Risc i oportunitat

Divendres dia 15 el catedràtic d’Ecologia de la UB Narcís Prat publicava a El Periódico un article titulat “El risc ambiental de Flix”. És un reconegut científic que coneix i és conegut a Flix abans de l’inici de l’episodi dels fangs, tant pel seu paper en defensa de l’aigua de l’Ebre davant la proposta del transvasament com per les seves visites a Sebes amb estudiants universitaris i fins i tot alguna participació a Setmanatura. L’article parla de la contaminació a l’embassament i del moment actual, en què s’han presentat els estudis i s’està a l’espera de que es resolgui la licitació de les obres. Introdueix també una visió positiva sobre el que s’ha esdevingut quan diu: “El problema existent a Flix s'ha convertit finalment en una oportunitat. Una oportunitat de realitzar un estudi profund que ha fet avançar la ciència espanyola i que ha tranquil.litzat la societat del Baix Ebre respecte als riscos sobre la seva salut. Oportunitat per demostrar que un procés obert i participatiu ens pot portar a una solució consensuada. Esperem que les oportunitats creades fins aquest moment no es dilueixin i vegem el procés finalitzat el 2011, amb el fang fora de l'embassament i dipositat en un abocador controlat.” I parla de futur quan planteja la necessitat de fer-ho bé a partir d’ara “s'ha d'establir una vigilància ambiental de l'obra molt estricta, que detecti qualsevol petit problema en la remoció o el tractament del fang”.

Es refereix a les oportunitats que es poden generar en un futur “aprendre del fang de Flix (més recerca, més processos de participació per prendre decisions i creació d'un laboratori tecnològic sobre residus a Flix)” . I es refereix al laboratori que l’Ajuntament esta equipant al Centre d’Empreses i que ha estat projecte prioritari des que es planteja el problema dels fangs contaminats. És una satisfacció perquè dóna per feta la demanda que el passat dia 6 es va fer des de l’Ajuntament a Acuamed, al Ministerio de Medio Ambiente, a la Conselleria de Medi Ambient,a la CHE, quan van rebre formalment de mans de l’alcalde l'escrit en què es manifestava que per a Flix, “L’objectiu clar és fixar al territori el valor afegit que suposa el coneixement, en aquest cas sobre la restauració ambiental. El centre d’empreses “La Ribera” i el seu laboratori volen ser el projecte emblemàtic que encapçali la diversificació econòmica, que possibiliti revertir al territori les oportunitats que es deriven d’un projecte de restauració ambiental que serà un referent tecnològic arreu. És per això que reiterem amb més fonament la demanda de situar a Flix, al centre d’empreses, un centre de documentació sobre el cas de contaminació de l’embassament que es pugui convertir en un veritable centre d’innovació tecnològica en el camp de la restauració ambiental dotat amb el personal tècnic necessari per fer-ho possible, començant la seva tasca en el seguiment de la qualitat ambiental durant les obres a l’embassament, i continuant la seva funció un cop aquestes acabin.” Narcís Prat acaba dient: “Esperem que les sapiguem aprofitar”. Doncs cal esperar que es facin realitat els seu desitjos perquè sí és cert que estem davant d’una oportunitat que podria resoldre algunes de les necessitats que ahir mateix, dia 17, es posaven de manifest en la visita del Secretari de Joventut Eugeni Villalbí a Flix i al Centre d'Empreses i en la interessant trobada que es va mantenir posteriorment amb alguns joves emprenedors locals.

Presentació dels estudis sobre el riu

Dimecres dia 6 de febrer s’ha celebrat a Tarragona la jornada oberta al públic que havia de donar a conéixer el resultat de tres anys d’estudis d’aspectes molt diversos referits a l’afectació al medi dels residus de l’embassament. Penso que sense aportar cap novetat destacable sobre el que ja s’havia anat dient, contribueix a tranquilitzar-nos a tots en concloure que l’aigua i els conreus compleixen clarament amb els paràmetres de qualitat exigibles. Els estudis han posat de manifest que sí s’ha trobat “presència de mercuri i organoclorats en algunes espècies de peixos com el silur i la carpa i per tant el seu consum no és recomanable”. En tot cas, el més destacable és que amb l’organització d’aquestes jornades, que continuen per a la comunitat científica durant els dies 7 i 8, s’ha complert amb el que preveu la Llei 27/2006, que regula els drets de la societat a accedir a la informació ambiental que està en mans de les institucions o de qui hagi actuat en el seu nom, la Llei ve a respondre als acords presos pel Conveni d’Aarhus i les directives 2003/4-CEE i 2003/35-CEE. Això sempre és positiu perquè evita parlar de rumors, hipòtesi o intuicions, que en el cas que ens ocupa poden generar problemes importants. La transmissió de la informació i la transparència seran bàsics a partir d’ara també durant l’execució del projecte, serà la forma d’evitar que es generin alarmismes que poden provocar greus perjudicis a diferents sectors econòmics a l’entorn del riu.

Per la tarda va tenir lloc a Flix la reunió de seguiment de les obres de l’embassament amb la presència del secretari general per al Territori i la Biodiversitat, el Conseller de Medi Ambient, el President de la CHE, bàsicament es va informar dels passos fets per a la licitació del projecte, i que el nom de l’empresa es coneixerà el mes d’abril, a partir de la signatura del contracte s’inicia el període de 42 mesos d’execució de l’obra. La visita ens va servir, ja en clau més local, per a explicar el projecte del centre d’empreses i la preparació del laboratori per a sòls contaminats a la planta baixa, que esperem pugui ser una peça important en l’execució de l’obra.

25è aniversari

Dissabte dia 26 es va celebrar al Casal Sant Jordi de Flix l'acte de presentació del programa de la commemoració del 25è aniversari del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre que es durà a terme durant aquest any. Els diferents parlaments van destacar la tasca de les persones que hi han estat lligades aquests anys i la contribució del CERE des dels primers anys de la transició democràtica a dotar d'identitat la nostra comarca fixant al territori el coneixement i la cultura en una tasca de gran trascendència. Les cançons d'autors riberencs i populars interpretades per l'Orfeó a continuació van cloure un acte emotiu en què es va saber transmetre la importància i trascedència del CERE durant aquests 25 anys. Per això he volugt reflexar-ho en aquest breu apunt, per donar l'enhorabona i alhora les gràcies.

Com la flor de la carbassera

En quatre dies, mai més ben dit, de dilluns a divendres, l'espai on s'està construint l'edifici de la residència d'avis ha canviat d'aspecte amb una sorprenent celeritat i ha aparegut com per art de la tècnica un bosc de pilars i vigues prefabricades. Som capaços de canviar el paisatge urbà a un ritme inversemblant adaptant-lo a les noves necessitats o modes, i en molt poc temps, gairebé arribem a pensar que sempre havia estat així. Sort de les fotos!

Ensenyant "catañol"

Gairebé coincidint amb els anuncis dels resultats dels estudis de la Fundació Bofill primer i el PISA poc després, arribava als centres el document de “Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país”. El seu contingut ha generat expectatives, reticències i el rebuig dels sindicats, que fins i tot han convocat una vaga pel dia 14 de febrer. El document parla d’una Llei que no vol canviar altre cop l’ordenació educativa ni el currículum adduint que cal començar a donar estabilitat al sistema, sí que pretén afavorir un nou marc que possibiliti una acció educativa basada en la innovació i en l’autonomia de gestió dels centres. El debat sobre el document i posteriorment sobre l’articulat és el semblava que havia d’ocupar el protagonisme “educatiu” aquests propers mesos, el cert és però que aquest protagonisme l’ha perdut gairebé d’immediat a mans de la pre-campanya electoral del proper 9 de març. Lamentablement el PP ha decidit convertir l’escola catalana i el tractament de la llengua en argument de pes per aconseguir els seus vots a la mitja Espanya que encara creu en l’enfrontament amb Catalunya com a necessari per a la defensa dels seus valors nacionals. Lluny de sentir opinions assenyades, propostes serioses per reconduir i aportar les solucions polítiques que l’educació necessita hem hagut de començar escoltant en boca de la cap de llista del PP per Barcelona que de les escoles catalanes els i les alumnes no surten dominant les dues llengües, català i castellà, si no que aprenen un “lamentable catañol”. Hi podem afegir els centenars de contertulians que opinen amb total convicció i vehemència a qualsevol mitjà de comunicació sobre els mals i solucions de l’educació i ja tornem a tenir la recepta ideal per a acabar de perdre la mica de dignitat professional que anem salvant malgrat tot; perquè, com a mínim a mi em passa, quan parlen d’educació sento que parlen dels mestres, sento que parlen de mi, i no m’agrada gens el que normalment diuen. De les Bases de la Llei en parlem un altre dia, ara ja no són tanta notícia, ves per on.

L'embassament a estudi

El Ministeri de Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat de Catalunya encarregaren a diversos organismes de recerca un estudi sobre l'impacte dels residus abocats a l'embassament de Flix en les aigües dels últims 95 km del riu Ebre (Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Rovira i Virgili, Politècnica de Catalunya i Grup de Natura Freixe). Els treballs també inclogueren els efectes sobre els organismes i ecosistemes presents en aquest tram, les activitats agrícoles que s'hi desenvolupen i la salut humana. Després de dos anys d'estudis s’han organitzat unes jornades a Tarragona per fer-ne presentació dels resultats a la comunitat científica i al públic en general. Independentment que es generin altre cop titulars de diaris i aquesta notorietat pugui ferir alguna susceptibilitat, penso que és bàsica una política d’informació i transparència en aquest tema i en molts d’altres que no gaudeixen d’aquest tractament. Els equívocs, els rumors, les informacions descontextualitzades en un tema com la contaminació de l’embassament no contribuyesen gaire a avançar en el camí de la normalització en què estem ara. Aquesta informació posada a l’abast de tothom és una de les primeres peticions que es van fer des de Flix a l’inici de les reunions de les comissions i que ara haurem de recuperar demanant ser la seu d’aquesta informació. No se’ns ha pogut considerar com a seu d’aquesta jornada, que probablement necesita un entorn que difícilment podríem oferir a Flix, és cert, tot i que no deixa de saber una mica de greu. Sí que se’ns pot considerar però com a seu d’aquest centre de documentació sobre la contaminació de l’embassament que reculli tots els estudis, analítiques i documentació generada, que ens deixi ser protagonistes en positiu d’un fet en el que el protagonisme l’hem tingut en els moments negatius i de passada contribueixi a generar una activitat més al municipi.

Vallombrosa

Fa pocs dies la premsa publicava l'entrevista del grup Vallombrosa amb el conseller Huguet per presentar-li el projecte de la instal·lació de la fàbrica de plaques solars. Ara per ara el procés que hauria d'acabar amb la seva instal·lació està encara pendent que l'Incasol publiqui el concurs per adjudicar els terrenys (la qual cosa és imminent si no s'ha fet ja hores d'ara, és cert que gairebé un mes més tard del que varen anunciar el seu dia). Un cop resolt el concurs i adjudicat a l'empresa es podrà parlar de terminis d'inici d'obres. Mentrestant el que hi ha fet és el projecte d'urbanització de la zona fet per l'Incasol necessari per a qualsevol pas previ.

Ara mateix és el que hi ha, toca esperar una mica més per que es concretin les expectatives generades, però no és cert com em deien fa uns dies que s'hagi desestimat ni que ja no es faci res pel projecte, simplement fa el seu curs més ràpid de l'habitual però més lent del que voldríem.