La reflexió del dia abans de les eleccions va bé de traspassar-la als dies de després també, per poder ordenar bé les idees. Més que res perquè són moments adobats perquè surtin rumors contrastats, certeses absolutes, moltes hipòtesis. Són moments també en què els sentiments, que s’han anat apropant a la superfície conforme avançava la campanya, estan a flor de pell. L’alegria, l’eufòria, la indignació o la percepció d’haver-se comès una injustícia, la decepció,... guanyen terreny i es corre el perill que contribueixin en excés a fer veure un context distorsionat no gaire ajustat a la realitat, un context polaritzat en dos visions antagòniques que cada cop s’allunyen més i acaben generant una divisió entre partidaris, entre veïns, entre persones que no hauria de ser i que probablement d’aquí uns anys costarà d’explicar exactament a què és deguda. Ahir per la tarda un regidor nostre era escridassat a la pl. de l’església per un altre candidat d’esquerra, sense voler exagerar l’incident ni considerar-lo més enllà d’un rampell, és un detall, una anècdota que em preocupa. La diversitat i la discrepància en política, i en tants camps com vulgueu de la vida quotidiana, enriqueixen i fan avançar. Hi ha exemples de tot el contrari si hom mira la política estatal amb un PP cada cop més instaurat en la provocació, la manipulació i l’insult i dedicat a atiar l’enfrontament. No són el nostre exemple perquè a Catalunya estem anys llum per davant del seu comportament primari. És cert que el diumenge vam viure uns moments d’alegria i satisfacció pels resultats electorals, però és fugisser, perquè torna ràpid la preocupació pel demà, ja ho vaig dir durant la campanya, després del 27 ve el 28 ... i quatre anys decisius per Flix. No sé com es compondrà finalment l’Ajuntament del dia 16, entenc que no pot seguir igual perquè els resultats no han estat iguals, però sí que sé que sigui com a govern o com alcalde, com a oposició, com a veí sense anar més lluny, hi tocarà posar el coll i aquest és el meu compromís i, estic segur, el de tothom qui és a l’Ajuntament. |
dijous, 31 de maig del 2007
Període de reflexió
diumenge, 27 de maig del 2007
Nou vehicle al CAP
Una pàgina interessant
Una pàgina amb imatges que sense gaires argumentacions teòriques et fan arribar el missatge. Hi he fet cap cercant exemples per a un taller sobre llenguatge publicitari i m'ha sembla molt interessant, particularment l'apartat de contranuncis. La pàgina és
![]() ![]() |
dissabte, 26 de maig del 2007
Molts anys de Jocs.
El darrer cap de setmana hi van haver els Jocs Escolars Esportius a Ascó, va ser la 31 edició. Va ser tota una festa, molta gent a la graderia, sobretot dissabte, bon temps excepte una ruixadeta, tot es va celebrar com sempre, amb algun retard entre proves, sense incidents remarcables. Tant és així que em va quedar la sensació que hem de fer un canvi important de seguida o se'ns morirà la festa d'avorriment o de costum. La participació dels altletes ha baixat molt d'anys enrera, hi ha un nombre important d'inscrits que després no acudeixen els dia de les proves, ...hem de pensar un rellançament de tot plegat. El Consell Esportiu ha canviat molt aquests darrers 4 anys, la gestió és absolutament diferent i s'han millorat molts aspectes, en queden encara uns quants com el que em referia. Una cosa sí va ser realment motiu de satisfacció, i és que vam comptar amb 25 jutges de casa, i ben bé les dos terceres parts eren alumnes de secundària que han fet el curs de CIATE (tècnics esport base), bé l'organitzat pel Consell, bé com a dinamitzadors del seu centre dins del Pla de l'Esport a l'Escola. Veure'ls a ells i elles tots uniformats pel camp i coincidint amb un acte de reconeixement a un mestre que ha estat els 31 anys (Miquel Pérez de Móra d'Ebre) als Jocs em va dur a fer aquesta reflexió i a pensar amb certa tranquilitat que n'hi ha que venen al darrere amb força i més ben preparats. |
Més aviat decebut


Fi de campanya
Punt i final a la campanya. Que hi hagi sort!. Em sembla que tots hem estat capaços de fer una campanya neta, parlant cadascú d'ell mateix i d'idees i propostes. Hem evitat reproduir les imatges de crispació, desqualificacions o insults que tot seguint els mitjans de comunicació veiem cada dia i que semblen anar indisolublement lligades a la política. No sempre és així. No hem contribuït ningú a enfrontar ni dividir un poble, el nostre. Només per això ja ens podem sentir guanyadors.
| ||
diumenge, 20 de maig del 2007
RIF o FRI?
Llegir els “Passos bàsics per a proclamar Flix República Independent” de Mani, m’ha fet recordar una curiosa coincidència d’idees que es va convertir en la samarreta de la foto, idea i obra de Joan Enric Castellví Santamaria, dibuixant i mestre flixanco, avui fora vila, que l’any 89 ó 90 va vendre aquestes samarretes un dilluns de pasqua a l’ermita. La meua no l’he trobada, li he hagut de demanar a uns amics que són més endreçats, però és que em feia gràcia treure-li el pols. Només et caldria pactar això de les sigles Mani, RIF? o FRI? |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)