dissabte, 9 de juny del 2007

Llibertat emocional

“Llibertat emocional” era el títol de la conferència d’ahir dia 8 a Ca Don Ventura. Va anar a càrrec del dr. Ferran Salmurri, psicòleg del Clínic de Barcelona i director d’un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CESMIJ) a Barcelona. Durant l’hora i mitja de xerrada va respondre amb escreix a les expectatives de la gent que va omplir la sala.

Ens va venir a dir que vivim en una societat molt avançada, amb un desenvolupament tecnològic que sembla imparable però que no ha sortit de la prehistòria en el desenvolupament emocional, en el domini i en la comunicació de les emocions.

“La societat moderna, que ha assolit un nivell d’educació formal sense precedents, també ha donat lloc a noves formes d’ignorància” (Jean-Claude Michéa)

Va parlar de la felicitat i dels índexs que poden servir per avaluar-la com l’autoestima, l’autocontrol, el pensament positiu i no negatiu..."La felicitat és sentir-se bé" Posem a les nostres vides una excessiva còlera, ràbia, ansietat o tristesa. És a dir, som excessius en la nostra expressió emocional. I n’hi hauria prou, per millorar, per a ser més feliços, que eduquéssim les nostres emocions manifestant-les de una forma proporcionada”.

Va parlar de la necessitat de l’educació emocional perquè aprenem amb la pràctica i tenim una capacitat de canvi molt àmplia, “som allò que fem cada dia.... Vaig tenir un pacient, de 40 anys, que afirmava convençut: “sóc tímid”. Jo li vaig preguntar que com ho sabia, i em va contestar: “m’ho va dir el meu pare quan era petit”. És a dir, que el seu pare li“va diagnosticar” timidesa i ell es va passar quaranta anys corroborant-lo!

L’informe Delors (Unesco 1998) es refereix a l’educació emocional com un complement indispensable de les adquisicions cognitives i sobretot com a eina bàsica per evitar, en el cas de l’escola, conductes disruptives, comportaments problemàtics, conflictes interpersonals, fracàs escolar o falta de motivació. Conductes que de forma genèrica s’atribueixen a la societat que vivim sense parar esment al subdesenvolupament afectiu, a l’escàs coneixement emocional de nosaltres mateixos.

Va referir-se a que amb una educació emocional més acurada parlem d'una salut mental millor, parlem d'ajudar la persona a disposar d'una alta autoestima, d'un autocontrol adequat, d'un pensament positiu i no negatiu i d'unes relacions interpersonals adients, en definitiva de capacitat de comunicar-se emocionalment i millorar la convivència.

Una xerrada molt interessant que podeu sentir si cliqueu aquí.