dimecres, 23 de gener del 2008
Ensenyant "catañol"
Gairebé coincidint amb els anuncis dels resultats dels estudis de la Fundació Bofill primer i el PISA poc després, arribava als centres el document de “Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país”. El seu contingut ha generat expectatives, reticències i el rebuig dels sindicats, que fins i tot han convocat una vaga pel dia 14 de febrer. El document parla d’una Llei que no vol canviar altre cop l’ordenació educativa ni el currículum adduint que cal començar a donar estabilitat al sistema, sí que pretén afavorir un nou marc que possibiliti una acció educativa basada en la innovació i en l’autonomia de gestió dels centres. El debat sobre el document i posteriorment sobre l’articulat és el semblava que havia d’ocupar el protagonisme “educatiu” aquests propers mesos, el cert és però que aquest protagonisme l’ha perdut gairebé d’immediat a mans de la pre-campanya electoral del proper 9 de març. Lamentablement el PP ha decidit convertir l’escola catalana i el tractament de la llengua en argument de pes per aconseguir els seus vots a la mitja Espanya que encara creu en l’enfrontament amb Catalunya com a necessari per a la defensa dels seus valors nacionals. Lluny de sentir opinions assenyades, propostes serioses per reconduir i aportar les solucions polítiques que l’educació necessita hem hagut de començar escoltant en boca de la cap de llista del PP per Barcelona que de les escoles catalanes els i les alumnes no surten dominant les dues llengües, català i castellà, si no que aprenen un “lamentable catañol”. Hi podem afegir els centenars de contertulians que opinen amb total convicció i vehemència a qualsevol mitjà de comunicació sobre els mals i solucions de l’educació i ja tornem a tenir la recepta ideal per a acabar de perdre la mica de dignitat professional que anem salvant malgrat tot; perquè, com a mínim a mi em passa, quan parlen d’educació sento que parlen dels mestres, sento que parlen de mi, i no m’agrada gens el que normalment diuen.
De les Bases de la Llei en parlem un altre dia, ara ja no són tanta notícia, ves per on.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Bones Oscar,
Potser no s'haurien de presentar lleis dins la campanya electoral, D'aquesta forma no es distorsionarien els continguts.
Però la realitat és que els continguts d'aquesta llei, i de moltes altres més, als governs ja els hi interessa que es distorsioni. S'acaba parlant d'un altra cosa i després corrents a comprar un paquet de vaselina...
A TOTS els governs siguin mono,bi o tripartits.
Ara lo que toca es desprestigiar als sindicats i tumbar la vaga del dia 14 (CCOO i UGT es despenjaran a ultima hora?). I com sempre els professors i mestres una colla de ganduls que cobren molt. Només cal escoltar al pudent del Cuní...no hi ha dret!!
Ah, no només és el PP que entra en el joc de les llengues, el PSOE te un gran historial també...
A veure si m'aclareixo, que els polítics pobrets demagogs del no res facin política de l'ensenyament ho trobo fins i tot lògic, si no s'avorririen pobrets, que diguin catalanoespanyol, espanyocatalà o el que vulguen... uf són tan, no ho sé.
Però que els professors ho fotin al tema polític, doncs que farem, jugar al joc del "panta rei" per culpa dels altres, sempre per culpa dels altres.
"Panta rei"--- significa tot canvia.
No, és més senzill que tot això, i la culpa no és dels peperos ni dels zapateros, és de les incogruències: temaris de secundària versus alumnat, ara parlaré del que m'afecta, Segon de Batxillerat perd una hora de castellà i una hora de català, perquè segons opinió del Maragall endollat per ser nét de poeta i sobretot germà d'excel.lentíssim, han de sortir ja preparats de la ESO, déu meu, però ha entrat dins una aula, aquest senyor, déu meu, però ha llegit redaccions en català o castellà de nois i noies d'aquests cursos, magne error del Maragall enfosquit, perquè l'altre almenys brillava per humor, certa caoticitat genial i una personalitat amb foscors però també amb llums.
Es vol carregar la sintaxis i l'esquelet de les llengües i apostar per la comprenssió lectora a secundària, es vol carregar tot allò que faci veure que es carrega quelcom, sols per fer veure que tot i això es mou, ell, no ensenyament, que viu, parlo de secundària exilat de tota motricitat, amb aspectes bàsics tapats, què fer amb els nouvinguts sense esma per estudiar, com encabir al sistema tota la tropa que voregen els setze anys i van per imperatius burocràtics i vocació alteradora a carregar-se sistemàticament les classes del segon cicle d'ESO, què fer en tot allò que professionalment ens afecta.
Res, canviar hores sense sentit, montar oposicions de qualsevol manera, simplistes, que afavorien l'endollisme i jeràrquiques que no van respectar ni l'anonimat, plenes d'una ferum malsana a fer-ho tot depressa i còmode, còmode per a ells, és clar.
El PP i el PSOE no poden dirigir tot això, perquè no tenen voluntat de lluita, són majories i ho saben i, el seu esperit de canvi és de joguina, fem veure que fem i au, és necessària una esquerra que cregui en els talents reals de les persones, que es carregui la televisió basura, la política basura, que aposti per les necessitats laborals dels aturats capacitats per a moltes coses però sense endolls possibles, que aposti en definitiva per caràcters de veritat, nietzscheans en ànima i empatia, sino m'imagino un país en ressonàncies nacionalistes molt fortes presidit per un andalús, que riu les gràcies dels seus polítics per la televisió i que ho accepta una mica en plan el conte del rei despullat, si tothom se'n riu jo també me'n ric, no potser que allò que celebren els crios de Primer d'ESO ho celebri també gent adulta, per tant falta "canela en rama" i sobra molta demagogia política, a veure si m'aclareixo (deia dalt) no vull política fàcil, ni discurssos sense cos, vull instituts que sapiguen on van, vull igualtat per a tothom i vull que s'enterrin atacs puerils contra els que no pensen com naltres, i també vull que persones aturades del meu poble siguin ajudades pel sistema, tot i que no siguin fills de, no votin a, i pensisn que davant dels catalanismes i d'altres radicalismes globals hi ha la magnànima sort de vestir-se cada dia d'humà solidari amb els altres.
Com a professor ( en més de vint institus analitzats) demano serietat als polítics o que es facin els seus patètics discurssos davant el mirall i sense molestar, com a català demano respecte per la llengua i la seva repercussió com a ànima d'aquest país, com a professor de castellà demano que es miri més què o com escriuen els nens, i no en quina llengua ho fan i com a indígena de Flix demano que es miri quines persones no treballen i ho podrien fer i se'ls ajudi a sortir endavant. A vegades el talent, la força imaginativa i les ganes de fer coses es confonen en excentricitats, perquè els que ho confonen no entenen el fet cultural, t'ho dic jo que mai, mai he treballat a Flix, les raons, són clares, sóc professor i he de voltar, abans? bueno es veu que... bé deixem-ho aquí, però si es vol analitzar, analitzem-ho de veritat.
Salut per tots aquells que creuen que el món es mou amb l'ànima i no amb ideologies polítiques, nacionalistes i partidistes.
Salut Óscar i que puguis ser un batlle que compleixi tots els seus objectius, penso que te'n sortiràs amb escreix, i salut a Quim a qui ja fa un mes que no veig i que tan bé ha definit les relliscades dels peperos i dels zapateros.
Posdata:Tot allò analitzat és una visió personal que sap que en molts aspectes podria ser corregit, espero que ningú es doni per ferit en la seva menera de veure aquest tema.
Jo sols conec secundària i de secundària he parlat.
Altre vegada Salut, força, talent i solidariat amb el proïsme tot.
Albert Guiu.
El PSOE té un gran historial també, la 3ª hora de castellà sense anar més lluny
Agraeixo les vostres intervencions i me n’alegro de compartir la vostra preocupació pel nostre sistema educatiu. Un sistema, al meu entendre, reformat en excès i per a pitjor quan es va inventar l’ESO (independenment que fos un invent del PSOE), i que presenta greus dèficits d’aprenentatge en expressió oral i escrita i també en comprensió d’enunciats, la qual cosa òbviament afecta la resolució de problemes i tot plegat unes habilitats bàsiques per a la vida quotidiana. Si això succeix a Primària, augmenta encara més a l’ESO i s’hi afegeix l’abandonament dels estudis en un percentatge massa elevat un cop acabada l’escolarització obligatòria. Per tant crec que no estem donant resposta al principi d’igualtat i equidat que palntejava a casa nostra el Pacte per l’Educació. Necessitem un procés de reflexió a nivell professional que generi canvis importants i necessitem també tranquilitat i consens a nivell polític. La primera part penso que és més fàcil, tot que ens costa com a col•lectiu, tenim un tarannà un pèl individualista. La segona part és la que hauria de permetre l’arribada de recursos amb criteri al sistema educatiu públic i fer que complís de debò la seva funció integradora, cosa que sembla difícil com a mínim aquí a Catalunya quan uns plantegen la immersió lingüística amb el català com a llengua vehicular, tal i com es va fer a l’inici dels 80 quan es va introduir oficialment l’aprenentatge en català, i altres plantegen les dues aules en cada llengua materna, per respectar suposo el dret individual de cadascú a no pertànyer a la societat on viu.
Vols parlar d’educació i acabes parlant de política, es barregen soles,.. massa i tot.
La veritat és que el teu aclariment m'ha obert alguna finestra més sobre el tema, tot va molt ràpid i ja més set de poltrona que de perestroika, però tens raó en lo que dius, tot es mescla (política i ensenyament) i la solució té que venir de les dos bandes (ensenyants i polítics).
De tota manera he de dir que en tots els instituts que he estat i que abracen des del d'Alcanar a Vielha, la llengua vehicular ha estat el català.
Excepció feta de Vielha, on algunes assignatures es donen en aranés.
Bé, esperem que tot vagi a millor.
A mi també em va passar volia parlar d'educació quan vaig llegir la teva entrada i vaig acabar fent política, perquè parlar de política és fer política. Una mica caòticament en segons quins punts ho reconec. Quan llegeixo escrits de gent més posada en el tema me n'adono que tot i que recolzat per paràmetres lògics a estones em deixo endur pels vents boirosos de la passió i, certes coses que dic no s'entenen del tot, disculpes.
Salut i endavant.
Posdata: T'he de dir que penso que respectar l'anonimat em sembla molt valent, sobretot per a una persona que es mou dins la perillosa rotllana de la política.
A. Guiu.
D'acord en moltes coses, però aquesta llei està molt lluny de "no vol canviar altre cop l’ordenació educativa ni el currículum adduint que cal començar a donar estabilitat al sistema, sí que pretén afavorir un nou marc que possibiliti una acció educativa basada en la innovació i en l’autonomia de gestió dels centres". Frase cuinada. Propaganda.
Molt em temo que aquest nou marc és la privatització d'alguns serveis i ambits de l'educació.
Quina por això de l'autonomia de gestió dels centres...
S'hauria de dir ben fort que els serveis públics no estan en venda, fa anys que tot lo que pot ser susceptible de donar rendiment econòmic es privatitza.
Si a la política, si a l'enseyament públic (en català), no als polítics que estem acostumats...
Xeic Oscar, aquest estiu vaig buidar una caixa del garatge i em van sortir uns dossiers, de 8è crec, que ens feies fer a Història (encara els guardo). Collons quins records aquells de l'EGB, ens ho passàvem bé. Veus com no èrem tant dolents...
Com acabarie Bertoni: qualquier tiempo pasado fue mejor...
Salut i que et vaigo bé ser alcalde.
Damunt l’armari del despatx guardo un martell de plàstic dels de fira, aquells que grinyolen quan piques algun cap. És un regal d’una tropa de 7è B de fa un bon grapat d’anys, a retolador hi van posar “Calbotejador” i “calbotejat tu mateix”, de fet no recordo pas haver-los-en donat cap de calbot -no éreu tan dolents-, avui ni pensaments de calbotejar ningú. Ha canviat molt l’escola en 10 ó 15 anys, m’ha deixat molt bons records i, és cert, algunes nostàlgies de temps passats. Ara cal que ens apuntem al nou canvi si això suposa poder millorar l’ensenyament públic en recursos, prestigi i resultats, aquesta és l’autonomia que entendria; m’apuntaria també a una millor gestió dels recursos públics, no a la privatització del servei; m’apuntaria a una carrera docent que permetés un cert reconeixement dels mèrits i esforços i ajudés a treure una mica de pit abans que algú te l’enfonsi llançant-te els tres mesos de vacances per sobre. M’apuntaria sempre a sentir il•lusió i passió pel que faig com recordo de l’època del “calbot”, encara que no se m’entengués prou bé, com diu Bertoni.
Gràcies home!
Publica un comentari a l'entrada