diumenge, 14 de desembre del 2008

Caramelles al desembre

La jornada de portes obertes que ha celebrat Oliflix avui diumenge 14 de desembre ha fet que es donessin dos fets bastant insòlits. D'una banda hem sentit cantar caramelles sense necessitat d'esperar a dissabte de pasqua i en un marc d'allò més curiós, dins del molí de Butxaquina, avui propietat d'Antonio Rey que el continua tenint en funcionament molturant en fred amb les pedres. L'altra anècdota potser fins i tot podria esdevenir històrica, si més no en l'àmbit de les caramelles, ja que atenent a la memòria d'alguns dels caramellaires presents, en 57 anys d'història de caramelles mai havien estat dirigits per una dona, i avui dirigia Núria Lazcano. Un agradable punt final a un matí fred que havia començat amb gust de clotxa.

diumenge, 16 de novembre del 2008

La memòria d'un refugi

Aquest cap de setmana hem viscut a Flix alguns dels actes organitzats en commemoració del 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre, de tots m'agradaria destacar-ne un, és la museïtzació del refugi del carrer Sant Josep. No sempre és fàcil que coincideixin pressupost, imaginació i sensibilitat per recuperar una part del patrimoni històric. El cap de setmana que ve sembla que s'organitzarà una jornada de portes obertes, una visita molt recomanable, "per fer memòria".

dissabte, 15 de novembre del 2008

Canvi de façana

BubbleShare: Share photos - Craft Ideas La primera impressió quan hom segueix les obres del meandre és que no s’addiuen massa amb el títol de “restauració ambiental” que resa al projecte, et fa pensar més aviat en una gran actuació urbanística que sanejarà i consolidarà les vores de riu. Efectivament, el canvi urbanístic que es comença a intuir és important i acabarà deixant una veritable façana fluvial impensable uns anys enrera. La part “ambiental” a la que es refereix el títol és la que queda encara per fer, inclosa també al projecte, és més difícil de resoldre perquè no depèn només de les màquines o del pressupost, aquesta part ambiental inclou les basses de llacunatge de la depuradora per millorar la qualitat de l’aigua que aquesta aboca al meandre. És una actuació que pot acabar duent-se a terme si com estava previst l’Agència Catalana de l’Aigua col•labora amb l’adquisició dels terrenys necessaris; inclou també l’actuació principal i paradoxalment la que menys obra necessita, és aconseguir que el meandre compti amb una aportació de cabal mínim circulant que el permeti ser un tram de riu viu. La concessió de l’ús i gestió de l’embassament a Endesa no ho posa pas fàcil, va costar el seu dia aconseguir un parell d’avingudes controlades a l’any, està costant molt que entenguin que el canvi en la gestió del nivell de l’embassament està matant el bosc de Sebes i costi el que costi caldrà aconseguir un cabal, per petit que sigui, que no deixi eixut el meandre. En tot cas, de moment les obres del meandre urbanística i ambientalment van avançant per bon camí amb les dificultats, inconvenients o urgències d’una obra no pas senzilla.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Una dona incòmoda

No pensava que fes tants dies que no hi escrivia res; qui sí que escriu i sembla que bé és Montse Banegas, una altra flixanca que s'afegeix als escriptors i escriptores ebrencs amb "una òpera prima d'una maduresa sorprenent". Enhorabona i sort en el futur Montse!!

dimarts, 27 de maig del 2008

Més campions

Una altra campiona d'Espanya, si felicitàvem l'altre dia els alevins de l'hoquei, ara li toca el torn a Montse Sabaté Ramos, poca broma que és campiona de judo! . Enhorabona!!!
Cap de setmana esportiu a banda de passat per aigua. El futbol sala no aconseguia guanyar la Copa Diputació a Montroig per culpa dels penals un cop arribat a la final, i el Flix de futbol salvava la categoria a l'últim minut guanyant 3-2 al Ginestar. Enhorabona a tots per la feina i l'esforç.

Situació d'emergència

Però per excès d'aigua, els embassaments de Talarn, Camarasa i Rialp estan desembassant aigua des d'ahir afectant zones d'inundació natural. A Riba-roja s'espera una entrada propera als 3000 m3 i està desembassant 1800m3, suficient per afectar el passeig de Miravet. Tortosa sembla que no té problemes fins els 2200. Paradoxes de la situació que vivim, li serveix de títol a un article de Pedro Rojo ara fa uns dies que em sembla encertadíssim.
Paradojas tras la lluvia PEDRO ARROJO AGUDO 21/05/2008 http://www.elpais.com/articulo/opinion/Paradojas/lluvia/elpepiopi/20080521elpepiopi_4/Tes La Agencia Catalana del Agua (ACA) ha diseñado en su espacio de competencia, Cuencas Internas de Cataluña, una planificación hidrológica ejemplar; probablemente la más avanzada y coherente, no sólo de España, sino de la Unión Europea, cuando menos en el espacio mediterráneo. En este contexto, resulta paradójico que la crisis de sequía que sufre, o ha sufrido, Barcelona esté siendo gestionada tan mal. La Agencia Catalana del Agua ha tenido el coraje y la inteligencia de apostar por un modelo de planificación coherente con la nueva Directiva Marco de Aguas, basada en la modernización de redes, la gestión integrada de aguas superficiales y subterráneas, la regeneración y reutilización de caudales y la desalación de aguas de mar, desde una sólida perspectiva de recuperación del buen estado de los diversos ríos, ecosistemas y acuíferos. Desde este enfoque, se han rechazado de forma consistente las estrategias trasvasistas: tanto la propuesta por CiU de llevar el Ródano a Barcelona, como la del masivo trasvase del Ebro, promovido por el PP. Llevar el Ródano a Barcelona costaría más de 1€/m3, y trasvasar aguas de baja calidad del Bajo Ebro, no sólo encierra graves incertidumbres de disponibilidad y una evidente conflictividad social, sino que acabaría costando cerca de los 0,4 €/m3 que supone hoy desalar aguas de mar para obtener caudales de alta calidad. La planificación vigente en Cataluña garantiza olvidarse de los problemas de agua de Barcelona para un buen tiempo, aun en ciclos de extrema sequía como el que se ha venido sufriendo. Incluso se prevé lo que nunca se ha hecho en Europa: revertir un trasvase, el del Ter, del que se obtiene buena parte del agua que bebe Barcelona. Desgraciadamente, la puesta en marcha de las desaladoras previstas (Llobregat, Tordera y Cunit), con una capacidad de 200 millones de metros cúbicos al año, llega tarde. Probablemente esa tardanza encierra fallos o indecisiones criticables (el anterior Ministerio de Medio Ambiente fue sin duda más diligente en Alicante, Murcia y Almería, y gracias a ello ninguna ciudad en aquella zona ha sufrido restricciones ni situaciones de emergencia). Pero, sobre todo, resulta difícil de justificar la demora en abrir el pertinente debate ciudadano sobre la eventual posibilidad de que los recursos de Cuencas Internas se agotaran antes de que las desaladoras estuvieran en servicio. Sin duda el calendario electoral jugó un papel clave al respecto; pero en ningún caso justifica la improvisación con la que se viene actuando. Menos justificable resulta la actitud del Partido Popular y de CiU. Intentar aprovechar la emergencia ciudadana para sacar el muerto del cajón y volver a debatir la planificación basada en grandes trasvases es tan oportunista como irresponsable. El problema no ha estado ni está en la planificación, sino en la gestión de una situación de emergencia producida por el ciclo de sequía más duro que ha sufrido Cataluña desde que se dispone de datos climáticos fiables. En todo caso, insistimos, la crisis en cuestión ha sido mal gestionada, con la improvisación como norma. La desaparición del Ministerio de Medio Ambiente tampoco ha ayudado ni ayudará en el futuro. Sin embargo, lo que resulta más inaudito es la forma como se ha pretendido cerrar la crisis, tras las últimas lluvias. El hecho de que, con las recientes lluvias, se haya pasado a cerca del 30% de la capacidad de embalse (cifra que se superará en breve) supone garantizar en torno a 50 hm3 de aguas superficiales. Otro tanto puede llegarse a almacenar (aunque más lentamente) en los acuíferos, fuertemente castigados por el elevado ritmo de extracciones al que han estado sometidos. Todo ello supone un volumen muy superior a los 35 hm3 que la ACA ha venido estimando como la reserva necesaria (si no llovía) para llegar hasta el mes de mayo, en el que entrará en servicio la desaladora de Llobregat. En estas circunstancias, no es aceptable ni comprensible mantener las obras de trasvase previstas como respuesta, en última instancia, a la situación de emergencia. Por el contrario, parecería razonable, por prudencia, mantener el ejemplar nivel de compromiso ciudadano conseguido hasta la fecha para ahorrar agua. De forma incomprensible, sin embargo, la decisión anunciada en principio fue justo la contraria: poder llenar piscinas pero mantener el polémico trasvase. Podríamos comparar la situación a una emergencia médica, en la que, ante un diagnóstico de grave infección intestinal, se impusiera un severo régimen alimentario, previo a la correspondiente intervención quirúrgica, en última instancia. La decisión adoptada en principio equivale a que, ante una evidente mejoría del paciente, el equipo médico optara por permitirle comer y beber cuanto quisiera pero, eso sí, manteniendo la intervención quirúrgica, porque el quirófano ya estaba reservado... El problema, más allá de recovecos técnicos, pasa a ser de coherencia y de credibilidad política y social. Esperemos que la rectificación del presidente Montilla en lo que se refiere a poder llenar piscinas vaya seguida de una consecuente aplicación de los criterios que presidieron la decisión de hacer ese trasvase, como medida extrema en última instancia, lo que la coloca en un plano de primera instancia al aliviarse la situación de escasez. Desgraciadamente, más allá de garantizar el agua de Barcelona (como la de cualquier otra ciudad de España), cuestión, como es bien sabido, que compartimos desde un principio de forma consecuente desde la Fundación Nueva Cultura del Agua, nadie asume debatir los grandes problemas de fondo que esta crisis debería llevarnos a considerar de cara al futuro: el desmedido crecimiento urbanístico de Barcelona y Tarragona, por un lado, y el insensato crecimiento de nuevos regadíos en la cuenca del Ebro. Y todo ello en la perspectiva vigente de cambio climático... Cataluña tiene una buena planificación de aguas, tal y como ya hemos argumentado; pero el reventón urbanístico previsto en la planificación territorial, tanto en la zona de Vic como en Tarragona, dista mucho de ser razonable y sostenible. En lo que se refiere a la Cuenca del Ebro, más de 300.000 nuevas hectáreas de regadío (que supondrán el doble de caudales de los previstos en los trasvases del Ebro proyectados por el Plan Hidrológico Nacional del PP), es una locura, tanto desde el punto de vista económico y social como, evidentemente, desde el punto de vista ambiental; sin contar con la guinda de proyectos como Gran Scala en la estepa monegrina... La irrupción del nuevo Ministerio de Agricultura, fagocitando al de Medio Ambiente, y los ímpetus de la Generalitat, del Gobierno de Aragón y del Gobierno navarro, bajo el impulso de intereses electoralistas, no ofrecen buenos augurios. Esperemos que la movilización ciudadana sea capaz de suscitar un impulso de racionalidad y de inteligencia colectiva que nos permita promover modelos de ordenación territorial sostenibles. La sequía de Barcelona es tan sólo un aviso. Pedro Arrojo Agudo. Departamento de Análisis Económico de la Universidad de Zaragoza.

diumenge, 18 de maig del 2008

Enhorabona, campions!

Fa quatre dies celebraven el campionat de Catalunya i avui són campions d'Espanya en categoria aleví sense haver perdut cap partit i havent golejat el Liceo a la final per 5 a 1. Avui hem fet memòria d'altres arribades multidudinàries que el club patí Flix va protagonitzar .. tampoc fa tant! Són alevins!, esperem que en el futur oportunitat de repetir èxits com el d'avui, que de moment ja és un record inesborrable. Enhorabona! BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

dissabte, 17 de maig del 2008

Dades

Aquests dies els pluviòmetres han donat peu a moltes converses i certes divergències sobre els litres que han caigut darrerament, m'ha fet pensar en la central meteorològica digital que hi ha a l'escola i potser no és massa coneguda. Estem dins de la xarxa edumet i en principi funciona bé, dic en principi perquè hi sol ploure menys que als pluviòmetres de casa segons sembla. Estació col·legi.
Adjunto un històric des de que ha començat a funcionar i una foto també "històrica" de la bassa de les clotxes diumenge passat.

Espai d'aprenentatge

Fa uns anys que anem darrera d'aconseguir per a la reserva de Sebes el reconeixement del Departament d'Educació com a Camp d'Aprenentatge, un servei educatiu que suposa 3 ó 4 llocs de treball de mestres i una dinàmica de visites escolars que a la resta de Camps de Catalunya té una mitjana de 130 dies plens a l'any. Enguany s'ha fet un important pas endavant, sense obtenir de moment la consideració de Camp, Sebes comptarà amb un mestre destinat a preparar l'oferta educativa i atendre visites en el darrer trimestre i a més s'ha entrat a la difusió de l'oferta des de la mateixa pàgina del Departament d'Educació, des d'on es dóna l'enllaç al bloc de Sebes on s'exposa l'oferta inicial de tallers que es preveu. Un pas més.

divendres, 18 d’abril del 2008

Se'm fa difícil

Se’m fa difícil poder concentrar el que penso i sento en paraules prou clares i entenedores, fa uns dies que el cap em bull amb tot el tema de l’aigua. Em considero capaç d’entendre que hi hagi una emergència a Barcelona i s’hi hagi de portar aigua de boca per evitar restriccions, també entenc que la situació que es planteja avui no és la que plantejava el PHN en quantitats i estructures. Però també entenc que això hauria d’anar acompanyat d’un inexcusable debat i presa de decisions sobre perquè s’ha arribat a aquesta situació i quin model de creixement cal definir a partir d’ara i potser caldrà donar contingut d’una vegada a paraules com sostenible i reequilibri o redistribució territorial: Així potser ens estalviaríem d’haver de veure com totes les plagues (excepte la mosca negra) de la societat actual: tallades de llum, transports públics lamentables, escassetat d’aigua, embussos, …. van a petar sobre el sofert entorn metropolità. Em resulta impossible d’entendre la llarga gestió política de tot el procés, amb episodis que han indignat, com els enganys i mentides amb el transvasament del Segre; que han fet riure, com el de portar l’aigua amb tren; o que han decebut, com és el fet de permetre convertir tot plegat en un mercadeig en tractar a Madrid amb les comunitats de regants dels seus “excedents”. No puc entendre tampoc que es pugui vendre l’excedent, si una concessió d’aigua no s’esgota en els usos pels quals es va donar doncs es queda al riu, no? Perquè l’aigua és o hauria de ser de tots, i si no és així potser cal mirar riu amunt tots aquells que no fan ús de la seva concessió i abonar-los la part proporcional que no agafen i que permet que al final del camí en sobri,.... s’embolica la troca veritat?
Fa temps que es reuneix la comissió tècnica que ha d’assessorar el desenvolupament del el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre, i entubar el canals dels regants del delta és un projecte que van desestimar el seu dia per l’afectació sobre l’actual ecosistema deltaic i perquè l’aigua que “es malmet” fa cap per filtració al freàtic del mateix delta, és a dir, va on ha d’anar l’aigua. La compensació dels excedents de què parlàvem abans és precisament fer aquesta obra per evitar el “malbaratament de l’aigua”. Tot plegat no genera confiança, no ajuda a creure´s que només seran 45 Hm3 de forma puntual la falta de transparència i capacitat de parlar amb claredat exhibida. Tampoc ajuden les declaracions del conseller sobre les obres de retirada dels fangs contaminats de l’embassament de Flix dient que des del seu departament no s’hi posaria pressa, que potser no era el més oportú tirar-ho ara endavant.... A això se’n diu jugar brut, ara generem dubtes sobre el projecte o la seguretat del mateix quan era una urgència nacional fa quatre dies?. El projecte era segur per als usuaris del riu de tota Tarragona i Terres de l’Ebre i ara per només 45 Hm3 cap a Barcelona ja no ho és? Potser no s’ha tingut en compte que el calendari de les obres no preveu fins a d’aquí uns 15 mesos treballar al riu.... i aleshores ja s’haurà acabat la captació puntual perquè funcionarà la dessaladora, no? ...Se'm fa difícil.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Ara amb paraules

Com diu Albert, hi ha notícies que esclafen ....

dimarts, 15 d’abril del 2008

Sense paraules

dimarts, 1 d’abril del 2008

Finalment FCC

Es feia públic dilluns cap a migdia, un cop acabat el Consell d'Administració d'Acuamed; ha estat un llarg camí des de setembre de 2004 al qual s'hi posa punt i final avui després de moltes comissions, reunions, estudis, infinitat de titulars, terminis i calendaris, incerteses, desànims,..... Comença una altra etapa, potser més difícil per la complexitat de l'obra, però també força més encoratjadora perquè el final ens ha de dur ser exemple d'una de les obres de restauració ambiental més gran dels nostres dies.

Adjudicada la descontaminación del Flix por 155 millones que empezará antes del verano

Agencia EFE

Lunes, 31 de marzo 2008

La sociedad estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas (Acuamed) ha adjudicado hoy los trabajos de descontaminación del embalse de Flix (Tarragona), con un presupuesto que asciende a 155 millones de euros, y que comenzarán antes del verano.

Según han informado a Efe fuentes de Acuamed, el proyecto ha sido adjudicado a la Unión Temporal de Empresas (UTE) formada por FCC Construcción y FCC Ámbito, después de estudiar las diez ofertas recibidas.

Las obras tienen un plazo de ejecución de 42 meses, según las mismas fuentes. Además se han aprobado tres asistencias técnicas por un total de 7 millones de euros, la más importante, de 5'5 millones a la dirección de obras; otra de 1'1 a la coordinació de seguridad y salud, y la última de 0'8 millones a la dirección ambiental.

diumenge, 30 de març del 2008

VI festa de les cigonyes i plantem futur

Enguany han coincidit a Sebes la VI Festa de les Cigonyes en què es lliura el diploma als nadons nascuts a la comarca durant l'any i també la plantada d'arbres, "Plantem Futur", promocionada per la Fundació Territori i Paisatge i Catalunya Ràdio. Molta gent a l'espai natural, realment feia goig de veure, i una organització magnífica, culpa en bona part del grup de voluntaris de Sebes, que van rebre també el seu reconeixement. La plantada es va fer al Mas de Pitoia, on durant aquest any es començaran les obres d'adequació dels edificis per a convertir-ho en centre d'interpretació del riu i el camí de sirga, es farà dins del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre amb un pressupost de 150.000€ cofinançat en un 55%. Les cigonyes també hi eren, unes 40 viuen a la zona aquests dies, algunes de les 18 parelles estables que hi tenen fixada la seva residència habitual estan criant pollets, pareu atenció a no fer massa soroll si hi aneu de visita. BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

dimecres, 26 de març del 2008

Samaritana 2008

A risc de ser una mica parcial he de dir que va ser una samaritana la mar d'eixerida i simpàtica, que s'ha "currat" la setmana santa de debò, com ho han fet també els armats, l'orfeó, cofraries, caramellaires... Enhorabona a tots i gràcies per la part que ens toca a casa i de part de Mapi per les mostres de simpatia rebudes. BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

divendres, 21 de març del 2008

Els armats a Tortosa

Els armats van començar la setmana Santa a la processó de diumenge rams de Tortosa, una processó de més de 200 anys. Les passejades pel nucli antic els van oferir un entorn molt adequat i ells i elles van lluir encara més.

dijous, 13 de març del 2008

En directe

Se'n feia ressò el "compi" Ramon ahir, Ràdio Flix ja es pot seguir per internet, potser encara en període de proves i possibles sospreses informàtiques, però el pas ja està fet. Enhorabona!, de ben segur que algun flixanco/a dels que viuen o viviu, fora vila hi trobareu una altra manera d'apropar-se al poble.

Preparant Setmana Santa

Potser no compleix amb els tòpics dels que plantegen la setmana santa com una festa exclusivament religiosa, però va camí de convertir-se en una tradició més de divendres sant, reconvertint algun dels tòpics a què em referia abans: no deixa de ser una processó i exigeix una bona dosi d'esforç, que ve a ser la penitència. Parlem de 1.000 escales.
Parlem d'un recorregut urbà amb 25 trams d'escales. Hi ha dues categories: -Popular, on es pot córrer o caminar amb un recorregut de 4'5 km (1 volta) Preu 3 euros Sortida a les 17h.
-Cursa, amb un recorregut de 9 km (2 voltes) Preu 6 euros. Sortida a les 18 h.
Sortida i arribada des del bar l'escala. Inscripcions a www.flix.cat. A les oficines de l'ajuntament o al Bar l'escala. Hi ha avituallament liquid, al final sòlid i premis per als tres primers masculí i femení que participen a la modalitat de cursa (200€, 100 i 50€).

dissabte, 8 de març del 2008

CTM Flix a SMAGUA

poster SMAGUA08LABFLIX FINAL(C)
poster SMAGUA08LAB...
Hosted by eSnips
La setmana entrant, entre el dia 11 i 14 de març es celebra a Saragossa la fira SMAGUA, Salón Internacional del Agua. El CTM, centre tecnològic de Manresa, que és qui gestionarà el laboratori del centre d'empreses de Flix, hi presenta els serveis d'aquest nou equipament en el que hi ha posades moltes expectatives de generar ocupació atractiva en estar lligada a la recerca, la investigació i el desenvolupament en el camp de la tecnologia ambiental. El nom del laboratori serà CTM FLIX, TECNOLOGIA AMBIENTAL.

Punt i final

Vam ser al Sant Jordi en un acte a recordar per multitudinari i emotiu. Havia de ser un final de campanya en positiu, pensant en els resultats de diumenge, malauradament l'assassinat d'un ex-regidor socialista de Mondragón ha aigualit la festa, ... la dels PSC i la de tothom que pensa que hi ha altres camins per expressar-se i defensar el que hom pensa. Lamento aquest final, et fa pensar que no acabarem d'avançar mai; en tot cas, el desig per diumenge és que acabi amb un govern socialista a Madrid, un senador flixanco i d'Esquerra al Senat. Que hi hagi sort!! ... i que sigui bona!

dimarts, 4 de març del 2008

Acte de campanya

L’acte de campanya del PSC a Flix ha tingut lloc avui 3 de març. Hi han intervingut el ministre d’indústria Joan Clos, Lluïsa Lizárraga que opta a tornar a ser escollida com a diputada de les Terres de l’Ebre i Antoni Sabaté. El paper de presentador l’he fet jo mateix. L’acte s’ha centrat en explicar la feina feta a Madrid aquests darrers quatre anys sobretot en polítiques socials tot i destacant la llei de la dependència, que, entre altres avenços, ha de permetre cobrar un sou i tenir seguretat social a aquelles persones que tenen cura d’un malalt. “Ho explico perquè sembla que a Madrid no haguem fet res més que barallar-nos aquests quatre anys, i és que al PP no li interessa que se’n parliga de la feina feta” deia Lluïsa. Joan Clos ha destacat el paper fet per un partit a l’oposició que ha optat per “arremetre contra Catalunya, on no tenen gaire a guanyar, per munyir l’anticatalanisme a la resta d’Espanya. Si ara els sortís bé, sou capaços d’imaginar el que farien els propers quatre anys perquè els sortís millor?”. S’ha repetit sovint l’argument que “no som el mateix” i que la capacitat de diàleg, de negociació i d’avenços fets amb el govern de Zapatero a Madrid són difícilment imaginables amb l’altre interlocutor possible i la idea d’Espanya que esgrimeix, gairebé com una amenaça.
El primer cartell de campanya que vaig veure va ser el de “Si tu no hi vas, ells tornen”, i em va semblar una mica exagerat, tètric. El cert és però que quan sento segons quins arguments sobre la llei de dret a l’educació en castellà, sobre el retorn del transvasament perquè sobra aigua i la llencem o sobre els nacionalismes, començo a veure-li més sentit, espero no haver de pensar que era massa tou en un futur. El proper acte de campanya del PSC a Flix es farà el dia 6 al mercat.

dijous, 28 de febrer del 2008

Actes de Campanya

Informació de la campanya del PSC a Flix i comarca de la Ribera d'Ebre. Dilluns 3 de març. 18h. Arribada a Flix de Joan Clos, actual Ministre d’Indústria i nº2 de la candidatura per Barcelona. 18’30h. Acte públic a Ca donVentura. Presenta Oscar Bosch. Intervenen: Antoni Sabaté, Lluïsa Lizárraga i Joan Clos Dimarts 4 de març. 22h. La Torre de l’Espanyol. Míting de Lluïsa Lizárraga. Dimecres 5 de març. 22h. Móra la Nova. Fonda Barcelona, Sopar de militants i simpatitzants amb Montserrat Tura. Dijous 6 de març. 12h Flix. Mercat Municipal amb Lluïsa Lizárraga. Míting central a Barcelona amb intervenció de Felipe González, Zapatero, Montilla i Carme Chacon. Autobusos des de Flix: -Sortida a les 10’15h de la Plaça del Mercat, inclou dinar i ruta per Barcelona. -Sortida a les 15h(aprox) de la Pl. Del Mercat Els interessats en assistir-hi cal que doneu el nom abans del dia 4 a qualsevol membre del grup municipal o bé: Oscar Bosch: 616054258 Jaume Moreno: 977410560 Ricard Francin: 977412032

dissabte, 16 de febrer del 2008

Curiositat de campanya

"No és el mateix" és el lema amb què des del PSC és vol respondre alguns plantejaments d'aquesta llarga precampanya electoral que l'assimilen al PP. Per donar i recollir raons que ho argumentin s'ha posat en marxa un aplicatiu que m'ha sembla curiós perquè permet participar tothom, tant si la diferència és a favor com en contra. http://www.trobalesdiferencies.com/index.php

Risc i oportunitat

Divendres dia 15 el catedràtic d’Ecologia de la UB Narcís Prat publicava a El Periódico un article titulat “El risc ambiental de Flix”. És un reconegut científic que coneix i és conegut a Flix abans de l’inici de l’episodi dels fangs, tant pel seu paper en defensa de l’aigua de l’Ebre davant la proposta del transvasament com per les seves visites a Sebes amb estudiants universitaris i fins i tot alguna participació a Setmanatura. L’article parla de la contaminació a l’embassament i del moment actual, en què s’han presentat els estudis i s’està a l’espera de que es resolgui la licitació de les obres. Introdueix també una visió positiva sobre el que s’ha esdevingut quan diu: “El problema existent a Flix s'ha convertit finalment en una oportunitat. Una oportunitat de realitzar un estudi profund que ha fet avançar la ciència espanyola i que ha tranquil.litzat la societat del Baix Ebre respecte als riscos sobre la seva salut. Oportunitat per demostrar que un procés obert i participatiu ens pot portar a una solució consensuada. Esperem que les oportunitats creades fins aquest moment no es dilueixin i vegem el procés finalitzat el 2011, amb el fang fora de l'embassament i dipositat en un abocador controlat.” I parla de futur quan planteja la necessitat de fer-ho bé a partir d’ara “s'ha d'establir una vigilància ambiental de l'obra molt estricta, que detecti qualsevol petit problema en la remoció o el tractament del fang”.
Es refereix a les oportunitats que es poden generar en un futur “aprendre del fang de Flix (més recerca, més processos de participació per prendre decisions i creació d'un laboratori tecnològic sobre residus a Flix)” . I es refereix al laboratori que l’Ajuntament esta equipant al Centre d’Empreses i que ha estat projecte prioritari des que es planteja el problema dels fangs contaminats. És una satisfacció perquè dóna per feta la demanda que el passat dia 6 es va fer des de l’Ajuntament a Acuamed, al Ministerio de Medio Ambiente, a la Conselleria de Medi Ambient,a la CHE, quan van rebre formalment de mans de l’alcalde l'escrit en què es manifestava que per a Flix, “L’objectiu clar és fixar al territori el valor afegit que suposa el coneixement, en aquest cas sobre la restauració ambiental. El centre d’empreses “La Ribera” i el seu laboratori volen ser el projecte emblemàtic que encapçali la diversificació econòmica, que possibiliti revertir al territori les oportunitats que es deriven d’un projecte de restauració ambiental que serà un referent tecnològic arreu. És per això que reiterem amb més fonament la demanda de situar a Flix, al centre d’empreses, un centre de documentació sobre el cas de contaminació de l’embassament que es pugui convertir en un veritable centre d’innovació tecnològica en el camp de la restauració ambiental dotat amb el personal tècnic necessari per fer-ho possible, començant la seva tasca en el seguiment de la qualitat ambiental durant les obres a l’embassament, i continuant la seva funció un cop aquestes acabin.” Narcís Prat acaba dient: “Esperem que les sapiguem aprofitar”. Doncs cal esperar que es facin realitat els seu desitjos perquè sí és cert que estem davant d’una oportunitat que podria resoldre algunes de les necessitats que ahir mateix, dia 17, es posaven de manifest en la visita del Secretari de Joventut Eugeni Villalbí a Flix i al Centre d'Empreses i en la interessant trobada que es va mantenir posteriorment amb alguns joves emprenedors locals.

dijous, 7 de febrer del 2008

Presentació dels estudis sobre el riu

Dimecres dia 6 de febrer s’ha celebrat a Tarragona la jornada oberta al públic que havia de donar a conéixer el resultat de tres anys d’estudis d’aspectes molt diversos referits a l’afectació al medi dels residus de l’embassament. Penso que sense aportar cap novetat destacable sobre el que ja s’havia anat dient, contribueix a tranquilitzar-nos a tots en concloure que l’aigua i els conreus compleixen clarament amb els paràmetres de qualitat exigibles. Els estudis han posat de manifest que sí s’ha trobat “presència de mercuri i organoclorats en algunes espècies de peixos com el silur i la carpa i per tant el seu consum no és recomanable”. En tot cas, el més destacable és que amb l’organització d’aquestes jornades, que continuen per a la comunitat científica durant els dies 7 i 8, s’ha complert amb el que preveu la Llei 27/2006, que regula els drets de la societat a accedir a la informació ambiental que està en mans de les institucions o de qui hagi actuat en el seu nom, la Llei ve a respondre als acords presos pel Conveni d’Aarhus i les directives 2003/4-CEE i 2003/35-CEE. Això sempre és positiu perquè evita parlar de rumors, hipòtesi o intuicions, que en el cas que ens ocupa poden generar problemes importants. La transmissió de la informació i la transparència seran bàsics a partir d’ara també durant l’execució del projecte, serà la forma d’evitar que es generin alarmismes que poden provocar greus perjudicis a diferents sectors econòmics a l’entorn del riu.

Per la tarda va tenir lloc a Flix la reunió de seguiment de les obres de l’embassament amb la presència del secretari general per al Territori i la Biodiversitat, el Conseller de Medi Ambient, el President de la CHE, bàsicament es va informar dels passos fets per a la licitació del projecte, i que el nom de l’empresa es coneixerà el mes d’abril, a partir de la signatura del contracte s’inicia el període de 42 mesos d’execució de l’obra. La visita ens va servir, ja en clau més local, per a explicar el projecte del centre d’empreses i la preparació del laboratori per a sòls contaminats a la planta baixa, que esperem pugui ser una peça important en l’execució de l’obra.

dilluns, 28 de gener del 2008

25è aniversari

Dissabte dia 26 es va celebrar al Casal Sant Jordi de Flix l'acte de presentació del programa de la commemoració del 25è aniversari del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre que es durà a terme durant aquest any. Els diferents parlaments van destacar la tasca de les persones que hi han estat lligades aquests anys i la contribució del CERE des dels primers anys de la transició democràtica a dotar d'identitat la nostra comarca fixant al territori el coneixement i la cultura en una tasca de gran trascendència. Les cançons d'autors riberencs i populars interpretades per l'Orfeó a continuació van cloure un acte emotiu en què es va saber transmetre la importància i trascedència del CERE durant aquests 25 anys. Per això he volugt reflexar-ho en aquest breu apunt, per donar l'enhorabona i alhora les gràcies.

Com la flor de la carbassera

En quatre dies, mai més ben dit, de dilluns a divendres, l'espai on s'està construint l'edifici de la residència d'avis ha canviat d'aspecte amb una sorprenent celeritat i ha aparegut com per art de la tècnica un bosc de pilars i vigues prefabricades. Som capaços de canviar el paisatge urbà a un ritme inversemblant adaptant-lo a les noves necessitats o modes, i en molt poc temps, gairebé arribem a pensar que sempre havia estat així. Sort de les fotos!

dimecres, 23 de gener del 2008

Ensenyant "catañol"

Gairebé coincidint amb els anuncis dels resultats dels estudis de la Fundació Bofill primer i el PISA poc després, arribava als centres el document de “Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país”. El seu contingut ha generat expectatives, reticències i el rebuig dels sindicats, que fins i tot han convocat una vaga pel dia 14 de febrer. El document parla d’una Llei que no vol canviar altre cop l’ordenació educativa ni el currículum adduint que cal començar a donar estabilitat al sistema, sí que pretén afavorir un nou marc que possibiliti una acció educativa basada en la innovació i en l’autonomia de gestió dels centres. El debat sobre el document i posteriorment sobre l’articulat és el semblava que havia d’ocupar el protagonisme “educatiu” aquests propers mesos, el cert és però que aquest protagonisme l’ha perdut gairebé d’immediat a mans de la pre-campanya electoral del proper 9 de març. Lamentablement el PP ha decidit convertir l’escola catalana i el tractament de la llengua en argument de pes per aconseguir els seus vots a la mitja Espanya que encara creu en l’enfrontament amb Catalunya com a necessari per a la defensa dels seus valors nacionals. Lluny de sentir opinions assenyades, propostes serioses per reconduir i aportar les solucions polítiques que l’educació necessita hem hagut de començar escoltant en boca de la cap de llista del PP per Barcelona que de les escoles catalanes els i les alumnes no surten dominant les dues llengües, català i castellà, si no que aprenen un “lamentable catañol”. Hi podem afegir els centenars de contertulians que opinen amb total convicció i vehemència a qualsevol mitjà de comunicació sobre els mals i solucions de l’educació i ja tornem a tenir la recepta ideal per a acabar de perdre la mica de dignitat professional que anem salvant malgrat tot; perquè, com a mínim a mi em passa, quan parlen d’educació sento que parlen dels mestres, sento que parlen de mi, i no m’agrada gens el que normalment diuen. De les Bases de la Llei en parlem un altre dia, ara ja no són tanta notícia, ves per on.

dijous, 17 de gener del 2008

L'embassament a estudi

El Ministeri de Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat de Catalunya encarregaren a diversos organismes de recerca un estudi sobre l'impacte dels residus abocats a l'embassament de Flix en les aigües dels últims 95 km del riu Ebre (Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Rovira i Virgili, Politècnica de Catalunya i Grup de Natura Freixe). Els treballs també inclogueren els efectes sobre els organismes i ecosistemes presents en aquest tram, les activitats agrícoles que s'hi desenvolupen i la salut humana. Després de dos anys d'estudis s’han organitzat unes jornades a Tarragona per fer-ne presentació dels resultats a la comunitat científica i al públic en general. Independentment que es generin altre cop titulars de diaris i aquesta notorietat pugui ferir alguna susceptibilitat, penso que és bàsica una política d’informació i transparència en aquest tema i en molts d’altres que no gaudeixen d’aquest tractament. Els equívocs, els rumors, les informacions descontextualitzades en un tema com la contaminació de l’embassament no contribuyesen gaire a avançar en el camí de la normalització en què estem ara. Aquesta informació posada a l’abast de tothom és una de les primeres peticions que es van fer des de Flix a l’inici de les reunions de les comissions i que ara haurem de recuperar demanant ser la seu d’aquesta informació. No se’ns ha pogut considerar com a seu d’aquesta jornada, que probablement necesita un entorn que difícilment podríem oferir a Flix, és cert, tot i que no deixa de saber una mica de greu. Sí que se’ns pot considerar però com a seu d’aquest centre de documentació sobre la contaminació de l’embassament que reculli tots els estudis, analítiques i documentació generada, que ens deixi ser protagonistes en positiu d’un fet en el que el protagonisme l’hem tingut en els moments negatius i de passada contribueixi a generar una activitat més al municipi.

Vallombrosa

Fa pocs dies la premsa publicava l'entrevista del grup Vallombrosa amb el conseller Huguet per presentar-li el projecte de la instal·lació de la fàbrica de plaques solars. Ara per ara el procés que hauria d'acabar amb la seva instal·lació està encara pendent que l'Incasol publiqui el concurs per adjudicar els terrenys (la qual cosa és imminent si no s'ha fet ja hores d'ara, és cert que gairebé un mes més tard del que varen anunciar el seu dia). Un cop resolt el concurs i adjudicat a l'empresa es podrà parlar de terminis d'inici d'obres. Mentrestant el que hi ha fet és el projecte d'urbanització de la zona fet per l'Incasol necessari per a qualsevol pas previ.
Ara mateix és el que hi ha, toca esperar una mica més per que es concretin les expectatives generades, però no és cert com em deien fa uns dies que s'hagi desestimat ni que ja no es faci res pel projecte, simplement fa el seu curs més ràpid de l'habitual però més lent del que voldríem.