Moció de suport a les consultes per la independència

La moció de suport a les consultes per la independència, presentada conjuntament per CiU i ERC, va ser aprovada ahir al plenari de l’Ajuntament de Flix amb l’abstenció del nostre grup. Sis vots a favor per tant, i cinc abstencions del PSC. En la nostra explicació de vot vàrem manifestar que enteníem que el redactat de la moció ja inclou una referència al fet que cal un consens polític majoritari de les forces polítiques municipals i reconeix de fet que des de l’Ajuntament no es poden promoure aquest tipus de consultes, si més no ara per ara. Correspon per tant a les entitats ciutadanes locals el promoure la consulta, i en aquest sentit vàrem procurar deixar clar que no és la nostra intenció posar entrebancs a cap iniciativa sorgida espontàniament des de la ciutadania, sigui aquesta consulta o qualsevol altra. La nostra discrepància està en el fet de considerar aquesta estratègia com la més idònia en aquests moments. Per això vàrem fer palès que actualment tenim una llei vigent que ha estat aprovada pel Parlament i pel Congrès i la lluita està en aconseguir la seva plena aplicació, cosa gens fàcil, perquè el PP s'entesta a generar un conflicte irreal al seu voltant. Em refereixo òbviament a l’Estatut. Entenem aquesta lluita com a prioritària, més real, més fàcilment traduïble en resultats concrets i sobretot molt més incòmoda per aquells a qui no agrada, entre altres coses perquè és legal. Les consultes en canvi els donen com aquell que diu el peixet necessari per tensionar encara més un panorama polític en contra nostra en un moment en què malauradament el protagonisme ens és robat (mai més ben dit) pels temes de corrupció político-empresarial i la omnipresent crisi econòmica, que fa que en aquests moments l’interès popular no sembli estar centrat precisament en aquests plantejaments.

Isidre Molas a Flix

El dissabte dia 17 d’octubre va tenir lloc a Flix el Consell de la Federació XVI del PSC a les Terres de l’Ebre i va comptar amb la presència del president del PSC i vicepresident del Senat, Isidre Molas. El seu discurs es va centrar en la situació política actual amb un fil conductor inevitable com és la crisi econòmica. He provat de fer un extracte breu de la seva intervenció.

No som tots iguals. Els escàndols continuats perjudiquen la credibilitat de la classe política que pretén treballar i construir, i fan perdre la confiança a la ciutadania que els ha escollit. En una època de crisi com l’actual, la pèrdua de la confiança en dificulta molt més encara la sortida. És necessari recuperar la confiança en un mateix primer i després en el veí, que no és sempre un enganyapastors, com no ho són tampoc tots els dirigents polítics. No és veritat que tots siguem iguals, qui la fa que la pagui.

molas_escandol.mp3

L’estatut és constitucional, punt!. És una llei vigent i s’ha d’aplicar, aquest és el plantejament vàlid. No el de mantenir una tensió política permanent a l’expectativa d’hipotètiques resolucions del Tribunal Suprem i hipotètiques respostes en un estil de fer oposició que no ha fet mai el PSC. Les consultes populars, perfectament lícites per part de qualsevol entitat, no poden ser qualificades mai com a referèndums i avui no responen al veritable interès i preocupació de la ciutadania, immersa en conflictes i necessitats més lligades al context de crisi.

Neoliberalisme dels xoriços. A la crisi financera mundial, a Espanya s’hi afegeix la crisi del totxo. És necessari que en sortir de la crisi la societat canvïi en primer lloc el sistema econòmic i que es plantegin les regles que impedeixin la gratuïtat de les decisions equivocades del món financer. Es tracta de posar regles al neoliberalisme dels xoriços, que no vol dir que els neoliberals siguin xoriços, però sí que els xoriços són neoliberals. Els seus forats, els provocats pel que s’han quedat abans, s’estan tapant amb diners de tots

La puja dels impostos, que no ha arribat al nivell de pressió fiscal en temps del PP, és necessària per mantenir uns serveis socials que contribueixen a garantir la cohesió social i evitar l’augment exponencial dels índex de conflictivitat i delinquència. Aquest pot ser un model de societat diferent dels de plantejaments liberals però coherent amb els plantejaments d’esquerres i socialistes.

Reconduir el patró econòmic. No som un país capdavanter en investigació i desenvolupament tecnològic, estem per tant obligats a diversificar l’economia entrant de ple en els nous sector industrials i de serveis apostant per la formació del capital humà, una formació reglada eficaç i eficient que proporcioni la capacitat de fer coses, d’inventar, d’innovar i que ens permeti accedir a mercats diferents dels que ens ocupen per exemple els xinesos, amb uns costos per treballador molt més baixos, que permeti accedir a mercats on es valori més el valor afegit de la qualitat dels treballadors. Això vol dir que cal també dis

posar de les comunicacions que ho facin possible tant a l’espai virtual com al real. Caldrà primer un front social i econòmic únic quan la patronal sigui capaç de deixar de demanar únicament l’abaratiment de l’acomiadament lliure.

1989, Flix ciutat pubilla

L'Agrupació Sardanista aprofita l'Aplec d'enguany per recordar els 20 anys de la proclamació de Flix com a Ciutat Pubilla de la Sardana l'any 1989. M'ha fet pensar en una pel·lícula antiga que va muntar Joan Mata i que, tot i feta en format domèstic de fa 20 anys, avui ja és un petit fragment de la història més recent. No hi havia tantes càmeres i els mòbils d'aleshores no gravaven encara, això pot disculpar que conservem aquestes imatges malgrat que la qualitat i el so no és del tot bo. (No tan dolent com finalment se sent, miraré si es pot millorar)

Montse, en el record

En el record queda el seu riure obert, el seu esperit compromès, el posat seriós dels moments tensos, les seves ganes de treballar, la seva estima pel seu poble i pels seus. Fins sempre Montse..... quinta meua!

"No et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen.

Baixa al carrer i participa.

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu"

Vicent Andrés Estellés

Salutació del programa de festes 2009

Sense l’obligatorietat de canviar el calendari com fem per cap d’any, les festes, les d’agost, obren i tanquen també un cicle estacional. Malgrat quedar encara un terç d’estiu, la imminent arribada del setembre ens predisposa a la tornada a la normalitat un cop acabat d’esvair l´últim tro dels focs. És moment doncs per preparar com cal aquest canvi de cicle i gaudir d’uns dies amb els amics, la família i aquells coneguts que quan els vàrem preguntar - vindreu per festes?- ens van respondre que enguany sí. És moment també per aparcar uns instants, unes hores, uns dies, ... les preocupacions que venim arrossegant del nostre dia a dia, de ben segur que no desapareixeran, però tal vegada les tornarem a encarar amb més força, amb més criteri, tot havent regenerat una mica els ànims. Tot el contingut d’actes del programa és possible gràcies a la feina desinteressada de molta gent durant mesos. Arribades les festes encara afegeixen a la feina, molta son i suor, el patiment del directe i alguna que altra enrabiada. A la comissió de festes, als treballadors i treballadores de l’Ajuntament, als integrants de moltes juntes d’entitats o clubs i molts col·laboradors i col·laboradores puntuals cal agrair-los l’esforç i la dedicació que fan possible que del 14 al 18 d’agost tinguem una agenda absolutament plena d’activitats on triar, amb una diversitat i nombre que no és massa habitual en un poble de les nostres dimensions. Ara cal que totes i tots hi posem la nostra part de ganes de passar-nos-ho bé i de participar en la festa, que hi posem el puntet de paciència necessària per fer front als petits entrebancs que sempre apareixen, que hi posem en definitiva la part que fa que les nostres festes siguin les nostres millors festes. Enhorabona a la pregonera d’enguany Núria Guillén Rey i a les noves pubilles acompanyades per primer cop pels hereus, que siguin per a totes i tots unes festes inoblidables. Flixancos i flixanques, els que hi sou sempre i els que podeu tornar aquests dies, forasters de fora, gent que feu cap a Flix per festes ... gaudiu, gaudim tots i totes de les nostres festes majors, amb coneixement! com han afegit, afegeixen i afegirem els que ja som més grandets. Que tingueu una molt bona festa major!!!!

Bona feina!

Qualsevol que hagi passat per una junta, o hi sigui, perquè és un càrrec que sol durar molts anys, sap que és difícil mantenir activa una entitat i ho és més encara aconseguir cares noves, en aquest cas joves esportistes que n'assegurin el futur. Això passa en determinats moments dolços del cicle de vida del club. Dissabte va tenir lloc una cursa de llaüts de la lliga de l'Ebre i el Club Nàutic va participar amb tripulació A i B tant en categoria masculina com femenina, avui eren a Lloret a remar a la lliga catalana i entre el seus projectes de l'any vinent tenen el de comprar un segon llaüt. Viuen un bon moment, com el Club de Tennis , que fa uns dies celebrava les seves 24 hores i amb una escola que se'n va al centenar d'alumnes encara el repte de renovar la segona pista. El Club Patí, que dissabte va celebrar l'anual partit de veterans, va propiciar una foto que feia temps que no es veia, la de les joves patinadores a primera fila. Per a la gent que sempre estira, l'esforç no és menor, ni més fàcil, però la satisfacció pels resultats segur que ajuda força. Bona feina!

IV fase del reg Garrigues Sud

Divendres dia 7 es va celebrar una jornada de portes ofertes a les instal·lacions del reg de la IV fase de Garrigues Sud que va contribuir a difondre algunes de les xifres que ajuden a fer-se una millor idea de l’extraordinària dimensió de l’obra. El Garrigues Sud ha tingut 3 fases anteriors que tenen la captació a la zona del pinar de Fecsa, davall de pont amb un total de 10.755 Ha distribuïdes pels següents municipis: Bellaguarda: 1.024 Ha - Juncosa: 3.236 Ha - La Granadella: 3.010 Ha - Els Torms: 763 Ha - Bovera: 1.593 Ha - Flix: 1.128 Ha .

El total d’inversió dels diferents governs en totes les fases ha estat de 150 milions d’euros per pujar l’aigua fins a una cota màxima de 778 metres d’alçada, la qual cosa explica les dimensions del bombament de Flix, amb 4 bombes de 2.500 Kw i encara una altra estació de bombament a La Palma, de les mateixes dimensions i característiques que la de Flix. La captació de l’embassament la fan amb canonades de 1400mm de diàmetre i la impulsió amb canonada de 1200mm. L’aigua s’emmagatzema en 6 basses o petits embassaments amb una capacitat total d’uns 430.000 m3 , unes 140 vegades el dipòsit municipal de la Punta del Canó, per tenir una referència. Cada Ha té una dotació màxima anual de 1300 m3 sempre com a reg de suport dedicat als conreus d’olivera, ametller, ordi, vinya i fruiters de secà.

Malauradament, vist la mala situació enguany de l'oli i la fruita dolça com a productes més propers, sembla clar que no n'hi ha prou amb la inversió en el reg per a fer possible viure de l'agricultura, només per anar subsistint.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.