La reunió informativa d’ahir a La Unió Social sobre el ATC va ser finalment un bon exemple de normalitat democràtica; dic finalment perquè el cert és que a priori el meu temor era que acabés convertint-se en un focus innecessari de tensió i enfrontament. Crec que el canvi en el plantejament inicial i el fet de reunir les dues versions a l’escenari amb un debat pautat, va contribuir a desactivar aquest risc potencial i vam poder escoltar arguments a favor i en contra amanits, això sí, per alguna pinzelladeta de demagògia que de fet ja s’integra habitualment en aquest tipus d’actes. Probablement a una setmana vista de la fi del termini de presentació de candidatures no era el moment idoni, però el cert és que sí responia al model de procés (informació, participació i transparència) que s’hauria d’haver dut a terme per part del Ministerio i no per part dels ajuntaments en solitari ,a qui no toca solucionar el problema dels residus radiactius, ni presentar propostes alternatives a la seva gestió, ni obrir els processos participatius per solucionar un problema que se’ns vol transferir amb molta més facilitat que les rodalies, posem per cas.
No sé si les argumentacions més o menys científiques d’ahir serviran per a decidir o canviar posicionaments particulars, perquè tothom té una percepció personal del risc que no és resultat d’una lògica científica i que necessita altres argumentacions i altres experteses més de caire social per capgirar-les, ja que el seu component és més emocional que un altra cosa. Aquest component es capgira quan s´és capaç de transmetre credibilitat i confiança, la que podrien generar els mecanismes adequats (això sí, més llargs en el temps) d’informació i participació, que podrien també facilitar un major consens polític, econòmic i social que ara no existeix. Aquest criteri, en un principi bàsic, és el que cal esperar sigui determinant a l’hora que el ministeri prengui una decisió, ... oi?
La vicepresidenta del govern de l'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, va assenyalar ahir que el cementiri nuclear s'instal·larà a la zona on hi hagi el màxim consens. «Escollirem la millor zona, la que reuneixi més condicions de seguretat i, per descomptat, el màxim consens», va dir. L'executiu espanyol no vol que la construcció de l'MTC ensopegui amb l'oposició de la ciutadania. El Punt, 23-01-10
Divendres es va presentar a Ca don Ventura la Miscel·lània nº 19 del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. La publicació, dedicada a Flix, recull fins a nou articles referits al nostre poble i una gran quantitat d'imatges. El responsable de la publicació del CERE, el flixanco Vicent Casadó, s'hi referia durant la presentació com a butlletí o revista, el cert és que es tracta de tot un llibre de 350 pàgines amb un contingut divers, interessant i sobretot, en el cas de Flix, de rigorosa actualitat, féu sinó un cop d'ull a l'índex dels articles.
La publicació, que es distribueix directament als socis, té una tirada de 600 exemplars i es pot adquirir també al mateix CERE, si no en sou socis no us la perdeu, de fet, és un magnífic regal de nadal.
Efectivament coincidim en què el reportatge no dóna una imatge ajustada a la realitat del nostre poble, només d’una part. Centrat exclusivament en la contaminació, sembla que no acaba de coincidir plenament amb l’objectiu que es plantejà inicialment als veïns que hi intervenen, més lligat a la relació econòmica, social, sentimental, ... poble-fàbrica, és lògic que puguin sentir-se decebuts perquè les imatges no han respost a l’esperança de poder compensar-nos del tracte rebut quan va esclatar el tema dels fangs, i poder mostrar una certa sensibilitat i complicitat amb un poble que ha rebut lo seu, malgrat ser durant molts anys un “oasi de riquesa”. No ha estat així i tornem al lloc protagonista com a paradigma de contaminació industrial quan era il·lusionant que ens comencessin a posar com a exemple de la restauració ambiental només fent esment a les obres del meandre, les d’extració dels fangs, el projecte de l’alberg, el del camp d’aprenentatge, el centre d’empreses, el polígon d’Incasòl o el laboratori del CTM. El reportatge, 5 anys després, no recull cap de les coses que tenim i no teníem i no fa ni una passa endavant. Es podia haver fet tranquilament el 2005, és cert, ara no calia perquè ho començàvem a deixar enrera, això és el que més greu em sap del programa; no tant el que s’hi diu, que reflexa la visió parcial que n’han extret els autors, i això forma part del món àudiovisual i de la informació, com també en forma part una durada efímera.
No crec però que sigui potestat nostra permetre o deixar de permetre que s’hagi fet públic. Penso que el que toca és veure´n la part positiva com deia a l’anterior entrada; perquè sí que reflexa una part important del que hem estat i som i una part important del que ens toca corregir.
La fàbrica i Flix van ser els protagonistes del 30 minuts de diumenge a TV3, un programa de màxima audiència. L'enfocament que tindria, la imatge que oferiria del municipi i el missatge final que acabaria transmetent a l'expectador ens preocupava bastant. Finalment crec que ha contribuït molt a fer conscient tothom que la bomba de rellotgeria del 2004 continua sent al mateix lloc i que cal iniciar les obres d'una vegada. Sap un pèl de greu alguna pinzellada sensacionalista en les declaracions sobre els estudis de l'hexaclorbenzè, quines conclusions, després de diversos anys de treballs diuen moltes més coses que les xifres aïllades que hi surten. En tot cas, el futur de Flix serà diferent de l'oasi de riquesa al que es referia el reportatge i que sembla hem viscut fins ara, suposo que molts treballadors i famílies en discreparien una mica, però tant se val, no crec que sigui possible cap hipotètica reconversió industrial amb el llast dels fangs al riu.
El reportatge el repeteixen dilluns al 33, a la pàgina de TV3, aquí
Comunicat del PSC en suport a l’editorial “La Dignitat de Catalunya”
La Comissió Executiva agraeix i dóna suport al gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana.
La Comissió Executiva del PSC vol expressar tot el seu suport a l’editorial conjunta que, amb el títol “La Dignitat de Catalunya”, publicaren dijous dotze diaris catalans en defensa de Catalunya i el seu Estatut.
Els socialistes catalans agraïm el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya.
Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals.
A partir d’aquí, la Comissió Executiva del PSC vol reiterar la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut i denunciar la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys.
Fa pocs dies es va emetre un reportatge per televisió que es feia ressò de l’èxit de la iniciativa de l’envasat d’oli de les oliveres mil·lenàries a Ulldecona. La idea, que va començar com una “bogeria” fa dos o tres anys, ha acabat convertint-se en una mostra del que vol dir aprofitar els recursos endògens del territori quan hom parla de diversificació econòmica. Ara per ara, l’oli mil·lenari es comercialitza entre 25 i 30€ el litre. Tot plegat pot resultar una anècdota que no ve a solucionar per si mateixa cap dels greus problemes socioeconòmics que avui se’ns plantegen, però crec que sí aporta un exemple vàlid de quin pot ser un dels camins a seguir, que no l'únic.
Penso que és l’hora de les idees noves, d’exprimir-se el topí i veure què es pot treure dels recursos que tenim a l’abast i sobre els quals podem tenir un cert control. Òbviament no arribaran mai a transmetre la seguretat que dóna una empresa mare que col·loca 1000 treballadors en nòmina, però sí que poden contribuir a complementar la diversificació econòmica d’una zona fent que no sigui tant imperiosa l’arribada d’una empresa de 1000 llocs de treball i ens puguem conformar amb una de 800. Ulldecona té també una iniciativa no pas nova, però que sembla que han sabut dur a la pràctica i els comença a funcionar, es tracta del banc de terres (posar en contacte el propietari de terres que no es treballen amb qui té ganes de fer-ho). Algun cop s’ha parlat al nostre poble i fins i tot ho trobaríem escrit com a proposta en algun programa electoral si bé no acabà de madurar mai com per dur-la a la pràctica; ara els hem demanat que ens ho expliquin una mica per veure si ens pot resultar útil. Ser capaç de generar idees sembla doncs un actiu important.
Per tal de rebre assessorament en la construcció i posada en marxa del centre d’empreses La Ribera, l’Ajuntament de Flix va entrar fa pocs anys com a soci de REDESSA, empresa pública de l’Ajuntament de Reus. Avui, una de les seves activitats és precisament la posada en funcionament del Banc d’Idees.
