Sobre el paisatge, parleu-ne a l'enquesta!!

El juny del 2005 es publicava al DOGC una nova Llei sobre la protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya. Fruit d'aquesta Llei es comença l'elaboració dels Catàlegs del Paisatge (Documents de caràcter descriptiu i prospectiu, aplicables als àmbits territorials, que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir) i en alguns llocs de les Cartes del Paisatge (Instrument de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin per objectiu mantenir-ne els seus valors). Per a dur a terme la tasca prevista a la Llei es crea L'Observatori del Paisatge, encarregat d'assessorar la Generalitat sobre la situació i les propostes. Un dels catàlegs previstos de fer inicialment és el de les Terres de l'Ebre, hi participa directament l'Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE). S'obre un procés participatiu on es demana el parer de la gent a la pàgina web de l'Observatori, penso que hi hauríem de dir la nostra! http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs/E/enquesta1.php La nostra zona l'anomenen "Costers de l'Ebre", una primera qüestió és si ens agrada el nom. Als comentaris he intentat reflectir, sense voler fer-ho llarg i que cadascú i digui la seva,... que la protecció del paisatge a les zones d'interior, on encara en queda, arriba després que al litoral i zones urbanes se l'hagin carregat fent molts diners amb l'especulació, per tant cal rebre ara la compensació adequada que faci real allò del reequilibri territorial i eviti les guerres pels duros que deixen els molinets, per exemple, que en molts llocs es veuen com l'única opció, o que faci possible simplement que es segueixi conreant la terra i es porti a mercat un aubergi no embolicat en plàstic i porexpan. A la nostra zona penso també que caldria enfortir el paper del riu i a tornar viure-hi de cara, això voldrà dir que ens hauran de deixar una mica d'aigua per a mantenir el paisatge. Pregunten pels regs, he contestat el que penso, que difícilment hom creu que es fan per als pagesos, perquè no veig que després se'ls pagui el producte com cal. També he intentat expressar que no voldria veure que la preservació del paisatge ara, un cop estronxinat i venut tot el econòmicament explotable, ens conserven com a museu i reserva on no s'hi pot fer ni les olives a cop de canya,... "que totes les masses fan mal". És un tema interessant, dieu-hi la vostra si teniu un moment, feu-ho córrer si us plau!

Bresquilles

Diumenge a Benissanet vaig assistir a la II Fira de l'Auberge, aquí en diríem aubergi. Vaig poder conèixer un mica millor l'altra realitat al sud de la comarca, on el motor econòmic és la fruita dolça, amb una producció al voltant dels 24 milions de quilos l'any i diverses iniciatives empresarials prou potents com per exemple la cooperativa del Grup Fruiter, amb una vuitantena de treballadors. Vaig pensar que som una comarca petita, de poc més de 23.000 habitants, i tot i això no ens coneixem prou. Em va sorprendre veure que tenien exposades més de 50 varietats d'aubergi, moltes són noves creacions dissenyades per poder escollir època de maduració, color, mida..... Però quan m'ho explicaven van escollir una varietat que en aparença era de rebuig, molt petita, .."és la bresquilla, la més gustosa, no se'n fa gaire perquè sembla de llençar.." . És cert, abans era habitual veure bresquilles per casa, com ho era amb les cerimenyes que parlàvem fa uns dies, em va venir al cap que la idea de Quim de recuperar i conservar les varietats autòctones de diversos fruiters és una idea molt interessant. This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Dels noms de les barques

Ja teníem tots coll avall que a Flix per festes corren les puntones i a Móra ho fan les muletes. És a dir, les mateixes barques de 4 a 6 Tn que a principis de segle servien per al trasllat de viatgers. Les curses de puntones sembla que van anar substituint les de llaüts, embarcació més gran, i que al 1910 i 1915 es referencien ja al riu. La puntona, o la muleta a Móra, corre avui amb 4 remadors i timoner, però no és la mateixa muleta que a la part baixa de l'Ebre, on li diuen al llagut amb què el Club nàutic de Flix ve competint des de fa uns anys a la lliga catalana amb força èxit, tot s'ha de dir. A la lliga catalana, el llagut de Joan Carles, David, Rius, Casimiro,... i tants altres il·lustres del rem, ´es això, un llagut de 8 remadors, una embarcació reconeguda per la federació de rem. A les Terres de l'Ebre, el mateix llagut es converteix en muleta de 6 remadors (sempre amb timoner). A més la muleta i la puntona aquí a la Ribera. Un bon embolic de noms que fa que quan en comences a treure una mica l'entrellat et sentis una mica "entès", com se'n sent un vallenc o tarragoní quan t'explica pacientment el tres de vuit,.. de set, el folre, les manilles... el toc de la gralla en entra els terços,... En cas contrari acabés dient com llegia l'altre dia al diari: "... cursa de bots a Flix.." arran de la competició del dissabte dia 21 que va arreplegar unes quantes tripulacions de l'Ebre, algunes de molt joves. Us en passo unes imatges que evidencien que hi ha planter..... (més sobre barques i rems) This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

40 tones

Les centrals hidroelèctriques de l’Ebre és el títol d’un estudi de Llorenç Sànchez i Vilanova publicat el 2001 pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. El llibre és dedicat a les centrals de Riba-roja, Mequinensa i Flix. Podem trobar-hi algunes fotografies de la seva construcció i algunes xifres per a la curiositat o l’anècdota, com ara que “en la construcció s’hi invertiren fins a 76.000 m3 de diferents dosificacions. La més corrent, però, la de 200a 250 Kg/m3”. Gairebé 60 anys després de la posada en marxa de la central (saber-ne més) unes 40 tones d’aquest formigó han estat tallades quirúrgicament per permetre el pas dels tubs del reg de les Garrigues, n'ha quedat un curiós monument....Les centrals hidroelèctriques de l’Ebre és el títol d’un estudi de Llorenç Sànchez i Vilanova publicat el 2001 pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. El llibre és dedicat a les centrals de Riba-roja, Mequinensa i Flix. Podem trobar-hi algunes fotografies de la seva construcció i algunes xifres per a la curiositat o l’anècdota, com ara que “en la construcció s’hi invertiren fins a 76.000 m3 de diferents dosificacions. La més corrent, però, la de 200a 250 Kg/m3”. Gairebé 60 anys després de la posada en marxa de la central (saber-ne més) unes 40 tones d’aquest formigó han estat tallades quirúrgicament per permetre el pas dels tubs del reg de les Garrigues, n'ha quedat un curiós monument....

Quatre anys d'estades

Enguany és el quart any que es fan colònies a Sebes promocionades per la Fundació Territori i Paisatge i organitzades pel Grup Natura. Quatre anys i tres torns de 10 dies amb 20 nens i nenes a cadascun, un director d'esplai de luxe, Josep Manel Albiac, i 3 monitors que coneixen perfectament l'espai, Iván, Aitor i Nerea. Les colònies a Sebes són un èxit dins del programa de la Fundació i competeixen ni més ni menys que amb l'altra oferta de Territori i Paisatge a Planes de Son, un edifici bioclimàtic i moderníssim al Pirineu. Enguany amb bloc propi. Felicitats al Grup i els seus responsables per fer-ho possible. La trajectòria duta fins ara, les perspectives de futur al voltant del Mas de la Pitoia i la possibilitat, cada cop més a prop, de veure a Sebes un Camp d'Aprenentatge del Departament d'Educació fan que l'espai s'hagi convertit en generador d'ocupació (6 persones treballant avui) i riquesa en bellugar un pressupost de més de 300.000 € aconseguits gairebé en la seva totalitat fora del municipi. Poca broma amb els "moixonets"... This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Enhorabona Aurora

Enhorabona Aurora!!

Parlant d'aigua

Aquests darrers dies els mitjans de comunicació han parlat bastant de l’aigua, i molt especialment de la de l’Ebre. La CHE anunciava a meitat de juny un nou reglament que vol controlar la navegació als embassaments de Riba-roja i Mequinensa a causa del musclo zebra. La mosca negra s’ha endut un bon nombre de titulars, el darrer anunciant un acord del govern de la Generalitat aprovant mesures per combatre-la, altres explicant la seva proliferació per la millora de la qualitat de l’aigua del riu en funcionar les depuradores o degut al canvi climàtic, que augmenta el seu cicle reproductiu. Ara sembla que no mossega tant (enguany un 70% menys d’atencions als CAP) hi ha qui diu que la població s’immunitza. A la comunitat valenciana van encetar la nova legislatura recordant als parlaments el transvasament que no s’ha dut a terme i proposant altres opcions tant o més preocupants, tant per part del seu president el sr. Camps, com per part de Joan Ignasi Pla, líder dels socialistes valencians, contra qui el Consell de Federació de les Terres de l’Ebre del PSC va aprovar el passat dia 28 una resolució. La veritat és que costa d’empassar la necessitat d’aigua en una comunitat que és denunciada per la pròpia UE al tribunal d’Estrasburg per la pèssima política urbanística al litoral amb un creixement irracional i insostenible. Un exemple: Marina d’or, una ciudad de vacaciones per a més de 100.000 persones on no hi havia res més que terreny “desaprofitat” a la vora del mar, habitatges, serveis, aigua, molta aigua, golf, pista de neu!!, un insostenible model de desenvolupament que estem copiant a altres zones del litoral. TV3 va dedicar el 30 minuts del diumenge a l’aigua. Un programa molt interessant amb intervencions de persones tan representatives de la Nova Cultura de l’Aigua com Narcís Prats o Pedro Arrojo, que va plantejar si realment l’importantíssim cost de molts dels regadius que s’estan construint realment compensa en nombre de llocs de treball i creació de riquesa. Una pregunta que ens resulta propera veient les faraòniques obres del Segarra-Garrigues, reg del qual es diu serà el transvasament a Barcelona una cop aprovada la nova Llei d’Aigües. No ho faig més llarg de moment, només volia expressar una inquietud pel que entenc que és un dels nostres actius de riquesa i de futur, però de moment, la riquesa i el futur sembla més clar lluny de l’aigua, com a mínim de la seva ubicació diguem-ne... natural. Segur que en tornarem a parlar de l'aigua.