dilluns, 14 de maig del 2007

Una visita fructífera... i interessant.

Avui ha visitat Flix el secretari d’Indústria de Madrid, el català Joan Trullen .Ha vingut per signar el conveni que permetrà finançar l’equipament del Centre Tecnològic a instal·lar al Centre d’Empreses amb una aportació de 300.000€. L’acte, més o menys protocolari, s’ha convertit en una xerrada força interessant per part del sr. Trullén, seguida d’un torn obert de paraules a proposta seva, cosa poc freqüent. De la seva intervenció en destacaria una afirmació que m’ha sobtat, perquè darrerament havia estat sentint o llegint el contrari. El que jo tenia entès és que l’economia d’un país com el nostre ja havia sobrepassat la dedicació a l’agricultura i la indústria i ara el nostre futur era convertir-nos en un país de serveis cada cop més avançats. Sempre havia pensat que aquest argument anava de primera per justificar deslocalitzacions i fugides salvatges cap a països menys desenvolupats on el sector primari i secundari són encara negoci per a les grans empreses. Era com dir-li al pagès o a l’obrer que “la vida és així,.. és el món que t’ha tocat viure...”. M’ha alegrat doncs que s’hi hagi referit com una afirmació errònia i que el que s’ha de fer és treballar per una agricultura i una indústria avançades. La reindustrialització i la modernització de processos són dos línies importants a incentivar pel Ministeri, ens ha ajudat pel centre d’empreses, i m’ha fet pensar en les perspectives de futur de la “fàbrica”, si paraules com reindustrialització i modernització fossin més presents al seu voltant potser desapareixeria una certa inquietud que encara ens ronda pensant en el canvi obligat de les electròlisis de mercuri per membrana en l’horitzó del 2012.Les intervencions han parlat també de fer política industrial, una política que se’n recordi del reequilibri industrial, que prengui decisions com la de millorar les comunicacions de la xarxa ferroviària d’una zona com la nostra que es queda fora de l’AVE, que prengui decisions de dur l’empresa a l’aigua i no a l’inrevés, que prengui decisions compensatòries en el preu de l’energia elèctrica. Ha esta una conversa curta però amb moltes idees per a posar sobre la taula en un altre moment i amb més gent. Amb moltes idees per posar-hi la banya d’una vegada.