Flix solar

Probablement durant el mes de maig iniciarà la producció d'electricitat en període de proves el parc solar situat a la Devesa i que duu el nom de Ramon Escriche, propietari de la finca i promotor també del polígon de La Devesa.

Les gairebé 40 Ha generaran 15.000.000 kwh/any amb una potència de generació de 8,184 Mwp. Si tenim en compte que fins ara la potència instal·lada a Catalunya era de 7'334 Mw i a Espanya de 77, ens podrem fer idea de la importància de la instal·lació en el context de la producció d'energia fotovoltaica a Catalunya i a l'estat espanyol.

Es posaran en funcionament un total de 880 generadors fotovoltaics preparats per fer el seguiment del sol amb un sistema de doble eix; cadascun d'ells té unes dimensions de 10x5 metres i va muntat sobre una base de formigó de 2'5 m de diàmetre. L'energia produïda a 400v es transforma a 25.000v abans d'entrar a la xarxa d'Endesa a la subestació de Flix.

Una instal·lació d'aquestes característiques contribueix a apropar-se als objectius del Pla de l'Energia de Catalunya, que preveu una potència instal·lada de 100 Mw pel 2015. En tot cas sí que sembla que la tendència del govern en aquests moments és apostar per unes instal·lacions més reduïdes i més properes als centres de consum, és fàcil pensar que el parc de Flix és i continuarà sent de moment un dels més grans de Catalunya, si no el més gran.

En clau local, generarà 3 ó 4 llocs de treball al parc i algun més a les oficines, que a més a més s'instal·laran al centre d'empreses. A banda doncs dels beneficis estrictament mediambientals se n'afegeixen de contribució a l'augment del treball a Flix i per tant de la diversificació de què sempre hem parlat.

La producció d'energies netes ha d'anar acompanyada d'una política real de promoció de l'estalvi energètic, perquè si no no arribarem mai a satisfer unes necessitats i nivells d'exigència cada cop més desaforats.

Festa de les cigonyes

Diumenge 25 de març és la V Festa de les Cigonyes a Sebes, un exemple de la vitalitat, de la il·lusió, de la imaginació, de l'esforç que envolta la trajectòria de l'espai que avui és un referent i un exemple en la gestió d'espais naturals. Com a flixanco n'estic orgullós i més un dia com el d'avui en què s'apleguen a Sebes gent, infants, de tota la comarca a recollir el seu diploma de nou nat. Vull felicitar tota la gent que ho ha fet i ho fa possible, perquè han convertit Sebes en un espai natural que al visitant el sorprén i el sedueix, com diria en Jordi Sargatal, gran amic de Sebes.

Proposta de cabals mínims a l'Ebre

La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre ha aprovat en plenari una proposta de cabals mínims circulants a l'Ebre. L'estudi l'ha dut a terme la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics per encàrrec de l'ACA, ara cal que aquesta proposta sigui aprovada per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. En el cas particular de Flix, esperem que serveixi per poder finalment veure un meandre més viu i amb un mínim de circulació. La recuperació del cabal és un dels objectius prioritaris que es plantejaven en el projecte de restauració del meandre que està pendent d'executar per part de la Confederació; és un projecte que la CHE té inclòs dins del Plan Director de Restauració de Ríos que va presentar el mes de febrer a Saragossa i on es van explicar les línies bàsiques d'actuació previstes al meandre de Flix. El projecte del meandre de Flix neix arran de les propostes de l'Agenda 21 local que aprovà el plenari municipal el 2002. El projecte va a càrrec de l'empresa local Aube scp i finançat entre la Diputació i l'Ajuntament i inicialment es pensava poder optar a un projecte Life dels convocats per la Unió Europea. L'aparició del tema dels fangs a l'embassament i la necessitat de prendre mesures per part del Ministerio de Medio Ambiente fan que la Ministra Cristina Narbona l'assumeixi i n'encarregui la realització a la CHE que avui per avui disposa ja del projecte executiu i i sembla ser que també finalment, dels permisos necessaris de les diferents administracions.

Estrenem senyalització turística

Divendres dia 2 a Benissanet es va inaugurar el primer punt amb la nova senyalització turística que, dins del Pla de Dinamització Turística, s'instal·larà en pocs dies als 14 municipis de la Ribera d'Ebre. Cada poble tindrà diversos plafons amb uns textos i imatges sobre els temes més rellevants de la població i on s'esmentaran aquells actius històrics, culturals o paisatgístics més destacats. S'instal·laran diversos mòduls a cada poble sense cap cost per al municipi, ja que el Consell Comarcal mitjançant fons FEDER, aporta el cofinançament necessari a l'aportat pel Pla de Dinamització. La proposta de senyalització homogènia a tota la comarca sorgeix del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, que ja l'any 2004 encarregà un estudi i avantprojecte a la Fundació Bosch Gimpera, una proposta que s'inclou dins del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre i amb alguns canvis de l'estudi inicial, s'està convertint aquests dies en la primera realitat tangible del Pla de Dinamització. A la resta dels municipis de les Terres de l'Ebre es col·locarà tan sols un mòdul. A Flix els plafons es situaran al polígon de la Devesa, a la zona verda propera al restaurant V-50.

Més de 20 anys de dia de l'Arbre

Amb el Grup Natura Freixe portem uns quants anys plantant arbres a l'antic abocador de brossa urbana davall del castell, als abocadors de runa del costat de les piscines o de la Bassa de les Clotxes, a l'ermita per restaurar els danys del reg de les Garrigues, a l'illa del camp de futbol, al davant del Mas del Director a Sebes per recuperar el malmès per les obres i en algun altre lloc que em deixo. De fa uns quants anys més, de la década dels 70 són els dies de l'arbre que es duen a terme a l'escola amb els mestres d'aleshores, el sr. Martínez, Ruiz, Mangrané,.... i amb la col·laboració inestimable del sr. Llop, l'encarregat de la brigada fins l'any 2000 com qui diu. dia de l'arbre

El cicle de l'aigua

Amb la posada en marxa del dipòsit de la Punta del Canó l’any 1995 i de la depuradora el 1999 semblava que es tancava al nostre poble “ el cicle de l’aigua”. No vam tardar gaire a veure que aquest “tancament” era fictici, el transvasament de l’Ebre, el musclo zebra, la davallada de la pesca, episodis de contaminació per pesticides, la contaminació de l’embassament pels residus d’Ercros, les captacions per a les diferents fases del reg de les Garrigues, el descens del cabal, les algues, la gestió interessada de les elèctriques, la nova legislació cada cop més exigent en les condicions sanitàries,.... tot plegat confegeix un panorama al voltant de l’aigua que ha de centrar obligatòriament l’atenció del municipi els propers anys. És cert que, envoltats pel riu, estem en una situació privilegiada, i és cert també que en alguns dels problemes esmentats abans hem estat, som encara, centre d’atenció. Potser és hora també que aquest protagonisme el reivindiquéssim en la solució dels problemes i en la participació en aquelles iniciatives que a més de contribuir a la millora de la qualitat de l’aigua i la salut del riu, aporten un valor afegit d’investigació, innovació, tecnologia, d’ocupació en definitiva. Parlo de reivindicar, perquè no fa pas tant, la primera fase del reg de les Garrigues que preveia la captació al pont de Flix no preveia inicialment ni una sola Ha de reg al nostre municipi. Reivindicar perquè si avui podem albirar una solució al meandre és perquè l’Ajuntament tenia ja preparada una ambiciosa proposta d’actuació per presentar al moment oportú i que finalment acabarà fent-se realitat. Cal tenir doncs idees i propostes que ens permetin aprofitar la situació privilegiada de què parlàvem amb l’objectiu a nivell local de millorar la qualitat de l’aigua de boca i la gestió que actualment fem de l’aigua, d’afavorir els usos lúdics i esportius al meandre, tant en navegació com en la pesca, d’aconseguir que s’ubiqui a Flix un laboratori d’anàlisi i investigació que sigui de referència a la part nord de l’Ebre en el tema de qualitat d’aigües, el centre d’empreses en podria ser perfectament la seu, i així complementaria l’altra instal·lació d’aquestes característiques ubicada al delta. A nivell de territori potser és hora d’anar a una i defensar amb els nostres veïns des d’una captació d’aigua de l’Ebre en les mateixes que al Consorci d’Aigües de Tarragona, fins a una política de gestió dels embassaments que permeti recuperar un règim hídric el més semblant possible al d’un riu i no el d’una sèquia com és avui l’Ebre, i que d’aquesta forma es pogués evitar alguns dels problemes que ara ens afecten com són les algues, plantes aquàtiques o la mosca negra.El cicle de l’aigua doncs no es tanca, diria que queda més obert que mai.

Una legislatura que ha dut més recursos als Ajuntaments

L’administració local és la més pròxima al ciutadà. Aquesta proximitat fa que sovint hagi d’actuar per resoldre problemes o dèficits que inicialment són competència d’administracions superiors, o que hagi d’avançar la implantació de determinats serveis al seu municipi assumint uns costos que els pressupostos locals de poblacions petites com la nostra no haurien de suportar. Fins ara, des de l’administració central o autonòmica no s’ha reconegut prou el paper dels ajuntaments en la prestació de serveis, que vol dir que no s’han reconegut les necessitats d’un finançament diferent a l’existent per als municipis. El govern de Pasqual Maragall va trencar aquesta dinàmica i va millorar les aportacions que reben els Ajuntaments i que són part important sobretot de la inversió en obres que es duen a terme al municipi. Ha estat una realitat de les que ens ha deixat el primer govern de progrés a Catalunya i que demostra una sensibilitat diferent envers el món municipal. Òbviament no n’hi ha prou encara, queda camí per fer, però tot just comencem el segon govern d’entesa dels partits d’esquerres amb les polítiques socials com a eix principal del seu discurs. Per al món municipal hauria de ser la garantia, l’esperança com a mínim, que seguirem avançant per aquest camí que esmentàvem.