Se’m fa difícil poder concentrar el que penso i sento en paraules prou clares i entenedores, fa uns dies que el cap em bull amb tot el tema de l’aigua. Em considero capaç d’entendre que hi hagi una emergència a Barcelona i s’hi hagi de portar aigua de boca per evitar restriccions, també entenc que la situació que es planteja avui no és la que plantejava el PHN en quantitats i estructures. Però també entenc que això hauria d’anar acompanyat d’un inexcusable debat i presa de decisions sobre perquè s’ha arribat a aquesta situació i quin model de creixement cal definir a partir d’ara i potser caldrà donar contingut d’una vegada a paraules com sostenible i reequilibri o redistribució territorial: Així potser ens estalviaríem d’haver de veure com totes les plagues (excepte la mosca negra) de la societat actual: tallades de llum, transports públics lamentables, escassetat d’aigua, embussos, …. van a petar sobre el sofert entorn metropolità. Em resulta impossible d’entendre la llarga gestió política de tot el procés, amb episodis que han indignat, com els enganys i mentides amb el transvasament del Segre; que han fet riure, com el de portar l’aigua amb tren; o que han decebut, com és el fet de permetre convertir tot plegat en un mercadeig en tractar a Madrid amb les comunitats de regants dels seus “excedents”. No puc entendre tampoc que es pugui vendre l’excedent, si una concessió d’aigua no s’esgota en els usos pels quals es va donar doncs es queda al riu, no? Perquè l’aigua és o hauria de ser de tots, i si no és així potser cal mirar riu amunt tots aquells que no fan ús de la seva concessió i abonar-los la part proporcional que no agafen i que permet que al final del camí en sobri,.... s’embolica la troca veritat?
Fa temps que es reuneix la comissió tècnica que ha d’assessorar el desenvolupament del el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre, i entubar el canals dels regants del delta és un projecte que van desestimar el seu dia per l’afectació sobre l’actual ecosistema deltaic i perquè l’aigua que “es malmet” fa cap per filtració al freàtic del mateix delta, és a dir, va on ha d’anar l’aigua. La compensació dels excedents de què parlàvem abans és precisament fer aquesta obra per evitar el “malbaratament de l’aigua”. Tot plegat no genera confiança, no ajuda a creure´s que només seran 45 Hm3 de forma puntual la falta de transparència i capacitat de parlar amb claredat exhibida. Tampoc ajuden les declaracions del conseller sobre les obres de retirada dels fangs contaminats de l’embassament de Flix dient que des del seu departament no s’hi posaria pressa, que potser no era el més oportú tirar-ho ara endavant.... A això se’n diu jugar brut, ara generem dubtes sobre el projecte o la seguretat del mateix quan era una urgència nacional fa quatre dies?. El projecte era segur per als usuaris del riu de tota Tarragona i Terres de l’Ebre i ara per només 45 Hm3 cap a Barcelona ja no ho és? Potser no s’ha tingut en compte que el calendari de les obres no preveu fins a d’aquí uns 15 mesos treballar al riu.... i aleshores ja s’haurà acabat la captació puntual perquè funcionarà la dessaladora, no? ...Se'm fa difícil.
3 comentaris:
La falta de serietat i rigor en temes tan sensibles és una decepció per a una població
que necessita tot el contrari.
Bones Óscar:
Sí, es fa difícil d'entendre, i és difícil tot plegat, el problema no és la nostra lluita per entendre-ho, el problema és com ho veuen des de Barcelona, després de tot, per lluitar contra els murcians i els valencians, n'hi havia prou en cridar contra les espanyes, però ara què farem, si els mateixos que alçaven el puny en favor de la propietat de l'Ebre, amaguen les mans que signen i signen el viatge del mateix riu vers les terres barcelonines.
És un problema de contradccions, de paradoxes, va, busco un sinònim, a veure, sí, política capitalista, que és l'única política que sembla tenir pes avui en dia.
Els conceptes que utilitzes no els conec, sóc poc destre en aquest sentit, però com la filosofia sempre aclareix el fons més important de les coses, aniré fins a Heràclit d'Efès (S V. a.C), cito: Mai no et banyaràs dos cops en el mateix riu, t'hi banyaràs i no t'hi banyaràs, perquè el riu és el mateix i no és el mateix.
Quin tros de sentència per explicar el que passa. Al marge del pas del temps i de les permutes que la natura sofreix i que és on volia anar a parar aquell filòsof presocràtic. Podem ara contextualitzar per als nostres dies la famosa sentència d'aquell grec anomenat "l'obscur",
bé, i és clar que no ens hi banyarem mai en el mateix riu, perquè un bocí de sang de riu se l'enduran els barcelonins, el bocí serà més gran, si Montilla no prega als deus de la pluja com déu mana, el bocí serà més gran si fan el que volen fer i trepitgen l'opinió dels de per aquí, que som als seus ulls, quatre gats. El riu és el mateix (creua les nostres terres, ens dóna identitat, riquesa), i no és el mateix (a causa de motius polítics, de pertanyer al peix petit, se'n volen endur un tros per apaivagar les necessitats del peix gros).
Alguns desigs d'un flixanco "d'apeu":
Volem cinc jugadors del Barça per salvar el Nàstic i fer pujar el Lleida, volem deu escriptors de primera fila a Reus perquè ens signin els llibres per Sant Jordi, volem uns Jocs Olímpics com van tenir ells, volem més Universitats a Lleida, Tarragona i Girona, més teatres, més vida en definitiva.
Volem no ser ombres quietes de la Magna Barcino, quid pro quo, que ens donin el que els sobra, que és molt, moltíssim. I nosaltres els donarem el que ens sobra. Una quimera, ja ho sé, però vés, que s'han cregut els pares d'aquestes contradiccions sense ànima.
Posdata: Mantenir la lliure elecció d'anonimat o nom al teu bloc és un acte que t'honora.
Les teus paraules són sinònim de transparència, i ganes d'entendre i fer bé les coses.
Esperem que molts entenguin d'una vegada el que és mal entendre. Mans a la feina i endavant.
Albert Guiu.
ME IMPORTA UN PEO!
GILIPOLLAS!
Publica un comentari a l'entrada