L'ombra de l'ATC

Em deia un amic l'altre dia que de tant en tant entra al bloc per fer-se una rialla amb "Caramelles al desembre" impassible durant més de tres mesos, així que a risc de fer-li perdre aquest divertit moment miro de reincorporar-me. L’ombra de l’ATC (Almacén Temporal Centralizado) és allargada, i ampla... els dos anys d’espera a la convocatòria per part del govern central n’afavoreix l’engrandiment. L’aprovació de mocions de rebuig a l’Ajuntament o al Consell Comarcal com és el nostre cas no hi aporten prou claredat com per que s’esvaeixi. Hem viscut uns anys convulsos, Enron, Pla Hidrològic, abocador, aigua i riu, fangs... vivim en reivindicació constant, desdoblament de carreteres que ens volen fer el salt (N-420 cap a Benicarló, no per Móra i Falset), infrastructures ferroviàries lamentables, banda ampla que no s’acaba d’enxamplar, navegació pel riu sense reglamentar, ... penso que no ens mereixem ésser salvats per la instal•lació de l’ATC, perquè intueixo una factura excessiva pel territori, que quan es trenca, es divideix, s’esberla .. perd el sentit de la paraula territori, que a més en el nostre cas, a Terres de l’Ebre, encara no hem acabat d’encaixar-lo del tot sembla. M’afegeixo, en aquest cas, al “nimby”, acrònim de not in my backyard, “no al meu pati” i penso que cal també donar la raó a Carlos Bravo de Greenpeace quan diu “Carlos Bravo insiste en el "necesario e imprescindible" consenso social que debe existir respecto a este tipo de instalaciones, y ha subrayado que la localización de un "cementerio nuclear" de estas características no puede quedar a expensas de que un alcalde quiera apostar por él”. No sembla que hi sigui aquest consens.