Dos convenis interessants

Recentment l’Ajuntament ha aprovat dos convenis interessants perquè poden ser punt de sortida d’actuacions importants en un futur no gaire llunyà.

Conveni amb Ercros:

Ercros Flix es fa càrrec del finançament del projecte (30.000€ + iva) que pretenem presentar a la convocatòria d’enguany de la llei de barris. La llei de barris ha obert, des de la seva entrada en vigor el 2004, sis convocatòries en les que s’han concedit subvencions a 94 municipis per impulsar projectes de rehabilitació integral a 117 barris, escollits entre més de 400 sol·licituds. El 16 de febrer de 2010 el govern ha aprovat una partida de 99 milions d’euros dividida en tres línies d’ajuts:

· 60 milions per donar entrada a nous municipis al programa ordinari de barris.

· 30 milions per al programa "Viles amb projectes".

· 9 milions a contractes de barri, pels ajuntaments que hagin completat projectes.

Tot plegat farà que entre les set convocatòries s’arribi a 1350 milions d’inversió en la millora i rehabilitació de barris. Inicialment les convocatòries eren restringides a poblacions grans i capçaleres de comarca i el finançament dels projectes era subvencionat al 50%. Des del darrer any es va incorporar el programa “Viles amb projectes” que permet la incorporació de municipis petits i el finançament arriba a un 75%, amb la qual cosa, aportar un 25% de fons municipals és més factible, si bé continua essent difícil. És en aquest programa on esperem poder entrar i ser seleccionats si el projecte obté la puntuació necessària.

La redacció del projecte està tot just començada i les actuacions que se’n derivin han de concretar-se amb diferents trobades participatives durant les properes setmanes, l’àmbit escollit és la colònia fàbrica i les casetes.

Per què a la colònia?

Perquè la situació actual és de degradació accelerada malgrat viure-hi encara un important nombre de veins. Lo barri forma part indiscutiblement del patrimoni històric, arquitectònic i emocional de Flix i com a colònia industrial, de Catalunya. L’Ajuntament ha demanat a Ercros que faci cessió de la urbanització on s’hagi d’actuar (ha de ser necessàriament terreny públic) i que es faci càrrec també de l’aportació del 25% complementari a la subvenció, a la qual cosa ha accedit. Prèviament a cap actuació caldrà signar un altre conveni de cessió.

Per què inclou les casetes?

Perquè la delimitació dels barris ve donada per les seccions electorals, i barri i casetes són a la mateixa, per tant és possible incloure actuacions als dos espais. Una valoració prèvia de remodelació només de les voreres feta per veure si era possible la inclusió als Fons d’Inversió Local (Fons Zapatero) ja se n’anava als 600.000 euros i ho va fer inviable malgrat ser necessari; ara cal provar-ho per aquesta via. A més les inversions dels darrers anys s’han centrat al nucli antic, al poble: perllongació avinguda de la Llum, St. Roc, La Barca, Major i Avgda Catalunya. El darrer any a la Bassa de les Clotxes, Pere Quart i Passeig de l’Ebre. Enguany, en projecte a punt d’executar la Costa del Graner i el carrer d’entrada a la Ventonella, una mica més llunyà en el temps, el carrer Illes, també previst i la primera part de Dr Müller. La millora de l’enllumenat que s’inicia ara en una primera fase (la segona en breu) també es centra en aquesta zona amb millores que passaran del mig milió d’euros. Per tant, semblava raonable programar una inversió potent a les casetes.

Quins beneficis en treiem?

D’entrada que podem estar parlant d’una inversió entre 5 i 6 milions d’euros en obra pública i programes socials com ajudes a rehabilitació d’edificis, a executar en un període de 4 anys i sense haver d’aportar ni cinc per part de l’Ajuntament, que pot reservar recursos per a complementar algunes de les actuacions que quedin coixes i incompletes.

La recuperació d’un patrimoni, d’un entorn, d’una icona representativa del municipi difícilment abordable, econòmicament parlant, en circumstàncies ordinàries.

És un projecte que ha de participar en un concurs i de la puntuació que n’obtingui en depèn que es pugui anar convertint en realitat o només en això, un projecte més. A principis d’estiu hauríem de conèixer els projectes escollits.

Conveni amb l’IREC

L’IREC é s l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya, depén de la Conselleria d’Economi a i finances, del Conseller Castells. El seu objectiu és la investigació en temes de producció d’energia, té una seu a Tarragona, al campus Sescelades. El conveni signat amb ells ens permet rebre el seu suport i assessorament a l’hora d’avaluar diferents propostes que han arribat i arriben a l’Ajuntament referides a la producció d’energia a partir de la biomassa. La biomassa la componen restes de poda, clafolls, restes vegetals provinents de neteges de boscos,.. Les quantitats, l’accessibilitat, la constància en l’aportació, el rendiment calòric, la composició de les cendres i possibles emissions, l’aprofitament alternatiu de l’energia tèrmica generada per altres usos com la distribució d’aigua calenta,.... són qüestions que cal conéixer i tenir resoltes per saber si realment pot ser una activitat de futur al municipi o es tracta d’un sistema més, dels múltiples existents, a l’hora de fer volar coloms. Esperem amb el seu ajut poder anar una passa per davant de l es propostes i poder ser nosaltres mateixos qui proposem allò que realment es pot fer aquí amb una argumentació tècnica sòlida que a la vegada facilitaria passos a les iniciatives interessades.

Veu de Flix (març)

Clotxa al plat

Set anys de festa de la clotxa han donat per a moltes iniciatives originals per part dels restauradors de la comarca. àlbum d'imatges

Faltava

El Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Acuamed, la CHE, el president de FCC, ERCROS i l’Ajuntament de Flix per primer cop junts en un mateix acte que era necessari.

"En primer lloc agrair avui la presència de tots plegats en aquesta visita a les obres de descontaminació de l’Ebre a l’embassament de Flix i expressar també la nostra satisfacció. Crec sincerament que després d’un complex i llarg procés de gestació, tant el municipi, com el territori i en definitiva tota l’opinió pública necessitàvem aquesta presència conjunta que permetés visualitzar el definitiu tret de sortida de l’obra i alhora transmetés la confiança i la seguretat que l’execució del projecte necessita.

Per a Flix és important, tenim la oportunitat de deixar de ser el paradigma de la contaminació per a convertir-nos en un exemple de restauració ambiental i de bones pràctiques. Això no vol dir que reneguem d’un passat industrial de 113 anys d’història que ens ha fet com som i tampoc que renunciem a un futur industrial, que haurà de seguir incorporant indiscutiblement totes les mesures de protecció a l’entorn, que haurà d’apostar per la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació i que ens agradaria fos possible al voltant d’una reforçada i renovada Ercros un cop amainés l’actual crisi econòmica que afecta durament també la química bàsica. La línia ferroviària, l’aigua, la producció d’energia elèctrica, la ubicació dins la mateixa Ercros o en el polígon d’Incàsol adjacent haurien de ser actius suficients.

Com Ajuntament hem demostrat creure en aquest camí amb les instal•lacions on som ara, el Centre d’Empreses La Ribera i les instal•lacions del CTM Flix Tecnologia Ambiental, que esperem millorar durant aquest any amb el projecte de creació d’un centre de documentació i transferència tecnològica que ha rebut finançament del Ministerio d’ Indústria i que respon a la voluntat d’aprofitar la situació que es genera al voltant de l’execució d’un projecte singular com la descontaminació del pantà. Com Ajuntament crec que també hem demostrat ser capaços de pensar en positiu i ens agradaria ser-ho també alhora d’aprofitar les sinergies que es generin durant els anys d’execució de l’obra en benefici de les opcions de futur del poble i comarca.

Avui manifestem també la nostra satisfacció pel fet que l’obra incorporarà suggeriments fets pel municipi, com són la construcció d’una rotonda a la sortida del polígon químic d’Ercros i de la passera peatonal pel pont. A més, el pla de restitució preveu una nova captació d’aigua pel municipi que si bé constitueix un element de seguretat en cas de contaminació, el fet és que serà, com les anteriors, una infraestructra perdurable un cop finalitzada l’obra." La preocupació per l'inici de les obres podem deixar-la de banda, ara sí!. Ara ens cal centrar l'atenció en la seguretat per sobre de tot, com va dir el secretari d'estat, inclús dels terminis i calendaris. Cal també explicar i comunicar bé el que s'està fent i per això l'anunci d'un centre o oficina d'informació em va semblar molt interessant. Una pràctica que el mateix president de FCC, José Mayor Oreja, reconeixia que els està donant bons resultats en altres actuacions.

Màxim consens

La reunió informativa d’ahir a La Unió Social sobre el ATC va ser finalment un bon exemple de normalitat democràtica; dic finalment perquè el cert és que a priori el meu temor era que acabés convertint-se en un focus innecessari de tensió i enfrontament. Crec que el canvi en el plantejament inicial i el fet de reunir les dues versions a l’escenari amb un debat pautat, va contribuir a desactivar aquest risc potencial i vam poder escoltar arguments a favor i en contra amanits, això sí, per alguna pinzelladeta de demagògia que de fet ja s’integra habitualment en aquest tipus d’actes. Probablement a una setmana vista de la fi del termini de presentació de candidatures no era el moment idoni, però el cert és que sí responia al model de procés (informació, participació i transparència) que s’hauria d’haver dut a terme per part del Ministerio i no per part dels ajuntaments en solitari ,a qui no toca solucionar el problema dels residus radiactius, ni presentar propostes alternatives a la seva gestió, ni obrir els processos participatius per solucionar un problema que se’ns vol transferir amb molta més facilitat que les rodalies, posem per cas.

No sé si les argumentacions més o menys científiques d’ahir serviran per a decidir o canviar posicionaments particulars, perquè tothom té una percepció personal del risc que no és resultat d’una lògica científica i que necessita altres argumentacions i altres experteses més de caire social per capgirar-les, ja que el seu component és més emocional que un altra cosa. Aquest component es capgira quan s´és capaç de transmetre credibilitat i confiança, la que podrien generar els mecanismes adequats (això sí, més llargs en el temps) d’informació i participació, que podrien també facilitar un major consens polític, econòmic i social que ara no existeix. Aquest criteri, en un principi bàsic, és el que cal esperar sigui determinant a l’hora que el ministeri prengui una decisió, ... oi?

La vicepresidenta del govern de l'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, va assenyalar ahir que el cementiri nuclear s'instal·larà a la zona on hi hagi el màxim consens. «Escollirem la millor zona, la que reuneixi més condicions de seguretat i, per descomptat, el màxim consens», va dir. L'executiu espanyol no vol que la construcció de l'MTC ensopegui amb l'oposició de la ciutadania. El Punt, 23-01-10

http://oboschpujol.blogspot.com/2009/03/lombra-de-latc.html

Dedicada a Flix

Divendres es va presentar a Ca don Ventura la Miscel·lània nº 19 del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. La publicació, dedicada a Flix, recull fins a nou articles referits al nostre poble i una gran quantitat d'imatges. El responsable de la publicació del CERE, el flixanco Vicent Casadó, s'hi referia durant la presentació com a butlletí o revista, el cert és que es tracta de tot un llibre de 350 pàgines amb un contingut divers, interessant i sobretot, en el cas de Flix, de rigorosa actualitat, féu sinó un cop d'ull a l'índex dels articles.

La publicació, que es distribueix directament als socis, té una tirada de 600 exemplars i es pot adquirir també al mateix CERE, si no en sou socis no us la perdeu, de fet, és un magnífic regal de nadal.

Un emotiu record

Un emotiu record de Rodri petit. Va tenir poc temps, ha deixat molts amics i un poble que el recorda.

La fàbrica II

Efectivament coincidim en què el reportatge no dóna una imatge ajustada a la realitat del nostre poble, només d’una part. Centrat exclusivament en la contaminació, sembla que no acaba de coincidir plenament amb l’objectiu que es plantejà inicialment als veïns que hi intervenen, més lligat a la relació econòmica, social, sentimental, ... poble-fàbrica, és lògic que puguin sentir-se decebuts perquè les imatges no han respost a l’esperança de poder compensar-nos del tracte rebut quan va esclatar el tema dels fangs, i poder mostrar una certa sensibilitat i complicitat amb un poble que ha rebut lo seu, malgrat ser durant molts anys un “oasi de riquesa”. No ha estat així i tornem al lloc protagonista com a paradigma de contaminació industrial quan era il·lusionant que ens comencessin a posar com a exemple de la restauració ambiental només fent esment a les obres del meandre, les d’extració dels fangs, el projecte de l’alberg, el del camp d’aprenentatge, el centre d’empreses, el polígon d’Incasòl o el laboratori del CTM. El reportatge, 5 anys després, no recull cap de les coses que tenim i no teníem i no fa ni una passa endavant. Es podia haver fet tranquilament el 2005, és cert, ara no calia perquè ho començàvem a deixar enrera, això és el que més greu em sap del programa; no tant el que s’hi diu, que reflexa la visió parcial que n’han extret els autors, i això forma part del món àudiovisual i de la informació, com també en forma part una durada efímera.

No crec però que sigui potestat nostra permetre o deixar de permetre que s’hagi fet públic. Penso que el que toca és veure´n la part positiva com deia a l’anterior entrada; perquè sí que reflexa una part important del que hem estat i som i una part important del que ens toca corregir.