diumenge, 21 de juny de 2009

Discurs presa de possessió

Bona tarda a totes i a tots, amics, veïns, veïnes, vull agrair-vos en primer lloc la vostra presència avui aquí en aquest acte que si bé no té precedents en les anteriors legislatures des de la instauració de la democràcia, al capdavall no deixa de ser l’anècdota d’un procés que es duu a terme amb naturalitat i normalitat democràtica. Les eleccions municipals del 2007 van donar guanyadora la llista del PSC per un centenar de vots amb una distribució de regidors de 5, 5 i 1 que feia pensar eren possibles dos majories, a la fi n’ha hagut una de sola, la que ha fet possible un govern d’unitat a Flix amb l’acord de les tres forces polítiques representades a l’Ajuntament. La que ha fet possible que funcioni l’equip, l’equip d’onze. En virtut d’aquell acord fem avui el relleu a l’alcaldia, canvi de capità. Personalment crec, ho dit en diverses ocasions, que vam prendre la decisió correcta, la que més convenia al poble i la que ens havia de permetre afrontar un període engrescador però complexe de gestionar per la gran quantitat d’obra pública que es plantejava al municipi, amb un tema sobresortint per damunt de tots com era la descontaminació de l’embassament. Avui, a meitat de legislatura, els arguments inicials continuen sent vàlids perquè els projectes hi continuen sent a diversos nivells de desenvolupament; hi continuen sent, si bé es veuen diluïts en el sotrac social i econòmic que s’ha plantejat des de fa unes setmanes al poble i que avui per avui acapara l’atenció de tots. La situació que vivim actualment al nostre poble justifica sobradament que hi vulguem fer front des de la unitat i des del consens polític. És en aquest context que m’agradaria transmetre un missatge, una crida, apel·lant a l’esperança i a l’autoestima perquè malgrat la greu situació de la Fàbrica i el tancament d’Inquide hem de ser capaços de veure altres aspectes més positius que altrament, podrien no ser-hi, hem de ser capaços de veure que és a punt d’obrir una residència per a la gent gran amb una seixantena de llocs de treball i la possibilitat, perquè no?, que hi hagi alguna iniciativa particular que hi vegi el moment de crear alguna empresa de serveis. Hem de ser capaços de veure que en els propers 8 ó 10 mesos l’obra pública que es generarà al municipi ultrapassa els dos milions d’euros, i n’hi ha encara de no assignada com la nova captació d’aigua i la millora de la depuradora. Hem de ser capaços de veure les obres de descontaminació de l’embassament com una opció de tenir marge per pensar a mig termini. Sé que aquesta no és una opinió unànim al poble, per tant m’agradaria deixar ben clar que reclamar l’inici de les obres serà objectiu prioritari, seguirà sent hauria de dir, perquè ja venim treballant de temps en aquest tema des de l’ajuntament. Tenim un problema que ens va fer ser centre d’atenció de tots els mitjans de comunicació l’any 2004, no ens el podem quedar com a herència, quan hi ha pressupost per fer-ho, hi ha projecte i l’obra està adjudicada; ara hem de voler sortir als mitjans perquè som exemple d’un ambiciós projecte de restauració ambiental que genera feina durant l’obra, i aplicació de tecnologia i investigació en el tractament dels sòls, que pot generar un valor afegit. Objectiu prioritari ha de ser també el poder establir un full de ruta que a partir de les nostres opcions, de la promoció de les nostres potencialitats, ens permeti cercar l’ajut, la complicitat i la sensibilitat de les administracions per poder capgirar la falta d’inversió en noves activitats econòmiques al municipi. Dins del full de ruta hi ha de tenir cabuda el recuperar l’esperit emprenedor de veïns i veïnes de Flix, ha de tenir cabuda la imaginació, l’atreviment i el risc, ha de tenir cabuda el posar les coses fàcils, el donar el màxim d’ajut des de l’ajuntament i altres administracions. No és del tot cert el socorregut discurs de qui fa 40 anys que ho deia i no s’ha fet res. Ens hem anat dotant d’eines, el Centre d’Empreses i el Consell Comarcal amb qui hem de tancar conveni de col·laboració en serveis poden fer molt per la formació i la informació a l’emprenedor, i avui podem respondre amb espais reals a ofertes d’instal·lació. Vaig apuntant les línies de treball que han anat sorgint de les nostres converses a l’ajuntament, perquè això és el que podem assegurar com a equip de govern, el treball i l’esforç. No hi ha vareta màgica, no hi ha recepta magistral, i és que... No sempre és fàcil això de fer de polític, entre d’altres coses, acostumés a fer el que no s’hauria de fer i per tant ho fas malament, si bé hom coincideix que de fet, els polítics no fem res, amb la qual cosa no deixa de crear-se una paradoxa curiosa. A més tenim un lamentable sentit de la oportunitat, ja que acostumem a sortir a la foto quan no toca i a no sortir quan hi hauríem de ser. Al final veus que no n’hi ha prou amb la bona intenció, veus que els vots rebuts no t’adjudiquen més sabiduria i més coneixements, però sí més responsabilitat; veus que necessites estar a prop de la gent i rebre una mica de suport en forma de consells, inquietuds, preguntes i també respostes, col·laboracions, idees, .... M’agradaria per tant donar les gràcies a tota la gent que amb la seva proximitat ens fa i em fa semblar més capaç, gràcies a tots els companys i companyes regidors d’ajuntament, als treballadors, als companys de partit, en particular a Candi Llop, que ens ha deixat inesperadament fa pocs mesos. Gràcies a tots aquells que en aquest període difícil s’engrescaran a fer arribar la seva aportació i el seu compromís, que sabran entendre que no és tan sols, el meu torn.... a veure què fa, és el nostre torn. Tinc el privilegi d’accedir a l’alcaldia del meu poble. Tinc el repte d’ocupar el lloc que durant les tres dècades d’Ajuntaments democràtics s’han repartit gairebé a parts iguals dos polítics de la vàlua de Pere i Antonio. Tinc el bagatge d’haver-hi compartit anys d’ajuntament, en què he après amb ells i d’ells. Tinc la sort de tenir tots dos al costat en aquesta etapa, de fet crec que tenim la sort de tenir-los a ells i moltes altres persones que coneixen la nostra realitat i les dificultats que passem actualment. Amb ells comptem, i sobretot amb nosaltres mateixos per ser capaços de treure el millor que tenim i per començar a fer el que tots tenim clar que ha de ser, escriure un futur nou per al nostre poble, fent-ho des del coratge i una mica des de la rebel·lia, no des de la desesperació, perquè és mala consellera. Estic content i orgullós de poder ser a partir d’avui alcalde del meu poble, estiria més content encara si valtros puguéssiu dir el mateix d’aquí a dos anys. Moltes gràcies i Visca Flix.

7 comentaris:

eva_yam ha dit...

Felicitats Oscar!!
molt maco aquest discurs!

També et vull felicitar de part de la meva mare i sobretot de part del meu pare ja què m'has fet pensar amb ell amb les teves paraules!! perquè segur que allí on estigui estarà content de saber que el seu company de partit i amic Oscar ja és alcalde!!
Felicitats!!

Anònim ha dit...

Et desitjo tot el millor per a tu i per a Flix abans que res.
Malament comença la teva feina a l'alcaldia.
Tenim crisi?, quina crisi? Em començat molt bé a reduir despeses. Les sofertes a la "nova" Revetlla de Sant Joan amb activitats com ara els diables de Riba-roja que han "deixat molt bé" la plaça del mercat. Es necessita tans diners per celebrar una revetlla que no és de la Festa Major?.
Al final de la teva legislatura ens explicaràs quina quantitat de euros han costat totes les festes al llarg de l'any, suman les hores de la brigada municipal, actes al carrer. revetlles, xofars..... ?
Tornarem a gastar en festes i festetes tots els milions que surtien als presupostos quan a Flix teniem més habitants i la crisi no existia?.
Tornarem a veure els actes concentrats a la plaça del Mercat per a que les persones que tu ja saps surtin beneficiats de l'únic "Bar" que funciona al Mercat i que realitza activitats no del tot legals.
Procura no tornar a caure en la "presumpta prevaricació" i a les festes no concentreu les activitats de lleure a la plaça del Mercat, podries tenir una sorpresa algún dia. Ja n'estem farts dels "favors" a la família i a les teves amistats.
¡ Pensa una mica Oscar !, que tonto no crec que ho siguis.

Oscar Bosch Pujol ha dit...

Agraeixo el desig de sort. Totes les opinions o crítiques em semblen respectables sempre i quan es facin des del respecte, molt millor si tenen un referent explícit per poder donar context a la resposta o al debat si s’escau. Trobo, això sí, una mica fora de lloc el to d’advertiment del final.

sisco ha dit...

En principi vull aprofitar per a saludar, tal com cal, al nostre Batlle i sincerament desitjar-li encert, paciència i perseverança per lo que resta de mandat, no li desitjaré sort per que jo no crec en ella i poc seriós seria desitjar a uns altres allò en lo que pròpiament no es confia.

He llegit el seu discurs i en ell he trobat paraules i desitjos que jo podria subscriure sense major inconvenient, i he sentit el desig de respondre a la seva crida, crida a l’autoestima, al ser capaços de veure, a convertir-nos en un projecte ambiciós de restauració mediambiental, crida a les nostres opcions i potencialitats, que són les que hi ha, responc a la seva cridada d’encarar el futur amb atreviment i assumpció de riscos, responc a la seva línia de búsqueda de complicitat amb l’administració, em mou la seva petició de suport en forma de consells o inquietuds, em mou la seva sol•licitud de col•laboració.

Deia que no i crec en la sort malgrat que ara veig que hem estat vivint d’una mena de sort industrial i això des d’ancestres; sort que també jo, ho confesso, vaig arribar a confondre amb un dret adquirit i de forma vitalícia, fins que el lliure mercat m’ha vingut a recordar que aquí lo vitalici passa exclusivament pel benefici, i de vegades ni això en un món que ha inventat les deslocalitzacions per a uns majors beneficis. I així ara, que la sort dels beneficis ens està abandonant i la restant amenaça amb anar-se’n també, m’he quedat “com una mona” com solem dir a Flix,

Buscant el que no és un altra sort, sinó la mateixa però amb cara diferent, considero que hauríem de afegir més ambició encara a l’exemple de restauració mediambiental que vostè assenyala. Crec que aquest centre d’atenció en que s’ha convertit el nostre poble guanyaria, sens dubte, mes dimensió i molta millor imatge si es dones el fet de que nosaltres, que davant el mon som aquells que en el passat per tal de viure van ser capaços de omplir un pantà de residus, a partir d’ara fóssim amb la mateixa capacitat i decisió el iniciadors de la solució no solament del nostre problema mediambiental sinó també del d’uns altres que ho necessiten i no saben o no poden o no volen aportar solucions a aquest tipus de problemes; em refereixo a aconseguir amb la complicitat de l’administració de convertir-nos en un Centre de Gestió, Tractament i Tutela de Residus a nivell nacional , residus de totes classes i també, per que no, els nuclears, Tot això com a primera opció vindria facilitat pel fet de que Foment construirà dins al nostre municipi una instal•lació de tractament que no te per que desaparèixer una vegada acabat el nostre “exclusiu” problema, un actiu que seria avalat per potencialitats nostres com son els nostres coneixements de manipulació i tractament de matèries químiques, i la acció seria sostenible pel fet de que hi ha molta matèria per a descontaminar en aquest món i molt poca voluntat per a fer-ho, de vegades per desconfiança de les matèries a tractar, o per temor a una crisi política, o amb l’excusa de que ja ni haurà altres que ho facin, en suma i com diria el poeta, per ignorància, per inconsciència, per inconstància o per mala llet a l’hora de afrontar una tasca sens dubte necessària i ineludible com la de posar-se a netejar el món.

continua en el següent comentari

sisco ha dit...

ve de l'anterior

Això seria mes a mes, i al meu entendre, una forma de no renegar de la nostra herència, aquella que ens ha portat una cultura i una manera de viure diferents, això seria com reinventar el nostre futur sense deslligar-nos ni renunciar del nostre pasat que ens ha permès arribar fins aquí, i tot ben mirat seria per a benefici col•lectiu, benefici nostre i de d’altres sense cap dubte, així de senzill i així de clar.

Per que sense faltar a la veritat Flix, gràcies als residus, de beneficis ja n’ha exportat i molts, ha complit sobradament, esta ha estat la seva forma de solidaritat per el que ho vulgui veure i entendre, per això no dubto que gràcies a uns altres residus Flix pot seguir sent solidari i exportant molts més beneficis encara, fins i tot amb moltísim millor imatge, això si, cal comprometre’s i assumir riscos para després complir fins a les últimes conseqüències.

Pot ser el moment de l’orgull per al poble, orgull d’un passat en el qual complint amb la llei que havia ho fèiem bé, d’un present on seguint la llei que hi ha ho estem fen millor, i d’un futur on acatant les lleis que vindràn ho farem encara molt mes que millor. Podem tornar a ser altra vegada un referent amb els residus, i també podem ser un referent de conseqüència amb el delicat moment ecològic que es dona, i també ser un model de consonància amb la legislació de la que ens doten i dotarán els nostres polítics, aquells als que votem per a anar a millor cada dia.

Finalitzaré dient que la tasca química no té per que ser el llast històric del nostre poble, ben al contrari podem donar-li la volta a la truita, si tenim visió de la realitat, si volem fer-ho i si en sabem prou. Per aquest viatge necessitarem consciencia, coherència, paciència, persistència, unitat, compromís amb el treball ben fet i l’orgull de voler estar encara mes orgullosos per allò que hem sigut, allò que som i allò serem en un futur que ja ens està esperant,

Montse Forcades ha dit...

En primer lloc vull donar-li l'Enhorabona al nou batlle de Flix, Oscar Bosch, i a la seva família. I les gràcies per haver assistit ahir a la concentració de Barcelona.

En segon lloc, dir-li a Sisco que el seu escrit és genial, la idea de convertir-nos en un Centre de Gestió, Tractament i Tutela de Residus de totes classes a nivell nacional, és una aposta de futur per al nostre poble.

Voldria possar-me en contacte amb tu.

sisco ha dit...

Para Montse Forcades de Sisco

Em sembla que ja hem estat en contacte, encara que no per a tractar d'aquest tema en concret, em sembla que els dos vam anar a Barna el día 1 i en el bus 1, em sembla que a mi em va donar per tocar un tambor davant del Hilton aquest dia, C-:

Però si de cas -- sismatron@yahoo.es