Ensenyant "catañol"

Gairebé coincidint amb els anuncis dels resultats dels estudis de la Fundació Bofill primer i el PISA poc després, arribava als centres el document de “Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país”. El seu contingut ha generat expectatives, reticències i el rebuig dels sindicats, que fins i tot han convocat una vaga pel dia 14 de febrer. El document parla d’una Llei que no vol canviar altre cop l’ordenació educativa ni el currículum adduint que cal començar a donar estabilitat al sistema, sí que pretén afavorir un nou marc que possibiliti una acció educativa basada en la innovació i en l’autonomia de gestió dels centres. El debat sobre el document i posteriorment sobre l’articulat és el semblava que havia d’ocupar el protagonisme “educatiu” aquests propers mesos, el cert és però que aquest protagonisme l’ha perdut gairebé d’immediat a mans de la pre-campanya electoral del proper 9 de març. Lamentablement el PP ha decidit convertir l’escola catalana i el tractament de la llengua en argument de pes per aconseguir els seus vots a la mitja Espanya que encara creu en l’enfrontament amb Catalunya com a necessari per a la defensa dels seus valors nacionals. Lluny de sentir opinions assenyades, propostes serioses per reconduir i aportar les solucions polítiques que l’educació necessita hem hagut de començar escoltant en boca de la cap de llista del PP per Barcelona que de les escoles catalanes els i les alumnes no surten dominant les dues llengües, català i castellà, si no que aprenen un “lamentable catañol”. Hi podem afegir els centenars de contertulians que opinen amb total convicció i vehemència a qualsevol mitjà de comunicació sobre els mals i solucions de l’educació i ja tornem a tenir la recepta ideal per a acabar de perdre la mica de dignitat professional que anem salvant malgrat tot; perquè, com a mínim a mi em passa, quan parlen d’educació sento que parlen dels mestres, sento que parlen de mi, i no m’agrada gens el que normalment diuen. De les Bases de la Llei en parlem un altre dia, ara ja no són tanta notícia, ves per on.

L'embassament a estudi

El Ministeri de Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat de Catalunya encarregaren a diversos organismes de recerca un estudi sobre l'impacte dels residus abocats a l'embassament de Flix en les aigües dels últims 95 km del riu Ebre (Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Rovira i Virgili, Politècnica de Catalunya i Grup de Natura Freixe). Els treballs també inclogueren els efectes sobre els organismes i ecosistemes presents en aquest tram, les activitats agrícoles que s'hi desenvolupen i la salut humana. Després de dos anys d'estudis s’han organitzat unes jornades a Tarragona per fer-ne presentació dels resultats a la comunitat científica i al públic en general. Independentment que es generin altre cop titulars de diaris i aquesta notorietat pugui ferir alguna susceptibilitat, penso que és bàsica una política d’informació i transparència en aquest tema i en molts d’altres que no gaudeixen d’aquest tractament. Els equívocs, els rumors, les informacions descontextualitzades en un tema com la contaminació de l’embassament no contribuyesen gaire a avançar en el camí de la normalització en què estem ara. Aquesta informació posada a l’abast de tothom és una de les primeres peticions que es van fer des de Flix a l’inici de les reunions de les comissions i que ara haurem de recuperar demanant ser la seu d’aquesta informació. No se’ns ha pogut considerar com a seu d’aquesta jornada, que probablement necesita un entorn que difícilment podríem oferir a Flix, és cert, tot i que no deixa de saber una mica de greu. Sí que se’ns pot considerar però com a seu d’aquest centre de documentació sobre la contaminació de l’embassament que reculli tots els estudis, analítiques i documentació generada, que ens deixi ser protagonistes en positiu d’un fet en el que el protagonisme l’hem tingut en els moments negatius i de passada contribueixi a generar una activitat més al municipi.

Vallombrosa

Fa pocs dies la premsa publicava l'entrevista del grup Vallombrosa amb el conseller Huguet per presentar-li el projecte de la instal·lació de la fàbrica de plaques solars. Ara per ara el procés que hauria d'acabar amb la seva instal·lació està encara pendent que l'Incasol publiqui el concurs per adjudicar els terrenys (la qual cosa és imminent si no s'ha fet ja hores d'ara, és cert que gairebé un mes més tard del que varen anunciar el seu dia). Un cop resolt el concurs i adjudicat a l'empresa es podrà parlar de terminis d'inici d'obres. Mentrestant el que hi ha fet és el projecte d'urbanització de la zona fet per l'Incasol necessari per a qualsevol pas previ.

Ara mateix és el que hi ha, toca esperar una mica més per que es concretin les expectatives generades, però no és cert com em deien fa uns dies que s'hagi desestimat ni que ja no es faci res pel projecte, simplement fa el seu curs més ràpid de l'habitual però més lent del que voldríem.

192 milions per a l'embassament

Amb data d’avui, 28 de desembre, el Boletín Oficial del Estado publica l’anunci de la sociedad estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas S.A., ACUAMED que treu a licitació les obres d’eliminació de la contaminació de l’embassament, l’assistència tècnica a la direcció ambiental i la consultoria per a la coordinació de seguretat i salud. Són tres contractes diferents amb els següents preus de licitació: -Asistencia tècnica a la direcció ambiental: 1.037.040,00 euros (IVA inclòs). Termini d’execució: 48 mesos. -Coordinació de seguretat i salut: 1.318.282,00 euros (IVA inclòs). Termini 42 meses. -Eliminació de la contaminació de l’embassament: 192.031.252,54 euros (IVA inclòs). Termini 42 meses. El termini de presentació de les ofertes és fins el 22 de febrer de 2008. El dia 3 de març s’obriran les propostes tècniques i el 24 de març les ofertes econòmiques. A partir d’aquí només caldrà saber el nom de l’empresa que finalment es quedi el concurs, serà a partir d’aleshores que vindran quatre anys d’obres d’una magnitud difícil d’imaginar comparant amb els referents que podem tenir en un municipi com el nostre. Es posa punt final a un procés d’estudis i elaboració de projectes que ha estat llarg i que ha provocat alguns dubtes entre els veïns i veïnes de Flix sobre si s’arribaria a fer o no una obra com aquesta; s’obre un altre procés molt complexe també, perquè la magnitud de les obres de què parlem pot generar imprevistos i actuacions que s’hauran de resoldre d’acord evidentment a les consideracions tècniques, però també amb els interessos del poble i el territori. Ha estat una notícia molt esperada i acabar l’any amb la seva publicació al BOE suposa una satisfacció i la tranquilitat de veure que s’ha iniciat l’etapa final d’una obra històrica a Flix.

Records de ràdio

Dissabte 22 es van inaugurar oficialment els nous estudis de Ràdio Flix dins dels actes del 25è aniversari. Va ser un acte senzill amb uns parlaments que van convidar a rebuscar entre els records i de passada posar-te una mica nostàlgic, que ja sembla que és el que toca aquestes dates. No es fan 25 anys sense la participació d’un munt d’Amics de la Ràdio que han anat desfilant i desfilen, potser ara menys o en menor quantitat, pels micròfons contribuint a omplir la graella de la programació,… de vegades fent uns horaris que devíem ser més amics al micro que no pas oients pendents del que hi deiem. Són records d’uns inicis que personalment em produeixen la satisfacció d’haver-hi format part en diferents programes. Un de molt especial el que vam fer amb Joan Enric Castellví Santamaria, Kiko, i el seu germà Fabio, amb cullerades de German, Sisco o Josep Mª el de “Dijous Mercat”, va ser el “Fandango Chou”, un programa d’humor a Ràdio Flix i durant bastant de temps en horari nocturn. Suposo que alguna gravació deu quedar als arxius de la ràdio, personalment no tinc més que alguns guions en fulls esgrogueïts i els originals d’un persontage que s’ha aguantat prou bé, de fet ha millorat amb els anys perquè ha guanyat imatge, és Simón Palmorano, detectiu samorano, que va néixer al Fandago i anys més tard el mateix Kiko el va passar a còmic per a l’agenda escolar de la Ribera d’Ebre a primària donant consells sobre tècniques d’estudi, no hi va durar gaire.. però qui sap, ara que sol ser moda el que és antic, igual encara li’n queda alguna per fer.

Canvi de presidència al Consell Esportiu

Dijous dia 13 de desembre es va celebrar l’assemblea extraordinària del Consell Esportiu de la Ribera d’Ebre convocada per canviar la comissió executiva i en conseqüència el càrrec de president que durant els darrers quatre anys havia exercit. El Consell Esportiu té ara nou president, és Jesús Àlvarez, regidor de Móra la Nova i actual conseller d’esports al Consell Comarcal. Els darrers quatre anys han suposat un gran canvi al Consell Esportiu, tant pel que fa a l’augment de la complexitat en la gestió administrativa com l’esportiva. Queden lluny els temps dels inicis (enguany es celebraran els XXXII Jocs Esportius) voluntaristes i de pocs recursos; poc a poc cal anar donant resposta a noves necessitats que apareixen,... de titulacions, de regularització administrativa o laboral, de nous serveis. Probablement els propers quatre anys suposaran encara més canvis perquè la generalització de l’aplicació del Pla Català de l’Esport a l’Escola d’una banda i la necessitat d’oferir serveis esportius i de monitoratge d’una altra poden, amb la col·laboració i complicitat d’ajuntaments, clubs i centres, contribuir a professionalitzar el Consell, que podria d’aquesta manera deixar de subsistir exclusivament de línies de subvencions cada cop més restrictives i incorporar la prestació de serveis a municipis, ampes, clubs i centres, uns serveis sovint difícils de trobar o com a mínim de regularitzar contractualment i per tant amb una responsabilitat coberta. De retruc contribuiríem a generar llocs de treball especialitzats a la comarca d’una titulació escollida cada cop per més jovent. A l’hora de fer balanç, les principals línies de treball d’aquests darrers quatre anys han estat: La contractació a temps parcial del secretari tècnic i d’una auxiliar administrativa s’ha fet necessari per un augment de les tasques administratives i de justificació d’activitat davant del Consell Català de l’Esport. El pressupost del Consell Esportiu ha augmentat un 80% els darrers 5 anys, passant dels 28.800€ del 2002 als 51.000€ del 2007. La creació d’una escola d’àrbitres i jutges que ens ha permès disposar d’una plantilla al voltant de 35 ó 40 joves que permeten dur a terme les nostres competicions i col·laborar amb alguna comarca veïna. Hem aconseguit que tots i totes tinguin el seu carnet i vestuari identificatiu. La formació ha estat una prioritat. S’han organitzat dos cicles de xerrades sobre medicina esportiva reconeguts per l’Escola Catalana de l’Esport, diverses jornades sobre normativa a nivell intern i un curs per a tècnics d’esport base (CIATE), que enguany es torna a organitzar. Ha estat molt important la inclusió dels dos IES de Flix i Móra d’Ebre al Pla Català de l’Esport a l’Escola, ja que els ha permès incloure la formació dels CIATE com a crèdits optatius i aquest curs pot acabar amb més de 100 alumnes amb el curs fet, la qual cosa els possibilita de col·laborar als seus municipis com a preparadors o monitors de l’esport d’edat escolar en cursos més baixos. Augmentar i millorar la participació en l’esport escolar ha estat i ha de continuar sent l’objectiu primordial. Aquest curs 2007-08 serà el primer en què participen tots els 16 centres de la comarca. El curs 05-06 vam tenir un total de 801 participacions d’atletes que el 06-06 s’han convertit en 946 segons el còmput reconegut pel Consell Català de l’Esport. Una dada molt peculiar dels nostres Jocs és que per motius de calendari no podem incloure dins la programació reconeguda pel Consell Català els tradicionals Jocs Escolars que es celebren a Ascó, ja que de ser així la participació augmentaria fins a 1.235 atletes. Una regularització que caldrà afrontar en un futur doncs per un doble motiu, poder validar oficialment les proves i les marques que els atletes realitzen de cara als campionats nacionals i reconèixer els números reals de participació a la comarca. Ampliar l’oferta d’activitat esportiva encarant cap a una vessant més lúdica i no estrictament competitiva que permet l’accés a l’activitat d’un major nombre d’alumnes. Aquest curs es celebrarà la IV edició del TRADIJOC, trobada entre alumnes de 1r d’ESO dels 3 centres que l’imparteixen a la comarca i dedicada al joc tradicional. Probablement es celebrarà el primer PATIJOC dirigida a primària i en la mateixa línia d’aprofitar un altre tipus de joc o activitat no específicament esportiva. Aquest curs 2007-08 són 6 centres a la comarca els que han estat inclosos al Pla Català de l’Esport a l’Escola destinat a promocionar l’esport en horari extraescolar, són els IES de Flix i Móra d’Ebre i els CEIP de Móra d’Ebre, Móra la Nova, Benissanet i Flix que enguany rebran al voltant dels 20.000€ dels fons assignats al Pla. Consolidar el servei de revisions mèdiques ha estat i haurà de seguir sent un objectiu també prioritari. Pocs Consells Esportius poden oferir un servei de revisions mèdiques a càrrec de la Unitat de Medicina de l’Esport de l’Hospital de móra d’Ebre, un conveni amb el Consell Comarcal permet subvencionar amb un 33% el cost de la revisió als nostres atletes, tot i això el servei no està sent utilitzat de forma òptima pels clubs i centres malgrat el gran avantatge que suposa disposar d’un servei obligat per a qualsevol esportista a la nostra mateixa comarca. Al servei hi tenen accés tant esportistes en edat escolar com de qualsevol esport federat o amateur. L'any 2005 s'ha aprofitat el 80% de les visites, el 2006 el 59% i enguany anem camí de no arribar al 50%. L’accessibilitat a la informació, a les programacions de proves, normatives i resultats de les competicions s’ha vist molt potenciat amb la posada en marxa del web del Consell, probablement millorable en el futur, però una millora que ha fet molt servei. http://www.riberaebre.org/cesportiu/ En definitiva crec que aquests quatre anys que he tingut la sort de viure com a president del Consell Esportiu han deixat un balanç prou satisfactori que ha estat possible gràcies a l’esforç i el treball de totes aquelles persones en general que com a mestres, pares o mares, com a entrenadors, regidors, voluntaris, àrbitres o acompanyants, posen el seu temps i la seva dedicació per a que els infants de la comarca tinguin accés al món de l’esport. Molt particularment també crec que cal agrair la dedicació i minuciositat del secretari tècnic Toni Garcia qui acompanyat primer per Anna i ara per Carme, ha estat responsable en gran mesura de tirar-ho endavant.

Catosfera

El fenòmen dels blocs ha suposat una revolució de l'ús i la utilitat d'internet. S'ha generalitzat amb una gran rapidesa i ha generat vincles entre grups de blocaires que entenc enriqueixen les relacions socials que podríem considerar com a estàndars. Cada grup sol marcar un espai propi de relació des d'on obrir-se a un món que si alguna cosa no té és límits. La blocosfera catalana sembla força activa i prepara la CATOSFERA 2008, unes jornades a Granollers durant el mes de gener que prometen tenir força èxit. Per si hi voleu donar un cop d'ull.