La situació de desindustrialització que vivim al territori està deixant de ser preocupant i passa a ser dramàtica. Encara més a Flix, on l'imminent tancament de Recuprod ens posa probablement a nivell percentual al capdavant de l'afectació per la crisi a les Terres de l'Ebre. Els ajuts anunciats recentment han de tenir sens dubte un efecte paliatiu i poden ajudar a engegar o no perdre algunes iniciatives. En tot cas, no hi acabo de reconéixer la singularitat de la nostra particular situació, i entenc que no és gaire encoratjador que es prevegui l'arribada del gas el 2012 al polígon de Flix per exemple. La feina que toca fer és doncs continuar treballant pel reconeixement d'aquesta realitat i cercar una resposta a les propostes que es fan en clau local que ens discrimini positivament aquest cop i ens permeti un encaix amb opcions dins de la planificació territorial de futur, una planificació on tampoc hi sortim gaire ben parats.
El Govern avançarà inversions, accelerarà la creació de sòl industrial, donarà prioritat a les empreses que es vulguin instal·lar a l’Ebre i invertirà 8,2 milions en programes de formació.
La Comissió de Seguiment del Compromís amb l’Ebre estarà integrada pel Govern, agents econòmics i socials i administracions locals
Dissabte dia 7 es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la IV Convenció Municipal del PSC sota el lema “solucions locals pels nous reptes”. L’acte el va obrir el secretari de Política Municipal del PSC i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu: “el 2010 serà un any carregat de reptes i Catalunya afronta una nova etapa que tindrà el protagonisme actiu dels ajuntaments”.
Es van aprovar tres resolucions:
Resolució sobre espai públic: Escenari central de la convivència i instrument de cohesió. El compromís per dignificar l’espai públic passa per una bona gestió de la mobilitat, urbanisme, educació i medi ambient; passa també per poder dotar-se dels mitjans necessaris perquè els compliment de les regles del joc de la convivència i els drets i deures compartits pugui ser exigit des del municipi.
Resolució sobre finançament local: Si bé es va reconéixer que la inversió de la Generalitat.en els ens locals ha passat de 371 milions d’euros el 2003 a 1.276 milions el 2009, es va constatar també la realitat, i és que s’han multiplicat les demandes socials i serveis i els ajuntaments hem de fer front al finançament d’uns serveis per als que no rebem els recursos necessaris. En paraules de l’alcalde de Barcelona, “el finançament local no està a la altura dels drets que ens toca garantir” i per aquest motiu es demana “un nou model de finances locals tant a nivell català com espanyol”
Resolució de la gestió de la crisi pels governs locals: Des de la crida a les administracions per segui mantenint i reforçant programes com el Fons Estatal d’Inversió Local que ha permès i permetrà durant els 2010 l’execució d’obra pública als municipis per valor de 13.000 milions d’euros. Des del treball per intentar contribuir en la construcció d’un nou model de creixement econòmic que passa per incentivar sectors emergents, innovació, creativitat, esperits emprenedors,.. passa per l’impuls de la formació, per aprofitar els recursos de foment del treball com els plans d’ocupació, per reconéixer i recolzar la valentia de les noves iniciatives empresarials que ens arriben als municipis. Es va destacar com a eina important en els petits muncipis els vivers d’empreses.
Hereu va fer la reflexió que durant el 2010 “els efectes de la crisi encara es notaran en tota la seva cruesa” i que “els ajuntaments hem d’estar preparats i preparant-nos per aquest escenari”. “Prioritzarem totes les polítiques adreçades a l’atenció de ler persones, polítiques socials i del benestar, que els socialistes impulsarem des dels ajuntaments i en altres nivells de l’administració ...... els ajuntaments seran actius en el canvi de model econòmic: o es fa comptant amb els ajuntaments o es farà molt difícil canviar l’estructura econòmica del país”.
Va cloure l’acte el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, que va fer un discurs clar i contundentcontra la corrupció i la mala imatge de la política a causa del comportament d’una minoria que no tenen cabuda al partit. Va anunciar la necessitat d’un compromís ferm amb la transparència. "Cal una regeneració política perquè sense una societat que estimi la política no tenim opció com a projecte ..... treballarem en el partit, en el Govern i en el Parlament amb propostes d’autoregulació exigent, amb noves mesures normatives i reformes de procediments i amb propostes polítiques”.
La setmana passada el President Montilla ho va anunciar en seu parlamentària i dilluns ja es va pendre l'acord de govern per tal d'incloure a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre al Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal (IDC) que fins ara només beneficiava a la Terra Alta, amb una ampliació de la dotació econòmica d’aquest programa. Aquesta és una de les mesures que el Govern posarà en marxa per potenciar l’activitat econòmica de les comarques ebrenques, afectades per la crisi, especialment visible després de l’expedient de regulació presentat per l’empresa LEAR Corporation a Roquetes, si bé a la part nord de les Terres de l’Ebre ja fa uns mesos que intentàvem fer-nos veure.
El Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcalvol estimular l’activitat econòmica i empresarial dels municipis mitjançant el suport del teixit productiu i la producció local, avançar el calendari per a la millora d’algunes de les infraestructures programades, i desenvolupar un entorn socioeconòmic que afavoreixi la permanència de la població al territori. Fins ara hi eren incloses les comarques de l'Anoia, Pallars Jussà i Ripollès.
Fins ara, el Govern ha concedit a iniciatives empresarials de la Terra Alta prop d’1 milió d’euros a fons perdut i 2’4 milions d’euros amb crèdits tous. El 2009 s’han concedit subvencions per valor de 463.832 euros a 11 empreses de la comarca de la Terra Alta i a l’Ajuntament de Gandesa. A més, 15 empreses, 11 de les quals ja han rebut també una subvenció, se’ls ha ofert la possibilitat d’optar a un crèdit amb condicions preferents. El valor dels crèdits és d’1,2 milions d’euros.
El passat dimecres dia 4 es va presentar a l'Embarcador de Garcia el catàleg de la nova temporada de la coneguda marca Coronel Tapiocca. Totes les imatges del catàleg són de les Terres de l'Ebre i a més inclou sis pàgines de publicitat en què es publica un plànol i uns itineraris recomanats amb imatges dels diferents espais on s'inclou amb un parell de fotos la reserva de Sebes. La promoció és fruit del conveni del Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre amb Coronel Tapiocca i suposa una edició de 100.000 exemplars amb el compromís de reeditar-los cas que s'esgotin i la distribució a les 140 botigues de la marca, quins clients considera el Patronat possibles interessats en una oferta d'entorn natural, itineraris i paisatge com poden oferir les Terres de l'Ebre.
En una situació de desindustrialització com l'actual, pendents de veure en què es concreta el pla anunciat d'ajuts i crèdits tous a les Terres de l'Ebre, és bo d'aprofitar totes aquelles sinèrgies que puguin reforçar un sector serveis cridat a augmentar en el futur la seva importància.
La moció de suport a les consultes per la independència, presentada conjuntament per CiU i ERC, va ser aprovada ahir al plenari de l’Ajuntament de Flix amb l’abstenció del nostre grup. Sis vots a favor per tant, i cinc abstencions del PSC.
En la nostra explicació de vot vàrem manifestar que enteníem que el redactat de la moció ja inclou una referència al fet que cal un consens polític majoritari de les forces polítiques municipals i reconeix de fet que des de l’Ajuntament no es poden promoure aquest tipus de consultes, si més no ara per ara. Correspon per tant a les entitats ciutadanes locals el promoure la consulta, i en aquest sentit vàrem procurar deixar clar que no és la nostra intenció posar entrebancs a cap iniciativa sorgida espontàniament des de la ciutadania, sigui aquesta consulta o qualsevol altra. La nostra discrepància està en el fet de considerar aquesta estratègia com la més idònia en aquests moments. Per això vàrem fer palès que actualment tenim una llei vigent que ha estat aprovada pel Parlament i pel Congrès i la lluita està en aconseguir la seva plena aplicació, cosa gens fàcil, perquè el PP s'entesta a generar un conflicte irreal al seu voltant. Em refereixo òbviament a l’Estatut. Entenem aquesta lluita com a prioritària, més real, més fàcilment traduïble en resultats concrets i sobretot molt més incòmoda per aquells a qui no agrada, entre altres coses perquè és legal. Les consultes en canvi els donen com aquell que diu el peixet necessari per tensionar encara més un panorama polític en contra nostra en un moment en què malauradament el protagonisme ens és robat (mai més ben dit) pels temes de corrupció político-empresarial i la omnipresent crisi econòmica, que fa que en aquests moments l’interès popular no sembli estar centrat precisament en aquests plantejaments.
El dissabte dia 17 d’octubre va tenir lloc a Flix el Consell de la Federació XVI del PSC a les Terres de l’Ebre i va comptar amb la presència del president del PSC i vicepresident del Senat, Isidre Molas. El seu discurs es va centrar en la situació política actual amb un fil conductor inevitable com és la crisi econòmica. He provat de fer un extracte breu de la seva intervenció.
No som tots iguals. Els escàndols continuats perjudiquen la credibilitat de la classe política que pretén treballar i construir, i fan perdre la confiança a la ciutadania que els ha escollit. En una època de crisi com l’actual, la pèrdua de la confiança en dificulta molt més encara la sortida. És necessari recuperar la confiança en un mateix primer i després en el veí, que no és sempre un enganyapastors, com no ho són tampoc tots els dirigents polítics. No és veritat que tots siguem iguals, qui la fa que la pagui.
L’estatut és constitucional, punt!. És una llei vigent i s’ha d’aplicar, aquest és el plantejament vàlid. No el de mantenir una tensió política permanent a l’expectativa d’hipotètiques resolucions del Tribunal Suprem i hipotètiques respostes en un estil de fer oposició que no ha fet mai el PSC. Les consultes populars, perfectament lícites per part de qualsevol entitat, no poden ser qualificades mai com a referèndums i avui no responen al veritable interès i preocupació de la ciutadania, immersa en conflictes i necessitats més lligades al context de crisi.
Neoliberalisme dels xoriços. A la crisi financera mundial, a Espanya s’hi afegeix la crisi del totxo. És necessari que en sortir de la crisi la societat canvïi en primer lloc el sistema econòmic i que es plantegin les regles que impedeixin la gratuïtat de les decisions equivocades del món financer. Es tracta de posar regles al neoliberalisme dels xoriços, que no vol dir que els neoliberals siguin xoriços, però sí que els xoriços són neoliberals. Els seus forats, els provocats pel que s’han quedat abans, s’estan tapant amb diners de tots
La puja dels impostos, que no ha arribat al nivell de pressió fiscal en temps del PP, és necessària per mantenir uns serveis socials que contribueixen a garantir la cohesió social i evitar l’augment exponencial dels índex de conflictivitat i delinquència. Aquest pot ser un model de societat diferent dels de plantejaments liberals però coherent amb els plantejaments d’esquerres i socialistes.
Reconduir el patró econòmic.No som un país capdavanter en investigació idesenvolupament tecnològic, estem per tant obligats a diversificar l’economia entrant de ple en els nous sector industrials i de serveis apostant per la formació del capital humà, una formació reglada eficaç i eficient que proporcioni la capacitat de fer coses, d’inventar, d’innovar i que ens permeti accedir a mercats diferents dels que ens ocupen per exemple els xinesos, amb uns costos per treballador molt més baixos, que permeti accedir a mercats on es valori més el valor afegit de la qualitat dels treballadors. Això vol dir que cal també dis
posar de les comunicacions que ho facin possible tant a l’espai virtual com al real. Caldrà primer un front social i econòmic únic quan la patronal sigui capaç de deixar de demanar únicament l’abaratiment de l’acomiadament lliure.
L'Agrupació Sardanista aprofita l'Aplec d'enguany per recordar els 20 anys de la proclamació de Flix com a Ciutat Pubilla de la Sardana l'any 1989. M'ha fet pensar en una pel·lícula antiga que va muntar Joan Mata i que, tot i feta en format domèstic de fa 20 anys, avui ja és un petit fragment de la història més recent. No hi havia tantes càmeres i els mòbils d'aleshores no gravaven encara, això pot disculpar que conservem aquestes imatges malgrat que la qualitat i el so no és del tot bo. (No tan dolent com finalment se sent, miraré si es pot millorar)
