Una bona notícia

Les actuals directives europees i estatals sobre les energies renovables atorguen a la biomassa un valor important dins la producció energètica, la realitat és que no s’ha desenvolupat al ritme de l’eòlica o la fotovoltaica. Les dificultats d’aportació continua de matèria prima, amb recollida i transport, són un fre. La particularitat a Flix, d’incorporar el tren al projecte millora molt les expectatives de negoci al voltant de la proposta. El preu del transport és fins a 5 cops menor i l’abast de la zona de recollida de biomassa és molt més gran (la conca de l’Ebre), això fa que parlem d’un projecte viable.

El projecte que s’ha presentat avui és importantíssim per al futur del polígon industrial d’Ercros i òbviament per a Flix. No estem parlant només d’una planta de generació d’electricitat a partir de la biomassa, si no que cal afegir-hi el que serà la planta més gran de producció de pèl·lets de l’estat espanyol, tant és així que les 100.000 Tm que es preveu produir a Flix doblen la producció a Espanya, que en paraules del Director General de Política Energética y Minería, es troba a un 40% dels objectius en aprofitament de la biomassa, un camp que en països de centre i nord d’Europa s’està convertint en un sector estratègic pel que suposa d’estalvi en la factura energètica i en la independència que dóna d’altres subministraments més inestables. Parlem per tant d’una inversió important en un camp amb futur obert, ja que s’entra a aprofitar un recurs infrautilitzat avui per avui i amb un mercat a la península amb perspectives de crescuda importantíssima. El producte final, el pèl·let en sacs de 15 kgs, ens resitua en una economia productiva que no genera exclusivament quilovats i sí un producte tangible al que la nostra realitat industrial ens té força més acostumats.

L’aposta d’Ercros per un nou sector de negoci genera esperances de futur, ens fa pensar que la renovació que veiem necessària i prioritària és possible, i ho és amb uns actors prou coneguts, la mateixa “fàbrica”, la tecnologia alemanya de Seeger, el riu i la línia de tren, gairebé com fa cent anys. És possible també que això ens faci veure amb uns altres ulls, en algun cas descobrir, diferents iniciatives que s’estan desenvolupant al nostre entorn lluitant per una diversificació econòmica imprescindible que poc a poc es va fent un espai en el sector del turisme i l’agroalimentari amb la indústria de l’oli. A més parlem d’una activitat econòmica que es basa en els recursos del territori, de l’entorn, són per tant difícilment deslocalitzables. És una bona notícia! És una gran notícia!!

Canvi de façana

BubbleShare: Share photos - Craft Ideas La primera impressió quan hom segueix les obres del meandre és que no s’addiuen massa amb el títol de “restauració ambiental” que resa al projecte, et fa pensar més aviat en una gran actuació urbanística que sanejarà i consolidarà les vores de riu. Efectivament, el canvi urbanístic que es comença a intuir és important i acabarà deixant una veritable façana fluvial impensable uns anys enrera. La part “ambiental” a la que es refereix el títol és la que queda encara per fer, inclosa també al projecte, és més difícil de resoldre perquè no depèn només de les màquines o del pressupost, aquesta part ambiental inclou les basses de llacunatge de la depuradora per millorar la qualitat de l’aigua que aquesta aboca al meandre. És una actuació que pot acabar duent-se a terme si com estava previst l’Agència Catalana de l’Aigua col•labora amb l’adquisició dels terrenys necessaris; inclou també l’actuació principal i paradoxalment la que menys obra necessita, és aconseguir que el meandre compti amb una aportació de cabal mínim circulant que el permeti ser un tram de riu viu. La concessió de l’ús i gestió de l’embassament a Endesa no ho posa pas fàcil, va costar el seu dia aconseguir un parell d’avingudes controlades a l’any, està costant molt que entenguin que el canvi en la gestió del nivell de l’embassament està matant el bosc de Sebes i costi el que costi caldrà aconseguir un cabal, per petit que sigui, que no deixi eixut el meandre. En tot cas, de moment les obres del meandre urbanística i ambientalment van avançant per bon camí amb les dificultats, inconvenients o urgències d’una obra no pas senzilla.

Situació d'emergència

Però per excès d'aigua, els embassaments de Talarn, Camarasa i Rialp estan desembassant aigua des d'ahir afectant zones d'inundació natural. A Riba-roja s'espera una entrada propera als 3000 m3 i està desembassant 1800m3, suficient per afectar el passeig de Miravet. Tortosa sembla que no té problemes fins els 2200. Paradoxes de la situació que vivim, li serveix de títol a un article de Pedro Rojo ara fa uns dies que em sembla encertadíssim.

Paradojas tras la lluvia PEDRO ARROJO AGUDO 21/05/2008 http://www.elpais.com/articulo/opinion/Paradojas/lluvia/elpepiopi/20080521elpepiopi_4/Tes La Agencia Catalana del Agua (ACA) ha diseñado en su espacio de competencia, Cuencas Internas de Cataluña, una planificación hidrológica ejemplar; probablemente la más avanzada y coherente, no sólo de España, sino de la Unión Europea, cuando menos en el espacio mediterráneo. En este contexto, resulta paradójico que la crisis de sequía que sufre, o ha sufrido, Barcelona esté siendo gestionada tan mal. La Agencia Catalana del Agua ha tenido el coraje y la inteligencia de apostar por un modelo de planificación coherente con la nueva Directiva Marco de Aguas, basada en la modernización de redes, la gestión integrada de aguas superficiales y subterráneas, la regeneración y reutilización de caudales y la desalación de aguas de mar, desde una sólida perspectiva de recuperación del buen estado de los diversos ríos, ecosistemas y acuíferos. Desde este enfoque, se han rechazado de forma consistente las estrategias trasvasistas: tanto la propuesta por CiU de llevar el Ródano a Barcelona, como la del masivo trasvase del Ebro, promovido por el PP. Llevar el Ródano a Barcelona costaría más de 1€/m3, y trasvasar aguas de baja calidad del Bajo Ebro, no sólo encierra graves incertidumbres de disponibilidad y una evidente conflictividad social, sino que acabaría costando cerca de los 0,4 €/m3 que supone hoy desalar aguas de mar para obtener caudales de alta calidad. La planificación vigente en Cataluña garantiza olvidarse de los problemas de agua de Barcelona para un buen tiempo, aun en ciclos de extrema sequía como el que se ha venido sufriendo. Incluso se prevé lo que nunca se ha hecho en Europa: revertir un trasvase, el del Ter, del que se obtiene buena parte del agua que bebe Barcelona. Desgraciadamente, la puesta en marcha de las desaladoras previstas (Llobregat, Tordera y Cunit), con una capacidad de 200 millones de metros cúbicos al año, llega tarde. Probablemente esa tardanza encierra fallos o indecisiones criticables (el anterior Ministerio de Medio Ambiente fue sin duda más diligente en Alicante, Murcia y Almería, y gracias a ello ninguna ciudad en aquella zona ha sufrido restricciones ni situaciones de emergencia). Pero, sobre todo, resulta difícil de justificar la demora en abrir el pertinente debate ciudadano sobre la eventual posibilidad de que los recursos de Cuencas Internas se agotaran antes de que las desaladoras estuvieran en servicio. Sin duda el calendario electoral jugó un papel clave al respecto; pero en ningún caso justifica la improvisación con la que se viene actuando. Menos justificable resulta la actitud del Partido Popular y de CiU. Intentar aprovechar la emergencia ciudadana para sacar el muerto del cajón y volver a debatir la planificación basada en grandes trasvases es tan oportunista como irresponsable. El problema no ha estado ni está en la planificación, sino en la gestión de una situación de emergencia producida por el ciclo de sequía más duro que ha sufrido Cataluña desde que se dispone de datos climáticos fiables. En todo caso, insistimos, la crisis en cuestión ha sido mal gestionada, con la improvisación como norma. La desaparición del Ministerio de Medio Ambiente tampoco ha ayudado ni ayudará en el futuro. Sin embargo, lo que resulta más inaudito es la forma como se ha pretendido cerrar la crisis, tras las últimas lluvias. El hecho de que, con las recientes lluvias, se haya pasado a cerca del 30% de la capacidad de embalse (cifra que se superará en breve) supone garantizar en torno a 50 hm3 de aguas superficiales. Otro tanto puede llegarse a almacenar (aunque más lentamente) en los acuíferos, fuertemente castigados por el elevado ritmo de extracciones al que han estado sometidos. Todo ello supone un volumen muy superior a los 35 hm3 que la ACA ha venido estimando como la reserva necesaria (si no llovía) para llegar hasta el mes de mayo, en el que entrará en servicio la desaladora de Llobregat. En estas circunstancias, no es aceptable ni comprensible mantener las obras de trasvase previstas como respuesta, en última instancia, a la situación de emergencia. Por el contrario, parecería razonable, por prudencia, mantener el ejemplar nivel de compromiso ciudadano conseguido hasta la fecha para ahorrar agua. De forma incomprensible, sin embargo, la decisión anunciada en principio fue justo la contraria: poder llenar piscinas pero mantener el polémico trasvase. Podríamos comparar la situación a una emergencia médica, en la que, ante un diagnóstico de grave infección intestinal, se impusiera un severo régimen alimentario, previo a la correspondiente intervención quirúrgica, en última instancia. La decisión adoptada en principio equivale a que, ante una evidente mejoría del paciente, el equipo médico optara por permitirle comer y beber cuanto quisiera pero, eso sí, manteniendo la intervención quirúrgica, porque el quirófano ya estaba reservado... El problema, más allá de recovecos técnicos, pasa a ser de coherencia y de credibilidad política y social. Esperemos que la rectificación del presidente Montilla en lo que se refiere a poder llenar piscinas vaya seguida de una consecuente aplicación de los criterios que presidieron la decisión de hacer ese trasvase, como medida extrema en última instancia, lo que la coloca en un plano de primera instancia al aliviarse la situación de escasez. Desgraciadamente, más allá de garantizar el agua de Barcelona (como la de cualquier otra ciudad de España), cuestión, como es bien sabido, que compartimos desde un principio de forma consecuente desde la Fundación Nueva Cultura del Agua, nadie asume debatir los grandes problemas de fondo que esta crisis debería llevarnos a considerar de cara al futuro: el desmedido crecimiento urbanístico de Barcelona y Tarragona, por un lado, y el insensato crecimiento de nuevos regadíos en la cuenca del Ebro. Y todo ello en la perspectiva vigente de cambio climático... Cataluña tiene una buena planificación de aguas, tal y como ya hemos argumentado; pero el reventón urbanístico previsto en la planificación territorial, tanto en la zona de Vic como en Tarragona, dista mucho de ser razonable y sostenible. En lo que se refiere a la Cuenca del Ebro, más de 300.000 nuevas hectáreas de regadío (que supondrán el doble de caudales de los previstos en los trasvases del Ebro proyectados por el Plan Hidrológico Nacional del PP), es una locura, tanto desde el punto de vista económico y social como, evidentemente, desde el punto de vista ambiental; sin contar con la guinda de proyectos como Gran Scala en la estepa monegrina... La irrupción del nuevo Ministerio de Agricultura, fagocitando al de Medio Ambiente, y los ímpetus de la Generalitat, del Gobierno de Aragón y del Gobierno navarro, bajo el impulso de intereses electoralistas, no ofrecen buenos augurios. Esperemos que la movilización ciudadana sea capaz de suscitar un impulso de racionalidad y de inteligencia colectiva que nos permita promover modelos de ordenación territorial sostenibles. La sequía de Barcelona es tan sólo un aviso. Pedro Arrojo Agudo. Departamento de Análisis Económico de la Universidad de Zaragoza.

Dades

Aquests dies els pluviòmetres han donat peu a moltes converses i certes divergències sobre els litres que han caigut darrerament, m'ha fet pensar en la central meteorològica digital que hi ha a l'escola i potser no és massa coneguda. Estem dins de la xarxa edumet i en principi funciona bé, dic en principi perquè hi sol ploure menys que als pluviòmetres de casa segons sembla. Estació col·legi.

Adjunto un històric des de que ha començat a funcionar i una foto també "històrica" de la bassa de les clotxes diumenge passat.

Finalment FCC

Es feia públic dilluns cap a migdia, un cop acabat el Consell d'Administració d'Acuamed; ha estat un llarg camí des de setembre de 2004 al qual s'hi posa punt i final avui després de moltes comissions, reunions, estudis, infinitat de titulars, terminis i calendaris, incerteses, desànims,..... Comença una altra etapa, potser més difícil per la complexitat de l'obra, però també força més encoratjadora perquè el final ens ha de dur ser exemple d'una de les obres de restauració ambiental més gran dels nostres dies.

Adjudicada la descontaminación del Flix por 155 millones que empezará antes del verano

Agencia EFE

Lunes, 31 de marzo 2008

La sociedad estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas (Acuamed) ha adjudicado hoy los trabajos de descontaminación del embalse de Flix (Tarragona), con un presupuesto que asciende a 155 millones de euros, y que comenzarán antes del verano.

Según han informado a Efe fuentes de Acuamed, el proyecto ha sido adjudicado a la Unión Temporal de Empresas (UTE) formada por FCC Construcción y FCC Ámbito, después de estudiar las diez ofertas recibidas.

Las obras tienen un plazo de ejecución de 42 meses, según las mismas fuentes. Además se han aprobado tres asistencias técnicas por un total de 7 millones de euros, la más importante, de 5'5 millones a la dirección de obras; otra de 1'1 a la coordinació de seguridad y salud, y la última de 0'8 millones a la dirección ambiental.

VI festa de les cigonyes i plantem futur

Enguany han coincidit a Sebes la VI Festa de les Cigonyes en què es lliura el diploma als nadons nascuts a la comarca durant l'any i també la plantada d'arbres, "Plantem Futur", promocionada per la Fundació Territori i Paisatge i Catalunya Ràdio. Molta gent a l'espai natural, realment feia goig de veure, i una organització magnífica, culpa en bona part del grup de voluntaris de Sebes, que van rebre també el seu reconeixement. La plantada es va fer al Mas de Pitoia, on durant aquest any es començaran les obres d'adequació dels edificis per a convertir-ho en centre d'interpretació del riu i el camí de sirga, es farà dins del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre amb un pressupost de 150.000€ cofinançat en un 55%. Les cigonyes també hi eren, unes 40 viuen a la zona aquests dies, algunes de les 18 parelles estables que hi tenen fixada la seva residència habitual estan criant pollets, pareu atenció a no fer massa soroll si hi aneu de visita. BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

CTM Flix a SMAGUA

poster SMAGUA08LAB...

Hosted by eSnips

La setmana entrant, entre el dia 11 i 14 de març es celebra a Saragossa la fira SMAGUA, Salón Internacional del Agua. El CTM, centre tecnològic de Manresa, que és qui gestionarà el laboratori del centre d'empreses de Flix, hi presenta els serveis d'aquest nou equipament en el que hi ha posades moltes expectatives de generar ocupació atractiva en estar lligada a la recerca, la investigació i el desenvolupament en el camp de la tecnologia ambiental. El nom del laboratori serà CTM FLIX, TECNOLOGIA AMBIENTAL.

Risc i oportunitat

Divendres dia 15 el catedràtic d’Ecologia de la UB Narcís Prat publicava a El Periódico un article titulat “El risc ambiental de Flix”. És un reconegut científic que coneix i és conegut a Flix abans de l’inici de l’episodi dels fangs, tant pel seu paper en defensa de l’aigua de l’Ebre davant la proposta del transvasament com per les seves visites a Sebes amb estudiants universitaris i fins i tot alguna participació a Setmanatura. L’article parla de la contaminació a l’embassament i del moment actual, en què s’han presentat els estudis i s’està a l’espera de que es resolgui la licitació de les obres. Introdueix també una visió positiva sobre el que s’ha esdevingut quan diu: “El problema existent a Flix s'ha convertit finalment en una oportunitat. Una oportunitat de realitzar un estudi profund que ha fet avançar la ciència espanyola i que ha tranquil.litzat la societat del Baix Ebre respecte als riscos sobre la seva salut. Oportunitat per demostrar que un procés obert i participatiu ens pot portar a una solució consensuada. Esperem que les oportunitats creades fins aquest moment no es dilueixin i vegem el procés finalitzat el 2011, amb el fang fora de l'embassament i dipositat en un abocador controlat.” I parla de futur quan planteja la necessitat de fer-ho bé a partir d’ara “s'ha d'establir una vigilància ambiental de l'obra molt estricta, que detecti qualsevol petit problema en la remoció o el tractament del fang”.

Es refereix a les oportunitats que es poden generar en un futur “aprendre del fang de Flix (més recerca, més processos de participació per prendre decisions i creació d'un laboratori tecnològic sobre residus a Flix)” . I es refereix al laboratori que l’Ajuntament esta equipant al Centre d’Empreses i que ha estat projecte prioritari des que es planteja el problema dels fangs contaminats. És una satisfacció perquè dóna per feta la demanda que el passat dia 6 es va fer des de l’Ajuntament a Acuamed, al Ministerio de Medio Ambiente, a la Conselleria de Medi Ambient,a la CHE, quan van rebre formalment de mans de l’alcalde l'escrit en què es manifestava que per a Flix, “L’objectiu clar és fixar al territori el valor afegit que suposa el coneixement, en aquest cas sobre la restauració ambiental. El centre d’empreses “La Ribera” i el seu laboratori volen ser el projecte emblemàtic que encapçali la diversificació econòmica, que possibiliti revertir al territori les oportunitats que es deriven d’un projecte de restauració ambiental que serà un referent tecnològic arreu. És per això que reiterem amb més fonament la demanda de situar a Flix, al centre d’empreses, un centre de documentació sobre el cas de contaminació de l’embassament que es pugui convertir en un veritable centre d’innovació tecnològica en el camp de la restauració ambiental dotat amb el personal tècnic necessari per fer-ho possible, començant la seva tasca en el seguiment de la qualitat ambiental durant les obres a l’embassament, i continuant la seva funció un cop aquestes acabin.” Narcís Prat acaba dient: “Esperem que les sapiguem aprofitar”. Doncs cal esperar que es facin realitat els seu desitjos perquè sí és cert que estem davant d’una oportunitat que podria resoldre algunes de les necessitats que ahir mateix, dia 17, es posaven de manifest en la visita del Secretari de Joventut Eugeni Villalbí a Flix i al Centre d'Empreses i en la interessant trobada que es va mantenir posteriorment amb alguns joves emprenedors locals.

Presentació dels estudis sobre el riu

Dimecres dia 6 de febrer s’ha celebrat a Tarragona la jornada oberta al públic que havia de donar a conéixer el resultat de tres anys d’estudis d’aspectes molt diversos referits a l’afectació al medi dels residus de l’embassament. Penso que sense aportar cap novetat destacable sobre el que ja s’havia anat dient, contribueix a tranquilitzar-nos a tots en concloure que l’aigua i els conreus compleixen clarament amb els paràmetres de qualitat exigibles. Els estudis han posat de manifest que sí s’ha trobat “presència de mercuri i organoclorats en algunes espècies de peixos com el silur i la carpa i per tant el seu consum no és recomanable”. En tot cas, el més destacable és que amb l’organització d’aquestes jornades, que continuen per a la comunitat científica durant els dies 7 i 8, s’ha complert amb el que preveu la Llei 27/2006, que regula els drets de la societat a accedir a la informació ambiental que està en mans de les institucions o de qui hagi actuat en el seu nom, la Llei ve a respondre als acords presos pel Conveni d’Aarhus i les directives 2003/4-CEE i 2003/35-CEE. Això sempre és positiu perquè evita parlar de rumors, hipòtesi o intuicions, que en el cas que ens ocupa poden generar problemes importants. La transmissió de la informació i la transparència seran bàsics a partir d’ara també durant l’execució del projecte, serà la forma d’evitar que es generin alarmismes que poden provocar greus perjudicis a diferents sectors econòmics a l’entorn del riu.

Per la tarda va tenir lloc a Flix la reunió de seguiment de les obres de l’embassament amb la presència del secretari general per al Territori i la Biodiversitat, el Conseller de Medi Ambient, el President de la CHE, bàsicament es va informar dels passos fets per a la licitació del projecte, i que el nom de l’empresa es coneixerà el mes d’abril, a partir de la signatura del contracte s’inicia el període de 42 mesos d’execució de l’obra. La visita ens va servir, ja en clau més local, per a explicar el projecte del centre d’empreses i la preparació del laboratori per a sòls contaminats a la planta baixa, que esperem pugui ser una peça important en l’execució de l’obra.

L'embassament a estudi

El Ministeri de Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat de Catalunya encarregaren a diversos organismes de recerca un estudi sobre l'impacte dels residus abocats a l'embassament de Flix en les aigües dels últims 95 km del riu Ebre (Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Rovira i Virgili, Politècnica de Catalunya i Grup de Natura Freixe). Els treballs també inclogueren els efectes sobre els organismes i ecosistemes presents en aquest tram, les activitats agrícoles que s'hi desenvolupen i la salut humana. Després de dos anys d'estudis s’han organitzat unes jornades a Tarragona per fer-ne presentació dels resultats a la comunitat científica i al públic en general. Independentment que es generin altre cop titulars de diaris i aquesta notorietat pugui ferir alguna susceptibilitat, penso que és bàsica una política d’informació i transparència en aquest tema i en molts d’altres que no gaudeixen d’aquest tractament. Els equívocs, els rumors, les informacions descontextualitzades en un tema com la contaminació de l’embassament no contribuyesen gaire a avançar en el camí de la normalització en què estem ara. Aquesta informació posada a l’abast de tothom és una de les primeres peticions que es van fer des de Flix a l’inici de les reunions de les comissions i que ara haurem de recuperar demanant ser la seu d’aquesta informació. No se’ns ha pogut considerar com a seu d’aquesta jornada, que probablement necesita un entorn que difícilment podríem oferir a Flix, és cert, tot i que no deixa de saber una mica de greu. Sí que se’ns pot considerar però com a seu d’aquest centre de documentació sobre la contaminació de l’embassament que reculli tots els estudis, analítiques i documentació generada, que ens deixi ser protagonistes en positiu d’un fet en el que el protagonisme l’hem tingut en els moments negatius i de passada contribueixi a generar una activitat més al municipi.

192 milions per a l'embassament

Amb data d’avui, 28 de desembre, el Boletín Oficial del Estado publica l’anunci de la sociedad estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas S.A., ACUAMED que treu a licitació les obres d’eliminació de la contaminació de l’embassament, l’assistència tècnica a la direcció ambiental i la consultoria per a la coordinació de seguretat i salud. Són tres contractes diferents amb els següents preus de licitació: -Asistencia tècnica a la direcció ambiental: 1.037.040,00 euros (IVA inclòs). Termini d’execució: 48 mesos. -Coordinació de seguretat i salut: 1.318.282,00 euros (IVA inclòs). Termini 42 meses. -Eliminació de la contaminació de l’embassament: 192.031.252,54 euros (IVA inclòs). Termini 42 meses. El termini de presentació de les ofertes és fins el 22 de febrer de 2008. El dia 3 de març s’obriran les propostes tècniques i el 24 de març les ofertes econòmiques. A partir d’aquí només caldrà saber el nom de l’empresa que finalment es quedi el concurs, serà a partir d’aleshores que vindran quatre anys d’obres d’una magnitud difícil d’imaginar comparant amb els referents que podem tenir en un municipi com el nostre. Es posa punt final a un procés d’estudis i elaboració de projectes que ha estat llarg i que ha provocat alguns dubtes entre els veïns i veïnes de Flix sobre si s’arribaria a fer o no una obra com aquesta; s’obre un altre procés molt complexe també, perquè la magnitud de les obres de què parlem pot generar imprevistos i actuacions que s’hauran de resoldre d’acord evidentment a les consideracions tècniques, però també amb els interessos del poble i el territori. Ha estat una notícia molt esperada i acabar l’any amb la seva publicació al BOE suposa una satisfacció i la tranquilitat de veure que s’ha iniciat l’etapa final d’una obra històrica a Flix.

Resposta tardana

Fa uns mesos Lluïsa Lizarraga, diputada del PSC a Madrid per les Terres de l'Ebre, va presentar una pregunta interessant-se per com es resoldria l'abastiment d'aigua potable a Flix durant l'obra de retirada dels fangs. El passat dia 21 de novembre li va tocar el torn a la resposta. Diu el que sabíem, que provisionalment caldrà fer una captació nova aigües amunt. La resposta però, és més extensa i es refereix a actuacions a altres parts del territori. La incloc en un document adjunt en pdf.

Resposta al congré...

Hosted by eSnips

Narcís Prat al Periódico

Un article interessant de Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia a la Universitat de Barcelona, membre de la Comissió per a la Sostenibilitat del Delta de l'Ebre i de la comissió tècnica que ha assessorat el Ministerio de Medio Ambiente en el tema de la contaminació a l'embassament de Flix. Amb el títol "Contradicciones en el ciclo del agua" qüestiona la capacitat de l'Ebre per donar resposta a totes les extraccions de cabal previstes en les diferents obres i a més mantenir un cabal ecològic i fer front a la vegada a la disminució de les aportacions fruit del canvi climàtic.

Comença el meandre

Ja fa uns dies que les màquines del Ministerio de Medio Ambiente són pel poble, les obres són a punt de començar. Des de que se'n va començar a parlar a les reunions amb la gent que participava a l'Agenda 21 local han degut passar 5 ó 6 anys, no són gaire si comparem amb les obres d'un reg qualsevol. Inicialment es pensava en dur el projecte a Europa per demanar un LIFE, una empresa difícil, perquè hagués calgut buscar el 50% del finançament i la participació d'empreses privades. El 23 de maig del 2005 la ministra Cristina Narbona va anunciar a la Comissió de Medi Ambient del Senat la inversió de 6 milions d'euros al meandre de Flix en el marc del Pla integral per a la recuperació del Delta de l'Ebre i ho va fer tot molt més fàcil. Anunciat en aquell moment, i amb una certa sorpresa i celeritat, ja es veia com a una necessitat de contraposar notícies en positiu al greu problema de l'embassament, ja ens va bé, serà una obra que durarà uns tres anys i canviarà totalment les façanes fluvials del poble. L'Ajuntament li va posar també fàcil l'anunci a la ministra, perquè li va trametre l'avantprojecte molt ben detallat i al moment oportú. Una correcta sintonització de tot plegat és punt de convertir en realitat el que era només un projecte ambiciós, dels de fer volar coloms.

Jornada d'Innovazione

A la foto una imatge de l'auditori de Cosmocaixa a Alcobendas durant la celebració de la Jornada dell'Innovazione Tecnologica nell'Energia Rinnovabile e Ambiente" el passat dia 19. L'ajuntament hi va assistir convidat com s'hi referia Pere en una entrada recent. L'oportunitat d'intercanviar unes paraules amb la ministra de medi ambient al més clàssic estil "que hay de lo mío?" ja justificava la visita. A més però, vam tenir l'oportunitat d'estar en contacte amb empreses per a qui les paraules innovació i recerca formen part de la seva línia habitual de desenvolupament. Esperem que les expectatives que a Flix hi pugui fer cap una activitat d'aquest tipus es puguin anar concretant en un futur no llunyà. Mentrestant ens cal fer realitat una expectativa més propera i poder posar en marxa abans de fi d'any el centre d'empreses quan finalment Endesa hi posi la llum; hores d'ara hi ha 11 interessats en les 6 naus, . També el mercat tindrà les instal·lacions llestes ben aviat, la veritat és que faltarà algun detall més per poder respondre també a les 9 sol·licituds de noves parades, però haurà de ser el proper pressupost.

Pla d'emergència

El dijous dia 13 es presenta a Tortosa el Pla d'emergència per "episodis de contaminació a l'Ebre aigües avall de l'embassament de Flix", un pas més a cap a l'inici de les obres de descontaminació de l'embassament. El Pla recull entre molts altres aspectes, els punts d'anàlisi i control de la qualitat de l'aigua tant dins de l'àrea de treball com aigües avall de Flix, que són els reflexats als dos mapes. Preveu també que els municipis afectats elaborin el seu propi Pla Específic d'Emergència Municipal on incloure les possibles alternatives de subministrament en cas d'incident que afecti a la qualitat de l'aigua de boca. L'Ajuntament va demanar ja el seu dia un canvi de la captació de l'aigua potable situada just a l'inici de les instal·lacions d'Ercros i per tant de l'àrea de treball; i també s'ha preocupat per tenir una proposta d'instal·lació de filtres de carbó actiu, útils tant per als pesticides com per organoclorats. L'objectiu és veure fetes una realitat ambdues propostes, no de forma provisional com inicialment es preveia amb la captació, sinó de forma definitiva. Seria una millora important per a la nostra xarxa d'abastament, comparable a les que estem veient es duen a terme a la part baixa de l'Ebre dins de l'àmbit del Consorci d'Aigües de Tarragona, que duu aigua de l'Ebre a 500.000 persones repartides en 70 municipis.

Foc a Riba-roja

Semblava que enguany no ens tocava veure el foc de massa a prop. Finalment sí que ha fet acte de presència al terme de Riba-roja, tot just davant del pont, al marge esquerre del riu. Ara, quan són poc més de les vuit de la tarda, encara crema, tot i que sembla estar controlat. El que preocupa ara és el vent que bufa de cara a la nit perquè tot i la sensació de tenir un estiu fresquet, la veritat és que a la nostra zona, a la nostra comarca, ha estat també un estiu extraordinàriament sec, 2 litres recollits en dos mesos, fa pensar que podria fer molt de mal.

Un titular de festa major

"Detecten a Flix un pesticida prohibit des de fa 30 anys", titular de portada de El Punt de dilluns dia 13. Em costa de creure que després de tot el que s'ha dit i explicat sobre l'embassament de Flix, sobre els estudis de l'hexaclorobenzè, sobre CSIC i sigles diverses ... encara sigui possible treure notícies no sabudes o sigui possible fer descobriments que cal fer arribar al gran públic com si s'haguessin estat amagant fins ara. Dubto que hi hagi cap lloc de Catalunya, d'Espanya o fins i tot d'Europa que tingui un nivell semblant d'estudis de l'afectació de la contaminació, estic segur que si tot el que s'ha explicat fins ara s'ha entès, és innecessari tornar-hi un cop i un altre reblant un clau al que ja se li gasta la cabota. No és just ni correcte, i dubto que sigui gaire professional, treure una foto dels anys 60 al costat d'un lamentable joc de paraules amb "Springflix", obviant que Flix és un nom on s'hi referencia una gent, no una fàbrica, o haver posat un titular com el que parlem i després, llegir a la lletra petita "malgrat tot, els nivells a l'aigua d'aquest compost, el DDT, són baixos, compleixen normatives..." .

En tot cas, esperem que l'extracció dels residus els propers anys deixi tothom més tranquil, i l'Ebre més net, apte perquè les canonades de reg de 1'90 metres i 1'20 metres de diàmetre que capten aigua als embassaments de Riba-roja i Flix puguin servir per .. fer més grossos i més nets, els enciams de..., els enciams.

Sobre el paisatge, parleu-ne a l'enquesta!!

El juny del 2005 es publicava al DOGC una nova Llei sobre la protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya. Fruit d'aquesta Llei es comença l'elaboració dels Catàlegs del Paisatge (Documents de caràcter descriptiu i prospectiu, aplicables als àmbits territorials, que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir) i en alguns llocs de les Cartes del Paisatge (Instrument de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin per objectiu mantenir-ne els seus valors). Per a dur a terme la tasca prevista a la Llei es crea L'Observatori del Paisatge, encarregat d'assessorar la Generalitat sobre la situació i les propostes. Un dels catàlegs previstos de fer inicialment és el de les Terres de l'Ebre, hi participa directament l'Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE). S'obre un procés participatiu on es demana el parer de la gent a la pàgina web de l'Observatori, penso que hi hauríem de dir la nostra! http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs/E/enquesta1.php La nostra zona l'anomenen "Costers de l'Ebre", una primera qüestió és si ens agrada el nom. Als comentaris he intentat reflectir, sense voler fer-ho llarg i que cadascú i digui la seva,... que la protecció del paisatge a les zones d'interior, on encara en queda, arriba després que al litoral i zones urbanes se l'hagin carregat fent molts diners amb l'especulació, per tant cal rebre ara la compensació adequada que faci real allò del reequilibri territorial i eviti les guerres pels duros que deixen els molinets, per exemple, que en molts llocs es veuen com l'única opció, o que faci possible simplement que es segueixi conreant la terra i es porti a mercat un aubergi no embolicat en plàstic i porexpan. A la nostra zona penso també que caldria enfortir el paper del riu i a tornar viure-hi de cara, això voldrà dir que ens hauran de deixar una mica d'aigua per a mantenir el paisatge. Pregunten pels regs, he contestat el que penso, que difícilment hom creu que es fan per als pagesos, perquè no veig que després se'ls pagui el producte com cal. També he intentat expressar que no voldria veure que la preservació del paisatge ara, un cop estronxinat i venut tot el econòmicament explotable, ens conserven com a museu i reserva on no s'hi pot fer ni les olives a cop de canya,... "que totes les masses fan mal". És un tema interessant, dieu-hi la vostra si teniu un moment, feu-ho córrer si us plau!

Quatre anys d'estades

Enguany és el quart any que es fan colònies a Sebes promocionades per la Fundació Territori i Paisatge i organitzades pel Grup Natura. Quatre anys i tres torns de 10 dies amb 20 nens i nenes a cadascun, un director d'esplai de luxe, Josep Manel Albiac, i 3 monitors que coneixen perfectament l'espai, Iván, Aitor i Nerea. Les colònies a Sebes són un èxit dins del programa de la Fundació i competeixen ni més ni menys que amb l'altra oferta de Territori i Paisatge a Planes de Son, un edifici bioclimàtic i moderníssim al Pirineu. Enguany amb bloc propi. Felicitats al Grup i els seus responsables per fer-ho possible. La trajectòria duta fins ara, les perspectives de futur al voltant del Mas de la Pitoia i la possibilitat, cada cop més a prop, de veure a Sebes un Camp d'Aprenentatge del Departament d'Educació fan que l'espai s'hagi convertit en generador d'ocupació (6 persones treballant avui) i riquesa en bellugar un pressupost de més de 300.000 € aconseguits gairebé en la seva totalitat fora del municipi. Poca broma amb els "moixonets"... This album is powered by BubbleShare - Add to my blog