dissabte, 12 de desembre del 2009

Dedicada a Flix

Divendres es va presentar a Ca don Ventura la Miscel·lània nº 19 del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. La publicació, dedicada a Flix, recull fins a nou articles referits al nostre poble i una gran quantitat d'imatges. El responsable de la publicació del CERE, el flixanco Vicent Casadó, s'hi referia durant la presentació com a butlletí o revista, el cert és que es tracta de tot un llibre de 350 pàgines amb un contingut divers, interessant i sobretot, en el cas de Flix, de rigorosa actualitat, féu sinó un cop d'ull a l'índex dels articles.
La publicació, que es distribueix directament als socis, té una tirada de 600 exemplars i es pot adquirir també al mateix CERE, si no en sou socis no us la perdeu, de fet, és un magnífic regal de nadal.

divendres, 11 de desembre del 2009

Un emotiu record

Un emotiu record de Rodri petit. Va tenir poc temps, ha deixat molts amics i un poble que el recorda.

dimarts, 1 de desembre del 2009

La fàbrica II

Efectivament coincidim en què el reportatge no dóna una imatge ajustada a la realitat del nostre poble, només d’una part. Centrat exclusivament en la contaminació, sembla que no acaba de coincidir plenament amb l’objectiu que es plantejà inicialment als veïns que hi intervenen, més lligat a la relació econòmica, social, sentimental, ... poble-fàbrica, és lògic que puguin sentir-se decebuts perquè les imatges no han respost a l’esperança de poder compensar-nos del tracte rebut quan va esclatar el tema dels fangs, i poder mostrar una certa sensibilitat i complicitat amb un poble que ha rebut lo seu, malgrat ser durant molts anys un “oasi de riquesa”. No ha estat així i tornem al lloc protagonista com a paradigma de contaminació industrial quan era il·lusionant que ens comencessin a posar com a exemple de la restauració ambiental només fent esment a les obres del meandre, les d’extració dels fangs, el projecte de l’alberg, el del camp d’aprenentatge, el centre d’empreses, el polígon d’Incasòl o el laboratori del CTM. El reportatge, 5 anys després, no recull cap de les coses que tenim i no teníem i no fa ni una passa endavant. Es podia haver fet tranquilament el 2005, és cert, ara no calia perquè ho començàvem a deixar enrera, això és el que més greu em sap del programa; no tant el que s’hi diu, que reflexa la visió parcial que n’han extret els autors, i això forma part del món àudiovisual i de la informació, com també en forma part una durada efímera.

No crec però que sigui potestat nostra permetre o deixar de permetre que s’hagi fet públic. Penso que el que toca és veure´n la part positiva com deia a l’anterior entrada; perquè sí que reflexa una part important del que hem estat i som i una part important del que ens toca corregir.