diumenge, 21 de juny del 2009

Discurs presa de possessió

Bona tarda a totes i a tots, amics, veïns, veïnes, vull agrair-vos en primer lloc la vostra presència avui aquí en aquest acte que si bé no té precedents en les anteriors legislatures des de la instauració de la democràcia, al capdavall no deixa de ser l’anècdota d’un procés que es duu a terme amb naturalitat i normalitat democràtica. Les eleccions municipals del 2007 van donar guanyadora la llista del PSC per un centenar de vots amb una distribució de regidors de 5, 5 i 1 que feia pensar eren possibles dos majories, a la fi n’ha hagut una de sola, la que ha fet possible un govern d’unitat a Flix amb l’acord de les tres forces polítiques representades a l’Ajuntament. La que ha fet possible que funcioni l’equip, l’equip d’onze. En virtut d’aquell acord fem avui el relleu a l’alcaldia, canvi de capità. Personalment crec, ho dit en diverses ocasions, que vam prendre la decisió correcta, la que més convenia al poble i la que ens havia de permetre afrontar un període engrescador però complexe de gestionar per la gran quantitat d’obra pública que es plantejava al municipi, amb un tema sobresortint per damunt de tots com era la descontaminació de l’embassament. Avui, a meitat de legislatura, els arguments inicials continuen sent vàlids perquè els projectes hi continuen sent a diversos nivells de desenvolupament; hi continuen sent, si bé es veuen diluïts en el sotrac social i econòmic que s’ha plantejat des de fa unes setmanes al poble i que avui per avui acapara l’atenció de tots. La situació que vivim actualment al nostre poble justifica sobradament que hi vulguem fer front des de la unitat i des del consens polític. És en aquest context que m’agradaria transmetre un missatge, una crida, apel·lant a l’esperança i a l’autoestima perquè malgrat la greu situació de la Fàbrica i el tancament d’Inquide hem de ser capaços de veure altres aspectes més positius que altrament, podrien no ser-hi, hem de ser capaços de veure que és a punt d’obrir una residència per a la gent gran amb una seixantena de llocs de treball i la possibilitat, perquè no?, que hi hagi alguna iniciativa particular que hi vegi el moment de crear alguna empresa de serveis. Hem de ser capaços de veure que en els propers 8 ó 10 mesos l’obra pública que es generarà al municipi ultrapassa els dos milions d’euros, i n’hi ha encara de no assignada com la nova captació d’aigua i la millora de la depuradora. Hem de ser capaços de veure les obres de descontaminació de l’embassament com una opció de tenir marge per pensar a mig termini. Sé que aquesta no és una opinió unànim al poble, per tant m’agradaria deixar ben clar que reclamar l’inici de les obres serà objectiu prioritari, seguirà sent hauria de dir, perquè ja venim treballant de temps en aquest tema des de l’ajuntament. Tenim un problema que ens va fer ser centre d’atenció de tots els mitjans de comunicació l’any 2004, no ens el podem quedar com a herència, quan hi ha pressupost per fer-ho, hi ha projecte i l’obra està adjudicada; ara hem de voler sortir als mitjans perquè som exemple d’un ambiciós projecte de restauració ambiental que genera feina durant l’obra, i aplicació de tecnologia i investigació en el tractament dels sòls, que pot generar un valor afegit. Objectiu prioritari ha de ser també el poder establir un full de ruta que a partir de les nostres opcions, de la promoció de les nostres potencialitats, ens permeti cercar l’ajut, la complicitat i la sensibilitat de les administracions per poder capgirar la falta d’inversió en noves activitats econòmiques al municipi. Dins del full de ruta hi ha de tenir cabuda el recuperar l’esperit emprenedor de veïns i veïnes de Flix, ha de tenir cabuda la imaginació, l’atreviment i el risc, ha de tenir cabuda el posar les coses fàcils, el donar el màxim d’ajut des de l’ajuntament i altres administracions. No és del tot cert el socorregut discurs de qui fa 40 anys que ho deia i no s’ha fet res. Ens hem anat dotant d’eines, el Centre d’Empreses i el Consell Comarcal amb qui hem de tancar conveni de col·laboració en serveis poden fer molt per la formació i la informació a l’emprenedor, i avui podem respondre amb espais reals a ofertes d’instal·lació. Vaig apuntant les línies de treball que han anat sorgint de les nostres converses a l’ajuntament, perquè això és el que podem assegurar com a equip de govern, el treball i l’esforç. No hi ha vareta màgica, no hi ha recepta magistral, i és que... No sempre és fàcil això de fer de polític, entre d’altres coses, acostumés a fer el que no s’hauria de fer i per tant ho fas malament, si bé hom coincideix que de fet, els polítics no fem res, amb la qual cosa no deixa de crear-se una paradoxa curiosa. A més tenim un lamentable sentit de la oportunitat, ja que acostumem a sortir a la foto quan no toca i a no sortir quan hi hauríem de ser. Al final veus que no n’hi ha prou amb la bona intenció, veus que els vots rebuts no t’adjudiquen més sabiduria i més coneixements, però sí més responsabilitat; veus que necessites estar a prop de la gent i rebre una mica de suport en forma de consells, inquietuds, preguntes i també respostes, col·laboracions, idees, .... M’agradaria per tant donar les gràcies a tota la gent que amb la seva proximitat ens fa i em fa semblar més capaç, gràcies a tots els companys i companyes regidors d’ajuntament, als treballadors, als companys de partit, en particular a Candi Llop, que ens ha deixat inesperadament fa pocs mesos. Gràcies a tots aquells que en aquest període difícil s’engrescaran a fer arribar la seva aportació i el seu compromís, que sabran entendre que no és tan sols, el meu torn.... a veure què fa, és el nostre torn. Tinc el privilegi d’accedir a l’alcaldia del meu poble. Tinc el repte d’ocupar el lloc que durant les tres dècades d’Ajuntaments democràtics s’han repartit gairebé a parts iguals dos polítics de la vàlua de Pere i Antonio. Tinc el bagatge d’haver-hi compartit anys d’ajuntament, en què he après amb ells i d’ells. Tinc la sort de tenir tots dos al costat en aquesta etapa, de fet crec que tenim la sort de tenir-los a ells i moltes altres persones que coneixen la nostra realitat i les dificultats que passem actualment. Amb ells comptem, i sobretot amb nosaltres mateixos per ser capaços de treure el millor que tenim i per començar a fer el que tots tenim clar que ha de ser, escriure un futur nou per al nostre poble, fent-ho des del coratge i una mica des de la rebel·lia, no des de la desesperació, perquè és mala consellera. Estic content i orgullós de poder ser a partir d’avui alcalde del meu poble, estiria més content encara si valtros puguéssiu dir el mateix d’aquí a dos anys. Moltes gràcies i Visca Flix.

dimecres, 17 de juny del 2009

Una aportació de nivell, ... gràcies!!!

El PP proposa reconvertir en jubilacions anticipades alguns dels acomiadaments d'Ercros El PP de Tarragona ha mostrat el seu suport als 28 treballadors afectats a Tarragona i 51 a Flix, i proposa que alguns dels acomiadaments es puguin reconvertir en jubilacions anticipades El diputat del PP, Rafael Luna, ha titllat 'd'incomprensible' que el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté (nascut a Flix), i primer secretari del PSC al Camp 'no hagi recolzat i buscat solucions efectives per evitar els acomiadaments previstos'. Així mateix, en un comunicat, Luna també ha criticat el silenci del germà del delegat, Antoni Sabaté, actual coordinador d'Acció Territorial del PTOP a les Terres de l'Ebre, i alcalde de Flix durant setze anys. 'Encara és més incomprensible que tampoc hagi manifestat el seu recolzament als treballadors més enllà d'una visita de cortesia a l'empresa la setmana passada per fer-se la foto. Demostren, un i l'altre, que els importa ben poc els problemes existents al territori on, teòricament, governen', ha afegit. ACN
El que em resulta incomprensible és que qualsevol tema valgui per alguns per treure’n partit polític i a més entrant des de la demagogia, la ignorància i la mala baba en un terreny personal que hauríem d’aprendre a respectar. No faré el llistat de totes les trucades, reunions, gestions fetes aquests darrers dies per molta gent vinculada i no al nostre municipi, però en particular la Directora de Comunicació Aurora Masip, i també Antoni i Xavier Sabaté, sense foto, que comença a ser una fixació, i una frase potser massa fàcil; a la foto si hi surts perquè hi surts i si no, perquè no hi eres. D’agrair per sobre de tot és l’extraordinària aportació que fa el PP en boca del seu diputat Rafael Luna demanant jubilacions anticipades enlloc d’acomiadaments, de ben segur que com que ningú hi havia pensat, en les negociacions amb l’empresa hi haurà un abans i un després de la aparició en escena de la clarividència del PP. No cal sinó agrair aportacions tan encoratjadores, desinteressades i compromeses en aquests moments difícils que ens toca viure.

dimarts, 16 de juny del 2009

A Barcelona

Quatre autobusos s'han desplaçat avui dimarts a Barcelona a manifestar-se davant del Palau de la Generalitat i al davant de la seu d'Ercros a la Diagonal. Una volta més, un altre gra de sorra, un pas més,... en diferents àmbits treballem tots per un mateix objectiu. És important que anem mantenint un bon encaix entre totes les iniciatives que n'asseguri la complementarietat, no és fàcil en una situació com la que es viu avui a Flix.

Canvi d'alcaldia

Ahir va tenir lloc la renúncia a l’alcaldia per part de Pere Múñoz en compliment del pacte al que vam arribar después de les eleccions del 2007. Ens ha permès tenir a Flix un govern d’unitat necessari per afrontar uns projectes que a l’inici de la legislatura es veien complexos, la descontaminació del pantà, l’engegada del centre d’empreses,... dos anys després aquells projectes són encara sobre la taula en un o altre grau d’execució i fan que hi hagi compromesa al nostre municipi la major inversió en obra pública que hagi viscut fins ara. Malauradament la realitat dels acomiadaments d’Inquide i l’ERO d’Ercros han convertit de cop unes magnífiques perspectives de poder veure passar la crisi, en un escenari dominat per la incertesa i l’angoixa tant pel moment actual com pel futur del poble. Més encara, davant d’aquest panorama, es fa necessària la unitat amb què vam decidir el seu dia encarar la legislatura, no és gens difícil fer-ho amb Pere Muñoz, alcalde de Flix els darrers 6 anys. Ha demostrat abastament que és una persona oberta i dialogant, que sempre cerca el consens i té una habilitat especial per cercar el que uneix i no escarrassar-se en dirimir el que ens separa. La seva vàlua i intel·ligència com a polític no em cal destacar-la, el seu càrrec al senat i dins ERC ho fan amb escreix. Per a mi ha estat una sort i un privilegi haver pogut viure a l’Ajuntament amb els dos grans alcaldes de la democràcia, Pere i Antonio, el seu recolzament, la seva proximitat, ajuda i molt a encarar aquesta nova etapa a l’alcaldia.

dissabte, 13 de juny del 2009

Un kit-kat... li diuen?

Dos notícies importants aquesta setmana per al poble, avui jornada de portes obertes a la residència per a la gent gran i ahir l’anunci de l’adjudicació de les obres del castell a una empresa de la Terra Alta, Construccions Jaén. En l’actual context, marcat pels temes econòmics i laborals, sembla que queden una mica diluïdes i diràs que ens costa donar-los la consideració que es mereixen. Són projectes que han costat anys de gestació, la residència no ho cal ni dir. El nostre poble, la zona nord de la nostra comarca, no era mai objectiu prioritari en la distribució d’equipaments públics per a l’atenció de la gent gran, criteri que va canviar la legislatura passada i finalment ha permès tirar endavant la residència “Les Escoles”, que avui veiem també com un importantíssim focus de generació de feina, al voltant de la seixantena de persones. El projecte de restauració del castell ha tingut un part més curt però no pas fàcil. Finalment no costa un cèntim al municipi; la primera assignació per part de Cultura de la Generalitat, encara a la legislatura passada, de l’1% cultural que les administracions dediquen a protecció del patrimoni cobria només el 50% de les obres. Avui l’altre 50% el cobreix la part de l’1% que gestiona Madrid. No ha estat fàcil posar d’acord ambdues administracions, refer projectes i convenis, han passat més de 4 anys. L’actual context, sense aquests anuncis o la inauguració del centre d’interpretació del Camí de Sirga a Sebes l’altre dia, seria encara pitjor. De segur que no ens farà mal ni disminuirà el nostre compromís actual de lluita pel futur del poble si dediquem avui una estona a sentir una certa satisfacció per tot plegat.

dimecres, 10 de juny del 2009

"Visites" al centre d'empreses

Una de les tasques del Centre d'Empreses "La Ribera" és facilitar l'accès a la informació de cursos, ajuts i subvencions, ofertes de treball... la pàgina web no fa gaire que està plenament operativa però comença a donar els serveis que s'esperaven, encara falta consolidar el servei i fer-lo realment funcional i útil a emprenedors, empresaris o gent amb inquietuds per tirar endavant una iniciativa comercial o empresarial. De moment però, és una petita satisfacció veure créixer les estadístiques de visites recentment publicades per Jaume.

dilluns, 8 de juny del 2009

Flix, un poble en crisi

Durant 20 minuts hem estat protagonistes dels matins de Josep Cuní. Al final, en Cuní ha tancat el programa amb una frase que he trobat força encertada, ja que referint-se als 571 vots nuls de les votacions europees del diumenge ha vingut a dir que arribi el missatge on calgui i que faci reflexionar qui calgui sobre la situació d'un poble en crisi.

dijous, 4 de juny del 2009

Consell Extraordinari.

Imatges del Consell Extraordinari dels governs de les Terres de l'Ebre i Lleida celebrat avui al Centre d'Empreses La Ribera. Més de 40 càrrecs públics presidits per la Directora de Comunicació de la Generalitat, Aurora Masip. A part d'una reunió que no s'havia produït mai i important per a coordinar temes d'ambdós territoris, ha servit per fer-los conéixer de primera mà la situació que es viu al nostre municipi. En aquesta tenaç cursa, per explicar primer, les inquietuds del nostre poble, dilluns arriben als matins del Cuní tres veïnes de Flix, bona sort!!

dimarts, 2 de juny del 2009

No hi ha una recepta

Fa unes setmanes semblava que la crisi passava una mica per sobre del nostre poble. Avui el seu pes ens aclapara; qui més qui menys “ja deia que es veia venir”, però el cas és que no pensàvem en una aparició tan sobtada i demolidora. Inquietud, incertesa, preocupació, angoixa, tristor... són les paraules que millor defineixen l’estat d’ànim col·lectiu. No hi ha una recepta miraculosa que no sigui l’anunci d’una nova implantació industrial, però potser conéixer o recordar algunes dades ens pot ajudar a frenar certs tòpics que dirigim contra nosaltres mateixos i que apareixen en situacions complicades com la que vivim contribuint a enfosquir-les encara més. Els primers passos: Els contactes i reunions amb l’administració de l’Estat i la Generalitat han estat i són intenses i àgils. Hem tingut accès amb facilitat a les més altes instàncies polítiques, que poden prendre un o altre determini en resoldre l’ERO, i en un moment donat, recolzar iniciatives de desenvolupament i de futur, si bé hem pogut constatar que no disposen tampoc de vareta màgica i menys en el context actual. Encara aquesta setmana hi ha hagut l’entrevista amb el president Montilla per part de Pere, l’alcalde, en el context d’una jornada a les Terres de l’Ebre destinada a conéixer la situació econòmica al territori. Dia 3 resta pendent l’entrevista dels representants de l’Ajuntament amb el president d’Ercros sr. Zabalza i el dia 4, al mateix temps que empresa i sindicats es troben per primer cop, el Centre d’Empreses acull la primera reunió conjunta dels governs de Terres de l’Ebre i Lleida presidits per la portaveu del govern, Aurora Masip. Rebran el comitè d’Ercros a primera hora i tot plegat, amb el ressò mediàtic de cada acte, va apropant l’objectiu de minimitzar l’impacte de les primeres propostes de les empreses i reduir-lo en la mesura del possible. Un passet més, treure els fangs: Opció que sembla que continua generant dubtes, més encara per l’endarreriment que porten les obres. De la visita a Madrid amb el Secretari d’Estat de Medi Ambient a primers de maig vam obtenir el compromís d’anunciar durant el mes de juny el calendari d’inici. Necessitem que tiri avant el projecte, ara més que mai, perquè durant uns anys FCC necessitarà treballadors i perquè amb el problema per resoldre no veig a ningú disposat a establir-se o continuar al polígon químic de Flix. Amb el riu net pot continuar sense interessar ningú, però si més no, no ens haurem quedat els fangs contaminats com a herència. La diversificació industrial: No s’ha fet realitat cap de les opcions més clares que hem tingut. De tot plegat avui queda una realitat, 9Ha de l’únic polígon químic que l’Incasol té a Catalunya. Un polígon que ha estat a punt de vendre´s dos cops. El primer a Synthesia, que ho va deixar córrer dies abans de fer efectiva la compra a Ercros arran de l’aparició de la notícia dels fangs als mitjans i va evidenciar que les negociacions s’havien allargat excessivament. El segon intent, el grup italià Vallombrosa, se li va adjudicar el concurs de venda dels terrenys per a la instal·lació d’una multimilionària planta de producció de plaques solars, va intervenir tant l’administració estatal com catalana als més alts nivells; van desaparèixer deixant alguns interrogants, en particular a la secció de temes internacionals de la guàrdia civil. Encara alguna provatura més no tancada del tot ens ha fet evident que difícilment podem competir amb ofertes d’espai al polígon de Tarragona o Catalunya Sud si no s’aconsegueix una bonificació del preu del kw i l’arribada del gas, en etern projecte. Han de ser objectius del pla de futur. De present són les instal·lacions, laboratori i naus, del Centre d’Empreses, la seva capacitat d’assessorar en qualsevol línia d’ajuts i subvencions, ocupació, promoció autònoma i la capacitat d’ofertar formació diversificada. Un present modest, però tangible. L’opció del turisme, els serveis: En general ens resulta difícil creure que disposem d’un mínim potencial turístic al voltant del riu i el patrimoni històric. No pot competir per volum i pes econòmic amb un sector industrial predominant però s’ha de veure com un sector complementari important i no hauria de ser menystingut per nosaltres mateixos. Per exemple, Sebes gestiona avui un pressupost entre 350 i 400.000€ amb una aportació municipal d’uns 20.000 només. Suposa 6 ó 7 llocs de treball habitualment i fins a 12 a l’estiu amb les colònies escolars. Enguany tancarà amb la visita de 1.600 escolars en el primer curs de conveni amb el Dep. d’Educació, en 2 ó 3 anys esperen poder obrir a l’espai un Camp d’Aprenentatge, que suposaria un mínim de 3 mestres i monitoratge, a banda de doblar el nombre d’escolars. Les obres al meandre, els itineraris, àrees de lleure, embarcadors, la restauració del castell són obres finançades al 100% per l’Estat i la Generalitat amb partides finalistes, contribueixen a posar en valor atractius del nostre poble com els que de ben segur apreciem en qualsevol sortida per molts indrets de la nostra geografia i són un reclam a inversió en hoteleria i restauració, espero que es pugui comprovar en poc temps. La residència per a la tercera edat obrirà probablement a la tardor, són una seixantena de llocs de treball, és també una realitat. M’he sentit obligat a parlar del mig ple sense pretendre donar només un missatge tranquilitzador i prou perquè la situació és prou greu, però cal transmetre que l’afrontarem des de la unitat i cercant , obligatòriament, la part de positiu que en puguem treure. Aquest hauria de ser el camí.