192 milions per a l'embassament

Amb data d’avui, 28 de desembre, el Boletín Oficial del Estado publica l’anunci de la sociedad estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas S.A., ACUAMED que treu a licitació les obres d’eliminació de la contaminació de l’embassament, l’assistència tècnica a la direcció ambiental i la consultoria per a la coordinació de seguretat i salud. Són tres contractes diferents amb els següents preus de licitació: -Asistencia tècnica a la direcció ambiental: 1.037.040,00 euros (IVA inclòs). Termini d’execució: 48 mesos. -Coordinació de seguretat i salut: 1.318.282,00 euros (IVA inclòs). Termini 42 meses. -Eliminació de la contaminació de l’embassament: 192.031.252,54 euros (IVA inclòs). Termini 42 meses. El termini de presentació de les ofertes és fins el 22 de febrer de 2008. El dia 3 de març s’obriran les propostes tècniques i el 24 de març les ofertes econòmiques. A partir d’aquí només caldrà saber el nom de l’empresa que finalment es quedi el concurs, serà a partir d’aleshores que vindran quatre anys d’obres d’una magnitud difícil d’imaginar comparant amb els referents que podem tenir en un municipi com el nostre. Es posa punt final a un procés d’estudis i elaboració de projectes que ha estat llarg i que ha provocat alguns dubtes entre els veïns i veïnes de Flix sobre si s’arribaria a fer o no una obra com aquesta; s’obre un altre procés molt complexe també, perquè la magnitud de les obres de què parlem pot generar imprevistos i actuacions que s’hauran de resoldre d’acord evidentment a les consideracions tècniques, però també amb els interessos del poble i el territori. Ha estat una notícia molt esperada i acabar l’any amb la seva publicació al BOE suposa una satisfacció i la tranquilitat de veure que s’ha iniciat l’etapa final d’una obra històrica a Flix.

Records de ràdio

Dissabte 22 es van inaugurar oficialment els nous estudis de Ràdio Flix dins dels actes del 25è aniversari. Va ser un acte senzill amb uns parlaments que van convidar a rebuscar entre els records i de passada posar-te una mica nostàlgic, que ja sembla que és el que toca aquestes dates. No es fan 25 anys sense la participació d’un munt d’Amics de la Ràdio que han anat desfilant i desfilen, potser ara menys o en menor quantitat, pels micròfons contribuint a omplir la graella de la programació,… de vegades fent uns horaris que devíem ser més amics al micro que no pas oients pendents del que hi deiem. Són records d’uns inicis que personalment em produeixen la satisfacció d’haver-hi format part en diferents programes. Un de molt especial el que vam fer amb Joan Enric Castellví Santamaria, Kiko, i el seu germà Fabio, amb cullerades de German, Sisco o Josep Mª el de “Dijous Mercat”, va ser el “Fandango Chou”, un programa d’humor a Ràdio Flix i durant bastant de temps en horari nocturn. Suposo que alguna gravació deu quedar als arxius de la ràdio, personalment no tinc més que alguns guions en fulls esgrogueïts i els originals d’un persontage que s’ha aguantat prou bé, de fet ha millorat amb els anys perquè ha guanyat imatge, és Simón Palmorano, detectiu samorano, que va néixer al Fandago i anys més tard el mateix Kiko el va passar a còmic per a l’agenda escolar de la Ribera d’Ebre a primària donant consells sobre tècniques d’estudi, no hi va durar gaire.. però qui sap, ara que sol ser moda el que és antic, igual encara li’n queda alguna per fer.

Canvi de presidència al Consell Esportiu

Dijous dia 13 de desembre es va celebrar l’assemblea extraordinària del Consell Esportiu de la Ribera d’Ebre convocada per canviar la comissió executiva i en conseqüència el càrrec de president que durant els darrers quatre anys havia exercit. El Consell Esportiu té ara nou president, és Jesús Àlvarez, regidor de Móra la Nova i actual conseller d’esports al Consell Comarcal. Els darrers quatre anys han suposat un gran canvi al Consell Esportiu, tant pel que fa a l’augment de la complexitat en la gestió administrativa com l’esportiva. Queden lluny els temps dels inicis (enguany es celebraran els XXXII Jocs Esportius) voluntaristes i de pocs recursos; poc a poc cal anar donant resposta a noves necessitats que apareixen,... de titulacions, de regularització administrativa o laboral, de nous serveis. Probablement els propers quatre anys suposaran encara més canvis perquè la generalització de l’aplicació del Pla Català de l’Esport a l’Escola d’una banda i la necessitat d’oferir serveis esportius i de monitoratge d’una altra poden, amb la col·laboració i complicitat d’ajuntaments, clubs i centres, contribuir a professionalitzar el Consell, que podria d’aquesta manera deixar de subsistir exclusivament de línies de subvencions cada cop més restrictives i incorporar la prestació de serveis a municipis, ampes, clubs i centres, uns serveis sovint difícils de trobar o com a mínim de regularitzar contractualment i per tant amb una responsabilitat coberta. De retruc contribuiríem a generar llocs de treball especialitzats a la comarca d’una titulació escollida cada cop per més jovent. A l’hora de fer balanç, les principals línies de treball d’aquests darrers quatre anys han estat: La contractació a temps parcial del secretari tècnic i d’una auxiliar administrativa s’ha fet necessari per un augment de les tasques administratives i de justificació d’activitat davant del Consell Català de l’Esport. El pressupost del Consell Esportiu ha augmentat un 80% els darrers 5 anys, passant dels 28.800€ del 2002 als 51.000€ del 2007. La creació d’una escola d’àrbitres i jutges que ens ha permès disposar d’una plantilla al voltant de 35 ó 40 joves que permeten dur a terme les nostres competicions i col·laborar amb alguna comarca veïna. Hem aconseguit que tots i totes tinguin el seu carnet i vestuari identificatiu. La formació ha estat una prioritat. S’han organitzat dos cicles de xerrades sobre medicina esportiva reconeguts per l’Escola Catalana de l’Esport, diverses jornades sobre normativa a nivell intern i un curs per a tècnics d’esport base (CIATE), que enguany es torna a organitzar. Ha estat molt important la inclusió dels dos IES de Flix i Móra d’Ebre al Pla Català de l’Esport a l’Escola, ja que els ha permès incloure la formació dels CIATE com a crèdits optatius i aquest curs pot acabar amb més de 100 alumnes amb el curs fet, la qual cosa els possibilita de col·laborar als seus municipis com a preparadors o monitors de l’esport d’edat escolar en cursos més baixos. Augmentar i millorar la participació en l’esport escolar ha estat i ha de continuar sent l’objectiu primordial. Aquest curs 2007-08 serà el primer en què participen tots els 16 centres de la comarca. El curs 05-06 vam tenir un total de 801 participacions d’atletes que el 06-06 s’han convertit en 946 segons el còmput reconegut pel Consell Català de l’Esport. Una dada molt peculiar dels nostres Jocs és que per motius de calendari no podem incloure dins la programació reconeguda pel Consell Català els tradicionals Jocs Escolars que es celebren a Ascó, ja que de ser així la participació augmentaria fins a 1.235 atletes. Una regularització que caldrà afrontar en un futur doncs per un doble motiu, poder validar oficialment les proves i les marques que els atletes realitzen de cara als campionats nacionals i reconèixer els números reals de participació a la comarca. Ampliar l’oferta d’activitat esportiva encarant cap a una vessant més lúdica i no estrictament competitiva que permet l’accés a l’activitat d’un major nombre d’alumnes. Aquest curs es celebrarà la IV edició del TRADIJOC, trobada entre alumnes de 1r d’ESO dels 3 centres que l’imparteixen a la comarca i dedicada al joc tradicional. Probablement es celebrarà el primer PATIJOC dirigida a primària i en la mateixa línia d’aprofitar un altre tipus de joc o activitat no específicament esportiva. Aquest curs 2007-08 són 6 centres a la comarca els que han estat inclosos al Pla Català de l’Esport a l’Escola destinat a promocionar l’esport en horari extraescolar, són els IES de Flix i Móra d’Ebre i els CEIP de Móra d’Ebre, Móra la Nova, Benissanet i Flix que enguany rebran al voltant dels 20.000€ dels fons assignats al Pla. Consolidar el servei de revisions mèdiques ha estat i haurà de seguir sent un objectiu també prioritari. Pocs Consells Esportius poden oferir un servei de revisions mèdiques a càrrec de la Unitat de Medicina de l’Esport de l’Hospital de móra d’Ebre, un conveni amb el Consell Comarcal permet subvencionar amb un 33% el cost de la revisió als nostres atletes, tot i això el servei no està sent utilitzat de forma òptima pels clubs i centres malgrat el gran avantatge que suposa disposar d’un servei obligat per a qualsevol esportista a la nostra mateixa comarca. Al servei hi tenen accés tant esportistes en edat escolar com de qualsevol esport federat o amateur. L'any 2005 s'ha aprofitat el 80% de les visites, el 2006 el 59% i enguany anem camí de no arribar al 50%. L’accessibilitat a la informació, a les programacions de proves, normatives i resultats de les competicions s’ha vist molt potenciat amb la posada en marxa del web del Consell, probablement millorable en el futur, però una millora que ha fet molt servei. http://www.riberaebre.org/cesportiu/ En definitiva crec que aquests quatre anys que he tingut la sort de viure com a president del Consell Esportiu han deixat un balanç prou satisfactori que ha estat possible gràcies a l’esforç i el treball de totes aquelles persones en general que com a mestres, pares o mares, com a entrenadors, regidors, voluntaris, àrbitres o acompanyants, posen el seu temps i la seva dedicació per a que els infants de la comarca tinguin accés al món de l’esport. Molt particularment també crec que cal agrair la dedicació i minuciositat del secretari tècnic Toni Garcia qui acompanyat primer per Anna i ara per Carme, ha estat responsable en gran mesura de tirar-ho endavant.

Catosfera

El fenòmen dels blocs ha suposat una revolució de l'ús i la utilitat d'internet. S'ha generalitzat amb una gran rapidesa i ha generat vincles entre grups de blocaires que entenc enriqueixen les relacions socials que podríem considerar com a estàndars. Cada grup sol marcar un espai propi de relació des d'on obrir-se a un món que si alguna cosa no té és límits. La blocosfera catalana sembla força activa i prepara la CATOSFERA 2008, unes jornades a Granollers durant el mes de gener que prometen tenir força èxit. Per si hi voleu donar un cop d'ull.

El baròmetre

L'anomenat baròmetre del CIS acostuma a ésser tema de portada dels mitjans de comunicació periòdicament. Les interpretacions dels números òbviament resulten engrescadores i il·lusionants per a qui sigui que en fa la interpretació, així difícilment coincidiran els titulars de El Mundo i El País per dir-ne una. Els números pelats, sense interpretació, m'han arribat a les mans i m'ha semblat que podria resultar interessant donar-hi un cop d'ull, per això ho adjunto. És el dossier del CIS del mes d'octubre de 2007.

CIS octubre07.pdf

Hosted by eSnips

Resposta tardana

Fa uns mesos Lluïsa Lizarraga, diputada del PSC a Madrid per les Terres de l'Ebre, va presentar una pregunta interessant-se per com es resoldria l'abastiment d'aigua potable a Flix durant l'obra de retirada dels fangs. El passat dia 21 de novembre li va tocar el torn a la resposta. Diu el que sabíem, que provisionalment caldrà fer una captació nova aigües amunt. La resposta però, és més extensa i es refereix a actuacions a altres parts del territori. La incloc en un document adjunt en pdf.

Resposta al congré...

Hosted by eSnips

Sobre el que deia Conxita

En un article sobre les festes majors a la darrera edició de la Veu, Conxita deixa anar que un determinat sector polític no troba adient la participació de les entitats locals a les activitats de festes majors i que no està d’acord amb la participació en concret del grup de teatre. És per tant com a portaveu del grup municipal del PSC que voldria deixar ben clar que és una afirmació errònia i gratuïta que en cap moment es pot justificar per opinions o declaracions fetes per ningú del nostre grup. La participació de la gent, de les entitats, de la ciutadania en definitiva, forma part no ja del nostre discurs polític als fulletons de campanya, sinó de l’absolut convenciment personal que és precisament la participació la manera de cohesionar i enriquir la vida de la societat en què vivim, penso que ho hem demostrat abastament tant personal com col·lectivament. Iniciatives polítiques que iniciem com a govern local com la posada en marxa de l’Agenda 21 o el Pla de Desenvolupament Comunitari, (únic a les Terres de l’Ebre) es basen precisament en aquest convenciment. El que sí se’ns ha pogut sentir dir és que dinamitzar la participació és complexe, ens costa, potser perquè no ho fem prou bé, no hi estem tampoc massa acostumats a participar com a ciutadans però és un camí en el que hem de seguir avançant perquè no ens en podem sentir satisfets encara. M’han dolgut doncs per immerescudes i incertes aquestes afirmacions que venen a emmascarar amb certa mala intenció el que sí vol ser un canvi de criteris, algun aire de renovació en les festes, perquè és normal i diria que obligat que sigui així, però això no implica obviar ni la opinió de la gent, al contrari, com més millor, ni la participació de les entitats, només faltaria. Com dius tu Conxita, som de Flix, ens agraden les festes majors, hi participem i hi hem participat, coincidint amb tu en tot plegat, he d’interpretar que s’ha produït un malentès, una falta o mala interpretació d’informació que procurarem que no torni a produir-se.

Pressupostos 2007

Els pressupostos de la Generalitat s'estan acabant de coure. Si hi voleu donar un cop d'ull, us poso l'adreça. http://www15.gencat.net/ecofin_wpres08/pdf/VOL_P_AIR.pdf Les Terres de l’Ebre es troben: -inversions territorialitzades a les pàgines 377 fins a la 386. -inversions no territorialitzades a les pàgines 430 fins a la 431. -inversions finançaments específics a les pàgines 497 fins a la 500. I Flix en particular el trobareu a la pàgina 383.

Ràdio Flix a primera fila

Ràdio Flix entre els mitjans grans. Avui el president Montilla visita la comarca, ha estat a Rasquera i les dos Móres. A la foto feia declaracions sobres les infrastructures en construcció ..... les de l'AVE a Barcelona, és l'actualitat i el que obre telenotícies, de fet al telenotícies d'avui dissabte han sortit les imatges del president a la plaça de Móra parlant de l'AVE i ni tan sol han esmentat (o no ho he sentit) que fos a la Ribera d'Ebre. Fora dels objectius se li ha recordat que ens cal el desdoblament de la 420 des de Móra a Reus i que a la línia de tren Reus-Casp li convé una inversió urgent, per adecentar-la més que res; com que això no és titular hem de ser una mica com la mosca, la collonera, .... no la negra.

Ruta Literària

	De la col·laboració entre el Consell Comarcal i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre han sorgit els panells que decoren enguany l'estand del Consell a la Fira de Móra la Nova. Són deu panells que duen el visitant per una ruta literària pels pobles de la comarca de la mà dels textos de l'escriptor riberenc Artur Bladé i Desumvila. La complementen 2 panells sobre la riuada de 1907. Ha estat una bona feina amb uns resultats força acompanyats pel disseny, ha quedat una exposició interessant i apta per recórrer els diferents pobles; fins i tot per convertir-se en algun tipus de publicació. Una bona feina per part de tots els que hi ha posat cullerada.

Amb boira però bé.

Dissabte passat, dia 20, la baixada del meandre organitzada pel Club Nàutic i l'empresa Rogles va posar al riu una trentena llarga de persones a qui no els va desanimar una boirada inicial que a l'arribada ja s'havia tornat en un sol esplèndid.

Un dia important.

El 24 d’octubre el Consell d’Administració de REDESSA es va reunir a Flix. REDESSA és una empresa pública dedicada a la promoció de l’activitat empresarial i econòmica majoritàriament participada per l’Ajuntament de Reus i amb altres institucions com a socis, com la Cambra de Comerç de Reus, els Ajuntaments de Cambrils, de Falset, de La Selva o el de Flix. És mitjançant aquesta empresa que l’Ajuntament ha rebut l’assessorament per poder fer front a la complexitat de la construcció i posada en marxa del Centre d’Empreses “La Ribera” al polígon de La Devesa. La visita fou per tant al Centre d’Empreses en primer lloc i posteriorment es celebrà la reunió ordinària i sopar al restaurant del poliesportiu municipal. Ahir va ser doncs un dia important al Centre que ve a simbolitzar la fi de les obres (administrativament s’ha recepcionat aquesta setmana) i l’inici dels tràmits previs a la seva obertura i posada en marxa, perquè a més, també ahir, es publicava al BOP la proposta de reglament intern de funcionament que estableix les condicions de lloguer i ús dels espais (es publicava també l'aprovació definitiva del reglament del mercat). Resta ara aprovar en Consell d’Aministració de la SAM Flix, Gestió d’Iniciatives Econòmiques la proposta dels preus i fer la convocatòria pública per a optar als espais. Si es poden anar complint terminis, com el del 12 de novembre perquè Endesa finalment connecti la llum, a primers de 2008 es podrien resoldre les peticions dels diferents mòduls.

Narcís Prat al Periódico

Un article interessant de Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia a la Universitat de Barcelona, membre de la Comissió per a la Sostenibilitat del Delta de l'Ebre i de la comissió tècnica que ha assessorat el Ministerio de Medio Ambiente en el tema de la contaminació a l'embassament de Flix. Amb el títol "Contradicciones en el ciclo del agua" qüestiona la capacitat de l'Ebre per donar resposta a totes les extraccions de cabal previstes en les diferents obres i a més mantenir un cabal ecològic i fer front a la vegada a la disminució de les aportacions fruit del canvi climàtic.

Comença el meandre

Ja fa uns dies que les màquines del Ministerio de Medio Ambiente són pel poble, les obres són a punt de començar. Des de que se'n va començar a parlar a les reunions amb la gent que participava a l'Agenda 21 local han degut passar 5 ó 6 anys, no són gaire si comparem amb les obres d'un reg qualsevol. Inicialment es pensava en dur el projecte a Europa per demanar un LIFE, una empresa difícil, perquè hagués calgut buscar el 50% del finançament i la participació d'empreses privades. El 23 de maig del 2005 la ministra Cristina Narbona va anunciar a la Comissió de Medi Ambient del Senat la inversió de 6 milions d'euros al meandre de Flix en el marc del Pla integral per a la recuperació del Delta de l'Ebre i ho va fer tot molt més fàcil. Anunciat en aquell moment, i amb una certa sorpresa i celeritat, ja es veia com a una necessitat de contraposar notícies en positiu al greu problema de l'embassament, ja ens va bé, serà una obra que durarà uns tres anys i canviarà totalment les façanes fluvials del poble. L'Ajuntament li va posar també fàcil l'anunci a la ministra, perquè li va trametre l'avantprojecte molt ben detallat i al moment oportú. Una correcta sintonització de tot plegat és punt de convertir en realitat el que era només un projecte ambiciós, dels de fer volar coloms.

40 anys

No sóc un sardanista entusiasta, però l'Aplec del Remei és un dels esdeveniments de l'any on acostumo a fer-hi el tat. Enguany, en comprar les mides commemoratives, he vist que es tractava del 40è Aplec i m'ha semblat una xifra molt respectable, mèrit de la dedicació de la gent de l'Agrupació Sardanista. Doncs això, m'ha semblat que calia esbombar-ho una mica, perquè no deixa de ser exemple d'un tarannà molt nostre que genera un teixit associatiu ric i divers al poble que requereix del gust i les ganes que molts veïns i veïnes hi posen anònima i desinteressadament.

GR 99

Fa temps que a prop del taulat de la barca hi ha el suport sense omplir d'un cartell del GR 99, "Camino natural del Ebro" que està senyalitzant la CHE. He trobat una proposta de contingut del cartell, no sé si la definitiva, on s'assenyalen les etapes que toquen Flix, com arribada des d'Almatret i de sortida fins a Móra.

La notícia a "Expansión"

El setmanari Expansión publicava dilluns la notícia d'una empresa italiana que té intenció d'instal·lar a Flix la fàbrica més gran, de Europa com a mínim,de plaques solars. Un cop feta pública, en donava conte l'alcalde al ple del dimecres. Adjunto la pàgina del diari, segurament en parlarem i en parlaran molt més, i espero sincerament que sigui per anar explicant l'evolució en positiu de la implantació de l'empresa. Els números que ens ha presentat fan marejar una mica: 500 milions d'inversió, 80.000 metres quadrats de terreny, 400 treballadors, producció de 100 MW de potència instal·lable cada any quan a tota Espanya avui se n'està produint 50. L'impacte econòmic al territori pot ser importantíssim, precisament per això crec que ens ho cal mirar des de la prudència fins veure-ho més a prop de ser una realitat.

Mas de Pitoia

Aquests darrers dies el Consorci per a la Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre ha aprovat els projectes d'enguany, entre ells ha atorgat la realització del projecte de museització del Mas de la Pitoia a Sebes per un import d'uns 24.000€. Al concurs s'hi presentava l'empresa local AUBE que lamentablement no ha resultat guanyadora. La recomanació del Consorci de contactar amb tècnics locals coneixedors del territori i altres projectes de futur a la comarca espero els permeti continuar mantenint amb èxit i professionalitat la seva activitat empresarial com ja van demostrar amb la participació en la implantació de la recollida selectiva a molts pobles de la Ribera i Terra Alta. L'any vinent caldrà executar aquest projecte de museització, que no inclou grans obres de rehabilitació, previst en uns 150.000€ dels quals l'ajuntament haurà de cercar finançament per al 45%. Això, junt amb la intenció del Departament d'Educació de concertar un Camp d'Aprenentatge a Sebes amb el Grup Natura Freixe (falta veure com i quan s'acaba de coure) pot contribuir a elevar definitivament el nombre de visitants i consolidar algun lloc de treball més dels entre 5 i 10 en què es belluga l'espai durant l'any.

Jornada d'Innovazione

A la foto una imatge de l'auditori de Cosmocaixa a Alcobendas durant la celebració de la Jornada dell'Innovazione Tecnologica nell'Energia Rinnovabile e Ambiente" el passat dia 19. L'ajuntament hi va assistir convidat com s'hi referia Pere en una entrada recent. L'oportunitat d'intercanviar unes paraules amb la ministra de medi ambient al més clàssic estil "que hay de lo mío?" ja justificava la visita. A més però, vam tenir l'oportunitat d'estar en contacte amb empreses per a qui les paraules innovació i recerca formen part de la seva línia habitual de desenvolupament. Esperem que les expectatives que a Flix hi pugui fer cap una activitat d'aquest tipus es puguin anar concretant en un futur no llunyà. Mentrestant ens cal fer realitat una expectativa més propera i poder posar en marxa abans de fi d'any el centre d'empreses quan finalment Endesa hi posi la llum; hores d'ara hi ha 11 interessats en les 6 naus, . També el mercat tindrà les instal·lacions llestes ben aviat, la veritat és que faltarà algun detall més per poder respondre també a les 9 sol·licituds de noves parades, però haurà de ser el proper pressupost.

Póquer de rems

Encara no havia aconseguit cap barca guanyar les 4 proves de la comarca, enguany ho ha fet la Marta, que ahir va proclamar-se vencedora de la 6ª baixada Ascó - Móra després de remar 1h i 11 minuts. La Venus, segona, va arribar poc més de dos minuts després. Penso que cal felicitar-los per les victòries i per una temporada en què han tingut molts fronts oberts en diverses competicions i categories, llagut català, muletes ebrenques, puntones... bona sort també en el tancament de la temporada a Lloret.

Pla d'emergència

El dijous dia 13 es presenta a Tortosa el Pla d'emergència per "episodis de contaminació a l'Ebre aigües avall de l'embassament de Flix", un pas més a cap a l'inici de les obres de descontaminació de l'embassament. El Pla recull entre molts altres aspectes, els punts d'anàlisi i control de la qualitat de l'aigua tant dins de l'àrea de treball com aigües avall de Flix, que són els reflexats als dos mapes. Preveu també que els municipis afectats elaborin el seu propi Pla Específic d'Emergència Municipal on incloure les possibles alternatives de subministrament en cas d'incident que afecti a la qualitat de l'aigua de boca. L'Ajuntament va demanar ja el seu dia un canvi de la captació de l'aigua potable situada just a l'inici de les instal·lacions d'Ercros i per tant de l'àrea de treball; i també s'ha preocupat per tenir una proposta d'instal·lació de filtres de carbó actiu, útils tant per als pesticides com per organoclorats. L'objectiu és veure fetes una realitat ambdues propostes, no de forma provisional com inicialment es preveia amb la captació, sinó de forma definitiva. Seria una millora important per a la nostra xarxa d'abastament, comparable a les que estem veient es duen a terme a la part baixa de l'Ebre dins de l'àmbit del Consorci d'Aigües de Tarragona, que duu aigua de l'Ebre a 500.000 persones repartides en 70 municipis.

Foc a Riba-roja

Semblava que enguany no ens tocava veure el foc de massa a prop. Finalment sí que ha fet acte de presència al terme de Riba-roja, tot just davant del pont, al marge esquerre del riu. Ara, quan són poc més de les vuit de la tarda, encara crema, tot i que sembla estar controlat. El que preocupa ara és el vent que bufa de cara a la nit perquè tot i la sensació de tenir un estiu fresquet, la veritat és que a la nostra zona, a la nostra comarca, ha estat també un estiu extraordinàriament sec, 2 litres recollits en dos mesos, fa pensar que podria fer molt de mal.

Dèficit d'infraestructures

Aquests dies de vacances en què tothom belluga i pateix retards de trens, pèrdues de vols o embussos monumentals, és el debat obert. Alguns temes puntuals, encara que sigui a precari com a la foto, es van solucionant

Més titulars de festa

Dijous i divendres hem sortit a la portada del diari Ebre. Un titular, aquest cop sí, més de festa major. El dia 16 reflectia la victòria de la Marta per segon cop enguany. Quan d'aquí uns anys "Lo Flix d'abans" rebi els records de la dècada de finals del segle XX, de segur que en dedicaran més d'un als germans Joan Carles i David Garcia, veritables llaguters moderns. De la força dels seus braços, però sobretot de la del seu cor, ha anat reviscolant una afició al riu i a la barca com ho demostra el nombre de remers que mobilitza el Club Nàutic de Flix.

Han passat molts anys des de la primera puntona, la Mª Pilar que perdia amb la Esox, felicitats doncs, un titular merescut.

L'altra portada és per al carnaval d'estiu del dia 16 que sembla animar cada cop més gent a sortir al carrer. Molta gent ha participat a l'edició d'enguany, i això, en festa major, és l'objectiu principal i el que deixa més bon regust tant als assistents com a la comissió organitzadora. Ja tenim doncs unes quantes tardes fixes al programa de les festes, les

puntones, el carnaval, l'escuma.....

Passada la vespra

Ja hem passat "la vespra". Està feta la proclamació de les pubilles i el pregó d'Andreu Carranza comença a ser un record. El record d'un pregoner admirable que començava el seu discurs disculpant-se perquè l'anava a llegir i com que va omplir tant les lletres de vivències personals, va acabar vivint-lo en lloc de llegint-lo, potser per això va saber fer anar la gent de la rialla als ulls humits amb tota naturalitat. Per mi, un gran pregó. Enhorabona i gràcies Andreu. El contrapunt anecdòtic a la vespra li va posar l'incendi del magatzem de la brigada a la Raval, que va acabar en un ensurt i la pèrdua de la màquina d'escombrar, la façana mostrava avui alguna "negroreta" que poc fa pensar que dins hi ha una bona socarrimada.

Un titular de festa major

"Detecten a Flix un pesticida prohibit des de fa 30 anys", titular de portada de El Punt de dilluns dia 13. Em costa de creure que després de tot el que s'ha dit i explicat sobre l'embassament de Flix, sobre els estudis de l'hexaclorobenzè, sobre CSIC i sigles diverses ... encara sigui possible treure notícies no sabudes o sigui possible fer descobriments que cal fer arribar al gran públic com si s'haguessin estat amagant fins ara. Dubto que hi hagi cap lloc de Catalunya, d'Espanya o fins i tot d'Europa que tingui un nivell semblant d'estudis de l'afectació de la contaminació, estic segur que si tot el que s'ha explicat fins ara s'ha entès, és innecessari tornar-hi un cop i un altre reblant un clau al que ja se li gasta la cabota. No és just ni correcte, i dubto que sigui gaire professional, treure una foto dels anys 60 al costat d'un lamentable joc de paraules amb "Springflix", obviant que Flix és un nom on s'hi referencia una gent, no una fàbrica, o haver posat un titular com el que parlem i després, llegir a la lletra petita "malgrat tot, els nivells a l'aigua d'aquest compost, el DDT, són baixos, compleixen normatives..." .

En tot cas, esperem que l'extracció dels residus els propers anys deixi tothom més tranquil, i l'Ebre més net, apte perquè les canonades de reg de 1'90 metres i 1'20 metres de diàmetre que capten aigua als embassaments de Riba-roja i Flix puguin servir per .. fer més grossos i més nets, els enciams de..., els enciams.

Imatges del mercat

Per tenir un record.

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Mercat nou

L'any 1951 s'inaugurà el Mercat municipal de Flix. En passar festes, no ha pogut ser abans, quedarà enllestida la reforma que s'ha estat fent aquests darrers mesos i quedarà un equipament nou en un edifici com n'hi ha pocs en municipis de la dimensió del nostre. Com es va plantejar al projecte queda una zona lliure de parades amb la idea de convertir l'espai en multifuncional i contribuir a revitalitzar-lo i incorporar-lo de nou a la ruta local dels compradors que busquen producte fresc i de qualitat, aquest haurà de ser l'objectiu de tots i totes les paradistes. Entre les parades, Dolors i Tere les més noves, però han complert ja 4 anys al capdavant del bar del mercat i són a punt de viure la seva cinquena festa major des de darrera de la barra, per molts anys!!!

Veu de Flix d'agost

En passar festes Portem hores d’ara dos mesos escassos de legislatura, temps suficient perquè cadascun dels regidors acabi de fer-se amb les seves noves responsabilitats o, cas dels que repetim o repeteixen cartera, anar acostumant-nos al ritme de reunions de comissions i al necessari diàleg, de vegades al debat, previ a una presa de decisions com a mínim conscient i raonada. Participar en un govern d’entesa obliga precisament a entendre´s, és l’opció escollida pels tres partits amb representació municipal, penso que és l’encertada, ho he dit sovint. Ara ens toca fer-la funcionar aquests propers quatre anys i esperar que el balanç final s’adeqüi a les expectatives d’inici. Com no podria ser d’altra manera en unes dates com les que estem, moltes feines queden per “en passar festes”. És per això que “en passar festes” començarem els quatre anys on intentarem complir amb els compromisos que es reflexen en el fulletó que aquests dies s’ha anat rebent a les cases. Alguns dels projectes a què es feia referència durant la campanya electoral quan hom parlava de les expectatives de futur al municipi han començat a fer-se una realitat, també alguna de les nuvolades que planaven en un cel industrial no gaire clar són una realitat. Pel que fa a projectes, s’han iniciat les obres de la residència, està adjudicada l’obra el reg dels Vingalis i en període de licitació per a les empreses interessades el dels Monredons, ... les obres de descontaminació del pantà i de restauració del meandre continuen dilatant-se, suposo que fan inevitable que en converses quotidianes es dubti de si es farà mai, el cert és que els projectes van seguint els seus passos, en el marc d’una administració lenta, això sí, però “en passar festes” ha de sortir ja la licitació de l’obra de l’embassament. El centre d’empreses al polígon de la Devesa s’ha acabat en un temps record, però ara mateix no té subministrament elèctric per part d’Endesa, difícil d’entendre quan parlem d’una iniciativa de desenvolupament industrial al territori; esperem durant el mes d’agost treure les condicions d’ús dels locals i tan aviat hi hagi llum poder obrir, és el gran repte de la legislatura perquè s’hi ha invertit molts recursos. Recursos que faran que anem justos econòmicament i que avui per avui a l’ajuntament sigui una prioritat el reduir i racionalitzar la despesa al temps que cercar majors ingressos, m’hi referia ja fa uns mesos en un altre article, és ara, un altre dels objectius importants de la legislatura. Ens hi posarem en passar festes, per respondre i agrair la confiança que el passat dia 27 de maig en van atorgar gairebé un miler de veïns i veïnes, per guanyar-nos també la dels que van escollir una altra opció, per fer una entesa forta que beneficiï qui n’ha de sortir beneficiat, que és Flix i la gent que hi viu. Bones festes!!

Sobre el paisatge, parleu-ne a l'enquesta!!

El juny del 2005 es publicava al DOGC una nova Llei sobre la protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya. Fruit d'aquesta Llei es comença l'elaboració dels Catàlegs del Paisatge (Documents de caràcter descriptiu i prospectiu, aplicables als àmbits territorials, que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir) i en alguns llocs de les Cartes del Paisatge (Instrument de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin per objectiu mantenir-ne els seus valors). Per a dur a terme la tasca prevista a la Llei es crea L'Observatori del Paisatge, encarregat d'assessorar la Generalitat sobre la situació i les propostes. Un dels catàlegs previstos de fer inicialment és el de les Terres de l'Ebre, hi participa directament l'Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE). S'obre un procés participatiu on es demana el parer de la gent a la pàgina web de l'Observatori, penso que hi hauríem de dir la nostra! http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs/E/enquesta1.php La nostra zona l'anomenen "Costers de l'Ebre", una primera qüestió és si ens agrada el nom. Als comentaris he intentat reflectir, sense voler fer-ho llarg i que cadascú i digui la seva,... que la protecció del paisatge a les zones d'interior, on encara en queda, arriba després que al litoral i zones urbanes se l'hagin carregat fent molts diners amb l'especulació, per tant cal rebre ara la compensació adequada que faci real allò del reequilibri territorial i eviti les guerres pels duros que deixen els molinets, per exemple, que en molts llocs es veuen com l'única opció, o que faci possible simplement que es segueixi conreant la terra i es porti a mercat un aubergi no embolicat en plàstic i porexpan. A la nostra zona penso també que caldria enfortir el paper del riu i a tornar viure-hi de cara, això voldrà dir que ens hauran de deixar una mica d'aigua per a mantenir el paisatge. Pregunten pels regs, he contestat el que penso, que difícilment hom creu que es fan per als pagesos, perquè no veig que després se'ls pagui el producte com cal. També he intentat expressar que no voldria veure que la preservació del paisatge ara, un cop estronxinat i venut tot el econòmicament explotable, ens conserven com a museu i reserva on no s'hi pot fer ni les olives a cop de canya,... "que totes les masses fan mal". És un tema interessant, dieu-hi la vostra si teniu un moment, feu-ho córrer si us plau!

Bresquilles

Diumenge a Benissanet vaig assistir a la II Fira de l'Auberge, aquí en diríem aubergi. Vaig poder conèixer un mica millor l'altra realitat al sud de la comarca, on el motor econòmic és la fruita dolça, amb una producció al voltant dels 24 milions de quilos l'any i diverses iniciatives empresarials prou potents com per exemple la cooperativa del Grup Fruiter, amb una vuitantena de treballadors. Vaig pensar que som una comarca petita, de poc més de 23.000 habitants, i tot i això no ens coneixem prou. Em va sorprendre veure que tenien exposades més de 50 varietats d'aubergi, moltes són noves creacions dissenyades per poder escollir època de maduració, color, mida..... Però quan m'ho explicaven van escollir una varietat que en aparença era de rebuig, molt petita, .."és la bresquilla, la més gustosa, no se'n fa gaire perquè sembla de llençar.." . És cert, abans era habitual veure bresquilles per casa, com ho era amb les cerimenyes que parlàvem fa uns dies, em va venir al cap que la idea de Quim de recuperar i conservar les varietats autòctones de diversos fruiters és una idea molt interessant. This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Dels noms de les barques

Ja teníem tots coll avall que a Flix per festes corren les puntones i a Móra ho fan les muletes. És a dir, les mateixes barques de 4 a 6 Tn que a principis de segle servien per al trasllat de viatgers. Les curses de puntones sembla que van anar substituint les de llaüts, embarcació més gran, i que al 1910 i 1915 es referencien ja al riu. La puntona, o la muleta a Móra, corre avui amb 4 remadors i timoner, però no és la mateixa muleta que a la part baixa de l'Ebre, on li diuen al llagut amb què el Club nàutic de Flix ve competint des de fa uns anys a la lliga catalana amb força èxit, tot s'ha de dir. A la lliga catalana, el llagut de Joan Carles, David, Rius, Casimiro,... i tants altres il·lustres del rem, ´es això, un llagut de 8 remadors, una embarcació reconeguda per la federació de rem. A les Terres de l'Ebre, el mateix llagut es converteix en muleta de 6 remadors (sempre amb timoner). A més la muleta i la puntona aquí a la Ribera. Un bon embolic de noms que fa que quan en comences a treure una mica l'entrellat et sentis una mica "entès", com se'n sent un vallenc o tarragoní quan t'explica pacientment el tres de vuit,.. de set, el folre, les manilles... el toc de la gralla en entra els terços,... En cas contrari acabés dient com llegia l'altre dia al diari: "... cursa de bots a Flix.." arran de la competició del dissabte dia 21 que va arreplegar unes quantes tripulacions de l'Ebre, algunes de molt joves. Us en passo unes imatges que evidencien que hi ha planter..... (més sobre barques i rems) This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

40 tones

Les centrals hidroelèctriques de l’Ebre és el títol d’un estudi de Llorenç Sànchez i Vilanova publicat el 2001 pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. El llibre és dedicat a les centrals de Riba-roja, Mequinensa i Flix. Podem trobar-hi algunes fotografies de la seva construcció i algunes xifres per a la curiositat o l’anècdota, com ara que “en la construcció s’hi invertiren fins a 76.000 m3 de diferents dosificacions. La més corrent, però, la de 200a 250 Kg/m3”. Gairebé 60 anys després de la posada en marxa de la central (saber-ne més) unes 40 tones d’aquest formigó han estat tallades quirúrgicament per permetre el pas dels tubs del reg de les Garrigues, n'ha quedat un curiós monument....Les centrals hidroelèctriques de l’Ebre és el títol d’un estudi de Llorenç Sànchez i Vilanova publicat el 2001 pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. El llibre és dedicat a les centrals de Riba-roja, Mequinensa i Flix. Podem trobar-hi algunes fotografies de la seva construcció i algunes xifres per a la curiositat o l’anècdota, com ara que “en la construcció s’hi invertiren fins a 76.000 m3 de diferents dosificacions. La més corrent, però, la de 200a 250 Kg/m3”. Gairebé 60 anys després de la posada en marxa de la central (saber-ne més) unes 40 tones d’aquest formigó han estat tallades quirúrgicament per permetre el pas dels tubs del reg de les Garrigues, n'ha quedat un curiós monument....

Quatre anys d'estades

Enguany és el quart any que es fan colònies a Sebes promocionades per la Fundació Territori i Paisatge i organitzades pel Grup Natura. Quatre anys i tres torns de 10 dies amb 20 nens i nenes a cadascun, un director d'esplai de luxe, Josep Manel Albiac, i 3 monitors que coneixen perfectament l'espai, Iván, Aitor i Nerea. Les colònies a Sebes són un èxit dins del programa de la Fundació i competeixen ni més ni menys que amb l'altra oferta de Territori i Paisatge a Planes de Son, un edifici bioclimàtic i moderníssim al Pirineu. Enguany amb bloc propi. Felicitats al Grup i els seus responsables per fer-ho possible. La trajectòria duta fins ara, les perspectives de futur al voltant del Mas de la Pitoia i la possibilitat, cada cop més a prop, de veure a Sebes un Camp d'Aprenentatge del Departament d'Educació fan que l'espai s'hagi convertit en generador d'ocupació (6 persones treballant avui) i riquesa en bellugar un pressupost de més de 300.000 € aconseguits gairebé en la seva totalitat fora del municipi. Poca broma amb els "moixonets"... This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Enhorabona Aurora

Enhorabona Aurora!!

Parlant d'aigua

Aquests darrers dies els mitjans de comunicació han parlat bastant de l’aigua, i molt especialment de la de l’Ebre. La CHE anunciava a meitat de juny un nou reglament que vol controlar la navegació als embassaments de Riba-roja i Mequinensa a causa del musclo zebra. La mosca negra s’ha endut un bon nombre de titulars, el darrer anunciant un acord del govern de la Generalitat aprovant mesures per combatre-la, altres explicant la seva proliferació per la millora de la qualitat de l’aigua del riu en funcionar les depuradores o degut al canvi climàtic, que augmenta el seu cicle reproductiu. Ara sembla que no mossega tant (enguany un 70% menys d’atencions als CAP) hi ha qui diu que la població s’immunitza. A la comunitat valenciana van encetar la nova legislatura recordant als parlaments el transvasament que no s’ha dut a terme i proposant altres opcions tant o més preocupants, tant per part del seu president el sr. Camps, com per part de Joan Ignasi Pla, líder dels socialistes valencians, contra qui el Consell de Federació de les Terres de l’Ebre del PSC va aprovar el passat dia 28 una resolució. La veritat és que costa d’empassar la necessitat d’aigua en una comunitat que és denunciada per la pròpia UE al tribunal d’Estrasburg per la pèssima política urbanística al litoral amb un creixement irracional i insostenible. Un exemple: Marina d’or, una ciudad de vacaciones per a més de 100.000 persones on no hi havia res més que terreny “desaprofitat” a la vora del mar, habitatges, serveis, aigua, molta aigua, golf, pista de neu!!, un insostenible model de desenvolupament que estem copiant a altres zones del litoral. TV3 va dedicar el 30 minuts del diumenge a l’aigua. Un programa molt interessant amb intervencions de persones tan representatives de la Nova Cultura de l’Aigua com Narcís Prats o Pedro Arrojo, que va plantejar si realment l’importantíssim cost de molts dels regadius que s’estan construint realment compensa en nombre de llocs de treball i creació de riquesa. Una pregunta que ens resulta propera veient les faraòniques obres del Segarra-Garrigues, reg del qual es diu serà el transvasament a Barcelona una cop aprovada la nova Llei d’Aigües. No ho faig més llarg de moment, només volia expressar una inquietud pel que entenc que és un dels nostres actius de riquesa i de futur, però de moment, la riquesa i el futur sembla més clar lluny de l’aigua, com a mínim de la seva ubicació diguem-ne... natural. Segur que en tornarem a parlar de l'aigua.

En perill d'extinció

Eren la fruita que més m'agradava de petit, a casa li diem "cerimenyes" però no he trobat el nom enlloc. Feia molts anys que no en veia. L'amic que ens en va donar un grapat diu que a banda del seu només n'hi ha un altre d'arbre a Flix. Palosantos, codonys, aubergins de tomata, nespres,.. potser haurem de pensar en fer un museu-jardí-hort. Les de la foto s'han extingit, no s'ha pogut fer res per salvar-les, per cert, n'hi havia alguna de lloca.

50 anys de laborals

Avui hem assistit a una jornada de formació al complex educatiu de Tarragona, és el nom que rep l’antiga Universidad Laboral. Va entrar en funcionament l’any 1956 i precisament ha commemorat el seu 50 aniversari aquests dies. Córdoba, Gijón, Cheste, Sevilla, Toledo.. són alguns d’aquests 21 centres construïts pel franquisme i depenents d’un Ministerio de Trabajo regentat per algun ministre falangista. Van tancar portes el 1978 i avui són grans complexos arquitectònics espectaculars a la seva època i sorprenents encara avui per les dimensions i la modernitat que hom pot imaginar-se representaven 50 anys enrera. Ara mostren, com a mínim a Tarragona, un entorn poc lluït, poc cuidat. Són 68 Ha de complex educatiu per a 1900 alumnes i 500 interns que aviat tindran un altre destí més d'acord amb uns veïns força diferents, el polígon químic, el port i Port Aventura. Molts flixancos de les quintes que avui tenim entre quaranta i molts i cinquanta i pocs van passar per les laborals. Van ser importants en l'aparició del club d'handbol de Flix i en l'aprenentatge polític de més d'un càrrec important ocupat avui per flixancos, independentment doncs del seu paper de voler estandaritzar uns referents afins al règim, se'ls reconeix també la contribució a generalitzar l'accès a la formació en una època difícil en plena Espanya franquista. No els queda gaire temps per despertar nostàlgies, com a mínim a Tarragona si finalment es trasllada i es converteix l'espai en un parc tecnològic. N'he tret unes imatges.

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Constituïts!

Avui es constitueixen arreu els vuitens ajuntaments des de l’inici de la democràcia. És un acte solemne en què l’opinió dels ciutadans a les urnes es tradueix en una estructura de gestió, en una distribució de poders determinada dins del govern del municipi. Les converses, les negociacions entre bastidors d’aquests dies previs a la constitució dels ajuntaments donen de vegades alguns resultats i pactes un pèl estrambòtics, com a mínim per l’observador allunyat de la realitat de cada municipi, i que han posat d’actualitat el debat sobre la conveniència de reformar la llei electoral, de recuperar la participació d’un electorat desencisat o desil·lusionat amb altres sistemes o mecanismes, com per exemple les llistes obertes. En el nostre cas, en el cas de Flix, constituïm avui un govern d’entesa de les tres forces polítiques representades a l’ajuntament que es traduirà a més en un canvi d’alcaldia d’aquí dos anys, aquesta darrera circumstància serà habitual a molts pobles durant aquest mandat, no ho és tant però que el govern sigui unitari, aquest fet no deixa de fer-nos una mica atípics en el context de moltes batalles enceses a altres pobles. En tot cas, és una singularitat que personalment em satisfà. Penso que hem fet el que tocava atenent, d’una banda, al missatge de diàleg i capacitat d’entendre´ns que hem anat transmetent, uns i altres, i de l’altra a les expectatives de futur del nostre poble pels propers quatre anys, expectatives en gran part esperançadores per la concreció de diferents projectes que tots coneixeu, però no exemptes de greus preocupacions i incerteses en el futur del poble. Aquestes expectatives exigeixen un govern fort per presentar-se davant de les administracions o de les empreses, i capaç d’aprofitar, perquè no dir-ho també, la bona sintonia amb el govern de Catalunya. Penso també que hem estat respectuosos amb la opinió d’un electorat que ha igualat la representació de les forces majoritàries dins l’ajuntament, i en definitiva penso que hem fet el que creiem que era millor per al nostre poble. Ara ens toca fer efectiu el compromís adquirit amb tots els ciutadans i ciutadanes de Flix. Malauradament no podem garantir grans resultats a l’hora de fer balanç d’aquí a quatre anys, però sí que podem garantir que hi posarem il·lusió, treball i capacitat de diàleg, i que la nostra prioritat serà sens dubte la diversificació econòmica. Abans d’acabar m’agradaria acomiadar-me dels companys que deixen el consistori tot fent constar com a portaveu del nostre grup i com a veí el nostre agraïment a la tasca feta per Ramon, Candi, Francesc i Josep Antoni i a la vegada donar la benvinguda als regidors i regidora que els susbstitueixen, benvinguts doncs Joan Josep Mauri, Joan Treig, Montse Canals, Ramon Sabaté. Finalment felicitar el reelegit batlle de Flix, sr. Pere Muñoz Hernández, al costat d’un gran alcalde esperem poder fer una gran tasca que respongui a la confiança que hem rebut de la ciutadania. Moltes gràcies!! Flix, 16 de juny de 2007. Grup Municipal del PSC. Parlament al Ple de constitució de l'Ajuntament de Flix.

Junts

Durant aquestes darreres setmanes tots i totes els que hem estat immersos en el procés electoral hem rebut, i rebem encara, multitud de consells, de parers, missatges d'ànim, algun que altre moc, .. tot plegat fa un ventall molt ampli d'entrades a processar situades entre el "no afluixis" i "afluixa". Per tant és possible que, al costat dels satisfets, hi hagi gent decebuda amb la decisió que finalment hem pres al municipi entre les diferents forces polítiques representades a l'Ajuntament després del dia 27 i que consisteix en un govern d'entesa entre PSC, ERC i CIU, repartint l'alcaldia dos anys cadascun entre ERC i PSC. Personalment penso que, pel que fa a la nostra candidatura, hem escollit l'opció correcta, la que pot portar més beneficis pel poble, encara que en pugui portar menys (això ja depén de l'analista) pel partit o per l'ego. Encarem un període important pel poble, ho hem dit pràcticament tots durant la campanya, important per les expectatives de futur, però també per les incògnites que s'hi veuen. Hem fet una elecció responsable, que ens obliga a cercar els mecanismes de diàleg i coordinació necessaris per fer rutllar l'invent, aquest és el compromís que d'entrada hem assumit tots i totes. Em sento partícep d'un projecte trascendental per a Flix, que el balanç final sigui positiu és l'objectiu prioritari, el primer pas per fer-ho possible l'hem fet bé.

Llibertat emocional

“Llibertat emocional” era el títol de la conferència d’ahir dia 8 a Ca Don Ventura. Va anar a càrrec del dr. Ferran Salmurri, psicòleg del Clínic de Barcelona i director d’un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CESMIJ) a Barcelona. Durant l’hora i mitja de xerrada va respondre amb escreix a les expectatives de la gent que va omplir la sala.

Ens va venir a dir que vivim en una societat molt avançada, amb un desenvolupament tecnològic que sembla imparable però que no ha sortit de la prehistòria en el desenvolupament emocional, en el domini i en la comunicació de les emocions.

“La societat moderna, que ha assolit un nivell d’educació formal sense precedents, també ha donat lloc a noves formes d’ignorància” (Jean-Claude Michéa)

Va parlar de la felicitat i dels índexs que poden servir per avaluar-la com l’autoestima, l’autocontrol, el pensament positiu i no negatiu..."La felicitat és sentir-se bé" Posem a les nostres vides una excessiva còlera, ràbia, ansietat o tristesa. És a dir, som excessius en la nostra expressió emocional. I n’hi hauria prou, per millorar, per a ser més feliços, que eduquéssim les nostres emocions manifestant-les de una forma proporcionada”.

Va parlar de la necessitat de l’educació emocional perquè aprenem amb la pràctica i tenim una capacitat de canvi molt àmplia, “som allò que fem cada dia.... Vaig tenir un pacient, de 40 anys, que afirmava convençut: “sóc tímid”. Jo li vaig preguntar que com ho sabia, i em va contestar: “m’ho va dir el meu pare quan era petit”. És a dir, que el seu pare li“va diagnosticar” timidesa i ell es va passar quaranta anys corroborant-lo!

L’informe Delors (Unesco 1998) es refereix a l’educació emocional com un complement indispensable de les adquisicions cognitives i sobretot com a eina bàsica per evitar, en el cas de l’escola, conductes disruptives, comportaments problemàtics, conflictes interpersonals, fracàs escolar o falta de motivació. Conductes que de forma genèrica s’atribueixen a la societat que vivim sense parar esment al subdesenvolupament afectiu, a l’escàs coneixement emocional de nosaltres mateixos.

Va referir-se a que amb una educació emocional més acurada parlem d'una salut mental millor, parlem d'ajudar la persona a disposar d'una alta autoestima, d'un autocontrol adequat, d'un pensament positiu i no negatiu i d'unes relacions interpersonals adients, en definitiva de capacitat de comunicar-se emocionalment i millorar la convivència.

Una xerrada molt interessant que podeu sentir si cliqueu aquí.

Enhorabona a Mª José i els pàrvuls de 4 anys.

El 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient. A nivell local s’ha procurat els darrers anys tenir algun acte al voltant d’aquest dia. Enguany hi havia la programació de la Festa de les Cigonyes el dia 9 a Sebes i la participació en el Projecte Orenetes per part dels alumnes de 3r i 4t de l’escola, ambdues activitats patrocinades per la Fundació Territori i Paisatge. A banda Ercros ha fet lliurament dels premis al concurs de l’enganxina, de temàtica mediambiental, que fa més de 20 anys que es fa a l’escola. Al final però, s’hi ha afegit un altre esdeveniment, i és que els alumnes de 4 anys del ceip Enric Grau Fontserè amb la seva tutora Mª José Cervelló Pérez han guanyat el premi corresponent a la categoria de centres educatius en els Premis de Medi Ambient 2007 del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el projecte treballat a classe “Jo reciclo, i tu?”, com a director del centre i regidor de medi ambient, els he felicitat dos cops. La conscienciació acaba sorgint de l’educació i l’escola és un dels àmbits on això s’ha de fer possible, no l´únic.A Flix 1.700 tones a l’any de brossa, això sí distribuïda molt diferent d’una anys enrera, gairebé el 50% és orgànica o selectiva. Més dades

Període de reflexió

La reflexió del dia abans de les eleccions va bé de traspassar-la als dies de després també, per poder ordenar bé les idees. Més que res perquè són moments adobats perquè surtin rumors contrastats, certeses absolutes, moltes hipòtesis. Són moments també en què els sentiments, que s’han anat apropant a la superfície conforme avançava la campanya, estan a flor de pell. L’alegria, l’eufòria, la indignació o la percepció d’haver-se comès una injustícia, la decepció,... guanyen terreny i es corre el perill que contribueixin en excés a fer veure un context distorsionat no gaire ajustat a la realitat, un context polaritzat en dos visions antagòniques que cada cop s’allunyen més i acaben generant una divisió entre partidaris, entre veïns, entre persones que no hauria de ser i que probablement d’aquí uns anys costarà d’explicar exactament a què és deguda. Ahir per la tarda un regidor nostre era escridassat a la pl. de l’església per un altre candidat d’esquerra, sense voler exagerar l’incident ni considerar-lo més enllà d’un rampell, és un detall, una anècdota que em preocupa. La diversitat i la discrepància en política, i en tants camps com vulgueu de la vida quotidiana, enriqueixen i fan avançar. Hi ha exemples de tot el contrari si hom mira la política estatal amb un PP cada cop més instaurat en la provocació, la manipulació i l’insult i dedicat a atiar l’enfrontament. No són el nostre exemple perquè a Catalunya estem anys llum per davant del seu comportament primari. És cert que el diumenge vam viure uns moments d’alegria i satisfacció pels resultats electorals, però és fugisser, perquè torna ràpid la preocupació pel demà, ja ho vaig dir durant la campanya, després del 27 ve el 28 ... i quatre anys decisius per Flix. No sé com es compondrà finalment l’Ajuntament del dia 16, entenc que no pot seguir igual perquè els resultats no han estat iguals, però sí que sé que sigui com a govern o com alcalde, com a oposició, com a veí sense anar més lluny, hi tocarà posar el coll i aquest és el meu compromís i, estic segur, el de tothom qui és a l’Ajuntament.

Nou vehicle al CAP

Al CAP ja disposen d'un vehicle per a desplaçaments del servei d'urgències. Una millora important tenint en compte que es dóna cobertura a diversos municipis, una mica tard i tot. Espero que se n'afegeixin més per acabar de fer atractius els llocs de treball del món sanitari al món rural, ja que sembla que els dèficits i mancances que patim venen donats en part per aquest motiu.

Una pàgina interessant

Una pàgina amb imatges que sense gaires argumentacions teòriques et fan arribar el missatge. Hi he fet cap cercant exemples per a un taller sobre llenguatge publicitari i m'ha sembla molt interessant, particularment l'apartat de contranuncis. La pàgina és Consumehastamorir.com