Bloc d'Oscar, de Flix, a l'Ebre.

Una bona notícia

2011-06-02T09:01:00.004+01:00

Les actuals directives europees i estatals sobre les energies renovables atorguen a la biomassa un valor important dins la producció energètica, la realitat és que no s’ha desenvolupat al ritme de l’eòlica o la fotovoltaica. Les dificultats d’aportació continua de matèria prima, amb recollida i transport, són un fre. La particularitat a Flix, d’incorporar el tren al projecte millora molt les expectatives de negoci al voltant de la proposta. El preu del transport és fins a 5 cops menor i l’abast de la zona de recollida de biomassa és molt més gran (la conca de l’Ebre), això fa que parlem d’un projecte viable.

El projecte que s’ha presentat avui és importantíssim per al futur del polígon industrial d’Ercros i òbviament per a Flix. No estem parlant només d’una planta de generació d’electricitat a partir de la biomassa, si no que cal afegir-hi el que serà la planta més gran de producció de pèl·lets de l’estat espanyol, tant és així que les 100.000 Tm que es preveu produir a Flix doblen la producció a Espanya, que en paraules del Director General de Política Energética y Minería, es troba a un 40% dels objectius en aprofitament de la biomassa, un camp que en països de centre i nord d’Europa s’està convertint en un sector estratègic pel que suposa d’estalvi en la factura energètica i en la independència que dóna d’altres subministraments més inestables. Parlem per tant d’una inversió important en un camp amb futur obert, ja que s’entra a aprofitar un recurs infrautilitzat avui per avui i amb un mercat a la península amb perspectives de crescuda importantíssima. El producte final, el pèl·let en sacs de 15 kgs, ens resitua en una economia productiva que no genera exclusivament quilovats i sí un producte tangible al que la nostra realitat industrial ens té força més acostumats.

L’aposta d’Ercros per un nou sector de negoci genera esperances de futur, ens fa pensar que la renovació que veiem necessària i prioritària és possible, i ho és amb uns actors prou coneguts, la mateixa “fàbrica”, la tecnologia alemanya de Seeger, el riu i la línia de tren, gairebé com fa cent anys. És possible també que això ens faci veure amb uns altres ulls, en algun cas descobrir, diferents iniciatives que s’estan desenvolupant al nostre entorn lluitant per una diversificació econòmica imprescindible que poc a poc es va fent un espai en el sector del turisme i l’agroalimentari amb la indústria de l’oli. A més parlem d’una activitat econòmica que es basa en els recursos del territori, de l’entorn, són per tant difícilment deslocalitzables. És una bona notícia! És una gran notícia!!

Acord per Flix

2011-05-13T21:57:00.005+01:00

Reconeixia fa uns dies que una legislatura de consens dóna poca animació política malgrat que creia que en millorava els resultats pel poble. El tripartit a la flixanca no és ben valorat ara per tots els que n'hem format part però si el que compta és Flix, la proposta continua sent bona, jo crec indispensable. Al Punt de Trobada Marc Mur va reiterar una proposta clara feta ja el dia 18 de març amb un índex clar. Escoltem Una proposta clara per a un acord per Flix.

Get this widget

Track details

eSnips Social DNA

El fragment següent exposa compromisos i idees a dur a terme en el camp de l'economia, el comerç, el turisme i l'economia.

punt_trobada_5.mp3

Ajuntament sortint

2011-05-12T08:01:00.000+01:00

Fragments del discurs de presentació al Punt de Trobada el dia 9 de maig. Referència de Marc Mur a l'actuació de l'Ajuntament sortint respecte a la cura tinguda amb l'empresariat local en base a la fórmula escollida per repartir els "fons Zapatero" i les expectatives que genera la Llei de Barris per al mateix empresariat.

Get this widget

Track details

eSnips Social DNA

Manifestacions defensant la bona salut econòmica de l'Ajuntament en base a la documentació que es tramet cada any a la Sindicatura de Comptes.

Get this widget

Track details

eSnips Social DNA

Punt de trobada

2011-05-10T20:23:00.003+01:00

Dilluns dia 9 de maig a Ca don Ventura es va inaugurar per part de la candidatura del PSC l'anomenat Punt de Trobada, un espai on exposar les propostes en un format diferent que intenta ser menys feixuc. Després de la presentació de Noèlia Colominas, Marc Mur va anar presentant el programa electoral amb algunes de les propostes que ja havia anat fent públiques davant d'una sala plena.

Get this widget

Track details

eSnips Social DNA

En aquest primer fragment podeu escoltar:

Un repte i satisfacció personal.
Volem fer una campanya didàctica.
Hem volgut posar noms a un equip.
Una feina feta de tot el consistori, una suma d'esforços.

Propostes PSC.

2011-05-07T20:08:00.010+01:00

Propostes del PSC a Flix en veu del seu candidat a l'alcaldia, Marc Mur. Proposta d'un acord per Flix.

breu_acord.mp3

Un equip per governar.

breu_equip.mp3

Compromís d'alcaldia per a la llista més votada.

breu_alcaldia.mp3

Proposta sobre la Mesa de l'energia feta el 18 de març en l'acte de presentació de candidatura.

breu_energia.mp3

Proposta d'un Reglament Orgànic per afavorir la participació i regular les consultes populars.

breu_consultes.mp3

L'ocupació tema prioritari.

breu_ocupacio.mp3

Una proposta en ferm a les entitats esportives.

breu_esports.mp3

Hotel d'entitats el 2012.

breu_hotel entitat...

Compromís de congelar els impostos.

breu_hotel entitat...

Punts prioritaris de l'àmbit social.

breu_social.mp3

Restauració del meandre, tres anys després.

2011-03-27T19:04:00.005+01:00

El secretari d'estat del Medi Rural i Marí sr. Josep Puxeu, la Directora General de l'Aigua, sra. Marta Morén, i el President de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, sr. Rafael Romeo, ens han acompanyat avui en la inauguració de les obres de restauració del meandre. Prèviament, la desena caminada popular havia fet l'estrena oficial dels itineraris amb 160 participants. (Adjunto parlament)

Fa uns mesos inauguràvem la primera fase del castell nou amb uns resultats impensables i sorprenents per a tots el que hi han pogut donar un tomb els diversos dies que s’han organitzat de portes obertes. Avui inaugurem les obres de restauració del meandre, una obra molt més gran, amb 10 ó 12 vegades el pressupost del castell i un termini d’execució d’uns 3 anys, però amb un parell de característiques comunes. D’una banda l’espectacular resultat final, de l’altra el fet que ambdues han servit per transformar Flix d’una manera molt significativa, i a més ho han fet recuperant allò que ja era nostre, recuperant dos trets identitaris bàsics en el nostre ser com a poble: el castell i el riu. Hem recuperat part del nostre patrimoni, hem recuperat una nova relació amb el riu, espero que haguem recuperat també una bona part de l’autoestima que ens hauria de fer veure el nostre poble “com el més bonic del món”... perquè és el nostre és clar, però també per tenir motius visibles per sentirnos-en orgullosos. De ben segur que per Setmana Santa, amb els amics i parents que ens visitaran, hi haurà una mica de feina per veure-ho tot.

Ha esta una legislatura agraïda, com a mínim en la part que correspon a la inversió pública, ens ha permès un alt volum d’inversió que contribueix al canvi, a la transformació a la que feia esment. En el passat més recent recordem fa dos ó tres anys la posada en funcionament del Centre d’Interpretació del Camí de Sirga a Sebes, en el futur més immediat els canvis que l’execució de la Llei de Barris amb 3’7 milions d’euros ha d’aportar a la Colònia i a les Casetes i Comellarets, canvis que esperem que es comencin a notar a finals d’aquest any amb els primers programes en marxa d’ajuts als ascensors a Comellarets i les bases per a rehabilitacions d’habitatges. Canvis que també esperem es puguin anar veient al polígon, al Centre d’Empreses, on entre inversió pública i privada s’acumularà més d’un milió d’euros entre aquest any i els propers mesos.

Tot plegat dóna un context a l’obra que inaugurem avui, li dóna encara més força i significat en el procés de transformació al que estem irremeiablement abocats i que en part ha estat possible perquè aquests darrers anys l’Ajuntament ha apostat per un equip compacte (fent valer el símil que Pere acunyà a l’inici de legislatura) que crec que ha donat resultats que se’ns dubte ha de dur com a mínim a la reflexió.

Saludava a l’inici a les personalitats que ens acompanyen i crec que és just de dir que han fet quelcom més que venir a tallar la cinta, de fet han estat presents en tot el procés de decisions des de l’inici que han derivat avui en aquesta obra acabada o, al riu de dalt, en les obres de descontaminació de l’embassament o la també imminent captació nova d’aigua amb prop de 2’5 milions d’euros que han de ser obres emblemàtiques durant la propera legislatura. Els vull agrair personalment la implicació i la sensibilitat mostrada cap al nostre poble. També vull fer-ho amb aquelles persones que han dut a terme la direcció i l’execució material de l’obra des de la CHE i el Parque de Maquinària del Ministerio han sabut fer-se seva l’obra, hi han patit i s’han preocupat en el detalls més petits i han demostrat una professionalitat exemplar. Deixen un gran record a Flix i esperem que durant aquests anys que hem conviscut haguem sabut acollir-los com es mereixen. També m’agradaria fer esment especial a la tasca de la regidoria de patrimoni que en la persona de Jaume Masip ha estat probablement qui més d’a prop ha viscut l’obra.

Enhorabona doncs a tots flixancos i flixanques per aquestes noves façanes al riu i per la possibilitat de sentir-lo més nostre. Com em va dir un veí fa uns dies: “ara podrem treure pit quan enseyem el poble a algú”, doncs això, fem-ho!!!

No sóc candidat

2011-02-03T06:31:00.002Z

A l’assemblea de l’Agrupació local del PSC d’ahir dijous dia 2 de febrer vaig anunciar la meva intenció de no tornar-me a presentar com a candidat a l’alcaldia. Una decisió que feia ja mesos que havia plantejat i que respon a la convicció que amb 16 anys dedicat a la política local era moment de plantejar-se un relleu, més quan aquest es fa amb les garanties de preparació i experiència que necessita l’alcaldia de Flix i que aporta sens dubte qui va ser proclamat candidat, Marc Mur Bagès.

Encara no és moment de fer balanç perquè queden mesos de feina amb alguns temes importants pels propers anys, però sí puc avançar que considero haver tingut el privilegi de viure i participar junt amb molts companys, amics, professionals i treballadors, en una important època de transformació del municipi, amb moments també molt difícils a nivell econòmic i social, però amb la il·lusió, la imaginació i les ganes de treballar pel poble des d’un front comú en què ha primat sempre l’interès de Flix.

Recordo haver estat sempre en alguna activitat social, participativa, teatre, ràdio, col·lectiu “Lo canyís”, escola, Ajuntament... espero poder seguir fent coses des de qualsevol àmbit que pugui dur alguna cosa de profit al meu poble i pugui alhora satisfer el meu compromís personal amb ell i la meva gent.

Els directors de serveis expliquen

2010-11-19T17:04:00.001Z

Els directors de serveis del PSC a les Terres de l'Ebre expliquen les actuacions més importants fetes els darrers anys al territori en un vídeo de 4 minuts.

Hospital de campanya

2010-11-14T19:37:00.002Z

L'actualitat de la campanya des de primera línia de batalla, en un Hospital de Campanya molt peculiar amb metge flixanco.

El canvi real

2010-11-04T07:51:00.002Z

El canvi real. 100 dades

L’arribada de qualsevol període electoral comporta inevitablement l’obligació de fer balanços d’obra feta durant la legislatura per part del govern i balanç de mancances i desgavells per part de l’oposició. Sens dubte ha estat una legislatura marcada pel pas d’una economia eufòrica a una crisi galopant; en aquest context amerat de pessimisme i percepcions negatives de la realitat del nostre entorn immediat resulta doblement difícil de poder presentar en positiu un balanç d’objectius aconseguits. És per això que cal fer un doble esforç per bandejar amb realitats la sempre socorreguda afirmació que “aquí no s’ha fet res.. i estem al cul del sac ...”. Avui dijous a les 19’30h a Ca Don Ventura tindrà lloc un acte públic amb aquest objectiu. Núria Ventura, diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa d’Ulldecona farà una xerrada amb el títol “Terres de l’Ebre, el canvi real”

“... perd sentit la idea d’una única força que pretengui ser-ho tot, representar-ho tot. I, en canvi, davant la pluralitat, la idea de la concertació i el diàleg es revelen com el mètode idoni per reflectir la sensibilitat complexa en els acords i les decisions.

Aquests anys han estat anys de diàleg i a vegades controvèrsia, però s’ha treballat com mai i s’ha dut a terme una obra que no només resisteix sinó que supera la comparació amb el balanç de qualsevol de les set legislatures precedents. I és una obra que deixa pòsit, que marca camins de futur, que en molts sentits és irreversible.”

Discurs President José Montilla a la convocatòria d'eleccions

L'orgue de fa 16 anys.

2010-10-02T21:43:00.003+01:00

L'orgue de Flix. (1994) Fa uns dies que es va presentar el llibre de l'orgue escrit per mossèn Josep Alanyà. M'ha semblat que les imatges podien ser un record i homenatge a la gent que li va donar la idea i el contingut per escriure'l.

Festa Major 2010

2010-08-11T19:24:00.001+01:00

Salutació del programa de festes 2010. BONES FESTES!!!

La festa major és sens dubte un referent temporal dins l’any, m’atreviria a dir que fins i tot més que cap d’any. -Ja som a festes... , ja tornem a ser a festes..! Tal i com anem afegint anys, afegim també el “ja” que dóna idea de la velocitat creixent amb què percebem el nostre nou pas per meta. “-Atención corredores! La próxima vuelta prima!”. De prima tothom acaba emportant-se la seva, afaiçonada pels fets, les vivències, els sentiments, les il•lusions, ... de tot un any de cursa. La cursa d’equip, com a poble, que encaràvem l’any passat no era fàcil, la pèrdua de llocs de treball era un llast determinant i les expectatives de generar ocupació amb l’obertura de la residència i els treballs a l’embassament no s’acabaven mai de concretar. Un any després, vivim en un context general difícil encara des d’un punt de vista laboral i econòmic i politicament enrarit per una sentència injustificable contra Catalunya amanida per un ambient preelectoral cada cop més mogut. Tot plegat no sembla que ajudi a aixecar l’ànim, però m’agrada veure sempre les coses des d’una òptica positiva, massa optimista em diuen sovint. Crec que des d’un punt de vista local tanquem un any sense precedents amb el volum d’inversió més gran fet mai al nostre municipi en obra pública; tenim mig poble i part del terme potes enlaire i això és bo, malgrat els inconvenients i molèsties que s’ha provocat al veïnat, ho lamento. S’han fet realitat els dos grans projectes, quan llegiu aquest programa de festes la residència de la gent gran estarà oberta i la descontaminació de l’embassament ja no genera escepticismes, ha d’augmentar per anar bé, això sí, el volum de contractació. Se’ns obren altres recorreguts a fer amb ajuts i propostes importants al voltant del Centre d’Empreses que de ben segur s’aniran concretant els propers mesos. Tenim un nou projecte estrella per anar bastint com la llei de barris a la Colònia, Casetes i Comellarets. Seguim tenint en la creació d’ocupació i el futur d’Ercros el repte principal i moltes coses per fer o arreglar, però passem per meta amb una prima gens despreciable que ens empeny a ser ambiciosos per la propera volta. Aixequem els ànims!, sortim a córrer, a ballar, a aplaudir, a passar una bona festa major amb la família, els amics, la gent. Passeu-vos-ho bé, aquest és un dels moments en què toca. BONA FESTA MAJOR 2010. Enhorabona i gràcies a tots i totes els que amb el vostre treball, il•lusió i esforç la féu possible.

El repte de Flix

2010-08-11T19:07:00.002+01:00

Article publicat al Diari de Tarragona el 10 de juliol del 2010 i també a la Veu de Flix del mateix mes.

A finals d’estiu del 2004 surt a la llum l’estudi del CSIC sobre la contaminació a l’embassament de l’Ebre al pas per Flix, no era nou ni recent, però els plans sobre l’Ebre fins aquell moment passaven més aviat per treure’n l’aigua i no pas els residus. S’inicia aleshores l’estudi de propostes de solució i la investigació de les afectacions a l’entorn per part del món científic fins a la fase actual, en què FCC executa l’obra. Ha estat un procés llarg i complexe que en alguns moments ha generat seriosos dubtes sobre la voluntat o no de tirar endavant l’extracció. S’han plantejat teories i hipòtesis diverses més o menys versemblants i s’ha obtingut un protagonisme mediàtic que ha evolucionat de la urgència de l’obra a l’escepticisme sobre la seva execució. El cert és que Flix és avui paradigma de la contaminació industrial, i això ens obliga a encarar el repte de recuperar bona part de l’autoestima perduda pels veïns i veïnes. D’una banda capgirant la imatge i les oportunitats de futur del municipi amb projectes com el centre i viver d’empreses “La Ribera”, restauració del meandre i façanes fluvials, el CTM-Flix Tecnologia Ambiental, l’Entorn d’Aprenentatge a Sebes o la recent adjudicació de la llei de barris per actuar precisament en els barris industrials. D’altra banda cal que l’execució del projecte vagi acompanyada de la informació i comunicació necessària per generar seguretat i confiança, i també de les mesures de seguretat màximes a l’aigua, a l’abocador i al trajecte dels centenars de camions que han de fer-ne el trasllat. Tot plegat per poder acabar sent exemple de recuperació ambiental i responsabilitat social en la gestió dels recursos.

Unitat per Catalunya

2010-07-08T08:31:00.006+01:00

Un col·lectiu d'intel·lectuals ha signat un manifest fent una crida a la unitat de resposta davant la sentència del TC i donant suport a la manifestació del dissabte dia 10. Coincideix plenament amb el que penso, en reprodueixo un fragment. Unitat per Catalunya

"Volem fer públic el nostre refús a la sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, perquè es tracta d’un tribunal contaminat i deslegitimat, que ha revelat mòbils no pas tècnics sinó polítics, i perquè ha gosat qüestionar el pacte polític assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, promulgat com a llei orgànica de l’Estat i referendat pel poble de Catalunya.

Davant de la situació originada per aquesta sentència i de l’intent reiterat de dividir-nos com a poble, creiem que és vital que Catalunya sàpiga respondre de manera unitària, perquè només la unitat li dóna prou força i l’aferma com a nació......."

Quin munt de dies!

2010-06-22T22:30:00.003+01:00

Quin munt de dies sense posar-hi res. Avui s'ho val! i lliga amb l'anterior entrada de fa ja algunes setmanes. El projecte de la llei de barris que vam presentar ha estat aprovat per un import de 3'7 milions d'euros. En un període de temps curt vam fer una bona feina, amb un projecte sòlid que aportava un punt de singularitat, com era la participació d'Ercros en el cofinançament. Ara tocarà concretar-ho i fer-ho realitat els propers anys, tenim temps i el finançament per actuar al barri, a les casetes i Comellarets. Ens hi vam referir el seu dia com un concurs que calia sortir a guanyar, doncs bé, sembla que l'hem guanyat .... de tant en tant en cau alguna dins també!

Llei de barris, darrera hora

2010-04-24T11:59:00.003+01:00

La recuperació del Flix alemany. Avui a El Punt. 77 Projectes presentats a la convocatòria de la Llei de barris d'enguany, 45 en la modalitat de "Viles" per a municipis més petits de 10.000 habitants.

Darrers dies

2010-03-27T21:44:00.003Z

Darrers dies per poder omplir l'enquesta sobre situació i propostes a incloure dins el projecte de llei de barris que s'esta promovent des de l'Ajuntament. És una enquesta que us demana uns minuts del vostre temps, però crec que val la pena de recollir les màximes opinions. Es refereix a colònia fàbrica i casetes, però és oberta a tothom. El termini de presentació del projecte és el 15 d'abril, les enquestes preveiem tancar-les dimarts dia 30. Es pot omplir on-line o descarregar en pdf i fer-la arribar a l'Ajuntament per correu electrònic o en paper a la bústia instal·lada als baixos. Teniu uns minuts? ENQUESTA LLEI DE BARRIS

Ajuts Leader, primer balanç

2010-03-13T06:56:00.007Z

L'anterior legislatura la Ribera d'Ebre va ser inclosa en un programa PRODER d'ajuts a la inversió en el món rural. En aquella ocasió no es van exhaurir els diners destinats als ajuts, que van retornar a Europa. És per això que ara ens cal fer un esforç de difusió i promoció del vigent Leader, que en el context actual pot ajudar de forma important petites iniciatives que han d'acabar confegint un escenari productiu diversificat com sovint es reclama des de tots els àmbits.

El programa Leader té com a objectiu l’ajut al desenvolupament d’iniciatives locals per afavorir la diversificació econòmica a les zones rurals. L’actual programa 2007-2013 preveu la inclusió de les comarques de la Ribera d’Ebre i Terra Alta de forma conjunta. El CIS, Consorci d’Iniciatives Socioeconòmiques, format per representants del món públic i empresarial al 50%, gestiona les sol·licituds a les dos comarques. La resolució de l’atorgament final correspon al Departament d’Agricultura. Els ajuts estan destinats a persones físiques i jurídiques, a microempreses (menys de 10 treballadors) i pime.

Els àmbits en què es pot demanar ajut són:

Mesura 12301. Inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris i agrobotigues:

Mesura 312. Creació i desenvolupament de microempreses:

Mesura 313. Foment d'activitats turístiques:

Mesura 323. Conservació i millora del patrimoni rural:

En aquests moments s’ha tancat la segona convocatoria d’ajuts i s'ha passat de 18 a 31 sol·licituds. En aquesta segona convocatòria i també en les dels propers anys la quantitat destinada als ajuts és més elevada, ja que arriba a 1.356.400€. El topatge màxim de la subvenció és del 35% i 200.000€. Això fa que en els anys d'aplicació del programa es pugui arribar a generar una inversió d'uns 21 milions d'euros. Aquest any 2010 el total de projectes presentats suposen una inversió de 6'2 milions. La Resolució atorgant els ajuts es preveu sigui publicada entre juny i juliol, i fins al juny de 2011 es podran certificar les actuacions. Si es segueix el calendari d'aquesta darrerra convocatòria, la propera hauria d'arribar al desembre amb un termini de 45 dies per presentar papers, que no són fàcils, per això es disposa de l'ajut del Consell Comarcal, del Centre d'Empreses i del CIS, que porta tota la gestió.

Dos convenis interessants

2010-03-06T06:43:00.008Z

Recentment l’Ajuntament ha aprovat dos convenis interessants perquè poden ser punt de sortida d’actuacions importants en un futur no gaire llunyà.

Conveni amb Ercros:

Ercros Flix es fa càrrec del finançament del projecte (30.000€ + iva) que pretenem presentar a la convocatòria d’enguany de la llei de barris. La llei de barris ha obert, des de la seva entrada en vigor el 2004, sis convocatòries en les que s’han concedit subvencions a 94 municipis per impulsar projectes de rehabilitació integral a 117 barris, escollits entre més de 400 sol·licituds. El 16 de febrer de 2010 el govern ha aprovat una partida de 99 milions d’euros dividida en tres línies d’ajuts:

· 60 milions per donar entrada a nous municipis al programa ordinari de barris.

· 30 milions per al programa "Viles amb projectes".

· 9 milions a contractes de barri, pels ajuntaments que hagin completat projectes.

Tot plegat farà que entre les set convocatòries s’arribi a 1350 milions d’inversió en la millora i rehabilitació de barris. Inicialment les convocatòries eren restringides a poblacions grans i capçaleres de comarca i el finançament dels projectes era subvencionat al 50%. Des del darrer any es va incorporar el programa “Viles amb projectes” que permet la incorporació de municipis petits i el finançament arriba a un 75%, amb la qual cosa, aportar un 25% de fons municipals és més factible, si bé continua essent difícil. És en aquest programa on esperem poder entrar i ser seleccionats si el projecte obté la puntuació necessària.

La redacció del projecte està tot just començada i les actuacions que se’n derivin han de concretar-se amb diferents trobades participatives durant les properes setmanes, l’àmbit escollit és la colònia fàbrica i les casetes.

Per què a la colònia?

Perquè la situació actual és de degradació accelerada malgrat viure-hi encara un important nombre de veins. Lo barri forma part indiscutiblement del patrimoni històric, arquitectònic i emocional de Flix i com a colònia industrial, de Catalunya. L’Ajuntament ha demanat a Ercros que faci cessió de la urbanització on s’hagi d’actuar (ha de ser necessàriament terreny públic) i que es faci càrrec també de l’aportació del 25% complementari a la subvenció, a la qual cosa ha accedit. Prèviament a cap actuació caldrà signar un altre conveni de cessió.

Per què inclou les casetes?

Perquè la delimitació dels barris ve donada per les seccions electorals, i barri i casetes són a la mateixa, per tant és possible incloure actuacions als dos espais. Una valoració prèvia de remodelació només de les voreres feta per veure si era possible la inclusió als Fons d’Inversió Local (Fons Zapatero) ja se n’anava als 600.000 euros i ho va fer inviable malgrat ser necessari; ara cal provar-ho per aquesta via. A més les inversions dels darrers anys s’han centrat al nucli antic, al poble: perllongació avinguda de la Llum, St. Roc, La Barca, Major i Avgda Catalunya. El darrer any a la Bassa de les Clotxes, Pere Quart i Passeig de l’Ebre. Enguany, en projecte a punt d’executar la Costa del Graner i el carrer d’entrada a la Ventonella, una mica més llunyà en el temps, el carrer Illes, també previst i la primera part de Dr Müller. La millora de l’enllumenat que s’inicia ara en una primera fase (la segona en breu) també es centra en aquesta zona amb millores que passaran del mig milió d’euros. Per tant, semblava raonable programar una inversió potent a les casetes.

Quins beneficis en treiem?

D’entrada que podem estar parlant d’una inversió entre 5 i 6 milions d’euros en obra pública i programes socials com ajudes a rehabilitació d’edificis, a executar en un període de 4 anys i sense haver d’aportar ni cinc per part de l’Ajuntament, que pot reservar recursos per a complementar algunes de les actuacions que quedin coixes i incompletes.

La recuperació d’un patrimoni, d’un entorn, d’una icona representativa del municipi difícilment abordable, econòmicament parlant, en circumstàncies ordinàries.

És un projecte que ha de participar en un concurs i de la puntuació que n’obtingui en depèn que es pugui anar convertint en realitat o només en això, un projecte més. A principis d’estiu hauríem de conèixer els projectes escollits.

Conveni amb l’IREC

L’IREC é s l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya, depén de la Conselleria d’Economi a i finances, del Conseller Castells. El seu objectiu és la investigació en temes de producció d’energia, té una seu a Tarragona, al campus Sescelades. El conveni signat amb ells ens permet rebre el seu suport i assessorament a l’hora d’avaluar diferents propostes que han arribat i arriben a l’Ajuntament referides a la producció d’energia a partir de la biomassa. La biomassa la componen restes de poda, clafolls, restes vegetals provinents de neteges de boscos,.. Les quantitats, l’accessibilitat, la constància en l’aportació, el rendiment calòric, la composició de les cendres i possibles emissions, l’aprofitament alternatiu de l’energia tèrmica generada per altres usos com la distribució d’aigua calenta,.... són qüestions que cal conéixer i tenir resoltes per saber si realment pot ser una activitat de futur al municipi o es tracta d’un sistema més, dels múltiples existents, a l’hora de fer volar coloms. Esperem amb el seu ajut poder anar una passa per davant de l es propostes i poder ser nosaltres mateixos qui proposem allò que realment es pot fer aquí amb una argumentació tècnica sòlida que a la vegada facilitaria passos a les iniciatives interessades.

Veu de Flix (març)

Clotxa al plat

2010-02-28T19:41:00.004Z

Set anys de festa de la clotxa han donat per a moltes iniciatives originals per part dels restauradors de la comarca. àlbum d'imatges

Faltava

2010-02-13T07:30:00.013Z

El Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Acuamed, la CHE, el president de FCC, ERCROS i l’Ajuntament de Flix per primer cop junts en un mateix acte que era necessari.

"En primer lloc agrair avui la presència de tots plegats en aquesta visita a les obres de descontaminació de l’Ebre a l’embassament de Flix i expressar també la nostra satisfacció. Crec sincerament que després d’un complex i llarg procés de gestació, tant el municipi, com el territori i en definitiva tota l’opinió pública necessitàvem aquesta presència conjunta que permetés visualitzar el definitiu tret de sortida de l’obra i alhora transmetés la confiança i la seguretat que l’execució del projecte necessita.

Per a Flix és important, tenim la oportunitat de deixar de ser el paradigma de la contaminació per a convertir-nos en un exemple de restauració ambiental i de bones pràctiques. Això no vol dir que reneguem d’un passat industrial de 113 anys d’història que ens ha fet com som i tampoc que renunciem a un futur industrial, que haurà de seguir incorporant indiscutiblement totes les mesures de protecció a l’entorn, que haurà d’apostar per la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació i que ens agradaria fos possible al voltant d’una reforçada i renovada Ercros un cop amainés l’actual crisi econòmica que afecta durament també la química bàsica. La línia ferroviària, l’aigua, la producció d’energia elèctrica, la ubicació dins la mateixa Ercros o en el polígon d’Incàsol adjacent haurien de ser actius suficients.

Com Ajuntament hem demostrat creure en aquest camí amb les instal•lacions on som ara, el Centre d’Empreses La Ribera i les instal•lacions del CTM Flix Tecnologia Ambiental, que esperem millorar durant aquest any amb el projecte de creació d’un centre de documentació i transferència tecnològica que ha rebut finançament del Ministerio d’ Indústria i que respon a la voluntat d’aprofitar la situació que es genera al voltant de l’execució d’un projecte singular com la descontaminació del pantà. Com Ajuntament crec que també hem demostrat ser capaços de pensar en positiu i ens agradaria ser-ho també alhora d’aprofitar les sinergies que es generin durant els anys d’execució de l’obra en benefici de les opcions de futur del poble i comarca.

Avui manifestem també la nostra satisfacció pel fet que l’obra incorporarà suggeriments fets pel municipi, com són la construcció d’una rotonda a la sortida del polígon químic d’Ercros i de la passera peatonal pel pont. A més, el pla de restitució preveu una nova captació d’aigua pel municipi que si bé constitueix un element de seguretat en cas de contaminació, el fet és que serà, com les anteriors, una infraestructra perdurable un cop finalitzada l’obra." La preocupació per l'inici de les obres podem deixar-la de banda, ara sí!. Ara ens cal centrar l'atenció en la seguretat per sobre de tot, com va dir el secretari d'estat, inclús dels terminis i calendaris. Cal també explicar i comunicar bé el que s'està fent i per això l'anunci d'un centre o oficina d'informació em va semblar molt interessant. Una pràctica que el mateix president de FCC, José Mayor Oreja, reconeixia que els està donant bons resultats en altres actuacions.

Màxim consens

2010-01-23T11:10:00.007Z

La reunió informativa d’ahir a La Unió Social sobre el ATC va ser finalment un bon exemple de normalitat democràtica; dic finalment perquè el cert és que a priori el meu temor era que acabés convertint-se en un focus innecessari de tensió i enfrontament. Crec que el canvi en el plantejament inicial i el fet de reunir les dues versions a l’escenari amb un debat pautat, va contribuir a desactivar aquest risc potencial i vam poder escoltar arguments a favor i en contra amanits, això sí, per alguna pinzelladeta de demagògia que de fet ja s’integra habitualment en aquest tipus d’actes. Probablement a una setmana vista de la fi del termini de presentació de candidatures no era el moment idoni, però el cert és que sí responia al model de procés (informació, participació i transparència) que s’hauria d’haver dut a terme per part del Ministerio i no per part dels ajuntaments en solitari ,a qui no toca solucionar el problema dels residus radiactius, ni presentar propostes alternatives a la seva gestió, ni obrir els processos participatius per solucionar un problema que se’ns vol transferir amb molta més facilitat que les rodalies, posem per cas.

No sé si les argumentacions més o menys científiques d’ahir serviran per a decidir o canviar posicionaments particulars, perquè tothom té una percepció personal del risc que no és resultat d’una lògica científica i que necessita altres argumentacions i altres experteses més de caire social per capgirar-les, ja que el seu component és més emocional que un altra cosa. Aquest component es capgira quan s´és capaç de transmetre credibilitat i confiança, la que podrien generar els mecanismes adequats (això sí, més llargs en el temps) d’informació i participació, que podrien també facilitar un major consens polític, econòmic i social que ara no existeix. Aquest criteri, en un principi bàsic, és el que cal esperar sigui determinant a l’hora que el ministeri prengui una decisió, ... oi?

La vicepresidenta del govern de l'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, va assenyalar ahir que el cementiri nuclear s'instal·larà a la zona on hi hagi el màxim consens. «Escollirem la millor zona, la que reuneixi més condicions de seguretat i, per descomptat, el màxim consens», va dir. L'executiu espanyol no vol que la construcció de l'MTC ensopegui amb l'oposició de la ciutadania. El Punt, 23-01-10

http://oboschpujol.blogspot.com/2009/03/lombra-de-latc.html

Dedicada a Flix

2009-12-12T10:44:00.006Z

Divendres es va presentar a Ca don Ventura la Miscel·lània nº 19 del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. La publicació, dedicada a Flix, recull fins a nou articles referits al nostre poble i una gran quantitat d'imatges. El responsable de la publicació del CERE, el flixanco Vicent Casadó, s'hi referia durant la presentació com a butlletí o revista, el cert és que es tracta de tot un llibre de 350 pàgines amb un contingut divers, interessant i sobretot, en el cas de Flix, de rigorosa actualitat, féu sinó un cop d'ull a l'índex dels articles.

La publicació, que es distribueix directament als socis, té una tirada de 600 exemplars i es pot adquirir també al mateix CERE, si no en sou socis no us la perdeu, de fet, és un magnífic regal de nadal.

Un emotiu record

2009-12-11T21:55:00.002Z

Un emotiu record de Rodri petit. Va tenir poc temps, ha deixat molts amics i un poble que el recorda.

La fàbrica II

2009-12-01T07:24:00.002Z

Efectivament coincidim en què el reportatge no dóna una imatge ajustada a la realitat del nostre poble, només d’una part. Centrat exclusivament en la contaminació, sembla que no acaba de coincidir plenament amb l’objectiu que es plantejà inicialment als veïns que hi intervenen, més lligat a la relació econòmica, social, sentimental, ... poble-fàbrica, és lògic que puguin sentir-se decebuts perquè les imatges no han respost a l’esperança de poder compensar-nos del tracte rebut quan va esclatar el tema dels fangs, i poder mostrar una certa sensibilitat i complicitat amb un poble que ha rebut lo seu, malgrat ser durant molts anys un “oasi de riquesa”. No ha estat així i tornem al lloc protagonista com a paradigma de contaminació industrial quan era il·lusionant que ens comencessin a posar com a exemple de la restauració ambiental només fent esment a les obres del meandre, les d’extració dels fangs, el projecte de l’alberg, el del camp d’aprenentatge, el centre d’empreses, el polígon d’Incasòl o el laboratori del CTM. El reportatge, 5 anys després, no recull cap de les coses que tenim i no teníem i no fa ni una passa endavant. Es podia haver fet tranquilament el 2005, és cert, ara no calia perquè ho començàvem a deixar enrera, això és el que més greu em sap del programa; no tant el que s’hi diu, que reflexa la visió parcial que n’han extret els autors, i això forma part del món àudiovisual i de la informació, com també en forma part una durada efímera.

No crec però que sigui potestat nostra permetre o deixar de permetre que s’hagi fet públic. Penso que el que toca és veure´n la part positiva com deia a l’anterior entrada; perquè sí que reflexa una part important del que hem estat i som i una part important del que ens toca corregir.

La fàbrica

2009-11-30T07:09:00.005Z

La fàbrica i Flix van ser els protagonistes del 30 minuts de diumenge a TV3, un programa de màxima audiència. L'enfocament que tindria, la imatge que oferiria del municipi i el missatge final que acabaria transmetent a l'expectador ens preocupava bastant. Finalment crec que ha contribuït molt a fer conscient tothom que la bomba de rellotgeria del 2004 continua sent al mateix lloc i que cal iniciar les obres d'una vegada. Sap un pèl de greu alguna pinzellada sensacionalista en les declaracions sobre els estudis de l'hexaclorbenzè, quines conclusions, després de diversos anys de treballs diuen moltes més coses que les xifres aïllades que hi surten. En tot cas, el futur de Flix serà diferent de l'oasi de riquesa al que es referia el reportatge i que sembla hem viscut fins ara, suposo que molts treballadors i famílies en discreparien una mica, però tant se val, no crec que sigui possible cap hipotètica reconversió industrial amb el llast dels fangs al riu.

El reportatge el repeteixen dilluns al 33, a la pàgina de TV3, aquí

La dignitat de Catalunya

2009-11-27T21:57:00.004Z

Comunicat del PSC en suport a l’editorial “La Dignitat de Catalunya”

La Comissió Executiva agraeix i dóna suport al gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana.

La Comissió Executiva del PSC vol expressar tot el seu suport a l’editorial conjunta que, amb el títol “La Dignitat de Catalunya”, publicaren dijous dotze diaris catalans en defensa de Catalunya i el seu Estatut.

Els socialistes catalans agraïm el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya.

Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals.

A partir d’aquí, la Comissió Executiva del PSC vol reiterar la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut i denunciar la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys.

Una idea

2009-11-21T16:54:00.005Z

Fa pocs dies es va emetre un reportatge per televisió que es feia ressò de l’èxit de la iniciativa de l’envasat d’oli de les oliveres mil·lenàries a Ulldecona. La idea, que va començar com una “bogeria” fa dos o tres anys, ha acabat convertint-se en una mostra del que vol dir aprofitar els recursos endògens del territori quan hom parla de diversificació econòmica. Ara per ara, l’oli mil·lenari es comercialitza entre 25 i 30€ el litre. Tot plegat pot resultar una anècdota que no ve a solucionar per si mateixa cap dels greus problemes socioeconòmics que avui se’ns plantegen, però crec que sí aporta un exemple vàlid de quin pot ser un dels camins a seguir, que no l'únic.

Penso que és l’hora de les idees noves, d’exprimir-se el topí i veure què es pot treure dels recursos que tenim a l’abast i sobre els quals podem tenir un cert control. Òbviament no arribaran mai a transmetre la seguretat que dóna una empresa mare que col·loca 1000 treballadors en nòmina, però sí que poden contribuir a complementar la diversificació econòmica d’una zona fent que no sigui tant imperiosa l’arribada d’una empresa de 1000 llocs de treball i ens puguem conformar amb una de 800. Ulldecona té també una iniciativa no pas nova, però que sembla que han sabut dur a la pràctica i els comença a funcionar, es tracta del banc de terres (posar en contacte el propietari de terres que no es treballen amb qui té ganes de fer-ho). Algun cop s’ha parlat al nostre poble i fins i tot ho trobaríem escrit com a proposta en algun programa electoral si bé no acabà de madurar mai com per dur-la a la pràctica; ara els hem demanat que ens ho expliquin una mica per veure si ens pot resultar útil. Ser capaç de generar idees sembla doncs un actiu important.

Per tal de rebre assessorament en la construcció i posada en marxa del centre d’empreses La Ribera, l’Ajuntament de Flix va entrar fa pocs anys com a soci de REDESSA, empresa pública de l’Ajuntament de Reus. Avui, una de les seves activitats és precisament la posada en funcionament del Banc d’Idees.

Capdavanters

2009-11-12T06:14:00.005Z

La situació de desindustrialització que vivim al territori està deixant de ser preocupant i passa a ser dramàtica. Encara més a Flix, on l'imminent tancament de Recuprod ens posa probablement a nivell percentual al capdavant de l'afectació per la crisi a les Terres de l'Ebre. Els ajuts anunciats recentment han de tenir sens dubte un efecte paliatiu i poden ajudar a engegar o no perdre algunes iniciatives. En tot cas, no hi acabo de reconéixer la singularitat de la nostra particular situació, i entenc que no és gaire encoratjador que es prevegui l'arribada del gas el 2012 al polígon de Flix per exemple. La feina que toca fer és doncs continuar treballant pel reconeixement d'aquesta realitat i cercar una resposta a les propostes que es fan en clau local que ens discrimini positivament aquest cop i ens permeti un encaix amb opcions dins de la planificació territorial de futur, una planificació on tampoc hi sortim gaire ben parats.

El president anuncia els compromisos del Govern amb les Terres de l’Ebre i crea una comissió per garantir-ne el compliment.

El Govern avançarà inversions, accelerarà la creació de sòl industrial, donarà prioritat a les empreses que es vulguin instal·lar a l’Ebre i invertirà 8,2 milions en programes de formació.

La Comissió de Seguiment del Compromís amb l’Ebre estarà integrada pel Govern, agents econòmics i socials i administracions locals

IV Convenció Municipal

2009-11-08T11:50:00.008Z

Dissabte dia 7 es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la IV Convenció Municipal del PSC sota el lema “solucions locals pels nous reptes”. L’acte el va obrir el secretari de Política Municipal del PSC i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu: “el 2010 serà un any carregat de reptes i Catalunya afronta una nova etapa que tindrà el protagonisme actiu dels ajuntaments”.

Es van aprovar tres resolucions: Resolució sobre espai públic: Escenari central de la convivència i instrument de cohesió. El compromís per dignificar l’espai públic passa per una bona gestió de la mobilitat, urbanisme, educació i medi ambient; passa també per poder dotar-se dels mitjans necessaris perquè els compliment de les regles del joc de la convivència i els drets i deures compartits pugui ser exigit des del municipi.

Resolució sobre finançament local: Si bé es va reconéixer que la inversió de la Generalitat.en els ens locals ha passat de 371 milions d’euros el 2003 a 1.276 milions el 2009, es va constatar també la realitat, i és que s’han multiplicat les demandes socials i serveis i els ajuntaments hem de fer front al finançament d’uns serveis per als que no rebem els recursos necessaris. En paraules de l’alcalde de Barcelona, “el finançament local no està a la altura dels drets que ens toca garantir” i per aquest motiu es demana “un nou model de finances locals tant a nivell català com espanyol”

Resolució de la gestió de la crisi pels governs locals: Des de la crida a les administracions per segui mantenint i reforçant programes com el Fons Estatal d’Inversió Local que ha permès i permetrà durant els 2010 l’execució d’obra pública als municipis per valor de 13.000 milions d’euros. Des del treball per intentar contribuir en la construcció d’un nou model de creixement econòmic que passa per incentivar sectors emergents, innovació, creativitat, esperits emprenedors,.. passa per l’impuls de la formació, per aprofitar els recursos de foment del treball com els plans d’ocupació, per reconéixer i recolzar la valentia de les noves iniciatives empresarials que ens arriben als municipis. Es va destacar com a eina important en els petits muncipis els vivers d’empreses.

Hereu va fer la reflexió que durant el 2010 “els efectes de la crisi encara es notaran en tota la seva cruesa” i que “els ajuntaments hem d’estar preparats i preparant-nos per aquest escenari”. “Prioritzarem totes les polítiques adreçades a l’atenció de ler persones, polítiques socials i del benestar, que els socialistes impulsarem des dels ajuntaments i en altres nivells de l’administració ...... els ajuntaments seran actius en el canvi de model econòmic: o es fa comptant amb els ajuntaments o es farà molt difícil canviar l’estructura econòmica del país”.

Va cloure l’acte el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, que va fer un discurs clar i contundent contra la corrupció i la mala imatge de la política a causa del comportament d’una minoria que no tenen cabuda al partit. Va anunciar la necessitat d’un compromís ferm amb la transparència. "Cal una regeneració política perquè sense una societat que estimi la política no tenim opció com a projecte ..... treballarem en el partit, en el Govern i en el Parlament amb propostes d’autoregulació exigent, amb noves mesures normatives i reformes de procediments i amb propostes polítiques”.

Pla d'Iniciatives de Dinamització Comarcal

2009-11-06T08:06:00.003Z

La setmana passada el President Montilla ho va anunciar en seu parlamentària i dilluns ja es va pendre l'acord de govern per tal d'incloure a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre al Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal (IDC) que fins ara només beneficiava a la Terra Alta, amb una ampliació de la dotació econòmica d’aquest programa. Aquesta és una de les mesures que el Govern posarà en marxa per potenciar l’activitat econòmica de les comarques ebrenques, afectades per la crisi, especialment visible després de l’expedient de regulació presentat per l’empresa LEAR Corporation a Roquetes, si bé a la part nord de les Terres de l’Ebre ja fa uns mesos que intentàvem fer-nos veure.

El Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal vol estimular l’activitat econòmica i empresarial dels municipis mitjançant el suport del teixit productiu i la producció local, avançar el calendari per a la millora d’algunes de les infraestructures programades, i desenvolupar un entorn socioeconòmic que afavoreixi la permanència de la població al territori. Fins ara hi eren incloses les comarques de l'Anoia, Pallars Jussà i Ripollès. Fins ara, el Govern ha concedit a iniciatives empresarials de la Terra Alta prop d’1 milió d’euros a fons perdut i 2’4 milions d’euros amb crèdits tous. El 2009 s’han concedit subvencions per valor de 463.832 euros a 11 empreses de la comarca de la Terra Alta i a l’Ajuntament de Gandesa. A més, 15 empreses, 11 de les quals ja han rebut també una subvenció, se’ls ha ofert la possibilitat d’optar a un crèdit amb condicions preferents. El valor dels crèdits és d’1,2 milions d’euros.

Coronel Tapiocca a l'Ebre

2009-11-06T07:30:00.007Z

El passat dimecres dia 4 es va presentar a l'Embarcador de Garcia el catàleg de la nova temporada de la coneguda marca Coronel Tapiocca. Totes les imatges del catàleg són de les Terres de l'Ebre i a més inclou sis pàgines de publicitat en què es publica un plànol i uns itineraris recomanats amb imatges dels diferents espais on s'inclou amb un parell de fotos la reserva de Sebes. La promoció és fruit del conveni del Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre amb Coronel Tapiocca i suposa una edició de 100.000 exemplars amb el compromís de reeditar-los cas que s'esgotin i la distribució a les 140 botigues de la marca, quins clients considera el Patronat possibles interessats en una oferta d'entorn natural, itineraris i paisatge com poden oferir les Terres de l'Ebre. En una situació de desindustrialització com l'actual, pendents de veure en què es concreta el pla anunciat d'ajuts i crèdits tous a les Terres de l'Ebre, és bo d'aprofitar totes aquelles sinèrgies que puguin reforçar un sector serveis cridat a augmentar en el futur la seva importància.

Moció de suport a les consultes per la independència

2009-10-31T16:32:00.002Z

La moció de suport a les consultes per la independència, presentada conjuntament per CiU i ERC, va ser aprovada ahir al plenari de l’Ajuntament de Flix amb l’abstenció del nostre grup. Sis vots a favor per tant, i cinc abstencions del PSC. En la nostra explicació de vot vàrem manifestar que enteníem que el redactat de la moció ja inclou una referència al fet que cal un consens polític majoritari de les forces polítiques municipals i reconeix de fet que des de l’Ajuntament no es poden promoure aquest tipus de consultes, si més no ara per ara. Correspon per tant a les entitats ciutadanes locals el promoure la consulta, i en aquest sentit vàrem procurar deixar clar que no és la nostra intenció posar entrebancs a cap iniciativa sorgida espontàniament des de la ciutadania, sigui aquesta consulta o qualsevol altra. La nostra discrepància està en el fet de considerar aquesta estratègia com la més idònia en aquests moments. Per això vàrem fer palès que actualment tenim una llei vigent que ha estat aprovada pel Parlament i pel Congrès i la lluita està en aconseguir la seva plena aplicació, cosa gens fàcil, perquè el PP s'entesta a generar un conflicte irreal al seu voltant. Em refereixo òbviament a l’Estatut. Entenem aquesta lluita com a prioritària, més real, més fàcilment traduïble en resultats concrets i sobretot molt més incòmoda per aquells a qui no agrada, entre altres coses perquè és legal. Les consultes en canvi els donen com aquell que diu el peixet necessari per tensionar encara més un panorama polític en contra nostra en un moment en què malauradament el protagonisme ens és robat (mai més ben dit) pels temes de corrupció político-empresarial i la omnipresent crisi econòmica, que fa que en aquests moments l’interès popular no sembli estar centrat precisament en aquests plantejaments.

Isidre Molas a Flix

2009-10-18T21:27:00.008+01:00

El dissabte dia 17 d’octubre va tenir lloc a Flix el Consell de la Federació XVI del PSC a les Terres de l’Ebre i va comptar amb la presència del president del PSC i vicepresident del Senat, Isidre Molas. El seu discurs es va centrar en la situació política actual amb un fil conductor inevitable com és la crisi econòmica. He provat de fer un extracte breu de la seva intervenció.

No som tots iguals. Els escàndols continuats perjudiquen la credibilitat de la classe política que pretén treballar i construir, i fan perdre la confiança a la ciutadania que els ha escollit. En una època de crisi com l’actual, la pèrdua de la confiança en dificulta molt més encara la sortida. És necessari recuperar la confiança en un mateix primer i després en el veí, que no és sempre un enganyapastors, com no ho són tampoc tots els dirigents polítics. No és veritat que tots siguem iguals, qui la fa que la pagui.

molas_escandol.mp3

L’estatut és constitucional, punt!. És una llei vigent i s’ha d’aplicar, aquest és el plantejament vàlid. No el de mantenir una tensió política permanent a l’expectativa d’hipotètiques resolucions del Tribunal Suprem i hipotètiques respostes en un estil de fer oposició que no ha fet mai el PSC. Les consultes populars, perfectament lícites per part de qualsevol entitat, no poden ser qualificades mai com a referèndums i avui no responen al veritable interès i preocupació de la ciutadania, immersa en conflictes i necessitats més lligades al context de crisi.

Neoliberalisme dels xoriços. A la crisi financera mundial, a Espanya s’hi afegeix la crisi del totxo. És necessari que en sortir de la crisi la societat canvïi en primer lloc el sistema econòmic i que es plantegin les regles que impedeixin la gratuïtat de les decisions equivocades del món financer. Es tracta de posar regles al neoliberalisme dels xoriços, que no vol dir que els neoliberals siguin xoriços, però sí que els xoriços són neoliberals. Els seus forats, els provocats pel que s’han quedat abans, s’estan tapant amb diners de tots

La puja dels impostos, que no ha arribat al nivell de pressió fiscal en temps del PP, és necessària per mantenir uns serveis socials que contribueixen a garantir la cohesió social i evitar l’augment exponencial dels índex de conflictivitat i delinquència. Aquest pot ser un model de societat diferent dels de plantejaments liberals però coherent amb els plantejaments d’esquerres i socialistes.

Reconduir el patró econòmic. No som un país capdavanter en investigació i desenvolupament tecnològic, estem per tant obligats a diversificar l’economia entrant de ple en els nous sector industrials i de serveis apostant per la formació del capital humà, una formació reglada eficaç i eficient que proporcioni la capacitat de fer coses, d’inventar, d’innovar i que ens permeti accedir a mercats diferents dels que ens ocupen per exemple els xinesos, amb uns costos per treballador molt més baixos, que permeti accedir a mercats on es valori més el valor afegit de la qualitat dels treballadors. Això vol dir que cal també dis

posar de les comunicacions que ho facin possible tant a l’espai virtual com al real. Caldrà primer un front social i econòmic únic quan la patronal sigui capaç de deixar de demanar únicament l’abaratiment de l’acomiadament lliure.

1989, Flix ciutat pubilla

2009-10-11T00:01:00.007+01:00

L'Agrupació Sardanista aprofita l'Aplec d'enguany per recordar els 20 anys de la proclamació de Flix com a Ciutat Pubilla de la Sardana l'any 1989. M'ha fet pensar en una pel·lícula antiga que va muntar Joan Mata i que, tot i feta en format domèstic de fa 20 anys, avui ja és un petit fragment de la història més recent. No hi havia tantes càmeres i els mòbils d'aleshores no gravaven encara, això pot disculpar que conservem aquestes imatges malgrat que la qualitat i el so no és del tot bo. (No tan dolent com finalment se sent, miraré si es pot millorar)

Montse, en el record

2009-08-27T07:02:00.006+01:00

En el record queda el seu riure obert, el seu esperit compromès, el posat seriós dels moments tensos, les seves ganes de treballar, la seva estima pel seu poble i pels seus. Fins sempre Montse..... quinta meua!

"No et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen.

Baixa al carrer i participa.

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu"

Vicent Andrés Estellés

Salutació del programa de festes 2009

2009-08-09T20:42:00.004+01:00

Sense l’obligatorietat de canviar el calendari com fem per cap d’any, les festes, les d’agost, obren i tanquen també un cicle estacional. Malgrat quedar encara un terç d’estiu, la imminent arribada del setembre ens predisposa a la tornada a la normalitat un cop acabat d’esvair l´últim tro dels focs. És moment doncs per preparar com cal aquest canvi de cicle i gaudir d’uns dies amb els amics, la família i aquells coneguts que quan els vàrem preguntar - vindreu per festes?- ens van respondre que enguany sí. És moment també per aparcar uns instants, unes hores, uns dies, ... les preocupacions que venim arrossegant del nostre dia a dia, de ben segur que no desapareixeran, però tal vegada les tornarem a encarar amb més força, amb més criteri, tot havent regenerat una mica els ànims. Tot el contingut d’actes del programa és possible gràcies a la feina desinteressada de molta gent durant mesos. Arribades les festes encara afegeixen a la feina, molta son i suor, el patiment del directe i alguna que altra enrabiada. A la comissió de festes, als treballadors i treballadores de l’Ajuntament, als integrants de moltes juntes d’entitats o clubs i molts col·laboradors i col·laboradores puntuals cal agrair-los l’esforç i la dedicació que fan possible que del 14 al 18 d’agost tinguem una agenda absolutament plena d’activitats on triar, amb una diversitat i nombre que no és massa habitual en un poble de les nostres dimensions. Ara cal que totes i tots hi posem la nostra part de ganes de passar-nos-ho bé i de participar en la festa, que hi posem el puntet de paciència necessària per fer front als petits entrebancs que sempre apareixen, que hi posem en definitiva la part que fa que les nostres festes siguin les nostres millors festes. Enhorabona a la pregonera d’enguany Núria Guillén Rey i a les noves pubilles acompanyades per primer cop pels hereus, que siguin per a totes i tots unes festes inoblidables. Flixancos i flixanques, els que hi sou sempre i els que podeu tornar aquests dies, forasters de fora, gent que feu cap a Flix per festes ... gaudiu, gaudim tots i totes de les nostres festes majors, amb coneixement! com han afegit, afegeixen i afegirem els que ja som més grandets. Que tingueu una molt bona festa major!!!!

Bona feina!

2009-08-09T19:04:00.006+01:00

Qualsevol que hagi passat per una junta, o hi sigui, perquè és un càrrec que sol durar molts anys, sap que és difícil mantenir activa una entitat i ho és més encara aconseguir cares noves, en aquest cas joves esportistes que n'assegurin el futur. Això passa en determinats moments dolços del cicle de vida del club. Dissabte va tenir lloc una cursa de llaüts de la lliga de l'Ebre i el Club Nàutic va participar amb tripulació A i B tant en categoria masculina com femenina, avui eren a Lloret a remar a la lliga catalana i entre el seus projectes de l'any vinent tenen el de comprar un segon llaüt. Viuen un bon moment, com el Club de Tennis , que fa uns dies celebrava les seves 24 hores i amb una escola que se'n va al centenar d'alumnes encara el repte de renovar la segona pista. El Club Patí, que dissabte va celebrar l'anual partit de veterans, va propiciar una foto que feia temps que no es veia, la de les joves patinadores a primera fila. Per a la gent que sempre estira, l'esforç no és menor, ni més fàcil, però la satisfacció pels resultats segur que ajuda força. Bona feina!

IV fase del reg Garrigues Sud

2009-08-08T10:51:00.004+01:00

Divendres dia 7 es va celebrar una jornada de portes ofertes a les instal·lacions del reg de la IV fase de Garrigues Sud que va contribuir a difondre algunes de les xifres que ajuden a fer-se una millor idea de l’extraordinària dimensió de l’obra. El Garrigues Sud ha tingut 3 fases anteriors que tenen la captació a la zona del pinar de Fecsa, davall de pont amb un total de 10.755 Ha distribuïdes pels següents municipis: Bellaguarda: 1.024 Ha - Juncosa: 3.236 Ha - La Granadella: 3.010 Ha - Els Torms: 763 Ha - Bovera: 1.593 Ha - Flix: 1.128 Ha .

El total d’inversió dels diferents governs en totes les fases ha estat de 150 milions d’euros per pujar l’aigua fins a una cota màxima de 778 metres d’alçada, la qual cosa explica les dimensions del bombament de Flix, amb 4 bombes de 2.500 Kw i encara una altra estació de bombament a La Palma, de les mateixes dimensions i característiques que la de Flix. La captació de l’embassament la fan amb canonades de 1400mm de diàmetre i la impulsió amb canonada de 1200mm. L’aigua s’emmagatzema en 6 basses o petits embassaments amb una capacitat total d’uns 430.000 m3 , unes 140 vegades el dipòsit municipal de la Punta del Canó, per tenir una referència. Cada Ha té una dotació màxima anual de 1300 m3 sempre com a reg de suport dedicat als conreus d’olivera, ametller, ordi, vinya i fruiters de secà.

Malauradament, vist la mala situació enguany de l'oli i la fruita dolça com a productes més propers, sembla clar que no n'hi ha prou amb la inversió en el reg per a fer possible viure de l'agricultura, només per anar subsistint.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Acord FinançAment Autonomic

2009-07-19T08:46:00.001+01:00

Check out this SlideShare Presentation:

Acord FinançAment Autonomic

View more presentations from Socialistes_ Cat.

Un pas més

2009-07-18T11:08:00.005+01:00

La reunió d'ahir a lA'juntament i centre d'empreses va aplegar els càrrecs més rellevants de l'estat i de la Generalitat en temes d'aigua, els encapçalaven el conseller de Medi Ambient i el Secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua. El motiu principal era donar sortida a les incerteses, dubtes i desconfiança que han generat aquests darrers mesos de silenci al voltant del projecte de descontaminació de l'embassament. Les expectatives d'acabar el dia amb un calendari de les obres no es van veure complertes, potser no era el moment en una taula tan política, el que calia escoltar és en definitiva el que es va dir, que el projecte d'extracció dels fangs es duria a terme sense cap mena de dubte, es va dir també que aniria acompanyat d'un pla de millora de totes les captacions d'aigua d'Ebre avall de Flix, la qual cosa s'afegeix al projecte inicial i ha de ser prèvia a l'inici de l'extracció del fangs que podria provocar algun episodi de contaminació al riu. Es va dir també que aquest pla es preveu aplicar-lo en 18 mesos i seria compatible amb l'execució paral·lela dels treballs previs a Flix al voltant de la planta de tractament, abocador, mur de contenció,....

Era important que el missatge polític fos clar perquè, sincerament, s'havien generat massa dubtes sobre el destí final del projecte i dels fangs, ara ho tenim clar, esperem que les concrecions tècniques de les voluntats polítiques facin possible veure l'inici definitiu de les obres pròpiament dites en un període el més breu possible.

Primers dies

2009-07-09T07:35:00.008+01:00

Uns primers dies amb molta diversitat d’actes de tot tipus. Vam començar per la vessant lúdica i festiva amb corpus i Sant Joan, ambdues festes amb alguna innovació de les que fan parlar però que van estirar força públic. En parla J.A. Collazos a Innovacions festives fent una reflexió que em sembla molt encertada.

La part cultural s’encetava a Barcelona amb la signatura de l’agermanament entre els refugis antiaeris 307 per part seva i el del carrer Sant Josep a Flix. De l’acte se’n poden acabar derivant mitjançant les coneixences i relacions fetes, l’organització d’una jornada sobre els refugis antiaeris i l’organització d’algunes visites guiades per a grans grups amb ruta pel patrimoni més desconegut de Barcelona, l’associació promotora de la recuperació del refugi i els responsables del Districte ens tornaran la visita passat l’estiu. A nivell mediàtic també hi hagut bastant de seguiment del canvi d’alcaldia (Flix no es rendeix) i ha girat en una part important al voltant de la descontaminació de l’embassament i la nostra petició com Ajuntament d’accelerar el procés i marcar el calendari de les obres. En va parlar el Punt per exemple i Catalunya Ràdio hi va dedicar la desconnexió per a Tarragona que fan un cop al mes en un programa de debat que s’emet els dijous de 19’30 a 20’30. El programa es diu Esfera Pública i el dia 25 de juny es va dedicar als fangs de l’embassament amb la presència del doctor Grimalt que va dirigir els estudis per part del CSIC, el director del CAT i diputat al Parlament per Iniciativa en Daniel Pi i jo mateix. La coincidència en la necessitat de la retirada després del procés seguit fins ara va ser absoluta.

Havíem dit que el nivell d’obra pública al municipi era important i aquests dies s’estan concretant moltes d’aquestes inversions, és així que les obres del fons d’inversió local (Fons Zapatero), han començat a diferents llocs del poble amb un pressupost de 700.000€. El dia 7 de juliol es va firmar l’acta de replanteig de les obres de restauració del castell, que començaran abans de final de mes amb un pressupost de 442.000 € i 8 mesos de feina. Un procés que ha durat més de 4 anys i que preveu una segona fase a la que Incasol assigna inicialment 300.000€ més. Els detalls del projecte es presentaran el mes de setembre en una presentació que prepara la regidoria d’obres i patrimoni històric.

En un parell de setmanes s’adjudicarà l’obra d’optimització de l’enllumenat que comportarà la substitució d’un bon nombre de punts de llum i quadres, només és una part del projecte global previst, que haurà de continuar els propers anys. El pressupost final, pendent de l’adjudicació definitiva pot anar entre 350.000 i 400.000€. També aquests darrers dies s’han publicat les bases per a la climatització de l’edifici de l’Ajuntament i ca don Ventura amb un import de sortida de poc més de 190.000€. També abans de fi de mes esperem poder signar amb el Ministerio de Industria un conveni per a la millora del Centre Tecnològic i Centre d’Empreses que permetrà augmentar el grau d’acabat d’alguna nau, millorar els espais exteriors del centre i el polígon i a la vegada consolidar el projecte de Centre Tecnològic per a la recerca i investigació en sòls contaminats avui ubicat al laboratori del CTM-Flix. El conveni no necessita de cofinanciació, és compatible amb altres tipus de subvencions i suposa 500.000€ en obres i millores a fer abans del 31 de desembre d’enguany. Tot plegat, més de dos milions d’euros que no són capaços d’allunyar la preocupació del municipi aquest darrer mes al voltant de l’ERO d’Ercros, que hores d’ara, tot i haver avançat en les negociacions i haver canviat substancialment els plantejaments inicials de l’empresa, encara no s’ha tancat. Divendres s’espera que la mediació de la Consellera de Treball pugui apropar les posicions i a partir d’aquí es pugui parlar també d’ajuts de l’administració atenent unes propostes de futur, que és la preocupació que segueix a l’actual urgència de minimitzar els efectes de l’ERO. Penso que cal destacar la bona feina del comitè de treballadors en la planificació de les accions i en la gestió d’una situació que els ha dut a moments durs i difícils i que ha aconseguit l’atenció d’administracions i mitjans.

El Jueves 24 a 30 de juny

Esperem que el seu esforç tingui premi amb la resolució del conflicte prevista els propers dies.

N’esperem una altra de resolució aquest mes. El dia 17 de juliol ens visitaran el Conseller de Medi Ambient i el secretari d’Estat d’Agricultura i Medi Ambient, senyors Baltasar i Puxeu. A Flix sembla que finalment es presentarà el pla de millora de les captacions d’aigua al territori d’aigües avall de Flix i també la decisió sobre el projecte de descontaminació de l’embassament. Ja ho veieu, si bé és cert que l’agost tot s’atura, el que és al juliol bull.

Discurs presa de possessió

2009-06-21T09:21:00.004+01:00

Bona tarda a totes i a tots, amics, veïns, veïnes, vull agrair-vos en primer lloc la vostra presència avui aquí en aquest acte que si bé no té precedents en les anteriors legislatures des de la instauració de la democràcia, al capdavall no deixa de ser l’anècdota d’un procés que es duu a terme amb naturalitat i normalitat democràtica. Les eleccions municipals del 2007 van donar guanyadora la llista del PSC per un centenar de vots amb una distribució de regidors de 5, 5 i 1 que feia pensar eren possibles dos majories, a la fi n’ha hagut una de sola, la que ha fet possible un govern d’unitat a Flix amb l’acord de les tres forces polítiques representades a l’Ajuntament. La que ha fet possible que funcioni l’equip, l’equip d’onze. En virtut d’aquell acord fem avui el relleu a l’alcaldia, canvi de capità. Personalment crec, ho dit en diverses ocasions, que vam prendre la decisió correcta, la que més convenia al poble i la que ens havia de permetre afrontar un període engrescador però complexe de gestionar per la gran quantitat d’obra pública que es plantejava al municipi, amb un tema sobresortint per damunt de tots com era la descontaminació de l’embassament. Avui, a meitat de legislatura, els arguments inicials continuen sent vàlids perquè els projectes hi continuen sent a diversos nivells de desenvolupament; hi continuen sent, si bé es veuen diluïts en el sotrac social i econòmic que s’ha plantejat des de fa unes setmanes al poble i que avui per avui acapara l’atenció de tots. La situació que vivim actualment al nostre poble justifica sobradament que hi vulguem fer front des de la unitat i des del consens polític. És en aquest context que m’agradaria transmetre un missatge, una crida, apel·lant a l’esperança i a l’autoestima perquè malgrat la greu situació de la Fàbrica i el tancament d’Inquide hem de ser capaços de veure altres aspectes més positius que altrament, podrien no ser-hi, hem de ser capaços de veure que és a punt d’obrir una residència per a la gent gran amb una seixantena de llocs de treball i la possibilitat, perquè no?, que hi hagi alguna iniciativa particular que hi vegi el moment de crear alguna empresa de serveis. Hem de ser capaços de veure que en els propers 8 ó 10 mesos l’obra pública que es generarà al municipi ultrapassa els dos milions d’euros, i n’hi ha encara de no assignada com la nova captació d’aigua i la millora de la depuradora. Hem de ser capaços de veure les obres de descontaminació de l’embassament com una opció de tenir marge per pensar a mig termini. Sé que aquesta no és una opinió unànim al poble, per tant m’agradaria deixar ben clar que reclamar l’inici de les obres serà objectiu prioritari, seguirà sent hauria de dir, perquè ja venim treballant de temps en aquest tema des de l’ajuntament. Tenim un problema que ens va fer ser centre d’atenció de tots els mitjans de comunicació l’any 2004, no ens el podem quedar com a herència, quan hi ha pressupost per fer-ho, hi ha projecte i l’obra està adjudicada; ara hem de voler sortir als mitjans perquè som exemple d’un ambiciós projecte de restauració ambiental que genera feina durant l’obra, i aplicació de tecnologia i investigació en el tractament dels sòls, que pot generar un valor afegit. Objectiu prioritari ha de ser també el poder establir un full de ruta que a partir de les nostres opcions, de la promoció de les nostres potencialitats, ens permeti cercar l’ajut, la complicitat i la sensibilitat de les administracions per poder capgirar la falta d’inversió en noves activitats econòmiques al municipi. Dins del full de ruta hi ha de tenir cabuda el recuperar l’esperit emprenedor de veïns i veïnes de Flix, ha de tenir cabuda la imaginació, l’atreviment i el risc, ha de tenir cabuda el posar les coses fàcils, el donar el màxim d’ajut des de l’ajuntament i altres administracions. No és del tot cert el socorregut discurs de qui fa 40 anys que ho deia i no s’ha fet res. Ens hem anat dotant d’eines, el Centre d’Empreses i el Consell Comarcal amb qui hem de tancar conveni de col·laboració en serveis poden fer molt per la formació i la informació a l’emprenedor, i avui podem respondre amb espais reals a ofertes d’instal·lació. Vaig apuntant les línies de treball que han anat sorgint de les nostres converses a l’ajuntament, perquè això és el que podem assegurar com a equip de govern, el treball i l’esforç. No hi ha vareta màgica, no hi ha recepta magistral, i és que... No sempre és fàcil això de fer de polític, entre d’altres coses, acostumés a fer el que no s’hauria de fer i per tant ho fas malament, si bé hom coincideix que de fet, els polítics no fem res, amb la qual cosa no deixa de crear-se una paradoxa curiosa. A més tenim un lamentable sentit de la oportunitat, ja que acostumem a sortir a la foto quan no toca i a no sortir quan hi hauríem de ser. Al final veus que no n’hi ha prou amb la bona intenció, veus que els vots rebuts no t’adjudiquen més sabiduria i més coneixements, però sí més responsabilitat; veus que necessites estar a prop de la gent i rebre una mica de suport en forma de consells, inquietuds, preguntes i també respostes, col·laboracions, idees, .... M’agradaria per tant donar les gràcies a tota la gent que amb la seva proximitat ens fa i em fa semblar més capaç, gràcies a tots els companys i companyes regidors d’ajuntament, als treballadors, als companys de partit, en particular a Candi Llop, que ens ha deixat inesperadament fa pocs mesos. Gràcies a tots aquells que en aquest període difícil s’engrescaran a fer arribar la seva aportació i el seu compromís, que sabran entendre que no és tan sols, el meu torn.... a veure què fa, és el nostre torn. Tinc el privilegi d’accedir a l’alcaldia del meu poble. Tinc el repte d’ocupar el lloc que durant les tres dècades d’Ajuntaments democràtics s’han repartit gairebé a parts iguals dos polítics de la vàlua de Pere i Antonio. Tinc el bagatge d’haver-hi compartit anys d’ajuntament, en què he après amb ells i d’ells. Tinc la sort de tenir tots dos al costat en aquesta etapa, de fet crec que tenim la sort de tenir-los a ells i moltes altres persones que coneixen la nostra realitat i les dificultats que passem actualment. Amb ells comptem, i sobretot amb nosaltres mateixos per ser capaços de treure el millor que tenim i per començar a fer el que tots tenim clar que ha de ser, escriure un futur nou per al nostre poble, fent-ho des del coratge i una mica des de la rebel·lia, no des de la desesperació, perquè és mala consellera. Estic content i orgullós de poder ser a partir d’avui alcalde del meu poble, estiria més content encara si valtros puguéssiu dir el mateix d’aquí a dos anys. Moltes gràcies i Visca Flix.

Una aportació de nivell, ... gràcies!!!

2009-06-17T06:46:00.002+01:00

El PP proposa reconvertir en jubilacions anticipades alguns dels acomiadaments d'Ercros El PP de Tarragona ha mostrat el seu suport als 28 treballadors afectats a Tarragona i 51 a Flix, i proposa que alguns dels acomiadaments es puguin reconvertir en jubilacions anticipades El diputat del PP, Rafael Luna, ha titllat 'd'incomprensible' que el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté (nascut a Flix), i primer secretari del PSC al Camp 'no hagi recolzat i buscat solucions efectives per evitar els acomiadaments previstos'. Així mateix, en un comunicat, Luna també ha criticat el silenci del germà del delegat, Antoni Sabaté, actual coordinador d'Acció Territorial del PTOP a les Terres de l'Ebre, i alcalde de Flix durant setze anys. 'Encara és més incomprensible que tampoc hagi manifestat el seu recolzament als treballadors més enllà d'una visita de cortesia a l'empresa la setmana passada per fer-se la foto. Demostren, un i l'altre, que els importa ben poc els problemes existents al territori on, teòricament, governen', ha afegit. ACN

El que em resulta incomprensible és que qualsevol tema valgui per alguns per treure’n partit polític i a més entrant des de la demagogia, la ignorància i la mala baba en un terreny personal que hauríem d’aprendre a respectar. No faré el llistat de totes les trucades, reunions, gestions fetes aquests darrers dies per molta gent vinculada i no al nostre municipi, però en particular la Directora de Comunicació Aurora Masip, i també Antoni i Xavier Sabaté, sense foto, que comença a ser una fixació, i una frase potser massa fàcil; a la foto si hi surts perquè hi surts i si no, perquè no hi eres. D’agrair per sobre de tot és l’extraordinària aportació que fa el PP en boca del seu diputat Rafael Luna demanant jubilacions anticipades enlloc d’acomiadaments, de ben segur que com que ningú hi havia pensat, en les negociacions amb l’empresa hi haurà un abans i un després de la aparició en escena de la clarividència del PP. No cal sinó agrair aportacions tan encoratjadores, desinteressades i compromeses en aquests moments difícils que ens toca viure.

Parlar en positiu de Flix

A Barcelona

2009-06-16T15:14:00.005+01:00

Quatre autobusos s'han desplaçat avui dimarts a Barcelona a manifestar-se davant del Palau de la Generalitat i al davant de la seu d'Ercros a la Diagonal. Una volta més, un altre gra de sorra, un pas més,... en diferents àmbits treballem tots per un mateix objectiu. És important que anem mantenint un bon encaix entre totes les iniciatives que n'asseguri la complementarietat, no és fàcil en una situació com la que es viu avui a Flix.

Canvi d'alcaldia

2009-06-16T07:08:00.001+01:00

Ahir va tenir lloc la renúncia a l’alcaldia per part de Pere Múñoz en compliment del pacte al que vam arribar después de les eleccions del 2007. Ens ha permès tenir a Flix un govern d’unitat necessari per afrontar uns projectes que a l’inici de la legislatura es veien complexos, la descontaminació del pantà, l’engegada del centre d’empreses,... dos anys després aquells projectes són encara sobre la taula en un o altre grau d’execució i fan que hi hagi compromesa al nostre municipi la major inversió en obra pública que hagi viscut fins ara. Malauradament la realitat dels acomiadaments d’Inquide i l’ERO d’Ercros han convertit de cop unes magnífiques perspectives de poder veure passar la crisi, en un escenari dominat per la incertesa i l’angoixa tant pel moment actual com pel futur del poble. Més encara, davant d’aquest panorama, es fa necessària la unitat amb què vam decidir el seu dia encarar la legislatura, no és gens difícil fer-ho amb Pere Muñoz, alcalde de Flix els darrers 6 anys. Ha demostrat abastament que és una persona oberta i dialogant, que sempre cerca el consens i té una habilitat especial per cercar el que uneix i no escarrassar-se en dirimir el que ens separa. La seva vàlua i intel·ligència com a polític no em cal destacar-la, el seu càrrec al senat i dins ERC ho fan amb escreix. Per a mi ha estat una sort i un privilegi haver pogut viure a l’Ajuntament amb els dos grans alcaldes de la democràcia, Pere i Antonio, el seu recolzament, la seva proximitat, ajuda i molt a encarar aquesta nova etapa a l’alcaldia.

Un kit-kat... li diuen?

2009-06-13T08:17:00.004+01:00

Dos notícies importants aquesta setmana per al poble, avui jornada de portes obertes a la residència per a la gent gran i ahir l’anunci de l’adjudicació de les obres del castell a una empresa de la Terra Alta, Construccions Jaén. En l’actual context, marcat pels temes econòmics i laborals, sembla que queden una mica diluïdes i diràs que ens costa donar-los la consideració que es mereixen. Són projectes que han costat anys de gestació, la residència no ho cal ni dir. El nostre poble, la zona nord de la nostra comarca, no era mai objectiu prioritari en la distribució d’equipaments públics per a l’atenció de la gent gran, criteri que va canviar la legislatura passada i finalment ha permès tirar endavant la residència “Les Escoles”, que avui veiem també com un importantíssim focus de generació de feina, al voltant de la seixantena de persones. El projecte de restauració del castell ha tingut un part més curt però no pas fàcil. Finalment no costa un cèntim al municipi; la primera assignació per part de Cultura de la Generalitat, encara a la legislatura passada, de l’1% cultural que les administracions dediquen a protecció del patrimoni cobria només el 50% de les obres. Avui l’altre 50% el cobreix la part de l’1% que gestiona Madrid. No ha estat fàcil posar d’acord ambdues administracions, refer projectes i convenis, han passat més de 4 anys. L’actual context, sense aquests anuncis o la inauguració del centre d’interpretació del Camí de Sirga a Sebes l’altre dia, seria encara pitjor. De segur que no ens farà mal ni disminuirà el nostre compromís actual de lluita pel futur del poble si dediquem avui una estona a sentir una certa satisfacció per tot plegat.

"Visites" al centre d'empreses

2009-06-10T22:00:00.004+01:00

Una de les tasques del Centre d'Empreses "La Ribera" és facilitar l'accès a la informació de cursos, ajuts i subvencions, ofertes de treball... la pàgina web no fa gaire que està plenament operativa però comença a donar els serveis que s'esperaven, encara falta consolidar el servei i fer-lo realment funcional i útil a emprenedors, empresaris o gent amb inquietuds per tirar endavant una iniciativa comercial o empresarial. De moment però, és una petita satisfacció veure créixer les estadístiques de visites recentment publicades per Jaume.

Flix, un poble en crisi

2009-06-08T15:37:00.003+01:00

Durant 20 minuts hem estat protagonistes dels matins de Josep Cuní. Al final, en Cuní ha tancat el programa amb una frase que he trobat força encertada, ja que referint-se als 571 vots nuls de les votacions europees del diumenge ha vingut a dir que arribi el missatge on calgui i que faci reflexionar qui calgui sobre la situació d'un poble en crisi.

Consell Extraordinari.

2009-06-04T22:15:00.003+01:00

Imatges del Consell Extraordinari dels governs de les Terres de l'Ebre i Lleida celebrat avui al Centre d'Empreses La Ribera. Més de 40 càrrecs públics presidits per la Directora de Comunicació de la Generalitat, Aurora Masip. A part d'una reunió que no s'havia produït mai i important per a coordinar temes d'ambdós territoris, ha servit per fer-los conéixer de primera mà la situació que es viu al nostre municipi. En aquesta tenaç cursa, per explicar primer, les inquietuds del nostre poble, dilluns arriben als matins del Cuní tres veïnes de Flix, bona sort!!

No hi ha una recepta

2009-06-02T06:54:00.002+01:00

Fa unes setmanes semblava que la crisi passava una mica per sobre del nostre poble. Avui el seu pes ens aclapara; qui més qui menys “ja deia que es veia venir”, però el cas és que no pensàvem en una aparició tan sobtada i demolidora. Inquietud, incertesa, preocupació, angoixa, tristor... són les paraules que millor defineixen l’estat d’ànim col·lectiu. No hi ha una recepta miraculosa que no sigui l’anunci d’una nova implantació industrial, però potser conéixer o recordar algunes dades ens pot ajudar a frenar certs tòpics que dirigim contra nosaltres mateixos i que apareixen en situacions complicades com la que vivim contribuint a enfosquir-les encara més. Els primers passos: Els contactes i reunions amb l’administració de l’Estat i la Generalitat han estat i són intenses i àgils. Hem tingut accès amb facilitat a les més altes instàncies polítiques, que poden prendre un o altre determini en resoldre l’ERO, i en un moment donat, recolzar iniciatives de desenvolupament i de futur, si bé hem pogut constatar que no disposen tampoc de vareta màgica i menys en el context actual. Encara aquesta setmana hi ha hagut l’entrevista amb el president Montilla per part de Pere, l’alcalde, en el context d’una jornada a les Terres de l’Ebre destinada a conéixer la situació econòmica al territori. Dia 3 resta pendent l’entrevista dels representants de l’Ajuntament amb el president d’Ercros sr. Zabalza i el dia 4, al mateix temps que empresa i sindicats es troben per primer cop, el Centre d’Empreses acull la primera reunió conjunta dels governs de Terres de l’Ebre i Lleida presidits per la portaveu del govern, Aurora Masip. Rebran el comitè d’Ercros a primera hora i tot plegat, amb el ressò mediàtic de cada acte, va apropant l’objectiu de minimitzar l’impacte de les primeres propostes de les empreses i reduir-lo en la mesura del possible. Un passet més, treure els fangs: Opció que sembla que continua generant dubtes, més encara per l’endarreriment que porten les obres. De la visita a Madrid amb el Secretari d’Estat de Medi Ambient a primers de maig vam obtenir el compromís d’anunciar durant el mes de juny el calendari d’inici. Necessitem que tiri avant el projecte, ara més que mai, perquè durant uns anys FCC necessitarà treballadors i perquè amb el problema per resoldre no veig a ningú disposat a establir-se o continuar al polígon químic de Flix. Amb el riu net pot continuar sense interessar ningú, però si més no, no ens haurem quedat els fangs contaminats com a herència. La diversificació industrial: No s’ha fet realitat cap de les opcions més clares que hem tingut. De tot plegat avui queda una realitat, 9Ha de l’únic polígon químic que l’Incasol té a Catalunya. Un polígon que ha estat a punt de vendre´s dos cops. El primer a Synthesia, que ho va deixar córrer dies abans de fer efectiva la compra a Ercros arran de l’aparició de la notícia dels fangs als mitjans i va evidenciar que les negociacions s’havien allargat excessivament. El segon intent, el grup italià Vallombrosa, se li va adjudicar el concurs de venda dels terrenys per a la instal·lació d’una multimilionària planta de producció de plaques solars, va intervenir tant l’administració estatal com catalana als més alts nivells; van desaparèixer deixant alguns interrogants, en particular a la secció de temes internacionals de la guàrdia civil. Encara alguna provatura més no tancada del tot ens ha fet evident que difícilment podem competir amb ofertes d’espai al polígon de Tarragona o Catalunya Sud si no s’aconsegueix una bonificació del preu del kw i l’arribada del gas, en etern projecte. Han de ser objectius del pla de futur. De present són les instal·lacions, laboratori i naus, del Centre d’Empreses, la seva capacitat d’assessorar en qualsevol línia d’ajuts i subvencions, ocupació, promoció autònoma i la capacitat d’ofertar formació diversificada. Un present modest, però tangible. L’opció del turisme, els serveis: En general ens resulta difícil creure que disposem d’un mínim potencial turístic al voltant del riu i el patrimoni històric. No pot competir per volum i pes econòmic amb un sector industrial predominant però s’ha de veure com un sector complementari important i no hauria de ser menystingut per nosaltres mateixos. Per exemple, Sebes gestiona avui un pressupost entre 350 i 400.000€ amb una aportació municipal d’uns 20.000 només. Suposa 6 ó 7 llocs de treball habitualment i fins a 12 a l’estiu amb les colònies escolars. Enguany tancarà amb la visita de 1.600 escolars en el primer curs de conveni amb el Dep. d’Educació, en 2 ó 3 anys esperen poder obrir a l’espai un Camp d’Aprenentatge, que suposaria un mínim de 3 mestres i monitoratge, a banda de doblar el nombre d’escolars. Les obres al meandre, els itineraris, àrees de lleure, embarcadors, la restauració del castell són obres finançades al 100% per l’Estat i la Generalitat amb partides finalistes, contribueixen a posar en valor atractius del nostre poble com els que de ben segur apreciem en qualsevol sortida per molts indrets de la nostra geografia i són un reclam a inversió en hoteleria i restauració, espero que es pugui comprovar en poc temps. La residència per a la tercera edat obrirà probablement a la tardor, són una seixantena de llocs de treball, és també una realitat. M’he sentit obligat a parlar del mig ple sense pretendre donar només un missatge tranquilitzador i prou perquè la situació és prou greu, però cal transmetre que l’afrontarem des de la unitat i cercant , obligatòriament, la part de positiu que en puguem treure. Aquest hauria de ser el camí.

Coincidint amb la Champions

2009-05-30T10:03:00.002+01:00

Tot coincidint amb la champions TV3 va tenir el detall de dedicar una estona del programa L'Hora del lector a Andreu Carranza i el seu nou llibre. El vaig enganxar fent dit al comandament a distància. Per si no ho teníeu present..... Andreu a TV3

Una comarca amb futur

2009-05-27T06:50:00.006+01:00

Coincidíem en conèixer la notícia dels acomiadaments d'Ercros primer i Inquide poc més tard, que un dels objectius principals a l'inici del procés era fer arribar la informació a tots els nivells de l'administració catalana i estatal i també del carrer, per tal que la nostra particular "guerra" no passés desapercebuda i el context en què es duu a terme i el dramàtic impacte que suposa fos conegut arreu. Per la presència als mitjans, pels contactes mantinguts i pels previstos durant aquests propers dies, que inclouen les direccions de les empreses amb l'Ajuntament i amb la Conselleria de Treball, a més de les que ja han iniciat amb els treballadors sembla que s'està aconseguint. Ahir el ple del Consell Comarcal va consensuar, amb certs grinyols, una moció de recolzament als treballadors de Flix que a la vegada que instava el govern a actuar urgentment al territori, a la comarca, amb un pla de reactivació econòmica. Davant la situació que encarem, el consens, la unitat, el poder fer un front comú per sobre de localismes o temptacions de cercar protagonismes polítics que ara no toquen, és el principal actiu que tenim. Que reclami sí, un pla de futur amb participació de totes les administracions, però que a molt més curt termini reclami començar immediatament les obres previstes a la zona perquè poden donar un termini de temps necessari per afrontar amb menys urgències la preparació d'aquest futur que reivindiquem, que reivindiquen els lemes a les pancartes que poc a poc van omplint el poble. La moció que aprovava fa uns dies l'Ajuntament ja es referia clarament a la necessitat d'accelerar la inversió pública prevista, és el proper objectiu.

1300 persones al carrer

2009-05-22T23:03:00.003+01:00

Unes 1300 persones venen a coincidir els mitjans, han sortit avui a manifestar-se a Flix contra els acomiadaments previstos d'Inquide i Ercros, més que divendres passat. La setmana vinent sembla clau per conéixer els plantejaments definitius de les empreses i quin serà el seu marge negociador. Els diferents reprsentants polítics amb què hem parlat aquests dies han manifestat la intenció de mirar-se amb lupa les seves propostes, és el primer objectiu, minimitzar les proposicions inicials. El següent haurà de ser tornar a tenir esperances de futur, un capítol que hem d'encetar de seguida. De moment la crònica d'avui als mitjans.... Unes imatges d'avui El que diu l'Avui El 3cat24 El diari de Tarragona El diari de Tarragona abans d'avui Una reflexió de El Punt sobre la Ribera, no ballem sols..., tampoc és que sigui un consol. I una xafarderia del cor, avui es casava Piqué.

Amb 8 anys, Inquide

2009-05-19T07:47:00.001+01:00

Inquide participa en un 80% y Ercros en el 20% restante. Neokem Grup aportará la tecnología. Estimamos a priori que la inversión será del orden de los 700 millones. La planta podrá producir unas 7.000 toneladas métricas anuales de ácido tricloroisocianúrico, lo que representa más del 55% de la producción nacional y nos sitúa como la primera productora española y una de las primeras mundiales. Del mismo modo, el 60% de nuestra producción se destinará a la exportación, con destino a los mercados de la Unión Europea, América del Sur y Oriente Medio. Només 8 anys després d’iniciar l’activitat, per sorpresa, en l’argot jurídic es diria amb nocturnitat i traiduria suposo, malgrat que en les anàlisis posteriors tots siguem capaços de trobar indicis més o menys evidents del resultat final. Inquide Flix anunciava ahir als seus treballadors la intenció de parar totalment la planta de Flix. La decisió afecta 34 treballadors d’una plantilla molt jove que té un màxim d’edat inferior als 40 anys. De retruc, els treballadors externs afectats són més, molts més en coincidir amb l’expedient d’Ercros. Sembla que aquesta línia de producte ha reduït la facturació un 45% respecte al darrer any i pots comptar que deu resultar més barat comprar a la Xina. Indubtablement la responsabilitat d’una empresa la duu a cercar els millors resultats econòmics possibles, però és cert també que adquireix davant la societat que l’acull i de vegades la pateix, una responsabilitat social que hauria de ser ineludible, potser a la Xina no, però aquí sí , és el que té ser desenvolupat. Aquest haurà de ser el primer objectiu a reclamar davant les administracions que hauran de resoldre els tancaments. Després,... haurem de seguir sent, i això farem.

No als acomiadaments

2009-05-16T07:11:00.005+01:00

Divendres va tenir lloc el primer acte de les mobilitzacions que el comitè d’empresa d’Ercros pensa dur a terme per capgirar el plantejament inicial de l’empresa, que ha reiterat la intenció de presentar en breu (la setmana vinent) un expedient que afecta 75 treballadors de Flix, 24 d’ells de forma temporal. La manifestació de divendres va comptar amb el suport d’un mil·ler de persones, Flix diu “no” al pla d’ajust d’ercros. La mateixa tarda al ple de l’Ajuntament aprovàvem una moció que en primer lloc expressa el suport als treballadors, reclama a l’empresa la negociació imprescindible tal i com s’ha produït en altres ocasions i també exigeix conéixer els plantejaments de futur que té per a la planta de Flix. La moció acorda també sol·licitar a les administracions de l’Estat i de la Generalitat que s’accelerin les inversions en obra pública previstes al municipi i finalment diu de fer-ho saber a tots els ajuntaments de la comarca, conselleries implicades i direccions territorials a la vegada que demana al Consell Comarcal una reunió urgent del Consell d’Alcaldes per tractar el tema. Després de les primeres visites, trobades i telefonades a correcuita un cop coneguda la notícia, són els primers actes visibles que enceten un període incert i difícil en què haurem de saber coordinar esforços amb l’objectiu comú de dir Sí a un futur per Flix, com resava una de les pancartes. Haurem de saber gestionar un dels recursos potents que tenim com és la unitat. http://noalcierre.blogspot.es/1242288884/UGT-y-CCOO-reclaman-a-Ercros-un-pla/

Copa Massi a Flix

2009-04-19T22:05:00.001+01:00

BubbleShare: Share photos -

Segon any de l’organització de la cursa i el Club Ciclista de Flix té també l’organització del proper any. Cal felicitar-los per la idea primer, per la feina i pels resultats; no deixa de sorprendre gaudir d’una prova d’aquest nivell, esperem que pugui ser possible mantenir-la força anys amb la col·laboració de tots aquells que hi han posat cullerada .. i diners que sempre són importants. A part de la repercussió esportiva, comentàvem avui també amb membres del club la repercussió econòmica al territori del cap de setmana ciclista bàsicament per l’allotjament, un argument més, sovint menystingut en parlar d’aquest tipus d’esdeveniments al poble o a la comarca. A més l’aigua va esperar fins al repartiment de premis. Enhorabona!!

Trobada de vivers d'empreses a Girona

2009-04-15T20:07:00.003+01:00

Proposta de col·laboració entre els vivers d’empreses territorials. El dimecres 15 d’abril s’ha celebrat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona una reunió de treball convocada pel Consorci dels Vivers d’Empreses Territorials de la Demarcació de Girona. A la trobada hi han assistit més de vint entitats entre Vivers, Consorcis, Ajuntaments i sector empresarial. De Tarragona hi havia representació del Centre d’Iniciatives Empresarials de Valls, de la URV, del Viver de Celleristes de la Conca de Barberà i del Centre d’Empreses La Ribera a Flix, hi he assistit en qualitat de Conseller Delegat. La crida vol desenvolupar un projecte anomenat “L’equilibri territorial com a motor d’Europa” que té com a objectiu potenciar el territori i eliminar el sentiments d’aïllament del món dels negocis que tenen els emprenedors allunyats de l’àrea de Barcelona. La iniciativa ve a activar la col·laboració entre els diferents vivers i a oferir en definitiva un millor servei als usuaris de cadascun dels vivers o centres d’empreses. Pretén fer-ho mitjançant la creació d’una Intranet Internacional de Negocis (Projecte I 2 N) que possibiliti el contacte entre emprenedors, i/o empreses ja consolidades dins de l’àmbit territorial del viver, d’arreu d’Europa, que faciliti també l’accès a mecenatges o patrocinis en poder difondre una idea, que posi la formació a mida a l’accès de tots els emprenedors integrats a la xarxa. El Projecte sembla força engrescador, és molt innovador i pot resultar molt útil per fer possible definitivament que hom pugui quedar-se al seu territori perquè les noves tecnologies li ho permeten sense perdre opcions de negoci i de guanyar-se la vida. És previst tenir llesta la plataforma que ha de fer possible el funcionament de la Intranet a finals de maig. En futures trobades es preveu constituir, si és el cas, una Associació de Vivers de zones no metropolitanes i per tant amb problemes similars de lluita contra l’efecte xuclador de les grans urbs i començar a dissenyar la difusió entre els usuaris de cadascun dels vivers o centres d’empreses. En sentirem a parlar més aviat doncs, perquè la idea disposa de molta gent amb experiència al darrera i pot generar, a poc que surti bé, un creixement espectacular. Les previsions són de poder comptar amb 4 ó 5.000 emprenedors a la xarxa a final d’any.

M'ha semblat molt interessant perquè l'objectiu és precisament que la gent pugui iniciar una activitat empresarial lluny del rovell de l'ou barceloní.

13ª Trobada d'Armats a Valls

2009-03-29T20:37:00.004+01:00

Diumenge es van trobar a Valls 17 colles, confraries, agrupacions,... d'armats principalment de Tarragona. Més de 500 armats, hi eren els de Flix i també els de la Palma com a representants de la Ribera d'Ebre. Probablement l'acte més lluït, o si més no el que desperta més expectació a Flix, és la processó de l'Encontre el diumenge de Pasqua, sobretot quan la samaritana recita les desmes, enguany l'Ajuntament ha sol·licitat que sigui reconeguda com a festa d'interès comarcal. Us deixo un grapat de fotos,... una mica fosques, no va ser un dia gaire lluminós però no va ploure,... a Sebes tampoc i va permetre celebrar la festa de les cigonyes. Un diumenge atapeït a Flix. BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

N420

2009-03-25T07:21:00.004Z

"És el moment de lliurar la batalla pel traçat de l'A-68 per Catalunya" Crónica de la visita a Madrid per exposar la posició del territori davant el desdoblament de la N420 publicada a http://socialistesdelebre.blogspot.com. Des del punt de vista de la Ribera d'Ebre penso que només s'entén un desdoblament de la carretera com existeix avui, és a dir passant per Gandesa, Móra d'Ebre, Falset i fent cap a Reus. A banda s'haurien de considerar altres enllaços amb la costa o l'eix de l'Ebre.

L'ombra de l'ATC

2009-03-22T09:54:00.004Z

Em deia un amic l'altre dia que de tant en tant entra al bloc per fer-se una rialla amb "Caramelles al desembre" impassible durant més de tres mesos, així que a risc de fer-li perdre aquest divertit moment miro de reincorporar-me. L’ombra de l’ATC (Almacén Temporal Centralizado) és allargada, i ampla... els dos anys d’espera a la convocatòria per part del govern central n’afavoreix l’engrandiment. L’aprovació de mocions de rebuig a l’Ajuntament o al Consell Comarcal com és el nostre cas no hi aporten prou claredat com per que s’esvaeixi. Hem viscut uns anys convulsos, Enron, Pla Hidrològic, abocador, aigua i riu, fangs... vivim en reivindicació constant, desdoblament de carreteres que ens volen fer el salt (N-420 cap a Benicarló, no per Móra i Falset), infrastructures ferroviàries lamentables, banda ampla que no s’acaba d’enxamplar, navegació pel riu sense reglamentar, ... penso que no ens mereixem ésser salvats per la instal•lació de l’ATC, perquè intueixo una factura excessiva pel territori, que quan es trenca, es divideix, s’esberla .. perd el sentit de la paraula territori, que a més en el nostre cas, a Terres de l’Ebre, encara no hem acabat d’encaixar-lo del tot sembla. M’afegeixo, en aquest cas, al “nimby”, acrònim de not in my backyard, “no al meu pati” i penso que cal també donar la raó a Carlos Bravo de Greenpeace quan diu “Carlos Bravo insiste en el "necesario e imprescindible" consenso social que debe existir respecto a este tipo de instalaciones, y ha subrayado que la localización de un "cementerio nuclear" de estas características no puede quedar a expensas de que un alcalde quiera apostar por él”. No sembla que hi sigui aquest consens.

Caramelles al desembre

2008-12-14T18:23:00.005Z

La jornada de portes obertes que ha celebrat Oliflix avui diumenge 14 de desembre ha fet que es donessin dos fets bastant insòlits. D'una banda hem sentit cantar caramelles sense necessitat d'esperar a dissabte de pasqua i en un marc d'allò més curiós, dins del molí de Butxaquina, avui propietat d'Antonio Rey que el continua tenint en funcionament molturant en fred amb les pedres. L'altra anècdota potser fins i tot podria esdevenir històrica, si més no en l'àmbit de les caramelles, ja que atenent a la memòria d'alguns dels caramellaires presents, en 57 anys d'història de caramelles mai havien estat dirigits per una dona, i avui dirigia Núria Lazcano. Un agradable punt final a un matí fred que havia començat amb gust de clotxa.

La memòria d'un refugi

2008-11-16T19:10:00.004Z

Aquest cap de setmana hem viscut a Flix alguns dels actes organitzats en commemoració del 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre, de tots m'agradaria destacar-ne un, és la museïtzació del refugi del carrer Sant Josep. No sempre és fàcil que coincideixin pressupost, imaginació i sensibilitat per recuperar una part del patrimoni històric. El cap de setmana que ve sembla que s'organitzarà una jornada de portes obertes, una visita molt recomanable, "per fer memòria".

Canvi de façana

2008-11-15T18:27:00.002Z

BubbleShare: Share photos - Craft Ideas La primera impressió quan hom segueix les obres del meandre és que no s’addiuen massa amb el títol de “restauració ambiental” que resa al projecte, et fa pensar més aviat en una gran actuació urbanística que sanejarà i consolidarà les vores de riu. Efectivament, el canvi urbanístic que es comença a intuir és important i acabarà deixant una veritable façana fluvial impensable uns anys enrera. La part “ambiental” a la que es refereix el títol és la que queda encara per fer, inclosa també al projecte, és més difícil de resoldre perquè no depèn només de les màquines o del pressupost, aquesta part ambiental inclou les basses de llacunatge de la depuradora per millorar la qualitat de l’aigua que aquesta aboca al meandre. És una actuació que pot acabar duent-se a terme si com estava previst l’Agència Catalana de l’Aigua col•labora amb l’adquisició dels terrenys necessaris; inclou també l’actuació principal i paradoxalment la que menys obra necessita, és aconseguir que el meandre compti amb una aportació de cabal mínim circulant que el permeti ser un tram de riu viu. La concessió de l’ús i gestió de l’embassament a Endesa no ho posa pas fàcil, va costar el seu dia aconseguir un parell d’avingudes controlades a l’any, està costant molt que entenguin que el canvi en la gestió del nivell de l’embassament està matant el bosc de Sebes i costi el que costi caldrà aconseguir un cabal, per petit que sigui, que no deixi eixut el meandre. En tot cas, de moment les obres del meandre urbanística i ambientalment van avançant per bon camí amb les dificultats, inconvenients o urgències d’una obra no pas senzilla.

Una dona incòmoda

2008-10-14T19:41:00.003+01:00

No pensava que fes tants dies que no hi escrivia res; qui sí que escriu i sembla que bé és Montse Banegas, una altra flixanca que s'afegeix als escriptors i escriptores ebrencs amb "una òpera prima d'una maduresa sorprenent". Enhorabona i sort en el futur Montse!!

Més campions

2008-05-27T07:12:00.004+01:00

Una altra campiona d'Espanya, si felicitàvem l'altre dia els alevins de l'hoquei, ara li toca el torn a Montse Sabaté Ramos, poca broma que és campiona de judo! . Enhorabona!!!

http://blocs.tinet.cat/blog/blog-de-ramon-sabate-i-guasch-keifarem

Cap de setmana esportiu a banda de passat per aigua. El futbol sala no aconseguia guanyar la Copa Diputació a Montroig per culpa dels penals un cop arribat a la final, i el Flix de futbol salvava la categoria a l'últim minut guanyant 3-2 al Ginestar. Enhorabona a tots per la feina i l'esforç.

Situació d'emergència

2008-05-27T06:57:00.003+01:00

Però per excès d'aigua, els embassaments de Talarn, Camarasa i Rialp estan desembassant aigua des d'ahir afectant zones d'inundació natural. A Riba-roja s'espera una entrada propera als 3000 m3 i està desembassant 1800m3, suficient per afectar el passeig de Miravet. Tortosa sembla que no té problemes fins els 2200. Paradoxes de la situació que vivim, li serveix de títol a un article de Pedro Rojo ara fa uns dies que em sembla encertadíssim.

Paradojas tras la lluvia PEDRO ARROJO AGUDO 21/05/2008 http://www.elpais.com/articulo/opinion/Paradojas/lluvia/elpepiopi/20080521elpepiopi_4/Tes La Agencia Catalana del Agua (ACA) ha diseñado en su espacio de competencia, Cuencas Internas de Cataluña, una planificación hidrológica ejemplar; probablemente la más avanzada y coherente, no sólo de España, sino de la Unión Europea, cuando menos en el espacio mediterráneo. En este contexto, resulta paradójico que la crisis de sequía que sufre, o ha sufrido, Barcelona esté siendo gestionada tan mal. La Agencia Catalana del Agua ha tenido el coraje y la inteligencia de apostar por un modelo de planificación coherente con la nueva Directiva Marco de Aguas, basada en la modernización de redes, la gestión integrada de aguas superficiales y subterráneas, la regeneración y reutilización de caudales y la desalación de aguas de mar, desde una sólida perspectiva de recuperación del buen estado de los diversos ríos, ecosistemas y acuíferos. Desde este enfoque, se han rechazado de forma consistente las estrategias trasvasistas: tanto la propuesta por CiU de llevar el Ródano a Barcelona, como la del masivo trasvase del Ebro, promovido por el PP. Llevar el Ródano a Barcelona costaría más de 1€/m3, y trasvasar aguas de baja calidad del Bajo Ebro, no sólo encierra graves incertidumbres de disponibilidad y una evidente conflictividad social, sino que acabaría costando cerca de los 0,4 €/m3 que supone hoy desalar aguas de mar para obtener caudales de alta calidad. La planificación vigente en Cataluña garantiza olvidarse de los problemas de agua de Barcelona para un buen tiempo, aun en ciclos de extrema sequía como el que se ha venido sufriendo. Incluso se prevé lo que nunca se ha hecho en Europa: revertir un trasvase, el del Ter, del que se obtiene buena parte del agua que bebe Barcelona. Desgraciadamente, la puesta en marcha de las desaladoras previstas (Llobregat, Tordera y Cunit), con una capacidad de 200 millones de metros cúbicos al año, llega tarde. Probablemente esa tardanza encierra fallos o indecisiones criticables (el anterior Ministerio de Medio Ambiente fue sin duda más diligente en Alicante, Murcia y Almería, y gracias a ello ninguna ciudad en aquella zona ha sufrido restricciones ni situaciones de emergencia). Pero, sobre todo, resulta difícil de justificar la demora en abrir el pertinente debate ciudadano sobre la eventual posibilidad de que los recursos de Cuencas Internas se agotaran antes de que las desaladoras estuvieran en servicio. Sin duda el calendario electoral jugó un papel clave al respecto; pero en ningún caso justifica la improvisación con la que se viene actuando. Menos justificable resulta la actitud del Partido Popular y de CiU. Intentar aprovechar la emergencia ciudadana para sacar el muerto del cajón y volver a debatir la planificación basada en grandes trasvases es tan oportunista como irresponsable. El problema no ha estado ni está en la planificación, sino en la gestión de una situación de emergencia producida por el ciclo de sequía más duro que ha sufrido Cataluña desde que se dispone de datos climáticos fiables. En todo caso, insistimos, la crisis en cuestión ha sido mal gestionada, con la improvisación como norma. La desaparición del Ministerio de Medio Ambiente tampoco ha ayudado ni ayudará en el futuro. Sin embargo, lo que resulta más inaudito es la forma como se ha pretendido cerrar la crisis, tras las últimas lluvias. El hecho de que, con las recientes lluvias, se haya pasado a cerca del 30% de la capacidad de embalse (cifra que se superará en breve) supone garantizar en torno a 50 hm3 de aguas superficiales. Otro tanto puede llegarse a almacenar (aunque más lentamente) en los acuíferos, fuertemente castigados por el elevado ritmo de extracciones al que han estado sometidos. Todo ello supone un volumen muy superior a los 35 hm3 que la ACA ha venido estimando como la reserva necesaria (si no llovía) para llegar hasta el mes de mayo, en el que entrará en servicio la desaladora de Llobregat. En estas circunstancias, no es aceptable ni comprensible mantener las obras de trasvase previstas como respuesta, en última instancia, a la situación de emergencia. Por el contrario, parecería razonable, por prudencia, mantener el ejemplar nivel de compromiso ciudadano conseguido hasta la fecha para ahorrar agua. De forma incomprensible, sin embargo, la decisión anunciada en principio fue justo la contraria: poder llenar piscinas pero mantener el polémico trasvase. Podríamos comparar la situación a una emergencia médica, en la que, ante un diagnóstico de grave infección intestinal, se impusiera un severo régimen alimentario, previo a la correspondiente intervención quirúrgica, en última instancia. La decisión adoptada en principio equivale a que, ante una evidente mejoría del paciente, el equipo médico optara por permitirle comer y beber cuanto quisiera pero, eso sí, manteniendo la intervención quirúrgica, porque el quirófano ya estaba reservado... El problema, más allá de recovecos técnicos, pasa a ser de coherencia y de credibilidad política y social. Esperemos que la rectificación del presidente Montilla en lo que se refiere a poder llenar piscinas vaya seguida de una consecuente aplicación de los criterios que presidieron la decisión de hacer ese trasvase, como medida extrema en última instancia, lo que la coloca en un plano de primera instancia al aliviarse la situación de escasez. Desgraciadamente, más allá de garantizar el agua de Barcelona (como la de cualquier otra ciudad de España), cuestión, como es bien sabido, que compartimos desde un principio de forma consecuente desde la Fundación Nueva Cultura del Agua, nadie asume debatir los grandes problemas de fondo que esta crisis debería llevarnos a considerar de cara al futuro: el desmedido crecimiento urbanístico de Barcelona y Tarragona, por un lado, y el insensato crecimiento de nuevos regadíos en la cuenca del Ebro. Y todo ello en la perspectiva vigente de cambio climático... Cataluña tiene una buena planificación de aguas, tal y como ya hemos argumentado; pero el reventón urbanístico previsto en la planificación territorial, tanto en la zona de Vic como en Tarragona, dista mucho de ser razonable y sostenible. En lo que se refiere a la Cuenca del Ebro, más de 300.000 nuevas hectáreas de regadío (que supondrán el doble de caudales de los previstos en los trasvases del Ebro proyectados por el Plan Hidrológico Nacional del PP), es una locura, tanto desde el punto de vista económico y social como, evidentemente, desde el punto de vista ambiental; sin contar con la guinda de proyectos como Gran Scala en la estepa monegrina... La irrupción del nuevo Ministerio de Agricultura, fagocitando al de Medio Ambiente, y los ímpetus de la Generalitat, del Gobierno de Aragón y del Gobierno navarro, bajo el impulso de intereses electoralistas, no ofrecen buenos augurios. Esperemos que la movilización ciudadana sea capaz de suscitar un impulso de racionalidad y de inteligencia colectiva que nos permita promover modelos de ordenación territorial sostenibles. La sequía de Barcelona es tan sólo un aviso. Pedro Arrojo Agudo. Departamento de Análisis Económico de la Universidad de Zaragoza.

Enhorabona, campions!

2008-05-18T20:20:00.005+01:00

Fa quatre dies celebraven el campionat de Catalunya i avui són campions d'Espanya en categoria aleví sense haver perdut cap partit i havent golejat el Liceo a la final per 5 a 1. Avui hem fet memòria d'altres arribades multidudinàries que el club patí Flix va protagonitzar .. tampoc fa tant! Són alevins!, esperem que en el futur oportunitat de repetir èxits com el d'avui, que de moment ja és un record inesborrable. Enhorabona! BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

Dades

2008-05-17T07:29:00.005+01:00

Aquests dies els pluviòmetres han donat peu a moltes converses i certes divergències sobre els litres que han caigut darrerament, m'ha fet pensar en la central meteorològica digital que hi ha a l'escola i potser no és massa coneguda. Estem dins de la xarxa edumet i en principi funciona bé, dic en principi perquè hi sol ploure menys que als pluviòmetres de casa segons sembla. Estació col·legi.

Adjunto un històric des de que ha començat a funcionar i una foto també "històrica" de la bassa de les clotxes diumenge passat.

Espai d'aprenentatge

2008-05-17T07:16:00.004+01:00

Fa uns anys que anem darrera d'aconseguir per a la reserva de Sebes el reconeixement del Departament d'Educació com a Camp d'Aprenentatge, un servei educatiu que suposa 3 ó 4 llocs de treball de mestres i una dinàmica de visites escolars que a la resta de Camps de Catalunya té una mitjana de 130 dies plens a l'any. Enguany s'ha fet un important pas endavant, sense obtenir de moment la consideració de Camp, Sebes comptarà amb un mestre destinat a preparar l'oferta educativa i atendre visites en el darrer trimestre i a més s'ha entrat a la difusió de l'oferta des de la mateixa pàgina del Departament d'Educació, des d'on es dóna l'enllaç al bloc de Sebes on s'exposa l'oferta inicial de tallers que es preveu. Un pas més.

Se'm fa difícil

2008-04-18T07:18:00.003+01:00

Se’m fa difícil poder concentrar el que penso i sento en paraules prou clares i entenedores, fa uns dies que el cap em bull amb tot el tema de l’aigua. Em considero capaç d’entendre que hi hagi una emergència a Barcelona i s’hi hagi de portar aigua de boca per evitar restriccions, també entenc que la situació que es planteja avui no és la que plantejava el PHN en quantitats i estructures. Però també entenc que això hauria d’anar acompanyat d’un inexcusable debat i presa de decisions sobre perquè s’ha arribat a aquesta situació i quin model de creixement cal definir a partir d’ara i potser caldrà donar contingut d’una vegada a paraules com sostenible i reequilibri o redistribució territorial: Així potser ens estalviaríem d’haver de veure com totes les plagues (excepte la mosca negra) de la societat actual: tallades de llum, transports públics lamentables, escassetat d’aigua, embussos, …. van a petar sobre el sofert entorn metropolità. Em resulta impossible d’entendre la llarga gestió política de tot el procés, amb episodis que han indignat, com els enganys i mentides amb el transvasament del Segre; que han fet riure, com el de portar l’aigua amb tren; o que han decebut, com és el fet de permetre convertir tot plegat en un mercadeig en tractar a Madrid amb les comunitats de regants dels seus “excedents”. No puc entendre tampoc que es pugui vendre l’excedent, si una concessió d’aigua no s’esgota en els usos pels quals es va donar doncs es queda al riu, no? Perquè l’aigua és o hauria de ser de tots, i si no és així potser cal mirar riu amunt tots aquells que no fan ús de la seva concessió i abonar-los la part proporcional que no agafen i que permet que al final del camí en sobri,.... s’embolica la troca veritat?

Fa temps que es reuneix la comissió tècnica que ha d’assessorar el desenvolupament del el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre, i entubar el canals dels regants del delta és un projecte que van desestimar el seu dia per l’afectació sobre l’actual ecosistema deltaic i perquè l’aigua que “es malmet” fa cap per filtració al freàtic del mateix delta, és a dir, va on ha d’anar l’aigua. La compensació dels excedents de què parlàvem abans és precisament fer aquesta obra per evitar el “malbaratament de l’aigua”. Tot plegat no genera confiança, no ajuda a creure´s que només seran 45 Hm3 de forma puntual la falta de transparència i capacitat de parlar amb claredat exhibida. Tampoc ajuden les declaracions del conseller sobre les obres de retirada dels fangs contaminats de l’embassament de Flix dient que des del seu departament no s’hi posaria pressa, que potser no era el més oportú tirar-ho ara endavant.... A això se’n diu jugar brut, ara generem dubtes sobre el projecte o la seguretat del mateix quan era una urgència nacional fa quatre dies?. El projecte era segur per als usuaris del riu de tota Tarragona i Terres de l’Ebre i ara per només 45 Hm3 cap a Barcelona ja no ho és? Potser no s’ha tingut en compte que el calendari de les obres no preveu fins a d’aquí uns 15 mesos treballar al riu.... i aleshores ja s’haurà acabat la captació puntual perquè funcionarà la dessaladora, no? ...Se'm fa difícil.

Ara amb paraules

2008-04-16T22:09:00.001+01:00

Com diu Albert, hi ha notícies que esclafen ....

Sense paraules

2008-04-15T19:54:00.002+01:00

Finalment FCC

2008-04-01T00:18:00.004+01:00

Es feia públic dilluns cap a migdia, un cop acabat el Consell d'Administració d'Acuamed; ha estat un llarg camí des de setembre de 2004 al qual s'hi posa punt i final avui després de moltes comissions, reunions, estudis, infinitat de titulars, terminis i calendaris, incerteses, desànims,..... Comença una altra etapa, potser més difícil per la complexitat de l'obra, però també força més encoratjadora perquè el final ens ha de dur ser exemple d'una de les obres de restauració ambiental més gran dels nostres dies.

Adjudicada la descontaminación del Flix por 155 millones que empezará antes del verano

Agencia EFE

Lunes, 31 de marzo 2008

La sociedad estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas (Acuamed) ha adjudicado hoy los trabajos de descontaminación del embalse de Flix (Tarragona), con un presupuesto que asciende a 155 millones de euros, y que comenzarán antes del verano.

Según han informado a Efe fuentes de Acuamed, el proyecto ha sido adjudicado a la Unión Temporal de Empresas (UTE) formada por FCC Construcción y FCC Ámbito, después de estudiar las diez ofertas recibidas.

Las obras tienen un plazo de ejecución de 42 meses, según las mismas fuentes. Además se han aprobado tres asistencias técnicas por un total de 7 millones de euros, la más importante, de 5'5 millones a la dirección de obras; otra de 1'1 a la coordinació de seguridad y salud, y la última de 0'8 millones a la dirección ambiental.

VI festa de les cigonyes i plantem futur

2008-03-30T20:14:00.003+01:00

Enguany han coincidit a Sebes la VI Festa de les Cigonyes en què es lliura el diploma als nadons nascuts a la comarca durant l'any i també la plantada d'arbres, "Plantem Futur", promocionada per la Fundació Territori i Paisatge i Catalunya Ràdio. Molta gent a l'espai natural, realment feia goig de veure, i una organització magnífica, culpa en bona part del grup de voluntaris de Sebes, que van rebre també el seu reconeixement. La plantada es va fer al Mas de Pitoia, on durant aquest any es començaran les obres d'adequació dels edificis per a convertir-ho en centre d'interpretació del riu i el camí de sirga, es farà dins del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre amb un pressupost de 150.000€ cofinançat en un 55%. Les cigonyes també hi eren, unes 40 viuen a la zona aquests dies, algunes de les 18 parelles estables que hi tenen fixada la seva residència habitual estan criant pollets, pareu atenció a no fer massa soroll si hi aneu de visita. BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Samaritana 2008

2008-03-26T10:46:00.004Z

A risc de ser una mica parcial he de dir que va ser una samaritana la mar d'eixerida i simpàtica, que s'ha "currat" la setmana santa de debò, com ho han fet també els armats, l'orfeó, cofraries, caramellaires... Enhorabona a tots i gràcies per la part que ens toca a casa i de part de Mapi per les mostres de simpatia rebudes. BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

Els armats a Tortosa

2008-03-21T12:32:00.004Z

Els armats van començar la setmana Santa a la processó de diumenge rams de Tortosa, una processó de més de 200 anys. Les passejades pel nucli antic els van oferir un entorn molt adequat i ells i elles van lluir encara més.

En directe

2008-03-13T07:04:00.002Z

Se'n feia ressò el "compi" Ramon ahir, Ràdio Flix ja es pot seguir per internet, potser encara en període de proves i possibles sospreses informàtiques, però el pas ja està fet. Enhorabona!, de ben segur que algun flixanco/a dels que viuen o viviu, fora vila hi trobareu una altra manera d'apropar-se al poble.

Preparant Setmana Santa

2008-03-13T06:50:00.004Z

Potser no compleix amb els tòpics dels que plantegen la setmana santa com una festa exclusivament religiosa, però va camí de convertir-se en una tradició més de divendres sant, reconvertint algun dels tòpics a què em referia abans: no deixa de ser una processó i exigeix una bona dosi d'esforç, que ve a ser la penitència. Parlem de 1.000 escales.

Parlem d'un recorregut urbà amb 25 trams d'escales. Hi ha dues categories: -Popular, on es pot córrer o caminar amb un recorregut de 4'5 km (1 volta) Preu 3 euros Sortida a les 17h.

-Cursa, amb un recorregut de 9 km (2 voltes) Preu 6 euros. Sortida a les 18 h.

Sortida i arribada des del bar l'escala. Inscripcions a www.flix.cat. A les oficines de l'ajuntament o al Bar l'escala. Hi ha avituallament liquid, al final sòlid i premis per als tres primers masculí i femení que participen a la modalitat de cursa (200€, 100 i 50€).

CTM Flix a SMAGUA

2008-03-08T16:41:00.003Z

poster SMAGUA08LAB...

Hosted by eSnips

La setmana entrant, entre el dia 11 i 14 de març es celebra a Saragossa la fira SMAGUA, Salón Internacional del Agua. El CTM, centre tecnològic de Manresa, que és qui gestionarà el laboratori del centre d'empreses de Flix, hi presenta els serveis d'aquest nou equipament en el que hi ha posades moltes expectatives de generar ocupació atractiva en estar lligada a la recerca, la investigació i el desenvolupament en el camp de la tecnologia ambiental. El nom del laboratori serà CTM FLIX, TECNOLOGIA AMBIENTAL.

Punt i final

2008-03-08T10:44:00.004Z

Vam ser al Sant Jordi en un acte a recordar per multitudinari i emotiu. Havia de ser un final de campanya en positiu, pensant en els resultats de diumenge, malauradament l'assassinat d'un ex-regidor socialista de Mondragón ha aigualit la festa, ... la dels PSC i la de tothom que pensa que hi ha altres camins per expressar-se i defensar el que hom pensa. Lamento aquest final, et fa pensar que no acabarem d'avançar mai; en tot cas, el desig per diumenge és que acabi amb un govern socialista a Madrid, un senador flixanco i d'Esquerra al Senat. Que hi hagi sort!! ... i que sigui bona!

Acte de campanya

2008-03-04T06:37:00.003Z

L’acte de campanya del PSC a Flix ha tingut lloc avui 3 de març. Hi han intervingut el ministre d’indústria Joan Clos, Lluïsa Lizárraga que opta a tornar a ser escollida com a diputada de les Terres de l’Ebre i Antoni Sabaté. El paper de presentador l’he fet jo mateix. L’acte s’ha centrat en explicar la feina feta a Madrid aquests darrers quatre anys sobretot en polítiques socials tot i destacant la llei de la dependència, que, entre altres avenços, ha de permetre cobrar un sou i tenir seguretat social a aquelles persones que tenen cura d’un malalt. “Ho explico perquè sembla que a Madrid no haguem fet res més que barallar-nos aquests quatre anys, i és que al PP no li interessa que se’n parliga de la feina feta” deia Lluïsa. Joan Clos ha destacat el paper fet per un partit a l’oposició que ha optat per “arremetre contra Catalunya, on no tenen gaire a guanyar, per munyir l’anticatalanisme a la resta d’Espanya. Si ara els sortís bé, sou capaços d’imaginar el que farien els propers quatre anys perquè els sortís millor?”. S’ha repetit sovint l’argument que “no som el mateix” i que la capacitat de diàleg, de negociació i d’avenços fets amb el govern de Zapatero a Madrid són difícilment imaginables amb l’altre interlocutor possible i la idea d’Espanya que esgrimeix, gairebé com una amenaça.

El primer cartell de campanya que vaig veure va ser el de “Si tu no hi vas, ells tornen”, i em va semblar una mica exagerat, tètric. El cert és però que quan sento segons quins arguments sobre la llei de dret a l’educació en castellà, sobre el retorn del transvasament perquè sobra aigua i la llencem o sobre els nacionalismes, començo a veure-li més sentit, espero no haver de pensar que era massa tou en un futur. El proper acte de campanya del PSC a Flix es farà el dia 6 al mercat.

Actes de Campanya

2008-02-28T15:29:00.004Z

Informació de la campanya del PSC a Flix i comarca de la Ribera d'Ebre. Dilluns 3 de març. 18h. Arribada a Flix de Joan Clos, actual Ministre d’Indústria i nº2 de la candidatura per Barcelona. 18’30h. Acte públic a Ca donVentura. Presenta Oscar Bosch. Intervenen: Antoni Sabaté, Lluïsa Lizárraga i Joan Clos Dimarts 4 de març. 22h. La Torre de l’Espanyol. Míting de Lluïsa Lizárraga. Dimecres 5 de març. 22h. Móra la Nova. Fonda Barcelona, Sopar de militants i simpatitzants amb Montserrat Tura. Dijous 6 de març. 12h Flix. Mercat Municipal amb Lluïsa Lizárraga. Míting central a Barcelona amb intervenció de Felipe González, Zapatero, Montilla i Carme Chacon. Autobusos des de Flix: -Sortida a les 10’15h de la Plaça del Mercat, inclou dinar i ruta per Barcelona. -Sortida a les 15h(aprox) de la Pl. Del Mercat Els interessats en assistir-hi cal que doneu el nom abans del dia 4 a qualsevol membre del grup municipal o bé: Oscar Bosch: 616054258 Jaume Moreno: 977410560 Ricard Francin: 977412032

Curiositat de campanya

2008-02-16T08:05:00.003Z

"No és el mateix" és el lema amb què des del PSC és vol respondre alguns plantejaments d'aquesta llarga precampanya electoral que l'assimilen al PP. Per donar i recollir raons que ho argumentin s'ha posat en marxa un aplicatiu que m'ha sembla curiós perquè permet participar tothom, tant si la diferència és a favor com en contra. http://www.trobalesdiferencies.com/index.php

Risc i oportunitat

2008-02-16T07:51:00.004Z

Divendres dia 15 el catedràtic d’Ecologia de la UB Narcís Prat publicava a El Periódico un article titulat “El risc ambiental de Flix”. És un reconegut científic que coneix i és conegut a Flix abans de l’inici de l’episodi dels fangs, tant pel seu paper en defensa de l’aigua de l’Ebre davant la proposta del transvasament com per les seves visites a Sebes amb estudiants universitaris i fins i tot alguna participació a Setmanatura. L’article parla de la contaminació a l’embassament i del moment actual, en què s’han presentat els estudis i s’està a l’espera de que es resolgui la licitació de les obres. Introdueix també una visió positiva sobre el que s’ha esdevingut quan diu: “El problema existent a Flix s'ha convertit finalment en una oportunitat. Una oportunitat de realitzar un estudi profund que ha fet avançar la ciència espanyola i que ha tranquil.litzat la societat del Baix Ebre respecte als riscos sobre la seva salut. Oportunitat per demostrar que un procés obert i participatiu ens pot portar a una solució consensuada. Esperem que les oportunitats creades fins aquest moment no es dilueixin i vegem el procés finalitzat el 2011, amb el fang fora de l'embassament i dipositat en un abocador controlat.” I parla de futur quan planteja la necessitat de fer-ho bé a partir d’ara “s'ha d'establir una vigilància ambiental de l'obra molt estricta, que detecti qualsevol petit problema en la remoció o el tractament del fang”.

Es refereix a les oportunitats que es poden generar en un futur “aprendre del fang de Flix (més recerca, més processos de participació per prendre decisions i creació d'un laboratori tecnològic sobre residus a Flix)” . I es refereix al laboratori que l’Ajuntament esta equipant al Centre d’Empreses i que ha estat projecte prioritari des que es planteja el problema dels fangs contaminats. És una satisfacció perquè dóna per feta la demanda que el passat dia 6 es va fer des de l’Ajuntament a Acuamed, al Ministerio de Medio Ambiente, a la Conselleria de Medi Ambient,a la CHE, quan van rebre formalment de mans de l’alcalde l'escrit en què es manifestava que per a Flix, “L’objectiu clar és fixar al territori el valor afegit que suposa el coneixement, en aquest cas sobre la restauració ambiental. El centre d’empreses “La Ribera” i el seu laboratori volen ser el projecte emblemàtic que encapçali la diversificació econòmica, que possibiliti revertir al territori les oportunitats que es deriven d’un projecte de restauració ambiental que serà un referent tecnològic arreu. És per això que reiterem amb més fonament la demanda de situar a Flix, al centre d’empreses, un centre de documentació sobre el cas de contaminació de l’embassament que es pugui convertir en un veritable centre d’innovació tecnològica en el camp de la restauració ambiental dotat amb el personal tècnic necessari per fer-ho possible, començant la seva tasca en el seguiment de la qualitat ambiental durant les obres a l’embassament, i continuant la seva funció un cop aquestes acabin.” Narcís Prat acaba dient: “Esperem que les sapiguem aprofitar”. Doncs cal esperar que es facin realitat els seu desitjos perquè sí és cert que estem davant d’una oportunitat que podria resoldre algunes de les necessitats que ahir mateix, dia 17, es posaven de manifest en la visita del Secretari de Joventut Eugeni Villalbí a Flix i al Centre d'Empreses i en la interessant trobada que es va mantenir posteriorment amb alguns joves emprenedors locals.

Presentació dels estudis sobre el riu

2008-02-07T06:30:00.000Z

Dimecres dia 6 de febrer s’ha celebrat a Tarragona la jornada oberta al públic que havia de donar a conéixer el resultat de tres anys d’estudis d’aspectes molt diversos referits a l’afectació al medi dels residus de l’embassament. Penso que sense aportar cap novetat destacable sobre el que ja s’havia anat dient, contribueix a tranquilitzar-nos a tots en concloure que l’aigua i els conreus compleixen clarament amb els paràmetres de qualitat exigibles. Els estudis han posat de manifest que sí s’ha trobat “presència de mercuri i organoclorats en algunes espècies de peixos com el silur i la carpa i per tant el seu consum no és recomanable”. En tot cas, el més destacable és que amb l’organització d’aquestes jornades, que continuen per a la comunitat científica durant els dies 7 i 8, s’ha complert amb el que preveu la Llei 27/2006, que regula els drets de la societat a accedir a la informació ambiental que està en mans de les institucions o de qui hagi actuat en el seu nom, la Llei ve a respondre als acords presos pel Conveni d’Aarhus i les directives 2003/4-CEE i 2003/35-CEE. Això sempre és positiu perquè evita parlar de rumors, hipòtesi o intuicions, que en el cas que ens ocupa poden generar problemes importants. La transmissió de la informació i la transparència seran bàsics a partir d’ara també durant l’execució del projecte, serà la forma d’evitar que es generin alarmismes que poden provocar greus perjudicis a diferents sectors econòmics a l’entorn del riu.

Per la tarda va tenir lloc a Flix la reunió de seguiment de les obres de l’embassament amb la presència del secretari general per al Territori i la Biodiversitat, el Conseller de Medi Ambient, el President de la CHE, bàsicament es va informar dels passos fets per a la licitació del projecte, i que el nom de l’empresa es coneixerà el mes d’abril, a partir de la signatura del contracte s’inicia el període de 42 mesos d’execució de l’obra. La visita ens va servir, ja en clau més local, per a explicar el projecte del centre d’empreses i la preparació del laboratori per a sòls contaminats a la planta baixa, que esperem pugui ser una peça important en l’execució de l’obra.

25è aniversari

2008-01-28T07:05:00.001Z

Dissabte dia 26 es va celebrar al Casal Sant Jordi de Flix l'acte de presentació del programa de la commemoració del 25è aniversari del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre que es durà a terme durant aquest any. Els diferents parlaments van destacar la tasca de les persones que hi han estat lligades aquests anys i la contribució del CERE des dels primers anys de la transició democràtica a dotar d'identitat la nostra comarca fixant al territori el coneixement i la cultura en una tasca de gran trascendència. Les cançons d'autors riberencs i populars interpretades per l'Orfeó a continuació van cloure un acte emotiu en què es va saber transmetre la importància i trascedència del CERE durant aquests 25 anys. Per això he volugt reflexar-ho en aquest breu apunt, per donar l'enhorabona i alhora les gràcies.

Com la flor de la carbassera

2008-01-28T07:02:00.000Z

En quatre dies, mai més ben dit, de dilluns a divendres, l'espai on s'està construint l'edifici de la residència d'avis ha canviat d'aspecte amb una sorprenent celeritat i ha aparegut com per art de la tècnica un bosc de pilars i vigues prefabricades. Som capaços de canviar el paisatge urbà a un ritme inversemblant adaptant-lo a les noves necessitats o modes, i en molt poc temps, gairebé arribem a pensar que sempre havia estat així. Sort de les fotos!

Ensenyant "catañol"

2008-01-23T22:13:00.001Z

Gairebé coincidint amb els anuncis dels resultats dels estudis de la Fundació Bofill primer i el PISA poc després, arribava als centres el document de “Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país”. El seu contingut ha generat expectatives, reticències i el rebuig dels sindicats, que fins i tot han convocat una vaga pel dia 14 de febrer. El document parla d’una Llei que no vol canviar altre cop l’ordenació educativa ni el currículum adduint que cal començar a donar estabilitat al sistema, sí que pretén afavorir un nou marc que possibiliti una acció educativa basada en la innovació i en l’autonomia de gestió dels centres. El debat sobre el document i posteriorment sobre l’articulat és el semblava que havia d’ocupar el protagonisme “educatiu” aquests propers mesos, el cert és però que aquest protagonisme l’ha perdut gairebé d’immediat a mans de la pre-campanya electoral del proper 9 de març. Lamentablement el PP ha decidit convertir l’escola catalana i el tractament de la llengua en argument de pes per aconseguir els seus vots a la mitja Espanya que encara creu en l’enfrontament amb Catalunya com a necessari per a la defensa dels seus valors nacionals. Lluny de sentir opinions assenyades, propostes serioses per reconduir i aportar les solucions polítiques que l’educació necessita hem hagut de començar escoltant en boca de la cap de llista del PP per Barcelona que de les escoles catalanes els i les alumnes no surten dominant les dues llengües, català i castellà, si no que aprenen un “lamentable catañol”. Hi podem afegir els centenars de contertulians que opinen amb total convicció i vehemència a qualsevol mitjà de comunicació sobre els mals i solucions de l’educació i ja tornem a tenir la recepta ideal per a acabar de perdre la mica de dignitat professional que anem salvant malgrat tot; perquè, com a mínim a mi em passa, quan parlen d’educació sento que parlen dels mestres, sento que parlen de mi, i no m’agrada gens el que normalment diuen. De les Bases de la Llei en parlem un altre dia, ara ja no són tanta notícia, ves per on.

L'embassament a estudi

2008-01-17T07:14:00.000Z

El Ministeri de Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat de Catalunya encarregaren a diversos organismes de recerca un estudi sobre l'impacte dels residus abocats a l'embassament de Flix en les aigües dels últims 95 km del riu Ebre (Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Rovira i Virgili, Politècnica de Catalunya i Grup de Natura Freixe). Els treballs també inclogueren els efectes sobre els organismes i ecosistemes presents en aquest tram, les activitats agrícoles que s'hi desenvolupen i la salut humana. Després de dos anys d'estudis s’han organitzat unes jornades a Tarragona per fer-ne presentació dels resultats a la comunitat científica i al públic en general. Independentment que es generin altre cop titulars de diaris i aquesta notorietat pugui ferir alguna susceptibilitat, penso que és bàsica una política d’informació i transparència en aquest tema i en molts d’altres que no gaudeixen d’aquest tractament. Els equívocs, els rumors, les informacions descontextualitzades en un tema com la contaminació de l’embassament no contribuyesen gaire a avançar en el camí de la normalització en què estem ara. Aquesta informació posada a l’abast de tothom és una de les primeres peticions que es van fer des de Flix a l’inici de les reunions de les comissions i que ara haurem de recuperar demanant ser la seu d’aquesta informació. No se’ns ha pogut considerar com a seu d’aquesta jornada, que probablement necesita un entorn que difícilment podríem oferir a Flix, és cert, tot i que no deixa de saber una mica de greu. Sí que se’ns pot considerar però com a seu d’aquest centre de documentació sobre la contaminació de l’embassament que reculli tots els estudis, analítiques i documentació generada, que ens deixi ser protagonistes en positiu d’un fet en el que el protagonisme l’hem tingut en els moments negatius i de passada contribueixi a generar una activitat més al municipi.

Vallombrosa

2008-01-17T07:01:00.000Z

Fa pocs dies la premsa publicava l'entrevista del grup Vallombrosa amb el conseller Huguet per presentar-li el projecte de la instal·lació de la fàbrica de plaques solars. Ara per ara el procés que hauria d'acabar amb la seva instal·lació està encara pendent que l'Incasol publiqui el concurs per adjudicar els terrenys (la qual cosa és imminent si no s'ha fet ja hores d'ara, és cert que gairebé un mes més tard del que varen anunciar el seu dia). Un cop resolt el concurs i adjudicat a l'empresa es podrà parlar de terminis d'inici d'obres. Mentrestant el que hi ha fet és el projecte d'urbanització de la zona fet per l'Incasol necessari per a qualsevol pas previ.

Ara mateix és el que hi ha, toca esperar una mica més per que es concretin les expectatives generades, però no és cert com em deien fa uns dies que s'hagi desestimat ni que ja no es faci res pel projecte, simplement fa el seu curs més ràpid de l'habitual però més lent del que voldríem.

192 milions per a l'embassament

2007-12-28T19:46:00.000Z

Amb data d’avui, 28 de desembre, el Boletín Oficial del Estado publica l’anunci de la sociedad estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas S.A., ACUAMED que treu a licitació les obres d’eliminació de la contaminació de l’embassament, l’assistència tècnica a la direcció ambiental i la consultoria per a la coordinació de seguretat i salud. Són tres contractes diferents amb els següents preus de licitació: -Asistencia tècnica a la direcció ambiental: 1.037.040,00 euros (IVA inclòs). Termini d’execució: 48 mesos. -Coordinació de seguretat i salut: 1.318.282,00 euros (IVA inclòs). Termini 42 meses. -Eliminació de la contaminació de l’embassament: 192.031.252,54 euros (IVA inclòs). Termini 42 meses. El termini de presentació de les ofertes és fins el 22 de febrer de 2008. El dia 3 de març s’obriran les propostes tècniques i el 24 de març les ofertes econòmiques. A partir d’aquí només caldrà saber el nom de l’empresa que finalment es quedi el concurs, serà a partir d’aleshores que vindran quatre anys d’obres d’una magnitud difícil d’imaginar comparant amb els referents que podem tenir en un municipi com el nostre. Es posa punt final a un procés d’estudis i elaboració de projectes que ha estat llarg i que ha provocat alguns dubtes entre els veïns i veïnes de Flix sobre si s’arribaria a fer o no una obra com aquesta; s’obre un altre procés molt complexe també, perquè la magnitud de les obres de què parlem pot generar imprevistos i actuacions que s’hauran de resoldre d’acord evidentment a les consideracions tècniques, però també amb els interessos del poble i el territori. Ha estat una notícia molt esperada i acabar l’any amb la seva publicació al BOE suposa una satisfacció i la tranquilitat de veure que s’ha iniciat l’etapa final d’una obra històrica a Flix.

Records de ràdio

2007-12-28T09:57:00.000Z

Dissabte 22 es van inaugurar oficialment els nous estudis de Ràdio Flix dins dels actes del 25è aniversari. Va ser un acte senzill amb uns parlaments que van convidar a rebuscar entre els records i de passada posar-te una mica nostàlgic, que ja sembla que és el que toca aquestes dates. No es fan 25 anys sense la participació d’un munt d’Amics de la Ràdio que han anat desfilant i desfilen, potser ara menys o en menor quantitat, pels micròfons contribuint a omplir la graella de la programació,… de vegades fent uns horaris que devíem ser més amics al micro que no pas oients pendents del que hi deiem. Són records d’uns inicis que personalment em produeixen la satisfacció d’haver-hi format part en diferents programes. Un de molt especial el que vam fer amb Joan Enric Castellví Santamaria, Kiko, i el seu germà Fabio, amb cullerades de German, Sisco o Josep Mª el de “Dijous Mercat”, va ser el “Fandango Chou”, un programa d’humor a Ràdio Flix i durant bastant de temps en horari nocturn. Suposo que alguna gravació deu quedar als arxius de la ràdio, personalment no tinc més que alguns guions en fulls esgrogueïts i els originals d’un persontage que s’ha aguantat prou bé, de fet ha millorat amb els anys perquè ha guanyat imatge, és Simón Palmorano, detectiu samorano, que va néixer al Fandago i anys més tard el mateix Kiko el va passar a còmic per a l’agenda escolar de la Ribera d’Ebre a primària donant consells sobre tècniques d’estudi, no hi va durar gaire.. però qui sap, ara que sol ser moda el que és antic, igual encara li’n queda alguna per fer.

Canvi de presidència al Consell Esportiu

2007-12-14T15:46:00.000Z

Dijous dia 13 de desembre es va celebrar l’assemblea extraordinària del Consell Esportiu de la Ribera d’Ebre convocada per canviar la comissió executiva i en conseqüència el càrrec de president que durant els darrers quatre anys havia exercit. El Consell Esportiu té ara nou president, és Jesús Àlvarez, regidor de Móra la Nova i actual conseller d’esports al Consell Comarcal. Els darrers quatre anys han suposat un gran canvi al Consell Esportiu, tant pel que fa a l’augment de la complexitat en la gestió administrativa com l’esportiva. Queden lluny els temps dels inicis (enguany es celebraran els XXXII Jocs Esportius) voluntaristes i de pocs recursos; poc a poc cal anar donant resposta a noves necessitats que apareixen,... de titulacions, de regularització administrativa o laboral, de nous serveis. Probablement els propers quatre anys suposaran encara més canvis perquè la generalització de l’aplicació del Pla Català de l’Esport a l’Escola d’una banda i la necessitat d’oferir serveis esportius i de monitoratge d’una altra poden, amb la col·laboració i complicitat d’ajuntaments, clubs i centres, contribuir a professionalitzar el Consell, que podria d’aquesta manera deixar de subsistir exclusivament de línies de subvencions cada cop més restrictives i incorporar la prestació de serveis a municipis, ampes, clubs i centres, uns serveis sovint difícils de trobar o com a mínim de regularitzar contractualment i per tant amb una responsabilitat coberta. De retruc contribuiríem a generar llocs de treball especialitzats a la comarca d’una titulació escollida cada cop per més jovent. A l’hora de fer balanç, les principals línies de treball d’aquests darrers quatre anys han estat: La contractació a temps parcial del secretari tècnic i d’una auxiliar administrativa s’ha fet necessari per un augment de les tasques administratives i de justificació d’activitat davant del Consell Català de l’Esport. El pressupost del Consell Esportiu ha augmentat un 80% els darrers 5 anys, passant dels 28.800€ del 2002 als 51.000€ del 2007. La creació d’una escola d’àrbitres i jutges que ens ha permès disposar d’una plantilla al voltant de 35 ó 40 joves que permeten dur a terme les nostres competicions i col·laborar amb alguna comarca veïna. Hem aconseguit que tots i totes tinguin el seu carnet i vestuari identificatiu. La formació ha estat una prioritat. S’han organitzat dos cicles de xerrades sobre medicina esportiva reconeguts per l’Escola Catalana de l’Esport, diverses jornades sobre normativa a nivell intern i un curs per a tècnics d’esport base (CIATE), que enguany es torna a organitzar. Ha estat molt important la inclusió dels dos IES de Flix i Móra d’Ebre al Pla Català de l’Esport a l’Escola, ja que els ha permès incloure la formació dels CIATE com a crèdits optatius i aquest curs pot acabar amb més de 100 alumnes amb el curs fet, la qual cosa els possibilita de col·laborar als seus municipis com a preparadors o monitors de l’esport d’edat escolar en cursos més baixos. Augmentar i millorar la participació en l’esport escolar ha estat i ha de continuar sent l’objectiu primordial. Aquest curs 2007-08 serà el primer en què participen tots els 16 centres de la comarca. El curs 05-06 vam tenir un total de 801 participacions d’atletes que el 06-06 s’han convertit en 946 segons el còmput reconegut pel Consell Català de l’Esport. Una dada molt peculiar dels nostres Jocs és que per motius de calendari no podem incloure dins la programació reconeguda pel Consell Català els tradicionals Jocs Escolars que es celebren a Ascó, ja que de ser així la participació augmentaria fins a 1.235 atletes. Una regularització que caldrà afrontar en un futur doncs per un doble motiu, poder validar oficialment les proves i les marques que els atletes realitzen de cara als campionats nacionals i reconèixer els números reals de participació a la comarca. Ampliar l’oferta d’activitat esportiva encarant cap a una vessant més lúdica i no estrictament competitiva que permet l’accés a l’activitat d’un major nombre d’alumnes. Aquest curs es celebrarà la IV edició del TRADIJOC, trobada entre alumnes de 1r d’ESO dels 3 centres que l’imparteixen a la comarca i dedicada al joc tradicional. Probablement es celebrarà el primer PATIJOC dirigida a primària i en la mateixa línia d’aprofitar un altre tipus de joc o activitat no específicament esportiva. Aquest curs 2007-08 són 6 centres a la comarca els que han estat inclosos al Pla Català de l’Esport a l’Escola destinat a promocionar l’esport en horari extraescolar, són els IES de Flix i Móra d’Ebre i els CEIP de Móra d’Ebre, Móra la Nova, Benissanet i Flix que enguany rebran al voltant dels 20.000€ dels fons assignats al Pla. Consolidar el servei de revisions mèdiques ha estat i haurà de seguir sent un objectiu també prioritari. Pocs Consells Esportius poden oferir un servei de revisions mèdiques a càrrec de la Unitat de Medicina de l’Esport de l’Hospital de móra d’Ebre, un conveni amb el Consell Comarcal permet subvencionar amb un 33% el cost de la revisió als nostres atletes, tot i això el servei no està sent utilitzat de forma òptima pels clubs i centres malgrat el gran avantatge que suposa disposar d’un servei obligat per a qualsevol esportista a la nostra mateixa comarca. Al servei hi tenen accés tant esportistes en edat escolar com de qualsevol esport federat o amateur. L'any 2005 s'ha aprofitat el 80% de les visites, el 2006 el 59% i enguany anem camí de no arribar al 50%. L’accessibilitat a la informació, a les programacions de proves, normatives i resultats de les competicions s’ha vist molt potenciat amb la posada en marxa del web del Consell, probablement millorable en el futur, però una millora que ha fet molt servei. http://www.riberaebre.org/cesportiu/ En definitiva crec que aquests quatre anys que he tingut la sort de viure com a president del Consell Esportiu han deixat un balanç prou satisfactori que ha estat possible gràcies a l’esforç i el treball de totes aquelles persones en general que com a mestres, pares o mares, com a entrenadors, regidors, voluntaris, àrbitres o acompanyants, posen el seu temps i la seva dedicació per a que els infants de la comarca tinguin accés al món de l’esport. Molt particularment també crec que cal agrair la dedicació i minuciositat del secretari tècnic Toni Garcia qui acompanyat primer per Anna i ara per Carme, ha estat responsable en gran mesura de tirar-ho endavant.

Catosfera

2007-12-05T19:46:00.000Z

El fenòmen dels blocs ha suposat una revolució de l'ús i la utilitat d'internet. S'ha generalitzat amb una gran rapidesa i ha generat vincles entre grups de blocaires que entenc enriqueixen les relacions socials que podríem considerar com a estàndars. Cada grup sol marcar un espai propi de relació des d'on obrir-se a un món que si alguna cosa no té és límits. La blocosfera catalana sembla força activa i prepara la CATOSFERA 2008, unes jornades a Granollers durant el mes de gener que prometen tenir força èxit. Per si hi voleu donar un cop d'ull.

El baròmetre

2007-11-24T07:31:00.000Z

L'anomenat baròmetre del CIS acostuma a ésser tema de portada dels mitjans de comunicació periòdicament. Les interpretacions dels números òbviament resulten engrescadores i il·lusionants per a qui sigui que en fa la interpretació, així difícilment coincidiran els titulars de El Mundo i El País per dir-ne una. Els números pelats, sense interpretació, m'han arribat a les mans i m'ha semblat que podria resultar interessant donar-hi un cop d'ull, per això ho adjunto. És el dossier del CIS del mes d'octubre de 2007.

CIS octubre07.pdf

Hosted by eSnips

Resposta tardana

2007-11-22T19:53:00.000Z

Fa uns mesos Lluïsa Lizarraga, diputada del PSC a Madrid per les Terres de l'Ebre, va presentar una pregunta interessant-se per com es resoldria l'abastiment d'aigua potable a Flix durant l'obra de retirada dels fangs. El passat dia 21 de novembre li va tocar el torn a la resposta. Diu el que sabíem, que provisionalment caldrà fer una captació nova aigües amunt. La resposta però, és més extensa i es refereix a actuacions a altres parts del territori. La incloc en un document adjunt en pdf.

Resposta al congré...

Hosted by eSnips

Sobre el que deia Conxita

2007-11-03T11:41:00.000Z

En un article sobre les festes majors a la darrera edició de la Veu, Conxita deixa anar que un determinat sector polític no troba adient la participació de les entitats locals a les activitats de festes majors i que no està d’acord amb la participació en concret del grup de teatre. És per tant com a portaveu del grup municipal del PSC que voldria deixar ben clar que és una afirmació errònia i gratuïta que en cap moment es pot justificar per opinions o declaracions fetes per ningú del nostre grup. La participació de la gent, de les entitats, de la ciutadania en definitiva, forma part no ja del nostre discurs polític als fulletons de campanya, sinó de l’absolut convenciment personal que és precisament la participació la manera de cohesionar i enriquir la vida de la societat en què vivim, penso que ho hem demostrat abastament tant personal com col·lectivament. Iniciatives polítiques que iniciem com a govern local com la posada en marxa de l’Agenda 21 o el Pla de Desenvolupament Comunitari, (únic a les Terres de l’Ebre) es basen precisament en aquest convenciment. El que sí se’ns ha pogut sentir dir és que dinamitzar la participació és complexe, ens costa, potser perquè no ho fem prou bé, no hi estem tampoc massa acostumats a participar com a ciutadans però és un camí en el que hem de seguir avançant perquè no ens en podem sentir satisfets encara. M’han dolgut doncs per immerescudes i incertes aquestes afirmacions que venen a emmascarar amb certa mala intenció el que sí vol ser un canvi de criteris, algun aire de renovació en les festes, perquè és normal i diria que obligat que sigui així, però això no implica obviar ni la opinió de la gent, al contrari, com més millor, ni la participació de les entitats, només faltaria. Com dius tu Conxita, som de Flix, ens agraden les festes majors, hi participem i hi hem participat, coincidint amb tu en tot plegat, he d’interpretar que s’ha produït un malentès, una falta o mala interpretació d’informació que procurarem que no torni a produir-se.

Pressupostos 2007

2007-11-02T07:33:00.000Z

Els pressupostos de la Generalitat s'estan acabant de coure. Si hi voleu donar un cop d'ull, us poso l'adreça. http://www15.gencat.net/ecofin_wpres08/pdf/VOL_P_AIR.pdf Les Terres de l’Ebre es troben: -inversions territorialitzades a les pàgines 377 fins a la 386. -inversions no territorialitzades a les pàgines 430 fins a la 431. -inversions finançaments específics a les pàgines 497 fins a la 500. I Flix en particular el trobareu a la pàgina 383.

Ràdio Flix a primera fila

2007-10-27T14:11:00.000+01:00

Ràdio Flix entre els mitjans grans. Avui el president Montilla visita la comarca, ha estat a Rasquera i les dos Móres. A la foto feia declaracions sobres les infrastructures en construcció ..... les de l'AVE a Barcelona, és l'actualitat i el que obre telenotícies, de fet al telenotícies d'avui dissabte han sortit les imatges del president a la plaça de Móra parlant de l'AVE i ni tan sol han esmentat (o no ho he sentit) que fos a la Ribera d'Ebre. Fora dels objectius se li ha recordat que ens cal el desdoblament de la 420 des de Móra a Reus i que a la línia de tren Reus-Casp li convé una inversió urgent, per adecentar-la més que res; com que això no és titular hem de ser una mica com la mosca, la collonera, .... no la negra.