diumenge, 27 de març de 2011

Restauració del meandre, tres anys després.

El secretari d'estat del Medi Rural i Marí sr. Josep Puxeu, la Directora General de l'Aigua, sra. Marta Morén, i el President de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, sr. Rafael Romeo, ens han acompanyat avui en la inauguració de les obres de restauració del meandre. Prèviament, la desena caminada popular havia fet l'estrena oficial dels itineraris amb 160 participants. (Adjunto parlament)

Fa uns mesos inauguràvem la primera fase del castell nou amb uns resultats impensables i sorprenents per a tots el que hi han pogut donar un tomb els diversos dies que s’han organitzat de portes obertes. Avui inaugurem les obres de restauració del meandre, una obra molt més gran, amb 10 ó 12 vegades el pressupost del castell i un termini d’execució d’uns 3 anys, però amb un parell de característiques comunes. D’una banda l’espectacular resultat final, de l’altra el fet que ambdues han servit per transformar Flix d’una manera molt significativa, i a més ho han fet recuperant allò que ja era nostre, recuperant dos trets identitaris bàsics en el nostre ser com a poble: el castell i el riu. Hem recuperat part del nostre patrimoni, hem recuperat una nova relació amb el riu, espero que haguem recuperat també una bona part de l’autoestima que ens hauria de fer veure el nostre poble “com el més bonic del món”... perquè és el nostre és clar, però també per tenir motius visibles per sentirnos-en orgullosos. De ben segur que per Setmana Santa, amb els amics i parents que ens visitaran, hi haurà una mica de feina per veure-ho tot.

Ha esta una legislatura agraïda, com a mínim en la part que correspon a la inversió pública, ens ha permès un alt volum d’inversió que contribueix al canvi, a la transformació a la que feia esment. En el passat més recent recordem fa dos ó tres anys la posada en funcionament del Centre d’Interpretació del Camí de Sirga a Sebes, en el futur més immediat els canvis que l’execució de la Llei de Barris amb 3’7 milions d’euros ha d’aportar a la Colònia i a les Casetes i Comellarets, canvis que esperem que es comencin a notar a finals d’aquest any amb els primers programes en marxa d’ajuts als ascensors a Comellarets i les bases per a rehabilitacions d’habitatges. Canvis que també esperem es puguin anar veient al polígon, al Centre d’Empreses, on entre inversió pública i privada s’acumularà més d’un milió d’euros entre aquest any i els propers mesos.

Tot plegat dóna un context a l’obra que inaugurem avui, li dóna encara més força i significat en el procés de transformació al que estem irremeiablement abocats i que en part ha estat possible perquè aquests darrers anys l’Ajuntament ha apostat per un equip compacte (fent valer el símil que Pere acunyà a l’inici de legislatura) que crec que ha donat resultats que se’ns dubte ha de dur com a mínim a la reflexió.

Saludava a l’inici a les personalitats que ens acompanyen i crec que és just de dir que han fet quelcom més que venir a tallar la cinta, de fet han estat presents en tot el procés de decisions des de l’inici que han derivat avui en aquesta obra acabada o, al riu de dalt, en les obres de descontaminació de l’embassament o la també imminent captació nova d’aigua amb prop de 2’5 milions d’euros que han de ser obres emblemàtiques durant la propera legislatura. Els vull agrair personalment la implicació i la sensibilitat mostrada cap al nostre poble. També vull fer-ho amb aquelles persones que han dut a terme la direcció i l’execució material de l’obra des de la CHE i el Parque de Maquinària del Ministerio han sabut fer-se seva l’obra, hi han patit i s’han preocupat en el detalls més petits i han demostrat una professionalitat exemplar. Deixen un gran record a Flix i esperem que durant aquests anys que hem conviscut haguem sabut acollir-los com es mereixen. També m’agradaria fer esment especial a la tasca de la regidoria de patrimoni que en la persona de Jaume Masip ha estat probablement qui més d’a prop ha viscut l’obra.

Enhorabona doncs a tots flixancos i flixanques per aquestes noves façanes al riu i per la possibilitat de sentir-lo més nostre. Com em va dir un veí fa uns dies: “ara podrem treure pit quan enseyem el poble a algú”, doncs això, fem-ho!!!