L’administració local és la més pròxima al ciutadà. Aquesta proximitat fa que sovint hagi d’actuar per resoldre problemes o dèficits que inicialment són competència d’administracions superiors, o que hagi d’avançar la implantació de determinats serveis al seu municipi assumint uns costos que els pressupostos locals de poblacions petites com la nostra no haurien de suportar. Fins ara, des de l’administració central o autonòmica no s’ha reconegut prou el paper dels ajuntaments en la prestació de serveis, que vol dir que no s’han reconegut les necessitats d’un finançament diferent a l’existent per als municipis. El govern de Pasqual Maragall va trencar aquesta dinàmica i va millorar les aportacions que reben els Ajuntaments i que són part important sobretot de la inversió en obres que es duen a terme al municipi. Ha estat una realitat de les que ens ha deixat el primer govern de progrés a Catalunya i que demostra una sensibilitat diferent envers el món municipal. Òbviament no n’hi ha prou encara, queda camí per fer, però tot just comencem el segon govern d’entesa dels partits d’esquerres amb les polítiques socials com a eix principal del seu discurs. Per al món municipal hauria de ser la garantia, l’esperança com a mínim, que seguirem avançant per aquest camí que esmentàvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada