El repte de Flix

Article publicat al Diari de Tarragona el 10 de juliol del 2010 i també a la Veu de Flix del mateix mes.

A finals d’estiu del 2004 surt a la llum l’estudi del CSIC sobre la contaminació a l’embassament de l’Ebre al pas per Flix, no era nou ni recent, però els plans sobre l’Ebre fins aquell moment passaven més aviat per treure’n l’aigua i no pas els residus. S’inicia aleshores l’estudi de propostes de solució i la investigació de les afectacions a l’entorn per part del món científic fins a la fase actual, en què FCC executa l’obra. Ha estat un procés llarg i complexe que en alguns moments ha generat seriosos dubtes sobre la voluntat o no de tirar endavant l’extracció. S’han plantejat teories i hipòtesis diverses més o menys versemblants i s’ha obtingut un protagonisme mediàtic que ha evolucionat de la urgència de l’obra a l’escepticisme sobre la seva execució. El cert és que Flix és avui paradigma de la contaminació industrial, i això ens obliga a encarar el repte de recuperar bona part de l’autoestima perduda pels veïns i veïnes. D’una banda capgirant la imatge i les oportunitats de futur del municipi amb projectes com el centre i viver d’empreses “La Ribera”, restauració del meandre i façanes fluvials, el CTM-Flix Tecnologia Ambiental, l’Entorn d’Aprenentatge a Sebes o la recent adjudicació de la llei de barris per actuar precisament en els barris industrials. D’altra banda cal que l’execució del projecte vagi acompanyada de la informació i comunicació necessària per generar seguretat i confiança, i també de les mesures de seguretat màximes a l’aigua, a l’abocador i al trajecte dels centenars de camions que han de fer-ne el trasllat. Tot plegat per poder acabar sent exemple de recuperació ambiental i responsabilitat social en la gestió dels recursos.