A Barcelona

Quatre autobusos s'han desplaçat avui dimarts a Barcelona a manifestar-se davant del Palau de la Generalitat i al davant de la seu d'Ercros a la Diagonal. Una volta més, un altre gra de sorra, un pas més,... en diferents àmbits treballem tots per un mateix objectiu. És important que anem mantenint un bon encaix entre totes les iniciatives que n'asseguri la complementarietat, no és fàcil en una situació com la que es viu avui a Flix.

Canvi d'alcaldia

Ahir va tenir lloc la renúncia a l’alcaldia per part de Pere Múñoz en compliment del pacte al que vam arribar después de les eleccions del 2007. Ens ha permès tenir a Flix un govern d’unitat necessari per afrontar uns projectes que a l’inici de la legislatura es veien complexos, la descontaminació del pantà, l’engegada del centre d’empreses,... dos anys després aquells projectes són encara sobre la taula en un o altre grau d’execució i fan que hi hagi compromesa al nostre municipi la major inversió en obra pública que hagi viscut fins ara. Malauradament la realitat dels acomiadaments d’Inquide i l’ERO d’Ercros han convertit de cop unes magnífiques perspectives de poder veure passar la crisi, en un escenari dominat per la incertesa i l’angoixa tant pel moment actual com pel futur del poble. Més encara, davant d’aquest panorama, es fa necessària la unitat amb què vam decidir el seu dia encarar la legislatura, no és gens difícil fer-ho amb Pere Muñoz, alcalde de Flix els darrers 6 anys. Ha demostrat abastament que és una persona oberta i dialogant, que sempre cerca el consens i té una habilitat especial per cercar el que uneix i no escarrassar-se en dirimir el que ens separa. La seva vàlua i intel·ligència com a polític no em cal destacar-la, el seu càrrec al senat i dins ERC ho fan amb escreix. Per a mi ha estat una sort i un privilegi haver pogut viure a l’Ajuntament amb els dos grans alcaldes de la democràcia, Pere i Antonio, el seu recolzament, la seva proximitat, ajuda i molt a encarar aquesta nova etapa a l’alcaldia.

Un kit-kat... li diuen?

Dos notícies importants aquesta setmana per al poble, avui jornada de portes obertes a la residència per a la gent gran i ahir l’anunci de l’adjudicació de les obres del castell a una empresa de la Terra Alta, Construccions Jaén. En l’actual context, marcat pels temes econòmics i laborals, sembla que queden una mica diluïdes i diràs que ens costa donar-los la consideració que es mereixen. Són projectes que han costat anys de gestació, la residència no ho cal ni dir. El nostre poble, la zona nord de la nostra comarca, no era mai objectiu prioritari en la distribució d’equipaments públics per a l’atenció de la gent gran, criteri que va canviar la legislatura passada i finalment ha permès tirar endavant la residència “Les Escoles”, que avui veiem també com un importantíssim focus de generació de feina, al voltant de la seixantena de persones. El projecte de restauració del castell ha tingut un part més curt però no pas fàcil. Finalment no costa un cèntim al municipi; la primera assignació per part de Cultura de la Generalitat, encara a la legislatura passada, de l’1% cultural que les administracions dediquen a protecció del patrimoni cobria només el 50% de les obres. Avui l’altre 50% el cobreix la part de l’1% que gestiona Madrid. No ha estat fàcil posar d’acord ambdues administracions, refer projectes i convenis, han passat més de 4 anys. L’actual context, sense aquests anuncis o la inauguració del centre d’interpretació del Camí de Sirga a Sebes l’altre dia, seria encara pitjor. De segur que no ens farà mal ni disminuirà el nostre compromís actual de lluita pel futur del poble si dediquem avui una estona a sentir una certa satisfacció per tot plegat.

"Visites" al centre d'empreses

Una de les tasques del Centre d'Empreses "La Ribera" és facilitar l'accès a la informació de cursos, ajuts i subvencions, ofertes de treball... la pàgina web no fa gaire que està plenament operativa però comença a donar els serveis que s'esperaven, encara falta consolidar el servei i fer-lo realment funcional i útil a emprenedors, empresaris o gent amb inquietuds per tirar endavant una iniciativa comercial o empresarial. De moment però, és una petita satisfacció veure créixer les estadístiques de visites recentment publicades per Jaume.

Flix, un poble en crisi

Durant 20 minuts hem estat protagonistes dels matins de Josep Cuní. Al final, en Cuní ha tancat el programa amb una frase que he trobat força encertada, ja que referint-se als 571 vots nuls de les votacions europees del diumenge ha vingut a dir que arribi el missatge on calgui i que faci reflexionar qui calgui sobre la situació d'un poble en crisi.

Consell Extraordinari.

Imatges del Consell Extraordinari dels governs de les Terres de l'Ebre i Lleida celebrat avui al Centre d'Empreses La Ribera. Més de 40 càrrecs públics presidits per la Directora de Comunicació de la Generalitat, Aurora Masip. A part d'una reunió que no s'havia produït mai i important per a coordinar temes d'ambdós territoris, ha servit per fer-los conéixer de primera mà la situació que es viu al nostre municipi. En aquesta tenaç cursa, per explicar primer, les inquietuds del nostre poble, dilluns arriben als matins del Cuní tres veïnes de Flix, bona sort!!

No hi ha una recepta

Fa unes setmanes semblava que la crisi passava una mica per sobre del nostre poble. Avui el seu pes ens aclapara; qui més qui menys “ja deia que es veia venir”, però el cas és que no pensàvem en una aparició tan sobtada i demolidora. Inquietud, incertesa, preocupació, angoixa, tristor... són les paraules que millor defineixen l’estat d’ànim col·lectiu. No hi ha una recepta miraculosa que no sigui l’anunci d’una nova implantació industrial, però potser conéixer o recordar algunes dades ens pot ajudar a frenar certs tòpics que dirigim contra nosaltres mateixos i que apareixen en situacions complicades com la que vivim contribuint a enfosquir-les encara més. Els primers passos: Els contactes i reunions amb l’administració de l’Estat i la Generalitat han estat i són intenses i àgils. Hem tingut accès amb facilitat a les més altes instàncies polítiques, que poden prendre un o altre determini en resoldre l’ERO, i en un moment donat, recolzar iniciatives de desenvolupament i de futur, si bé hem pogut constatar que no disposen tampoc de vareta màgica i menys en el context actual. Encara aquesta setmana hi ha hagut l’entrevista amb el president Montilla per part de Pere, l’alcalde, en el context d’una jornada a les Terres de l’Ebre destinada a conéixer la situació econòmica al territori. Dia 3 resta pendent l’entrevista dels representants de l’Ajuntament amb el president d’Ercros sr. Zabalza i el dia 4, al mateix temps que empresa i sindicats es troben per primer cop, el Centre d’Empreses acull la primera reunió conjunta dels governs de Terres de l’Ebre i Lleida presidits per la portaveu del govern, Aurora Masip. Rebran el comitè d’Ercros a primera hora i tot plegat, amb el ressò mediàtic de cada acte, va apropant l’objectiu de minimitzar l’impacte de les primeres propostes de les empreses i reduir-lo en la mesura del possible. Un passet més, treure els fangs: Opció que sembla que continua generant dubtes, més encara per l’endarreriment que porten les obres. De la visita a Madrid amb el Secretari d’Estat de Medi Ambient a primers de maig vam obtenir el compromís d’anunciar durant el mes de juny el calendari d’inici. Necessitem que tiri avant el projecte, ara més que mai, perquè durant uns anys FCC necessitarà treballadors i perquè amb el problema per resoldre no veig a ningú disposat a establir-se o continuar al polígon químic de Flix. Amb el riu net pot continuar sense interessar ningú, però si més no, no ens haurem quedat els fangs contaminats com a herència. La diversificació industrial: No s’ha fet realitat cap de les opcions més clares que hem tingut. De tot plegat avui queda una realitat, 9Ha de l’únic polígon químic que l’Incasol té a Catalunya. Un polígon que ha estat a punt de vendre´s dos cops. El primer a Synthesia, que ho va deixar córrer dies abans de fer efectiva la compra a Ercros arran de l’aparició de la notícia dels fangs als mitjans i va evidenciar que les negociacions s’havien allargat excessivament. El segon intent, el grup italià Vallombrosa, se li va adjudicar el concurs de venda dels terrenys per a la instal·lació d’una multimilionària planta de producció de plaques solars, va intervenir tant l’administració estatal com catalana als més alts nivells; van desaparèixer deixant alguns interrogants, en particular a la secció de temes internacionals de la guàrdia civil. Encara alguna provatura més no tancada del tot ens ha fet evident que difícilment podem competir amb ofertes d’espai al polígon de Tarragona o Catalunya Sud si no s’aconsegueix una bonificació del preu del kw i l’arribada del gas, en etern projecte. Han de ser objectius del pla de futur. De present són les instal·lacions, laboratori i naus, del Centre d’Empreses, la seva capacitat d’assessorar en qualsevol línia d’ajuts i subvencions, ocupació, promoció autònoma i la capacitat d’ofertar formació diversificada. Un present modest, però tangible. L’opció del turisme, els serveis: En general ens resulta difícil creure que disposem d’un mínim potencial turístic al voltant del riu i el patrimoni històric. No pot competir per volum i pes econòmic amb un sector industrial predominant però s’ha de veure com un sector complementari important i no hauria de ser menystingut per nosaltres mateixos. Per exemple, Sebes gestiona avui un pressupost entre 350 i 400.000€ amb una aportació municipal d’uns 20.000 només. Suposa 6 ó 7 llocs de treball habitualment i fins a 12 a l’estiu amb les colònies escolars. Enguany tancarà amb la visita de 1.600 escolars en el primer curs de conveni amb el Dep. d’Educació, en 2 ó 3 anys esperen poder obrir a l’espai un Camp d’Aprenentatge, que suposaria un mínim de 3 mestres i monitoratge, a banda de doblar el nombre d’escolars. Les obres al meandre, els itineraris, àrees de lleure, embarcadors, la restauració del castell són obres finançades al 100% per l’Estat i la Generalitat amb partides finalistes, contribueixen a posar en valor atractius del nostre poble com els que de ben segur apreciem en qualsevol sortida per molts indrets de la nostra geografia i són un reclam a inversió en hoteleria i restauració, espero que es pugui comprovar en poc temps. La residència per a la tercera edat obrirà probablement a la tardor, són una seixantena de llocs de treball, és també una realitat. M’he sentit obligat a parlar del mig ple sense pretendre donar només un missatge tranquilitzador i prou perquè la situació és prou greu, però cal transmetre que l’afrontarem des de la unitat i cercant , obligatòriament, la part de positiu que en puguem treure. Aquest hauria de ser el camí.