Les actuals directives europees i estatals sobre les energies renovables atorguen a la biomassa un valor important dins la producció energètica, la realitat és que no s’ha desenvolupat al ritme de l’eòlica o la fotovoltaica. Les dificultats d’aportació continua de matèria prima, amb recollida i transport, són un fre. La particularitat a Flix, d’incorporar el tren al projecte millora molt les expectatives de negoci al voltant de la proposta. El preu del transport és fins a 5 cops menor i l’abast de la zona de recollida de biomassa és molt més gran (la conca de l’Ebre), això fa que parlem d’un projecte viable.
El projecte que s’ha presentat avui és importantíssim per al futur del polígon industrial d’Ercros i òbviament per a Flix. No estem parlant només d’una planta de generació d’electricitat a partir de la biomassa, si no que cal afegir-hi el que serà la planta més gran de producció de pèl·lets de l’estat espanyol, tant és així que les 100.000 Tm que es preveu produir a Flix doblen la producció a Espanya, que en paraules del Director General de Política Energética y Minería, es troba a un 40% dels objectius en aprofitament de la biomassa, un camp que en països de centre i nord d’Europa s’està convertint en un sector estratègic pel que suposa d’estalvi en la factura energètica i en la independència que dóna d’altres subministraments més inestables. Parlem per tant d’una inversió important en un camp amb futur obert, ja que s’entra a aprofitar un recurs infrautilitzat avui per avui i amb un mercat a la península amb perspectives de crescuda importantíssima. El producte final, el pèl·let en sacs de 15 kgs, ens resitua en una economia productiva que no genera exclusivament quilovats i sí un producte tangible al que la nostra realitat industrial ens té força més acostumats.
L’aposta d’Ercros per un nou sector de negoci genera esperances de futur, ens fa pensar que la renovació que veiem necessària i prioritària és possible, i ho és amb uns actors prou coneguts, la mateixa “fàbrica”, la tecnologia alemanya de Seeger, el riu i la línia de tren, gairebé com fa cent anys. És possible també que això ens faci veure amb uns altres ulls, en algun cas descobrir, diferents iniciatives que s’estan desenvolupant al nostre entorn lluitant per una diversificació econòmica imprescindible que poc a poc es va fent un espai en el sector del turisme i l’agroalimentari amb la indústria de l’oli. A més parlem d’una activitat econòmica que es basa en els recursos del territori, de l’entorn, són per tant difícilment deslocalitzables. És una bona notícia! És una gran notícia!!
Reconeixia fa uns dies que una legislatura de consens dóna poca animació política malgrat que creia que en millorava els resultats pel poble. El tripartit a la flixanca no és ben valorat ara per tots els que n'hem format part però si el que compta és Flix, la proposta continua sent bona, jo crec indispensable. Al Punt de Trobada Marc Mur va reiterar una proposta clara feta ja el dia 18 de març amb un índex clar. Escoltem Una proposta clara per a un acord per Flix.
Fragments del discurs de presentació al Punt de Trobada el dia 9 de maig.
Referència de Marc Mur a l'actuació de l'Ajuntament sortint respecte a la cura tinguda amb l'empresariat local en base a la fórmula escollida per repartir els "fons Zapatero" i les expectatives que genera la Llei de Barris per al mateix empresariat.
Dilluns dia 9 de maig a Ca don Ventura es va inaugurar per part de la candidatura del PSC l'anomenat Punt de Trobada, un espai on exposar les propostes en un format diferent que intenta ser menys feixuc. Després de la presentació de Noèlia Colominas, Marc Mur va anar presentant el programa electoral amb algunes de les propostes que ja havia anat fent públiques davant d'una sala plena.
El secretari d'estat del Medi Rural i Marí sr. Josep Puxeu, la Directora General de l'Aigua, sra. Marta Morén, i el President de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, sr. Rafael Romeo, ens han acompanyat avui en la inauguració de les obres de restauració del meandre. Prèviament, la desena caminada popular havia fet l'estrena oficial dels itineraris amb 160 participants.
(Adjunto parlament)
Fa uns mesos inauguràvem la primera fase del castell nou amb uns resultats impensables i sorprenents per a tots el que hi han pogut donar un tomb els diversos dies que s’han organitzat de portes obertes. Avui inaugurem les obres de restauració del meandre, una obra molt més gran, amb 10 ó 12 vegades el pressupost del castell i un termini d’execució d’uns 3 anys, però amb un parell de característiques comunes. D’una banda l’espectacular resultat final, de l’altra el fet que ambdues han servit per transformar Flix d’una manera molt significativa, i a més ho han fet recuperant allò que ja era nostre, recuperant dos trets identitaris bàsics en el nostre ser com a poble: el castell i el riu. Hem recuperat part del nostre patrimoni, hem recuperat una nova relació amb el riu, espero que haguem recuperat també una bona part de l’autoestima que ens hauria de fer veure el nostre poble “com el més bonic del món”... perquè és el nostre és clar, però també per tenir motius visibles per sentirnos-en orgullosos. De ben segur que per Setmana Santa, amb els amics i parents que ens visitaran, hi haurà una mica de feina per veure-ho tot.
Ha esta una legislatura agraïda, com a mínim en la part que correspon a la inversió pública, ens ha permès un alt volum d’inversió que contribueix al canvi, a la transformació a la que feia esment. En el passat més recent recordem fa dos ó tres anys la posada en funcionament del Centre d’Interpretació del Camí de Sirga a Sebes, en el futur més immediat els canvis que l’execució de la Llei de Barris amb 3’7 milions d’euros ha d’aportar a la Colònia i a les Casetes i Comellarets, canvis que esperem que es comencin a notar a finals d’aquest any amb els primers programes en marxa d’ajuts als ascensors a Comellarets i les bases per a rehabilitacions d’habitatges. Canvis que també esperem es puguin anar veient al polígon, al Centre d’Empreses, on entre inversió pública i privada s’acumularà més d’un milió d’euros entre aquest any i els propers mesos.
Tot plegat dóna un context a l’obra que inaugurem avui, li dóna encara més força i significat en el procés de transformació al que estem irremeiablement abocats i que en part ha estat possible perquè aquests darrers anys l’Ajuntament ha apostat per un equip compacte (fent valer el símil que Pere acunyà a l’inici de legislatura) que crec que ha donat resultats que se’ns dubte ha de dur com a mínim a la reflexió.
Saludava a l’inici a les personalitats que ens acompanyen i crec que és just de dir que han fet quelcom més que venir a tallar la cinta, de fet han estat presents en tot el procés de decisions des de l’inici que han derivat avui en aquesta obra acabada o, al riu de dalt, en les obres de descontaminació de l’embassament o la també imminent captació nova d’aigua amb prop de 2’5 milions d’euros que han de ser obres emblemàtiques durant la propera legislatura. Els vull agrair personalment la implicació i la sensibilitat mostrada cap al nostre poble. També vull fer-ho amb aquelles persones que han dut a terme la direcció i l’execució material de l’obra des de la CHE i el Parque de Maquinària del Ministerio han sabut fer-se seva l’obra, hi han patit i s’han preocupat en el detalls més petits i han demostrat una professionalitat exemplar. Deixen un gran record a Flix i esperem que durant aquests anys que hem conviscut haguem sabut acollir-los com es mereixen. També m’agradaria fer esment especial a la tasca de la regidoria de patrimoni que en la persona de Jaume Masip ha estat probablement qui més d’a prop ha viscut l’obra.
Enhorabona doncs a tots flixancos i flixanques per aquestes noves façanes al riu i per la possibilitat de sentir-lo més nostre. Com em va dir un veí fa uns dies: “ara podrem treure pit quan enseyem el poble a algú”, doncs això, fem-ho!!!
A l’assemblea de l’Agrupació local del PSC d’ahir dijous dia 2 de febrer vaig anunciar la meva intenció de no tornar-me a presentar com a candidat a l’alcaldia. Una decisió que feia ja mesos que havia plantejat i que respon a la convicció que amb 16 anys dedicat a la política local era moment de plantejar-se un relleu, més quan aquest es fa amb les garanties de preparació i experiència que necessita l’alcaldia de Flix i que aporta sens dubte qui va ser proclamat candidat, Marc Mur Bagès.
Encara no és moment de fer balanç perquè queden mesos de feina amb alguns temes importants pels propers anys, però sí puc avançar que considero haver tingut el privilegi de viure i participar junt amb molts companys, amics, professionals i treballadors, en una important època de transformació del municipi, amb moments també molt difícils a nivell econòmic i social, però amb la il·lusió, la imaginació i les ganes de treballar pel poble des d’un front comú en què ha primat sempre l’interès de Flix.
Recordo haver estat sempre en alguna activitat social, participativa, teatre, ràdio, col·lectiu “Lo canyís”, escola, Ajuntament... espero poder seguir fent coses des de qualsevol àmbit que pugui dur alguna cosa de profit al meu poble i pugui alhora satisfer el meu compromís personal amb ell i la meva gent.
Els directors de serveis del PSC a les Terres de l'Ebre expliquen les actuacions més importants fetes els darrers anys al territori en un vídeo de 4 minuts.
L’arribada de qualsevol període electoral comporta inevitablement l’obligació de fer balanços d’obra feta durant la legislatura per part del govern i balanç de mancances i desgavells per part de l’oposició. Sens dubte ha estat una legislatura marcada pel pas d’una economia eufòrica a una crisi galopant; en aquest context amerat de pessimisme i percepcions negatives de la realitat del nostre entorn immediat resulta doblement difícil de poder presentar en positiu un balanç d’objectius aconseguits. És per això que cal fer un doble esforç per bandejar amb realitats la sempre socorreguda afirmació que “aquí no s’ha fet res.. i estem al cul del sac ...”. Avui dijous a les 19’30h a Ca Don Ventura tindrà lloc un acte públic amb aquest objectiu. Núria Ventura, diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa d’Ulldecona farà una xerrada amb el títol “Terres de l’Ebre, el canvi real”
“... perd sentit la idea d’una única força que pretengui ser-ho tot, representar-ho tot. I, en canvi, davant la pluralitat, la idea de la concertació i el diàleg es revelen com el mètode idoni per reflectir la sensibilitat complexa en els acords i les decisions.
Aquests anys han estat anys de diàleg i a vegades controvèrsia, però s’ha treballat com mai i s’ha dut a terme una obra que no només resisteix sinó que supera la comparació amb el balanç de qualsevol de les set legislatures precedents. I és una obra que deixa pòsit, que marca camins de futur, que en molts sentits és irreversible.”
Discurs President José Montilla a la convocatòria d'eleccions
L'orgue de Flix. (1994)
Fa uns dies que es va presentar el llibre de l'orgue escrit per mossèn Josep Alanyà. M'ha semblat que les imatges podien ser un record i homenatge a la gent que li va donar la idea i el contingut per escriure'l.
Salutació del programa de festes 2010. BONES FESTES!!!
La festa major és sens dubte un referent temporal dins l’any, m’atreviria a dir que fins i tot més que cap d’any. -Ja som a festes... , ja tornem a ser a festes..! Tal i com anem afegint anys, afegim també el “ja” que dóna idea de la velocitat creixent amb què percebem el nostre nou pas per meta. “-Atención corredores! La próxima vuelta prima!”. De prima tothom acaba emportant-se la seva, afaiçonada pels fets, les vivències, els sentiments, les il•lusions, ... de tot un any de cursa. La cursa d’equip, com a poble, que encaràvem l’any passat no era fàcil, la pèrdua de llocs de treball era un llast determinant i les expectatives de generar ocupació amb l’obertura de la residència i els treballs a l’embassament no s’acabaven mai de concretar.
Un any després, vivim en un context general difícil encara des d’un punt de vista laboral i econòmic i politicament enrarit per una sentència injustificable contra Catalunya amanida per un ambient preelectoral cada cop més mogut. Tot plegat no sembla que ajudi a aixecar l’ànim, però m’agrada veure sempre les coses des d’una òptica positiva, massa optimista em diuen sovint.
Crec que des d’un punt de vista local tanquem un any sense precedents amb el volum d’inversió més gran fet mai al nostre municipi en obra pública; tenim mig poble i part del terme potes enlaire i això és bo, malgrat els inconvenients i molèsties que s’ha provocat al veïnat, ho lamento. S’han fet realitat els dos grans projectes, quan llegiu aquest programa de festes la residència de la gent gran estarà oberta i la descontaminació de l’embassament ja no genera escepticismes, ha d’augmentar per anar bé, això sí, el volum de contractació. Se’ns obren altres recorreguts a fer amb ajuts i propostes importants al voltant del Centre d’Empreses que de ben segur s’aniran concretant els propers mesos. Tenim un nou projecte estrella per anar bastint com la llei de barris a la Colònia, Casetes i Comellarets. Seguim tenint en la creació d’ocupació i el futur d’Ercros el repte principal i moltes coses per fer o arreglar, però passem per meta amb una prima gens despreciable que ens empeny a ser ambiciosos per la propera volta.
Aixequem els ànims!, sortim a córrer, a ballar, a aplaudir, a passar una bona festa major amb la família, els amics, la gent. Passeu-vos-ho bé, aquest és un dels moments en què toca.
BONA FESTA MAJOR 2010.
Enhorabona i gràcies a tots i totes els que amb el vostre treball, il•lusió i esforç la féu possible.
Article publicat al Diari de Tarragona el 10 de juliol del 2010 i també a la Veu de Flix del mateix mes.
A finals d’estiu del 2004 surt a la llum l’estudi del CSIC sobre la contaminació a l’embassament de l’Ebre al pas per Flix, no era nou ni recent, però els plans sobre l’Ebre fins aquell moment passaven més aviat per treure’n l’aigua i no pas els residus. S’inicia aleshores l’estudi de propostes de solució i la investigació de les afectacions a l’entorn per part del món científic fins a la fase actual, en què FCC executa l’obra. Ha estat un procés llarg i complexe que en alguns moments ha generat seriosos dubtes sobre la voluntat o no de tirar endavant l’extracció. S’han plantejat teories i hipòtesis diverses més o menys versemblants i s’ha obtingut un protagonisme mediàtic que ha evolucionat de la urgència de l’obra a l’escepticisme sobre la seva execució. El cert és que Flix és avui paradigma de la contaminació industrial, i això ens obliga a encarar el repte de recuperar bona part de l’autoestima perduda pels veïns i veïnes. D’una banda capgirant la imatge i les oportunitats de futur del municipi amb projectes com el centre i viver d’empreses “La Ribera”, restauració del meandre i façanes fluvials, el CTM-Flix Tecnologia Ambiental, l’Entorn d’Aprenentatge a Sebes o la recent adjudicació de la llei de barris per actuar precisament en els barris industrials. D’altra banda cal que l’execució del projecte vagi acompanyada de la informació i comunicació necessària per generar seguretat i confiança, i també de les mesures de seguretat màximes a l’aigua, a l’abocador i al trajecte dels centenars de camions que han de fer-ne el trasllat. Tot plegat per poder acabar sent exemple de recuperació ambiental i responsabilitat social en la gestió dels recursos.
Un col·lectiu d'intel·lectuals ha signat un manifest fent una crida a la unitat de resposta davant la sentència del TC i donant suport a la manifestació del dissabte dia 10. Coincideix plenament amb el que penso, en reprodueixo un fragment.
Unitat per Catalunya
"Volem fer públic el nostre refús a la sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, perquè es tracta d’un tribunal contaminat i deslegitimat, que ha revelat mòbils no pas tècnics sinó polítics, i perquè ha gosat qüestionar el pacte polític assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, promulgat com a llei orgànica de l’Estat i referendat pel poble de Catalunya.
Davant de la situació originada per aquesta sentència i de l’intent reiterat de dividir-nos com a poble, creiem que és vital que Catalunya sàpiga respondre de manera unitària, perquè només la unitat li dóna prou força i l’aferma com a nació......."
Quin munt de dies sense posar-hi res. Avui s'ho val! i lliga amb l'anterior entrada de fa ja algunes setmanes. El projecte de la llei de barris que vam presentar ha estat aprovat per un import de 3'7 milions d'euros. En un període de temps curt vam fer una bona feina, amb un projecte sòlid que aportava un punt de singularitat, com era la participació d'Ercros en el cofinançament. Ara tocarà concretar-ho i fer-ho realitat els propers anys, tenim temps i el finançament per actuar al barri, a les casetes i Comellarets. Ens hi vam referir el seu dia com un concurs que calia sortir a guanyar, doncs bé, sembla que l'hem guanyat .... de tant en tant en cau alguna dins també!
Darrers dies per poder omplir l'enquesta sobre situació i propostes a incloure dins el projecte de llei de barris que s'esta promovent des de l'Ajuntament. És una enquesta que us demana uns minuts del vostre temps, però crec que val la pena de recollir les màximes opinions. Es refereix a colònia fàbrica i casetes, però és oberta a tothom. El termini de presentació del projecte és el 15 d'abril, les enquestes preveiem tancar-les dimarts dia 30. Es pot omplir on-line o descarregar en pdf i fer-la arribar a l'Ajuntament per correu electrònic o en paper a la bústia instal·lada als baixos. Teniu uns minuts?ENQUESTA LLEI DE BARRIS
L'anterior legislatura la Ribera d'Ebre va ser inclosa en un programa PRODER d'ajuts a la inversió en el món rural. En aquella ocasió no es van exhaurir els diners destinats als ajuts, que van retornar a Europa. És per això que ara ens cal fer un esforç de difusió i promoció del vigent Leader, que en el context actual pot ajudar de forma important petites iniciatives que han d'acabar confegint un escenari productiu diversificat com sovint es reclama des de tots els àmbits.
El programa Leader té com a objectiu l’ajut al desenvolupament d’iniciatives locals per afavorir la diversificació econòmica a les zones rurals. L’actual programa 2007-2013 preveu la inclusió de les comarques de la Ribera d’Ebre i Terra Alta de forma conjunta.El CIS, Consorci d’Iniciatives Socioeconòmiques, format per representants del món públic i empresarial al 50%, gestiona les sol·licituds a les dos comarques. La resolució de l’atorgament final correspon al Departament d’Agricultura. Els ajuts estan destinats a persones físiques i jurídiques, a microempreses (menys de 10 treballadors) i pime.
Els àmbits en què es pot demanar ajut són:
Mesura 12301. Inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris i agrobotigues:
Mesura 312. Creació i desenvolupament de microempreses:
Mesura 313. Foment d'activitats turístiques:
Mesura 323. Conservació i millora del patrimoni rural:
En aquests moments s’ha tancat la segona convocatoria d’ajuts i s'ha passat de 18 a 31 sol·licituds. En aquesta segona convocatòria i també en les dels propers anys la quantitat destinada als ajuts és més elevada, ja que arriba a 1.356.400€. El topatge màxim de la subvenció és del 35% i 200.000€. Això fa que en els anys d'aplicació del programa es pugui arribar a generar una inversió d'uns 21 milions d'euros. Aquest any 2010 el total de projectes presentats suposen una inversió de 6'2 milions. La Resolució atorgant els ajuts es preveu sigui publicada entre juny i juliol, i fins al juny de 2011 es podran certificar les actuacions. Si es segueix el calendari d'aquesta darrerra convocatòria, la propera hauria d'arribar al desembre amb un termini de 45 dies per presentar papers, que no són fàcils, per això es disposa de l'ajut del Consell Comarcal, del Centre d'Empreses i del CIS, que porta tota la gestió.
Recentment l’Ajuntament ha aprovat dos convenis interessants perquè poden ser punt de sortida d’actuacions importants en un futur no gaire llunyà.
Conveni amb Ercros:
Ercros Flix es fa càrrec del finançament del projecte (30.000€ + iva) que pretenem presentar a la convocatòria d’enguany de la llei de barris. La llei de barris ha obert, des de la seva entrada en vigor el 2004, sis convocatòries en les que s’han concedit subvencions a 94 municipis per impulsar projectes de rehabilitació integral a 117 barris, escollits entre més de 400 sol·licituds. El 16 de febrer de 2010 el govern ha aprovat una partida de 99 milions d’euros dividida en tres línies d’ajuts:
·60 milions per donar entrada a nous municipis al programa ordinari de barris.
·30 milions per al programa "Viles amb projectes".
·9 milions a contractes de barri, pels ajuntaments que hagin completat projectes.
Tot plegat farà que entre les set convocatòries s’arribi a 1350 milions d’inversió en la millora i rehabilitació de barris. Inicialment les convocatòries eren restringides a poblacions grans i capçaleres de comarca i el finançament dels projectes era subvencionat al 50%. Des del darrer any es va incorporar el programa “Viles amb projectes” que permet la incorporació de municipis petits i el finançament arriba a un 75%, amb la qual cosa, aportar un 25% de fons municipals és més factible, si bé continua essent difícil. És en aquest programa on esperem poder entrar i ser seleccionats si el projecte obté la puntuació necessària.
La redacció del projecte està tot just començada i les actuacions que se’n derivin han de concretar-se amb diferents trobades participatives durant les properes setmanes, l’àmbit escollit és la colònia fàbrica i les casetes.
Per què a la colònia?
Perquè la situació actual és de degradació accelerada malgrat viure-hi encara un important nombre de veins. Lo barri forma part indiscutiblement del patrimoni històric, arquitectònic i emocional de Flix i com a colònia industrial, de Catalunya. L’Ajuntament ha demanat a Ercros que faci cessió de la urbanització on s’hagi d’actuar (ha de ser necessàriament terreny públic) i que es faci càrrec també de l’aportació del 25% complementari a la subvenció, a la qual cosa ha accedit. Prèviament a cap actuació caldrà signar un altre conveni de cessió.
Per què inclou les casetes?
Perquè la delimitació dels barris ve donada per les seccions electorals, i barri i casetes són a la mateixa, per tant és possible incloure actuacions als dos espais. Una valoració prèvia de remodelació només de les voreres feta per veure si era possible la inclusió als Fons d’Inversió Local (Fons Zapatero) ja se n’anava als 600.000 euros i ho va fer inviable malgrat ser necessari; ara cal provar-ho per aquesta via. A més les inversions dels darrers anys s’han centrat al nucli antic, al poble: perllongació avinguda de la Llum, St. Roc, La Barca, Major i Avgda Catalunya. El darrer any a la Bassa de les Clotxes, Pere Quart i Passeig de l’Ebre. Enguany, en projecte a punt d’executar la Costa del Graner i el carrer d’entrada a la Ventonella, una mica més llunyà en el temps, el carrer Illes, també previst i la primera part de Dr Müller. La millora de l’enllumenat que s’inicia ara en una primera fase (la segona en breu) també es centra en aquesta zona amb millores que passaran del mig milió d’euros. Per tant, semblava raonable programar una inversió potent a les casetes.
Quins beneficis en treiem?
D’entrada que podem estar parlant d’una inversió entre 5 i 6 milions d’euros en obra pública i programes socials com ajudes a rehabilitació d’edificis, a executar en un període de 4 anys i sense haver d’aportar ni cinc per part de l’Ajuntament, que pot reservar recursos per a complementar algunes de les actuacions que quedin coixes i incompletes.
La recuperació d’un patrimoni, d’un entorn, d’una icona representativa del municipi difícilment abordable, econòmicament parlant, en circumstàncies ordinàries.
És un projecte que ha de participar en un concurs i de la puntuació que n’obtingui en depèn que es pugui anar convertint en realitat o només en això, un projecte més. A principis d’estiu hauríem de conèixer els projectes escollits.
Conveni amb l’IREC
L’IREC és l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya, depén de la Conselleria d’Economia i finances, del Conseller Castells. El seu objectiu és la investigació en temes de producció d’energia, té una seu a Tarragona, al campus Sescelades. El conveni signat amb ells ens permet rebre el seu suport i assessorament a l’hora d’avaluar diferents propostes que han arribat i arriben a l’Ajuntament referides a la producció d’energia a partir de la biomassa. La biomassa la componen restes de poda, clafolls, restes vegetals provinents de neteges de boscos,.. Les quantitats, l’accessibilitat, la constància en l’aportació, el rendiment calòric, la composició de les cendres i possibles emissions, l’aprofitament alternatiu de l’energia tèrmica generada per altres usos com la distribució d’aigua calenta,.... són qüestions que cal conéixer i tenir resoltes per saber si realment pot ser una activitat de futur al municipi o es tracta d’un sistema més, dels múltiples existents, a l’hora de fer volar coloms. Esperem amb el seu ajut poder anar una passa per davant de les propostes i poder ser nosaltres mateixos qui proposem allò que realment es pot fer aquí amb una argumentació tècnica sòlida que a la vegada facilitaria passos a les iniciatives interessades.
