Les actuals directives europees i estatals sobre les energies renovables atorguen a la biomassa un valor important dins la producció energètica, la realitat és que no s’ha desenvolupat al ritme de l’eòlica o la fotovoltaica. Les dificultats d’aportació continua de matèria prima, amb recollida i transport, són un fre. La particularitat a Flix, d’incorporar el tren al projecte millora molt les expectatives de negoci al voltant de la proposta. El preu del transport és fins a 5 cops menor i l’abast de la zona de recollida de biomassa és molt més gran (la conca de l’Ebre), això fa que parlem d’un projecte viable.
El projecte que s’ha presentat avui és importantíssim per al futur del polígon industrial d’Ercros i òbviament per a Flix. No estem parlant només d’una planta de generació d’electricitat a partir de la biomassa, si no que cal afegir-hi el que serà la planta més gran de producció de pèl·lets de l’estat espanyol, tant és així que les 100.000 Tm que es preveu produir a Flix doblen la producció a Espanya, que en paraules del Director General de Política Energética y Minería, es troba a un 40% dels objectius en aprofitament de la biomassa, un camp que en països de centre i nord d’Europa s’està convertint en un sector estratègic pel que suposa d’estalvi en la factura energètica i en la independència que dóna d’altres subministraments més inestables. Parlem per tant d’una inversió important en un camp amb futur obert, ja que s’entra a aprofitar un recurs infrautilitzat avui per avui i amb un mercat a la península amb perspectives de crescuda importantíssima. El producte final, el pèl·let en sacs de 15 kgs, ens resitua en una economia productiva que no genera exclusivament quilovats i sí un producte tangible al que la nostra realitat industrial ens té força més acostumats.
L’aposta d’Ercros per un nou sector de negoci genera esperances de futur, ens fa pensar que la renovació que veiem necessària i prioritària és possible, i ho és amb uns actors prou coneguts, la mateixa “fàbrica”, la tecnologia alemanya de Seeger, el riu i la línia de tren, gairebé com fa cent anys. És possible també que això ens faci veure amb uns altres ulls, en algun cas descobrir, diferents iniciatives que s’estan desenvolupant al nostre entorn lluitant per una diversificació econòmica imprescindible que poc a poc es va fent un espai en el sector del turisme i l’agroalimentari amb la indústria de l’oli. A més parlem d’una activitat econòmica que es basa en els recursos del territori, de l’entorn, són per tant difícilment deslocalitzables. És una bona notícia! És una gran notícia!!
