La implicació territorial clau pel desenvolupament de Flix. Un nou municipalisme. La frase del títol encapçalava el primer article del programa amb què el PSC es presentava a les eleccions municipals de 1.999, el seu contingut continua plenament vigent. Venia a dir que ens cal fer sentir la nostra veu dins el territori, deia que “cal entendre el territori Ebre com un espai territorial estratègic que no ha de quedar despenjat del progrés econòmic” Probablement, encara avui, el nostre encaix com a poble i com a comarca dins de les Terres de l’Ebre com a referent de territori no ha acabat de convèncer. Probablement també, no és moment de reobrir un debat d’encaixos que ens dugui a parlar si estem al Camp de Tarragona, a la plana de Lleida o a les Terres de l’Ebre, d’altra banda no contribuiria més que a confondre la gent, distreure els polítics i mantenir ocupats els mitjans de comunicació durant uns dies. La prioritat potser és fer palesos els nostres interessos com a poble i com a comarca i ser capaços de reivindicar a una sola veu conjuntament amb el nostre entorn més proper un veritable reequilibri territorial, que avui més que mai es fa evident que vol dir, com es deia també en l’article, “invertir en infraestructures bàsiques pel desenvolupament econòmic”, concretament fa 8 anys esmentàvem que calia: “convertir l’eix de l’Ebre en una autovia que unís el corredor del Mediterrani (AP-7, N-340, AVE) amb el corredor de Lleida (A-2, Eix Transversal, AVE), Millorar les connexions amb l’Aragó des de la Terra Alta i la N-420 per Falset cap al Camp de Tarragona i la costa.” Avui, alguna d’aquestes propostes va camí de fer-se realitat, altres necessiten una bona empenta. El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) 2006-2026 preveu convertir en autovia l’eix de l’Ebre entre Amposta i Lleida; a un mínim de 20 anys vista, no deixa de ser però una bona notícia. Com ho seria també que El Ministerio de Fomento optés per desdoblar la N-420 d’Alcanyís fins al Camp de Tarragona, en aquest sentit es manifestava al ple del mes de desembre el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. L’altra opció que estudia el Ministerio és Alcanyís – Morella – Vinaròs, amb la qual cosa la nostra comarca, junt a la Terra Alta i Priorat quedaríem al mig d’un triangle format pel corredor del Mediterrani al Sud ( autopista a-7, N-340 que es transformarà en autovia seguint el traçat que ja ve de Castelló i la línia de l’AVE amb estació a l’Aldea); al Nord el corredor de Lleida (autopista a-2, línia AVE) i a l’Oest una comunicació directa de Saragossa amb el litoral per terres de Castelló, tot plegat faria perdre protagonisme a l’eix de l’Ebre i de retruc tornaria a deixar de banda el nostre territori. Baix eBre i Montsià han arribat als acords necessaris per tirar endavant infraestructures com l’anell viari del Delta, la connexió amb l’autovia de la Plana i desdoblament de la N-340, cal ara complementar-ho a les comarques del nord de les Terres de l’Ebre i posicionar-nos amb claredat a favor del desdoblament de l’Eix de l’Ebre, com està previst, i de la N-420, que de passada contribuiria a fer més creïble que el polígon de Camposines pugui ser realment una alternativa al desenvolupament d’aquest comarca, ja que hi passaria per davant. La millora de la mobilitat i per tant de l’accessibilitat als serveis sanitaris, educatius, al treball o a la vivenda passa sens dubte per la millora de les infraestructures viàries a què em referia, però sense oblidar que una bona xarxa ferroviària contribueix als mateixos objectius des d’una vessant molt més sostenible. La posada en marxa de l’AVE entre Lleida i Tarragona pot amenaçar la poca atenció que de per si rep la línia de Reus – Casp, la nostra lluita ha de ser mantenir un servei de qualitat en el que el PITC anomena línies convencionals com és el nostre cas i en la qual es preveu dins del Pla una modernització i millora de la línia així com de les estacions, aquesta previsió de ben segur necessitarà la màxima insistència per part dels principals interessats, que som nosaltres, per no córrer el perill que els grans projectes, les grans estacions intermodals, els trens d’alta velocitat, els corredors del mediterrani o de Lleida, ... no facin oblidar la xarxa local necessària en el dia a dia per afavorir el desplaçament pel territori i l’accés precisament als grans eixos de comunicació. Avui per avui sembla que el projecte d’adequació de la línia és una realitat. Són objectius que ultrapassen òbviament el que hom pot decidir en l’àmbit d’un ajuntament, són objectius que necessiten despertar totes les complicitats possibles al territori, a la comarca, perquè al capdavall faran possible que tinguem realment opcions de desenvolupament i diversificació econòmica.