Acord per Flix

Reconeixia fa uns dies que una legislatura de consens dóna poca animació política malgrat que creia que en millorava els resultats pel poble. El tripartit a la flixanca no és ben valorat ara per tots els que n'hem format part però si el que compta és Flix, la proposta continua sent bona, jo crec indispensable. Al Punt de Trobada Marc Mur va reiterar una proposta clara feta ja el dia 18 de març amb un índex clar. Escoltem Una proposta clara per a un acord per Flix.

Get this widget | Track details | eSnips Social DNA

El fragment següent exposa compromisos i idees a dur a terme en el camp de l'economia, el comerç, el turisme i l'economia.

punt_trobada_5.mp3

Ajuntament sortint

Fragments del discurs de presentació al Punt de Trobada el dia 9 de maig. Referència de Marc Mur a l'actuació de l'Ajuntament sortint respecte a la cura tinguda amb l'empresariat local en base a la fórmula escollida per repartir els "fons Zapatero" i les expectatives que genera la Llei de Barris per al mateix empresariat.

Get this widget | Track details | eSnips Social DNA

Manifestacions defensant la bona salut econòmica de l'Ajuntament en base a la documentació que es tramet cada any a la Sindicatura de Comptes.

Get this widget | Track details | eSnips Social DNA

Punt de trobada

Dilluns dia 9 de maig a Ca don Ventura es va inaugurar per part de la candidatura del PSC l'anomenat Punt de Trobada, un espai on exposar les propostes en un format diferent que intenta ser menys feixuc. Després de la presentació de Noèlia Colominas, Marc Mur va anar presentant el programa electoral amb algunes de les propostes que ja havia anat fent públiques davant d'una sala plena.

Get this widget | Track details | eSnips Social DNA

En aquest primer fragment podeu escoltar:

• Un repte i satisfacció personal.
• Volem fer una campanya didàctica.
• Hem volgut posar noms a un equip.
• Una feina feta de tot el consistori, una suma d'esforços.

Propostes PSC.

Propostes del PSC a Flix en veu del seu candidat a l'alcaldia, Marc Mur. Proposta d'un acord per Flix.

breu_acord.mp3

Un equip per governar.

breu_equip.mp3

Compromís d'alcaldia per a la llista més votada.

breu_alcaldia.mp3

Proposta sobre la Mesa de l'energia feta el 18 de març en l'acte de presentació de candidatura.

breu_energia.mp3

Proposta d'un Reglament Orgànic per afavorir la participació i regular les consultes populars.

breu_consultes.mp3

L'ocupació tema prioritari.

breu_ocupacio.mp3

Una proposta en ferm a les entitats esportives.

breu_esports.mp3

Hotel d'entitats el 2012.

breu_hotel entitat...

Compromís de congelar els impostos.

breu_hotel entitat...

Punts prioritaris de l'àmbit social.

breu_social.mp3

Restauració del meandre, tres anys després.

El secretari d'estat del Medi Rural i Marí sr. Josep Puxeu, la Directora General de l'Aigua, sra. Marta Morén, i el President de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, sr. Rafael Romeo, ens han acompanyat avui en la inauguració de les obres de restauració del meandre. Prèviament, la desena caminada popular havia fet l'estrena oficial dels itineraris amb 160 participants. (Adjunto parlament)

Fa uns mesos inauguràvem la primera fase del castell nou amb uns resultats impensables i sorprenents per a tots el que hi han pogut donar un tomb els diversos dies que s’han organitzat de portes obertes. Avui inaugurem les obres de restauració del meandre, una obra molt més gran, amb 10 ó 12 vegades el pressupost del castell i un termini d’execució d’uns 3 anys, però amb un parell de característiques comunes. D’una banda l’espectacular resultat final, de l’altra el fet que ambdues han servit per transformar Flix d’una manera molt significativa, i a més ho han fet recuperant allò que ja era nostre, recuperant dos trets identitaris bàsics en el nostre ser com a poble: el castell i el riu. Hem recuperat part del nostre patrimoni, hem recuperat una nova relació amb el riu, espero que haguem recuperat també una bona part de l’autoestima que ens hauria de fer veure el nostre poble “com el més bonic del món”... perquè és el nostre és clar, però també per tenir motius visibles per sentirnos-en orgullosos. De ben segur que per Setmana Santa, amb els amics i parents que ens visitaran, hi haurà una mica de feina per veure-ho tot.

Ha esta una legislatura agraïda, com a mínim en la part que correspon a la inversió pública, ens ha permès un alt volum d’inversió que contribueix al canvi, a la transformació a la que feia esment. En el passat més recent recordem fa dos ó tres anys la posada en funcionament del Centre d’Interpretació del Camí de Sirga a Sebes, en el futur més immediat els canvis que l’execució de la Llei de Barris amb 3’7 milions d’euros ha d’aportar a la Colònia i a les Casetes i Comellarets, canvis que esperem que es comencin a notar a finals d’aquest any amb els primers programes en marxa d’ajuts als ascensors a Comellarets i les bases per a rehabilitacions d’habitatges. Canvis que també esperem es puguin anar veient al polígon, al Centre d’Empreses, on entre inversió pública i privada s’acumularà més d’un milió d’euros entre aquest any i els propers mesos.

Tot plegat dóna un context a l’obra que inaugurem avui, li dóna encara més força i significat en el procés de transformació al que estem irremeiablement abocats i que en part ha estat possible perquè aquests darrers anys l’Ajuntament ha apostat per un equip compacte (fent valer el símil que Pere acunyà a l’inici de legislatura) que crec que ha donat resultats que se’ns dubte ha de dur com a mínim a la reflexió.

Saludava a l’inici a les personalitats que ens acompanyen i crec que és just de dir que han fet quelcom més que venir a tallar la cinta, de fet han estat presents en tot el procés de decisions des de l’inici que han derivat avui en aquesta obra acabada o, al riu de dalt, en les obres de descontaminació de l’embassament o la també imminent captació nova d’aigua amb prop de 2’5 milions d’euros que han de ser obres emblemàtiques durant la propera legislatura. Els vull agrair personalment la implicació i la sensibilitat mostrada cap al nostre poble. També vull fer-ho amb aquelles persones que han dut a terme la direcció i l’execució material de l’obra des de la CHE i el Parque de Maquinària del Ministerio han sabut fer-se seva l’obra, hi han patit i s’han preocupat en el detalls més petits i han demostrat una professionalitat exemplar. Deixen un gran record a Flix i esperem que durant aquests anys que hem conviscut haguem sabut acollir-los com es mereixen. També m’agradaria fer esment especial a la tasca de la regidoria de patrimoni que en la persona de Jaume Masip ha estat probablement qui més d’a prop ha viscut l’obra.

Enhorabona doncs a tots flixancos i flixanques per aquestes noves façanes al riu i per la possibilitat de sentir-lo més nostre. Com em va dir un veí fa uns dies: “ara podrem treure pit quan enseyem el poble a algú”, doncs això, fem-ho!!!

No sóc candidat

A l’assemblea de l’Agrupació local del PSC d’ahir dijous dia 2 de febrer vaig anunciar la meva intenció de no tornar-me a presentar com a candidat a l’alcaldia. Una decisió que feia ja mesos que havia plantejat i que respon a la convicció que amb 16 anys dedicat a la política local era moment de plantejar-se un relleu, més quan aquest es fa amb les garanties de preparació i experiència que necessita l’alcaldia de Flix i que aporta sens dubte qui va ser proclamat candidat, Marc Mur Bagès.

Encara no és moment de fer balanç perquè queden mesos de feina amb alguns temes importants pels propers anys, però sí puc avançar que considero haver tingut el privilegi de viure i participar junt amb molts companys, amics, professionals i treballadors, en una important època de transformació del municipi, amb moments també molt difícils a nivell econòmic i social, però amb la il·lusió, la imaginació i les ganes de treballar pel poble des d’un front comú en què ha primat sempre l’interès de Flix.

Recordo haver estat sempre en alguna activitat social, participativa, teatre, ràdio, col·lectiu “Lo canyís”, escola, Ajuntament... espero poder seguir fent coses des de qualsevol àmbit que pugui dur alguna cosa de profit al meu poble i pugui alhora satisfer el meu compromís personal amb ell i la meva gent.

Quin munt de dies!

Quin munt de dies sense posar-hi res. Avui s'ho val! i lliga amb l'anterior entrada de fa ja algunes setmanes. El projecte de la llei de barris que vam presentar ha estat aprovat per un import de 3'7 milions d'euros. En un període de temps curt vam fer una bona feina, amb un projecte sòlid que aportava un punt de singularitat, com era la participació d'Ercros en el cofinançament. Ara tocarà concretar-ho i fer-ho realitat els propers anys, tenim temps i el finançament per actuar al barri, a les casetes i Comellarets. Ens hi vam referir el seu dia com un concurs que calia sortir a guanyar, doncs bé, sembla que l'hem guanyat .... de tant en tant en cau alguna dins també!

Llei de barris, darrera hora

La recuperació del Flix alemany. Avui a El Punt. 77 Projectes presentats a la convocatòria de la Llei de barris d'enguany, 45 en la modalitat de "Viles" per a municipis més petits de 10.000 habitants.

Darrers dies

Darrers dies per poder omplir l'enquesta sobre situació i propostes a incloure dins el projecte de llei de barris que s'esta promovent des de l'Ajuntament. És una enquesta que us demana uns minuts del vostre temps, però crec que val la pena de recollir les màximes opinions. Es refereix a colònia fàbrica i casetes, però és oberta a tothom. El termini de presentació del projecte és el 15 d'abril, les enquestes preveiem tancar-les dimarts dia 30. Es pot omplir on-line o descarregar en pdf i fer-la arribar a l'Ajuntament per correu electrònic o en paper a la bústia instal·lada als baixos. Teniu uns minuts? ENQUESTA LLEI DE BARRIS

Dos convenis interessants

Recentment l’Ajuntament ha aprovat dos convenis interessants perquè poden ser punt de sortida d’actuacions importants en un futur no gaire llunyà.

Conveni amb Ercros:

Ercros Flix es fa càrrec del finançament del projecte (30.000€ + iva) que pretenem presentar a la convocatòria d’enguany de la llei de barris. La llei de barris ha obert, des de la seva entrada en vigor el 2004, sis convocatòries en les que s’han concedit subvencions a 94 municipis per impulsar projectes de rehabilitació integral a 117 barris, escollits entre més de 400 sol·licituds. El 16 de febrer de 2010 el govern ha aprovat una partida de 99 milions d’euros dividida en tres línies d’ajuts:

· 60 milions per donar entrada a nous municipis al programa ordinari de barris.

· 30 milions per al programa "Viles amb projectes".

· 9 milions a contractes de barri, pels ajuntaments que hagin completat projectes.

Tot plegat farà que entre les set convocatòries s’arribi a 1350 milions d’inversió en la millora i rehabilitació de barris. Inicialment les convocatòries eren restringides a poblacions grans i capçaleres de comarca i el finançament dels projectes era subvencionat al 50%. Des del darrer any es va incorporar el programa “Viles amb projectes” que permet la incorporació de municipis petits i el finançament arriba a un 75%, amb la qual cosa, aportar un 25% de fons municipals és més factible, si bé continua essent difícil. És en aquest programa on esperem poder entrar i ser seleccionats si el projecte obté la puntuació necessària.

La redacció del projecte està tot just començada i les actuacions que se’n derivin han de concretar-se amb diferents trobades participatives durant les properes setmanes, l’àmbit escollit és la colònia fàbrica i les casetes.

Per què a la colònia?

Perquè la situació actual és de degradació accelerada malgrat viure-hi encara un important nombre de veins. Lo barri forma part indiscutiblement del patrimoni històric, arquitectònic i emocional de Flix i com a colònia industrial, de Catalunya. L’Ajuntament ha demanat a Ercros que faci cessió de la urbanització on s’hagi d’actuar (ha de ser necessàriament terreny públic) i que es faci càrrec també de l’aportació del 25% complementari a la subvenció, a la qual cosa ha accedit. Prèviament a cap actuació caldrà signar un altre conveni de cessió.

Per què inclou les casetes?

Perquè la delimitació dels barris ve donada per les seccions electorals, i barri i casetes són a la mateixa, per tant és possible incloure actuacions als dos espais. Una valoració prèvia de remodelació només de les voreres feta per veure si era possible la inclusió als Fons d’Inversió Local (Fons Zapatero) ja se n’anava als 600.000 euros i ho va fer inviable malgrat ser necessari; ara cal provar-ho per aquesta via. A més les inversions dels darrers anys s’han centrat al nucli antic, al poble: perllongació avinguda de la Llum, St. Roc, La Barca, Major i Avgda Catalunya. El darrer any a la Bassa de les Clotxes, Pere Quart i Passeig de l’Ebre. Enguany, en projecte a punt d’executar la Costa del Graner i el carrer d’entrada a la Ventonella, una mica més llunyà en el temps, el carrer Illes, també previst i la primera part de Dr Müller. La millora de l’enllumenat que s’inicia ara en una primera fase (la segona en breu) també es centra en aquesta zona amb millores que passaran del mig milió d’euros. Per tant, semblava raonable programar una inversió potent a les casetes.

Quins beneficis en treiem?

D’entrada que podem estar parlant d’una inversió entre 5 i 6 milions d’euros en obra pública i programes socials com ajudes a rehabilitació d’edificis, a executar en un període de 4 anys i sense haver d’aportar ni cinc per part de l’Ajuntament, que pot reservar recursos per a complementar algunes de les actuacions que quedin coixes i incompletes.

La recuperació d’un patrimoni, d’un entorn, d’una icona representativa del municipi difícilment abordable, econòmicament parlant, en circumstàncies ordinàries.

És un projecte que ha de participar en un concurs i de la puntuació que n’obtingui en depèn que es pugui anar convertint en realitat o només en això, un projecte més. A principis d’estiu hauríem de conèixer els projectes escollits.

Conveni amb l’IREC

L’IREC é s l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya, depén de la Conselleria d’Economi a i finances, del Conseller Castells. El seu objectiu és la investigació en temes de producció d’energia, té una seu a Tarragona, al campus Sescelades. El conveni signat amb ells ens permet rebre el seu suport i assessorament a l’hora d’avaluar diferents propostes que han arribat i arriben a l’Ajuntament referides a la producció d’energia a partir de la biomassa. La biomassa la componen restes de poda, clafolls, restes vegetals provinents de neteges de boscos,.. Les quantitats, l’accessibilitat, la constància en l’aportació, el rendiment calòric, la composició de les cendres i possibles emissions, l’aprofitament alternatiu de l’energia tèrmica generada per altres usos com la distribució d’aigua calenta,.... són qüestions que cal conéixer i tenir resoltes per saber si realment pot ser una activitat de futur al municipi o es tracta d’un sistema més, dels múltiples existents, a l’hora de fer volar coloms. Esperem amb el seu ajut poder anar una passa per davant de l es propostes i poder ser nosaltres mateixos qui proposem allò que realment es pot fer aquí amb una argumentació tècnica sòlida que a la vegada facilitaria passos a les iniciatives interessades.

Veu de Flix (març)

IV Convenció Municipal

Dissabte dia 7 es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la IV Convenció Municipal del PSC sota el lema “solucions locals pels nous reptes”. L’acte el va obrir el secretari de Política Municipal del PSC i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu: “el 2010 serà un any carregat de reptes i Catalunya afronta una nova etapa que tindrà el protagonisme actiu dels ajuntaments”.

Es van aprovar tres resolucions: Resolució sobre espai públic: Escenari central de la convivència i instrument de cohesió. El compromís per dignificar l’espai públic passa per una bona gestió de la mobilitat, urbanisme, educació i medi ambient; passa també per poder dotar-se dels mitjans necessaris perquè els compliment de les regles del joc de la convivència i els drets i deures compartits pugui ser exigit des del municipi.

Resolució sobre finançament local: Si bé es va reconéixer que la inversió de la Generalitat.en els ens locals ha passat de 371 milions d’euros el 2003 a 1.276 milions el 2009, es va constatar també la realitat, i és que s’han multiplicat les demandes socials i serveis i els ajuntaments hem de fer front al finançament d’uns serveis per als que no rebem els recursos necessaris. En paraules de l’alcalde de Barcelona, “el finançament local no està a la altura dels drets que ens toca garantir” i per aquest motiu es demana “un nou model de finances locals tant a nivell català com espanyol”

Resolució de la gestió de la crisi pels governs locals: Des de la crida a les administracions per segui mantenint i reforçant programes com el Fons Estatal d’Inversió Local que ha permès i permetrà durant els 2010 l’execució d’obra pública als municipis per valor de 13.000 milions d’euros. Des del treball per intentar contribuir en la construcció d’un nou model de creixement econòmic que passa per incentivar sectors emergents, innovació, creativitat, esperits emprenedors,.. passa per l’impuls de la formació, per aprofitar els recursos de foment del treball com els plans d’ocupació, per reconéixer i recolzar la valentia de les noves iniciatives empresarials que ens arriben als municipis. Es va destacar com a eina important en els petits muncipis els vivers d’empreses.

Hereu va fer la reflexió que durant el 2010 “els efectes de la crisi encara es notaran en tota la seva cruesa” i que “els ajuntaments hem d’estar preparats i preparant-nos per aquest escenari”. “Prioritzarem totes les polítiques adreçades a l’atenció de ler persones, polítiques socials i del benestar, que els socialistes impulsarem des dels ajuntaments i en altres nivells de l’administració ...... els ajuntaments seran actius en el canvi de model econòmic: o es fa comptant amb els ajuntaments o es farà molt difícil canviar l’estructura econòmica del país”.

Va cloure l’acte el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, que va fer un discurs clar i contundent contra la corrupció i la mala imatge de la política a causa del comportament d’una minoria que no tenen cabuda al partit. Va anunciar la necessitat d’un compromís ferm amb la transparència. "Cal una regeneració política perquè sense una societat que estimi la política no tenim opció com a projecte ..... treballarem en el partit, en el Govern i en el Parlament amb propostes d’autoregulació exigent, amb noves mesures normatives i reformes de procediments i amb propostes polítiques”.

Montse, en el record

En el record queda el seu riure obert, el seu esperit compromès, el posat seriós dels moments tensos, les seves ganes de treballar, la seva estima pel seu poble i pels seus. Fins sempre Montse..... quinta meua!

"No et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen.

Baixa al carrer i participa.

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu"

Vicent Andrés Estellés

Primers dies

Uns primers dies amb molta diversitat d’actes de tot tipus. Vam començar per la vessant lúdica i festiva amb corpus i Sant Joan, ambdues festes amb alguna innovació de les que fan parlar però que van estirar força públic. En parla J.A. Collazos a Innovacions festives fent una reflexió que em sembla molt encertada.

La part cultural s’encetava a Barcelona amb la signatura de l’agermanament entre els refugis antiaeris 307 per part seva i el del carrer Sant Josep a Flix. De l’acte se’n poden acabar derivant mitjançant les coneixences i relacions fetes, l’organització d’una jornada sobre els refugis antiaeris i l’organització d’algunes visites guiades per a grans grups amb ruta pel patrimoni més desconegut de Barcelona, l’associació promotora de la recuperació del refugi i els responsables del Districte ens tornaran la visita passat l’estiu. A nivell mediàtic també hi hagut bastant de seguiment del canvi d’alcaldia (Flix no es rendeix) i ha girat en una part important al voltant de la descontaminació de l’embassament i la nostra petició com Ajuntament d’accelerar el procés i marcar el calendari de les obres. En va parlar el Punt per exemple i Catalunya Ràdio hi va dedicar la desconnexió per a Tarragona que fan un cop al mes en un programa de debat que s’emet els dijous de 19’30 a 20’30. El programa es diu Esfera Pública i el dia 25 de juny es va dedicar als fangs de l’embassament amb la presència del doctor Grimalt que va dirigir els estudis per part del CSIC, el director del CAT i diputat al Parlament per Iniciativa en Daniel Pi i jo mateix. La coincidència en la necessitat de la retirada després del procés seguit fins ara va ser absoluta.

Havíem dit que el nivell d’obra pública al municipi era important i aquests dies s’estan concretant moltes d’aquestes inversions, és així que les obres del fons d’inversió local (Fons Zapatero), han començat a diferents llocs del poble amb un pressupost de 700.000€. El dia 7 de juliol es va firmar l’acta de replanteig de les obres de restauració del castell, que començaran abans de final de mes amb un pressupost de 442.000 € i 8 mesos de feina. Un procés que ha durat més de 4 anys i que preveu una segona fase a la que Incasol assigna inicialment 300.000€ més. Els detalls del projecte es presentaran el mes de setembre en una presentació que prepara la regidoria d’obres i patrimoni històric.

En un parell de setmanes s’adjudicarà l’obra d’optimització de l’enllumenat que comportarà la substitució d’un bon nombre de punts de llum i quadres, només és una part del projecte global previst, que haurà de continuar els propers anys. El pressupost final, pendent de l’adjudicació definitiva pot anar entre 350.000 i 400.000€. També aquests darrers dies s’han publicat les bases per a la climatització de l’edifici de l’Ajuntament i ca don Ventura amb un import de sortida de poc més de 190.000€. També abans de fi de mes esperem poder signar amb el Ministerio de Industria un conveni per a la millora del Centre Tecnològic i Centre d’Empreses que permetrà augmentar el grau d’acabat d’alguna nau, millorar els espais exteriors del centre i el polígon i a la vegada consolidar el projecte de Centre Tecnològic per a la recerca i investigació en sòls contaminats avui ubicat al laboratori del CTM-Flix. El conveni no necessita de cofinanciació, és compatible amb altres tipus de subvencions i suposa 500.000€ en obres i millores a fer abans del 31 de desembre d’enguany. Tot plegat, més de dos milions d’euros que no són capaços d’allunyar la preocupació del municipi aquest darrer mes al voltant de l’ERO d’Ercros, que hores d’ara, tot i haver avançat en les negociacions i haver canviat substancialment els plantejaments inicials de l’empresa, encara no s’ha tancat. Divendres s’espera que la mediació de la Consellera de Treball pugui apropar les posicions i a partir d’aquí es pugui parlar també d’ajuts de l’administració atenent unes propostes de futur, que és la preocupació que segueix a l’actual urgència de minimitzar els efectes de l’ERO. Penso que cal destacar la bona feina del comitè de treballadors en la planificació de les accions i en la gestió d’una situació que els ha dut a moments durs i difícils i que ha aconseguit l’atenció d’administracions i mitjans.

El Jueves 24 a 30 de juny

Esperem que el seu esforç tingui premi amb la resolució del conflicte prevista els propers dies.

N’esperem una altra de resolució aquest mes. El dia 17 de juliol ens visitaran el Conseller de Medi Ambient i el secretari d’Estat d’Agricultura i Medi Ambient, senyors Baltasar i Puxeu. A Flix sembla que finalment es presentarà el pla de millora de les captacions d’aigua al territori d’aigües avall de Flix i també la decisió sobre el projecte de descontaminació de l’embassament. Ja ho veieu, si bé és cert que l’agost tot s’atura, el que és al juliol bull.

Discurs presa de possessió

Bona tarda a totes i a tots, amics, veïns, veïnes, vull agrair-vos en primer lloc la vostra presència avui aquí en aquest acte que si bé no té precedents en les anteriors legislatures des de la instauració de la democràcia, al capdavall no deixa de ser l’anècdota d’un procés que es duu a terme amb naturalitat i normalitat democràtica. Les eleccions municipals del 2007 van donar guanyadora la llista del PSC per un centenar de vots amb una distribució de regidors de 5, 5 i 1 que feia pensar eren possibles dos majories, a la fi n’ha hagut una de sola, la que ha fet possible un govern d’unitat a Flix amb l’acord de les tres forces polítiques representades a l’Ajuntament. La que ha fet possible que funcioni l’equip, l’equip d’onze. En virtut d’aquell acord fem avui el relleu a l’alcaldia, canvi de capità. Personalment crec, ho dit en diverses ocasions, que vam prendre la decisió correcta, la que més convenia al poble i la que ens havia de permetre afrontar un període engrescador però complexe de gestionar per la gran quantitat d’obra pública que es plantejava al municipi, amb un tema sobresortint per damunt de tots com era la descontaminació de l’embassament. Avui, a meitat de legislatura, els arguments inicials continuen sent vàlids perquè els projectes hi continuen sent a diversos nivells de desenvolupament; hi continuen sent, si bé es veuen diluïts en el sotrac social i econòmic que s’ha plantejat des de fa unes setmanes al poble i que avui per avui acapara l’atenció de tots. La situació que vivim actualment al nostre poble justifica sobradament que hi vulguem fer front des de la unitat i des del consens polític. És en aquest context que m’agradaria transmetre un missatge, una crida, apel·lant a l’esperança i a l’autoestima perquè malgrat la greu situació de la Fàbrica i el tancament d’Inquide hem de ser capaços de veure altres aspectes més positius que altrament, podrien no ser-hi, hem de ser capaços de veure que és a punt d’obrir una residència per a la gent gran amb una seixantena de llocs de treball i la possibilitat, perquè no?, que hi hagi alguna iniciativa particular que hi vegi el moment de crear alguna empresa de serveis. Hem de ser capaços de veure que en els propers 8 ó 10 mesos l’obra pública que es generarà al municipi ultrapassa els dos milions d’euros, i n’hi ha encara de no assignada com la nova captació d’aigua i la millora de la depuradora. Hem de ser capaços de veure les obres de descontaminació de l’embassament com una opció de tenir marge per pensar a mig termini. Sé que aquesta no és una opinió unànim al poble, per tant m’agradaria deixar ben clar que reclamar l’inici de les obres serà objectiu prioritari, seguirà sent hauria de dir, perquè ja venim treballant de temps en aquest tema des de l’ajuntament. Tenim un problema que ens va fer ser centre d’atenció de tots els mitjans de comunicació l’any 2004, no ens el podem quedar com a herència, quan hi ha pressupost per fer-ho, hi ha projecte i l’obra està adjudicada; ara hem de voler sortir als mitjans perquè som exemple d’un ambiciós projecte de restauració ambiental que genera feina durant l’obra, i aplicació de tecnologia i investigació en el tractament dels sòls, que pot generar un valor afegit. Objectiu prioritari ha de ser també el poder establir un full de ruta que a partir de les nostres opcions, de la promoció de les nostres potencialitats, ens permeti cercar l’ajut, la complicitat i la sensibilitat de les administracions per poder capgirar la falta d’inversió en noves activitats econòmiques al municipi. Dins del full de ruta hi ha de tenir cabuda el recuperar l’esperit emprenedor de veïns i veïnes de Flix, ha de tenir cabuda la imaginació, l’atreviment i el risc, ha de tenir cabuda el posar les coses fàcils, el donar el màxim d’ajut des de l’ajuntament i altres administracions. No és del tot cert el socorregut discurs de qui fa 40 anys que ho deia i no s’ha fet res. Ens hem anat dotant d’eines, el Centre d’Empreses i el Consell Comarcal amb qui hem de tancar conveni de col·laboració en serveis poden fer molt per la formació i la informació a l’emprenedor, i avui podem respondre amb espais reals a ofertes d’instal·lació. Vaig apuntant les línies de treball que han anat sorgint de les nostres converses a l’ajuntament, perquè això és el que podem assegurar com a equip de govern, el treball i l’esforç. No hi ha vareta màgica, no hi ha recepta magistral, i és que... No sempre és fàcil això de fer de polític, entre d’altres coses, acostumés a fer el que no s’hauria de fer i per tant ho fas malament, si bé hom coincideix que de fet, els polítics no fem res, amb la qual cosa no deixa de crear-se una paradoxa curiosa. A més tenim un lamentable sentit de la oportunitat, ja que acostumem a sortir a la foto quan no toca i a no sortir quan hi hauríem de ser. Al final veus que no n’hi ha prou amb la bona intenció, veus que els vots rebuts no t’adjudiquen més sabiduria i més coneixements, però sí més responsabilitat; veus que necessites estar a prop de la gent i rebre una mica de suport en forma de consells, inquietuds, preguntes i també respostes, col·laboracions, idees, .... M’agradaria per tant donar les gràcies a tota la gent que amb la seva proximitat ens fa i em fa semblar més capaç, gràcies a tots els companys i companyes regidors d’ajuntament, als treballadors, als companys de partit, en particular a Candi Llop, que ens ha deixat inesperadament fa pocs mesos. Gràcies a tots aquells que en aquest període difícil s’engrescaran a fer arribar la seva aportació i el seu compromís, que sabran entendre que no és tan sols, el meu torn.... a veure què fa, és el nostre torn. Tinc el privilegi d’accedir a l’alcaldia del meu poble. Tinc el repte d’ocupar el lloc que durant les tres dècades d’Ajuntaments democràtics s’han repartit gairebé a parts iguals dos polítics de la vàlua de Pere i Antonio. Tinc el bagatge d’haver-hi compartit anys d’ajuntament, en què he après amb ells i d’ells. Tinc la sort de tenir tots dos al costat en aquesta etapa, de fet crec que tenim la sort de tenir-los a ells i moltes altres persones que coneixen la nostra realitat i les dificultats que passem actualment. Amb ells comptem, i sobretot amb nosaltres mateixos per ser capaços de treure el millor que tenim i per començar a fer el que tots tenim clar que ha de ser, escriure un futur nou per al nostre poble, fent-ho des del coratge i una mica des de la rebel·lia, no des de la desesperació, perquè és mala consellera. Estic content i orgullós de poder ser a partir d’avui alcalde del meu poble, estiria més content encara si valtros puguéssiu dir el mateix d’aquí a dos anys. Moltes gràcies i Visca Flix.

Canvi d'alcaldia

Ahir va tenir lloc la renúncia a l’alcaldia per part de Pere Múñoz en compliment del pacte al que vam arribar después de les eleccions del 2007. Ens ha permès tenir a Flix un govern d’unitat necessari per afrontar uns projectes que a l’inici de la legislatura es veien complexos, la descontaminació del pantà, l’engegada del centre d’empreses,... dos anys després aquells projectes són encara sobre la taula en un o altre grau d’execució i fan que hi hagi compromesa al nostre municipi la major inversió en obra pública que hagi viscut fins ara. Malauradament la realitat dels acomiadaments d’Inquide i l’ERO d’Ercros han convertit de cop unes magnífiques perspectives de poder veure passar la crisi, en un escenari dominat per la incertesa i l’angoixa tant pel moment actual com pel futur del poble. Més encara, davant d’aquest panorama, es fa necessària la unitat amb què vam decidir el seu dia encarar la legislatura, no és gens difícil fer-ho amb Pere Muñoz, alcalde de Flix els darrers 6 anys. Ha demostrat abastament que és una persona oberta i dialogant, que sempre cerca el consens i té una habilitat especial per cercar el que uneix i no escarrassar-se en dirimir el que ens separa. La seva vàlua i intel·ligència com a polític no em cal destacar-la, el seu càrrec al senat i dins ERC ho fan amb escreix. Per a mi ha estat una sort i un privilegi haver pogut viure a l’Ajuntament amb els dos grans alcaldes de la democràcia, Pere i Antonio, el seu recolzament, la seva proximitat, ajuda i molt a encarar aquesta nova etapa a l’alcaldia.

Acte de campanya

L’acte de campanya del PSC a Flix ha tingut lloc avui 3 de març. Hi han intervingut el ministre d’indústria Joan Clos, Lluïsa Lizárraga que opta a tornar a ser escollida com a diputada de les Terres de l’Ebre i Antoni Sabaté. El paper de presentador l’he fet jo mateix. L’acte s’ha centrat en explicar la feina feta a Madrid aquests darrers quatre anys sobretot en polítiques socials tot i destacant la llei de la dependència, que, entre altres avenços, ha de permetre cobrar un sou i tenir seguretat social a aquelles persones que tenen cura d’un malalt. “Ho explico perquè sembla que a Madrid no haguem fet res més que barallar-nos aquests quatre anys, i és que al PP no li interessa que se’n parliga de la feina feta” deia Lluïsa. Joan Clos ha destacat el paper fet per un partit a l’oposició que ha optat per “arremetre contra Catalunya, on no tenen gaire a guanyar, per munyir l’anticatalanisme a la resta d’Espanya. Si ara els sortís bé, sou capaços d’imaginar el que farien els propers quatre anys perquè els sortís millor?”. S’ha repetit sovint l’argument que “no som el mateix” i que la capacitat de diàleg, de negociació i d’avenços fets amb el govern de Zapatero a Madrid són difícilment imaginables amb l’altre interlocutor possible i la idea d’Espanya que esgrimeix, gairebé com una amenaça.

El primer cartell de campanya que vaig veure va ser el de “Si tu no hi vas, ells tornen”, i em va semblar una mica exagerat, tètric. El cert és però que quan sento segons quins arguments sobre la llei de dret a l’educació en castellà, sobre el retorn del transvasament perquè sobra aigua i la llencem o sobre els nacionalismes, començo a veure-li més sentit, espero no haver de pensar que era massa tou en un futur. El proper acte de campanya del PSC a Flix es farà el dia 6 al mercat.

Actes de Campanya

Informació de la campanya del PSC a Flix i comarca de la Ribera d'Ebre. Dilluns 3 de març. 18h. Arribada a Flix de Joan Clos, actual Ministre d’Indústria i nº2 de la candidatura per Barcelona. 18’30h. Acte públic a Ca donVentura. Presenta Oscar Bosch. Intervenen: Antoni Sabaté, Lluïsa Lizárraga i Joan Clos Dimarts 4 de març. 22h. La Torre de l’Espanyol. Míting de Lluïsa Lizárraga. Dimecres 5 de març. 22h. Móra la Nova. Fonda Barcelona, Sopar de militants i simpatitzants amb Montserrat Tura. Dijous 6 de març. 12h Flix. Mercat Municipal amb Lluïsa Lizárraga. Míting central a Barcelona amb intervenció de Felipe González, Zapatero, Montilla i Carme Chacon. Autobusos des de Flix: -Sortida a les 10’15h de la Plaça del Mercat, inclou dinar i ruta per Barcelona. -Sortida a les 15h(aprox) de la Pl. Del Mercat Els interessats en assistir-hi cal que doneu el nom abans del dia 4 a qualsevol membre del grup municipal o bé: Oscar Bosch: 616054258 Jaume Moreno: 977410560 Ricard Francin: 977412032

Sobre el que deia Conxita

En un article sobre les festes majors a la darrera edició de la Veu, Conxita deixa anar que un determinat sector polític no troba adient la participació de les entitats locals a les activitats de festes majors i que no està d’acord amb la participació en concret del grup de teatre. És per tant com a portaveu del grup municipal del PSC que voldria deixar ben clar que és una afirmació errònia i gratuïta que en cap moment es pot justificar per opinions o declaracions fetes per ningú del nostre grup. La participació de la gent, de les entitats, de la ciutadania en definitiva, forma part no ja del nostre discurs polític als fulletons de campanya, sinó de l’absolut convenciment personal que és precisament la participació la manera de cohesionar i enriquir la vida de la societat en què vivim, penso que ho hem demostrat abastament tant personal com col·lectivament. Iniciatives polítiques que iniciem com a govern local com la posada en marxa de l’Agenda 21 o el Pla de Desenvolupament Comunitari, (únic a les Terres de l’Ebre) es basen precisament en aquest convenciment. El que sí se’ns ha pogut sentir dir és que dinamitzar la participació és complexe, ens costa, potser perquè no ho fem prou bé, no hi estem tampoc massa acostumats a participar com a ciutadans però és un camí en el que hem de seguir avançant perquè no ens en podem sentir satisfets encara. M’han dolgut doncs per immerescudes i incertes aquestes afirmacions que venen a emmascarar amb certa mala intenció el que sí vol ser un canvi de criteris, algun aire de renovació en les festes, perquè és normal i diria que obligat que sigui així, però això no implica obviar ni la opinió de la gent, al contrari, com més millor, ni la participació de les entitats, només faltaria. Com dius tu Conxita, som de Flix, ens agraden les festes majors, hi participem i hi hem participat, coincidint amb tu en tot plegat, he d’interpretar que s’ha produït un malentès, una falta o mala interpretació d’informació que procurarem que no torni a produir-se.

Un dia important.

El 24 d’octubre el Consell d’Administració de REDESSA es va reunir a Flix. REDESSA és una empresa pública dedicada a la promoció de l’activitat empresarial i econòmica majoritàriament participada per l’Ajuntament de Reus i amb altres institucions com a socis, com la Cambra de Comerç de Reus, els Ajuntaments de Cambrils, de Falset, de La Selva o el de Flix. És mitjançant aquesta empresa que l’Ajuntament ha rebut l’assessorament per poder fer front a la complexitat de la construcció i posada en marxa del Centre d’Empreses “La Ribera” al polígon de La Devesa. La visita fou per tant al Centre d’Empreses en primer lloc i posteriorment es celebrà la reunió ordinària i sopar al restaurant del poliesportiu municipal. Ahir va ser doncs un dia important al Centre que ve a simbolitzar la fi de les obres (administrativament s’ha recepcionat aquesta setmana) i l’inici dels tràmits previs a la seva obertura i posada en marxa, perquè a més, també ahir, es publicava al BOP la proposta de reglament intern de funcionament que estableix les condicions de lloguer i ús dels espais (es publicava també l'aprovació definitiva del reglament del mercat). Resta ara aprovar en Consell d’Aministració de la SAM Flix, Gestió d’Iniciatives Econòmiques la proposta dels preus i fer la convocatòria pública per a optar als espais. Si es poden anar complint terminis, com el del 12 de novembre perquè Endesa finalment connecti la llum, a primers de 2008 es podrien resoldre les peticions dels diferents mòduls.

Jornada d'Innovazione

A la foto una imatge de l'auditori de Cosmocaixa a Alcobendas durant la celebració de la Jornada dell'Innovazione Tecnologica nell'Energia Rinnovabile e Ambiente" el passat dia 19. L'ajuntament hi va assistir convidat com s'hi referia Pere en una entrada recent. L'oportunitat d'intercanviar unes paraules amb la ministra de medi ambient al més clàssic estil "que hay de lo mío?" ja justificava la visita. A més però, vam tenir l'oportunitat d'estar en contacte amb empreses per a qui les paraules innovació i recerca formen part de la seva línia habitual de desenvolupament. Esperem que les expectatives que a Flix hi pugui fer cap una activitat d'aquest tipus es puguin anar concretant en un futur no llunyà. Mentrestant ens cal fer realitat una expectativa més propera i poder posar en marxa abans de fi d'any el centre d'empreses quan finalment Endesa hi posi la llum; hores d'ara hi ha 11 interessats en les 6 naus, . També el mercat tindrà les instal·lacions llestes ben aviat, la veritat és que faltarà algun detall més per poder respondre també a les 9 sol·licituds de noves parades, però haurà de ser el proper pressupost.