dissabte, 31 d’octubre de 2009

Moció de suport a les consultes per la independència

La moció de suport a les consultes per la independència, presentada conjuntament per CiU i ERC, va ser aprovada ahir al plenari de l’Ajuntament de Flix amb l’abstenció del nostre grup. Sis vots a favor per tant, i cinc abstencions del PSC. En la nostra explicació de vot vàrem manifestar que enteníem que el redactat de la moció ja inclou una referència al fet que cal un consens polític majoritari de les forces polítiques municipals i reconeix de fet que des de l’Ajuntament no es poden promoure aquest tipus de consultes, si més no ara per ara. Correspon per tant a les entitats ciutadanes locals el promoure la consulta, i en aquest sentit vàrem procurar deixar clar que no és la nostra intenció posar entrebancs a cap iniciativa sorgida espontàniament des de la ciutadania, sigui aquesta consulta o qualsevol altra. La nostra discrepància està en el fet de considerar aquesta estratègia com la més idònia en aquests moments. Per això vàrem fer palès que actualment tenim una llei vigent que ha estat aprovada pel Parlament i pel Congrès i la lluita està en aconseguir la seva plena aplicació, cosa gens fàcil, perquè el PP s'entesta a generar un conflicte irreal al seu voltant. Em refereixo òbviament a l’Estatut. Entenem aquesta lluita com a prioritària, més real, més fàcilment traduïble en resultats concrets i sobretot molt més incòmoda per aquells a qui no agrada, entre altres coses perquè és legal. Les consultes en canvi els donen com aquell que diu el peixet necessari per tensionar encara més un panorama polític en contra nostra en un moment en què malauradament el protagonisme ens és robat (mai més ben dit) pels temes de corrupció político-empresarial i la omnipresent crisi econòmica, que fa que en aquests moments l’interès popular no sembli estar centrat precisament en aquests plantejaments.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Isidre Molas a Flix

El dissabte dia 17 d’octubre va tenir lloc a Flix el Consell de la Federació XVI del PSC a les Terres de l’Ebre i va comptar amb la presència del president del PSC i vicepresident del Senat, Isidre Molas. El seu discurs es va centrar en la situació política actual amb un fil conductor inevitable com és la crisi econòmica. He provat de fer un extracte breu de la seva intervenció.

No som tots iguals. Els escàndols continuats perjudiquen la credibilitat de la classe política que pretén treballar i construir, i fan perdre la confiança a la ciutadania que els ha escollit. En una època de crisi com l’actual, la pèrdua de la confiança en dificulta molt més encara la sortida. És necessari recuperar la confiança en un mateix primer i després en el veí, que no és sempre un enganyapastors, com no ho són tampoc tots els dirigents polítics. No és veritat que tots siguem iguals, qui la fa que la pagui.

molas_escandol.mp3

L’estatut és constitucional, punt!. És una llei vigent i s’ha d’aplicar, aquest és el plantejament vàlid. No el de mantenir una tensió política permanent a l’expectativa d’hipotètiques resolucions del Tribunal Suprem i hipotètiques respostes en un estil de fer oposició que no ha fet mai el PSC. Les consultes populars, perfectament lícites per part de qualsevol entitat, no poden ser qualificades mai com a referèndums i avui no responen al veritable interès i preocupació de la ciutadania, immersa en conflictes i necessitats més lligades al context de crisi.

Neoliberalisme dels xoriços. A la crisi financera mundial, a Espanya s’hi afegeix la crisi del totxo. És necessari que en sortir de la crisi la societat canvïi en primer lloc el sistema econòmic i que es plantegin les regles que impedeixin la gratuïtat de les decisions equivocades del món financer. Es tracta de posar regles al neoliberalisme dels xoriços, que no vol dir que els neoliberals siguin xoriços, però sí que els xoriços són neoliberals. Els seus forats, els provocats pel que s’han quedat abans, s’estan tapant amb diners de tots

La puja dels impostos, que no ha arribat al nivell de pressió fiscal en temps del PP, és necessària per mantenir uns serveis socials que contribueixen a garantir la cohesió social i evitar l’augment exponencial dels índex de conflictivitat i delinquència. Aquest pot ser un model de societat diferent dels de plantejaments liberals però coherent amb els plantejaments d’esquerres i socialistes.

Reconduir el patró econòmic. No som un país capdavanter en investigació i desenvolupament tecnològic, estem per tant obligats a diversificar l’economia entrant de ple en els nous sector industrials i de serveis apostant per la formació del capital humà, una formació reglada eficaç i eficient que proporcioni la capacitat de fer coses, d’inventar, d’innovar i que ens permeti accedir a mercats diferents dels que ens ocupen per exemple els xinesos, amb uns costos per treballador molt més baixos, que permeti accedir a mercats on es valori més el valor afegit de la qualitat dels treballadors. Això vol dir que cal també dis

posar de les comunicacions que ho facin possible tant a l’espai virtual com al real. Caldrà primer un front social i econòmic únic quan la patronal sigui capaç de deixar de demanar únicament l’abaratiment de l’acomiadament lliure.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

1989, Flix ciutat pubilla

L'Agrupació Sardanista aprofita l'Aplec d'enguany per recordar els 20 anys de la proclamació de Flix com a Ciutat Pubilla de la Sardana l'any 1989. M'ha fet pensar en una pel·lícula antiga que va muntar Joan Mata i que, tot i feta en format domèstic de fa 20 anys, avui ja és un petit fragment de la història més recent. No hi havia tantes càmeres i els mòbils d'aleshores no gravaven encara, això pot disculpar que conservem aquestes imatges malgrat que la qualitat i el so no és del tot bo. (No tan dolent com finalment se sent, miraré si es pot millorar)