dimecres, 11 d’agost del 2010

Festa Major 2010

Salutació del programa de festes 2010. BONES FESTES!!!
La festa major és sens dubte un referent temporal dins l’any, m’atreviria a dir que fins i tot més que cap d’any. -Ja som a festes... , ja tornem a ser a festes..! Tal i com anem afegint anys, afegim també el “ja” que dóna idea de la velocitat creixent amb què percebem el nostre nou pas per meta. “-Atención corredores! La próxima vuelta prima!”. De prima tothom acaba emportant-se la seva, afaiçonada pels fets, les vivències, els sentiments, les il•lusions, ... de tot un any de cursa. La cursa d’equip, com a poble, que encaràvem l’any passat no era fàcil, la pèrdua de llocs de treball era un llast determinant i les expectatives de generar ocupació amb l’obertura de la residència i els treballs a l’embassament no s’acabaven mai de concretar. Un any després, vivim en un context general difícil encara des d’un punt de vista laboral i econòmic i politicament enrarit per una sentència injustificable contra Catalunya amanida per un ambient preelectoral cada cop més mogut. Tot plegat no sembla que ajudi a aixecar l’ànim, però m’agrada veure sempre les coses des d’una òptica positiva, massa optimista em diuen sovint. Crec que des d’un punt de vista local tanquem un any sense precedents amb el volum d’inversió més gran fet mai al nostre municipi en obra pública; tenim mig poble i part del terme potes enlaire i això és bo, malgrat els inconvenients i molèsties que s’ha provocat al veïnat, ho lamento. S’han fet realitat els dos grans projectes, quan llegiu aquest programa de festes la residència de la gent gran estarà oberta i la descontaminació de l’embassament ja no genera escepticismes, ha d’augmentar per anar bé, això sí, el volum de contractació. Se’ns obren altres recorreguts a fer amb ajuts i propostes importants al voltant del Centre d’Empreses que de ben segur s’aniran concretant els propers mesos. Tenim un nou projecte estrella per anar bastint com la llei de barris a la Colònia, Casetes i Comellarets. Seguim tenint en la creació d’ocupació i el futur d’Ercros el repte principal i moltes coses per fer o arreglar, però passem per meta amb una prima gens despreciable que ens empeny a ser ambiciosos per la propera volta. Aixequem els ànims!, sortim a córrer, a ballar, a aplaudir, a passar una bona festa major amb la família, els amics, la gent. Passeu-vos-ho bé, aquest és un dels moments en què toca. BONA FESTA MAJOR 2010. Enhorabona i gràcies a tots i totes els que amb el vostre treball, il•lusió i esforç la féu possible.

El repte de Flix

Article publicat al Diari de Tarragona el 10 de juliol del 2010 i també a la Veu de Flix del mateix mes.
A finals d’estiu del 2004 surt a la llum l’estudi del CSIC sobre la contaminació a l’embassament de l’Ebre al pas per Flix, no era nou ni recent, però els plans sobre l’Ebre fins aquell moment passaven més aviat per treure’n l’aigua i no pas els residus. S’inicia aleshores l’estudi de propostes de solució i la investigació de les afectacions a l’entorn per part del món científic fins a la fase actual, en què FCC executa l’obra. Ha estat un procés llarg i complexe que en alguns moments ha generat seriosos dubtes sobre la voluntat o no de tirar endavant l’extracció. S’han plantejat teories i hipòtesis diverses més o menys versemblants i s’ha obtingut un protagonisme mediàtic que ha evolucionat de la urgència de l’obra a l’escepticisme sobre la seva execució. El cert és que Flix és avui paradigma de la contaminació industrial, i això ens obliga a encarar el repte de recuperar bona part de l’autoestima perduda pels veïns i veïnes. D’una banda capgirant la imatge i les oportunitats de futur del municipi amb projectes com el centre i viver d’empreses “La Ribera”, restauració del meandre i façanes fluvials, el CTM-Flix Tecnologia Ambiental, l’Entorn d’Aprenentatge a Sebes o la recent adjudicació de la llei de barris per actuar precisament en els barris industrials. D’altra banda cal que l’execució del projecte vagi acompanyada de la informació i comunicació necessària per generar seguretat i confiança, i també de les mesures de seguretat màximes a l’aigua, a l’abocador i al trajecte dels centenars de camions que han de fer-ne el trasllat. Tot plegat per poder acabar sent exemple de recuperació ambiental i responsabilitat social en la gestió dels recursos.