunten pels regs, he contestat el que penso, que difícilment hom creu que es fan per als pagesos, perquè no veig que després se'ls pagui el producte com cal. També he intentat expressar que no voldria veure que la preservació del paisatge ara, un cop estronxinat i venut tot el econòmicament explotable, ens conserven com a museu i reserva on no s'hi pot fer ni les olives a cop de canya,... "que totes les masses fan mal". És un tema interessant, dieu-hi la vostra si teniu un moment, feu-ho córrer si us plau!