diumenge, 18 d’octubre de 2009

Isidre Molas a Flix

El dissabte dia 17 d’octubre va tenir lloc a Flix el Consell de la Federació XVI del PSC a les Terres de l’Ebre i va comptar amb la presència del president del PSC i vicepresident del Senat, Isidre Molas. El seu discurs es va centrar en la situació política actual amb un fil conductor inevitable com és la crisi econòmica. He provat de fer un extracte breu de la seva intervenció.

No som tots iguals. Els escàndols continuats perjudiquen la credibilitat de la classe política que pretén treballar i construir, i fan perdre la confiança a la ciutadania que els ha escollit. En una època de crisi com l’actual, la pèrdua de la confiança en dificulta molt més encara la sortida. És necessari recuperar la confiança en un mateix primer i després en el veí, que no és sempre un enganyapastors, com no ho són tampoc tots els dirigents polítics. No és veritat que tots siguem iguals, qui la fa que la pagui.

molas_escandol.mp3

L’estatut és constitucional, punt!. És una llei vigent i s’ha d’aplicar, aquest és el plantejament vàlid. No el de mantenir una tensió política permanent a l’expectativa d’hipotètiques resolucions del Tribunal Suprem i hipotètiques respostes en un estil de fer oposició que no ha fet mai el PSC. Les consultes populars, perfectament lícites per part de qualsevol entitat, no poden ser qualificades mai com a referèndums i avui no responen al veritable interès i preocupació de la ciutadania, immersa en conflictes i necessitats més lligades al context de crisi.

Neoliberalisme dels xoriços. A la crisi financera mundial, a Espanya s’hi afegeix la crisi del totxo. És necessari que en sortir de la crisi la societat canvïi en primer lloc el sistema econòmic i que es plantegin les regles que impedeixin la gratuïtat de les decisions equivocades del món financer. Es tracta de posar regles al neoliberalisme dels xoriços, que no vol dir que els neoliberals siguin xoriços, però sí que els xoriços són neoliberals. Els seus forats, els provocats pel que s’han quedat abans, s’estan tapant amb diners de tots

La puja dels impostos, que no ha arribat al nivell de pressió fiscal en temps del PP, és necessària per mantenir uns serveis socials que contribueixen a garantir la cohesió social i evitar l’augment exponencial dels índex de conflictivitat i delinquència. Aquest pot ser un model de societat diferent dels de plantejaments liberals però coherent amb els plantejaments d’esquerres i socialistes.

Reconduir el patró econòmic. No som un país capdavanter en investigació i desenvolupament tecnològic, estem per tant obligats a diversificar l’economia entrant de ple en els nous sector industrials i de serveis apostant per la formació del capital humà, una formació reglada eficaç i eficient que proporcioni la capacitat de fer coses, d’inventar, d’innovar i que ens permeti accedir a mercats diferents dels que ens ocupen per exemple els xinesos, amb uns costos per treballador molt més baixos, que permeti accedir a mercats on es valori més el valor afegit de la qualitat dels treballadors. Això vol dir que cal també dis

posar de les comunicacions que ho facin possible tant a l’espai virtual com al real. Caldrà primer un front social i econòmic únic quan la patronal sigui capaç de deixar de demanar únicament l’abaratiment de l’acomiadament lliure.