dimecres, 28 de febrer de 2007

El cicle de l'aigua

Amb la posada en marxa del dipòsit de la Punta del Canó l’any 1995 i de la depuradora el 1999 semblava que es tancava al nostre poble “ el cicle de l’aigua”. No vam tardar gaire a veure que aquest “tancament” era fictici, el transvasament de l’Ebre, el musclo zebra, la davallada de la pesca, episodis de contaminació per pesticides, la contaminació de l’embassament pels residus d’Ercros, les captacions per a les diferents fases del reg de les Garrigues, el descens del cabal, les algues, la gestió interessada de les elèctriques, la nova legislació cada cop més exigent en les condicions sanitàries,.... tot plegat confegeix un panorama al voltant de l’aigua que ha de centrar obligatòriament l’atenció del municipi els propers anys. És cert que, envoltats pel riu, estem en una situació privilegiada, i és cert també que en alguns dels problemes esmentats abans hem estat, som encara, centre d’atenció. Potser és hora també que aquest protagonisme el reivindiquéssim en la solució dels problemes i en la participació en aquelles iniciatives que a més de contribuir a la millora de la qualitat de l’aigua i la salut del riu, aporten un valor afegit d’investigació, innovació, tecnologia, d’ocupació en definitiva. Parlo de reivindicar, perquè no fa pas tant, la primera fase del reg de les Garrigues que preveia la captació al pont de Flix no preveia inicialment ni una sola Ha de reg al nostre municipi. Reivindicar perquè si avui podem albirar una solució al meandre és perquè l’Ajuntament tenia ja preparada una ambiciosa proposta d’actuació per presentar al moment oportú i que finalment acabarà fent-se realitat. Cal tenir doncs idees i propostes que ens permetin aprofitar la situació privilegiada de què parlàvem amb l’objectiu a nivell local de millorar la qualitat de l’aigua de boca i la gestió que actualment fem de l’aigua, d’afavorir els usos lúdics i esportius al meandre, tant en navegació com en la pesca, d’aconseguir que s’ubiqui a Flix un laboratori d’anàlisi i investigació que sigui de referència a la part nord de l’Ebre en el tema de qualitat d’aigües, el centre d’empreses en podria ser perfectament la seu, i així complementaria l’altra instal·lació d’aquestes característiques ubicada al delta. A nivell de territori potser és hora d’anar a una i defensar amb els nostres veïns des d’una captació d’aigua de l’Ebre en les mateixes que al Consorci d’Aigües de Tarragona, fins a una política de gestió dels embassaments que permeti recuperar un règim hídric el més semblant possible al d’un riu i no el d’una sèquia com és avui l’Ebre, i que d’aquesta forma es pogués evitar alguns dels problemes que ara ens afecten com són les algues, plantes aquàtiques o la mosca negra.El cicle de l’aigua doncs no es tanca, diria que queda més obert que mai.

dissabte, 10 de febrer de 2007

Una legislatura que ha dut més recursos als Ajuntaments

L’administració local és la més pròxima al ciutadà. Aquesta proximitat fa que sovint hagi d’actuar per resoldre problemes o dèficits que inicialment són competència d’administracions superiors, o que hagi d’avançar la implantació de determinats serveis al seu municipi assumint uns costos que els pressupostos locals de poblacions petites com la nostra no haurien de suportar. Fins ara, des de l’administració central o autonòmica no s’ha reconegut prou el paper dels ajuntaments en la prestació de serveis, que vol dir que no s’han reconegut les necessitats d’un finançament diferent a l’existent per als municipis. El govern de Pasqual Maragall va trencar aquesta dinàmica i va millorar les aportacions que reben els Ajuntaments i que són part important sobretot de la inversió en obres que es duen a terme al municipi. Ha estat una realitat de les que ens ha deixat el primer govern de progrés a Catalunya i que demostra una sensibilitat diferent envers el món municipal. Òbviament no n’hi ha prou encara, queda camí per fer, però tot just comencem el segon govern d’entesa dels partits d’esquerres amb les polítiques socials com a eix principal del seu discurs. Per al món municipal hauria de ser la garantia, l’esperança com a mínim, que seguirem avançant per aquest camí que esmentàvem.